Materialisme dialèctic:
Tesis de Feuerbach, de Karl Marx (1845).
El manifest comunista, de Karl Marx i Friedrich Engels (1848).
Prefaci a la crítica d'economia política, de Karl Marx (1859).
L’essència del treball mental humà, de Joseph Dietzgen (1869).
L'origen de la família, la propietat i l'estat, de Friedrich Engels (1884)
Ludwig Feuerbach i la fi de la filosofia clàssica alemanya, de Friedrich Engels (1886).
El materialisme històric, d'Antonio Labriola (1896).
El mite de la immaculada concepció, de Paul Lafargue (1896).
Materialisme i empirocriticisme, de Lenin (1908).
Déu, llibertat i immortalitat, d’August Thalheimer (1909).
Les tres fonts i les tres parts integrants del marxisme, de Lenin (1913).
Sobre el significat del materialisme militant, de Lenin (1922).
El materialisme dialèctic i la ciència, de Lev Trockij (1925).
Del Pla de la CGT a la conquesta del poder, de Lev Trockij (1935).
Noranta anys del manifest comunista, de Lev Trockij (1937).
Una explicació dialèctica de l'evolució, de JBS Haldane (1937).
Materialisme dialèctic i ciència moderna, de John Desmond Bernal (1937).
La dialèctica i la immutabilitat del sil·logisme, de Lev Trockij (1939).
El marxisme i la nostra època, de Lev Trockij (1939).
Sobre el segon pla sexennal de Mèxic, de Lev Trockij (1939).
La indústria nacionalitzada i l’administració obrera, de Lev Trockij (1939).
Les beceroles de la dialèctica materialista, de Lev Trockij (1939).
En defensa del marxisme, de Lev Trockij (1940).
Per què sóc materialista, de JBS Haldane (1940).
El marxisme i la nova física, de Paul Mattick (1960).
Objectiu-subjectiu, d'Stéphane Just (1976).
Esculpint finals: reflexions sobre Fukuyama, de Joseph McCarney (1992).
Principis bàsics del marxisme-leninisme: una introducció, de José María Sison (2020).
Economia política:
La misèria de la filosofia, de Karl Marx (1847).
Fonaments de comunisme, de Friedrich Engels (1847).
El capital. Primera part, de Karl Marx (1867).
El capital. Segona part, de Karl Marx.
La qüestió de l’habitatge, de Friedrich Engels (1872).
El dret a la peresa, de Paul Lafargue (1880).
Anotacions al «Manual d’economia política» d’Adolph Wagner, de Karl Marx (1881).
El comunisme i els serveis públics, de Paul Lafargue (1882).
La teoria del valor de Karl Marx, d’Eleanor Marx (1883).
L’esperança d’Erin, de James Connolly (1897).
A quina herència renunciem?, de Lenin (1897).
Contribució a la caracterització del romanticisme econòmic, de Lenin (1897).
El manifest financer, d’Aleksandr Parvus (1905).
Treball assalariat i capital, de Karl Marx (1849).
L'estalvi de temps i Karl Marx, de John MacLean (1907).
El capitalisme i els petits grangers irlandesos, de James Connolly (1909).
L’acumulació del capital, de Rosa Luxemburg (1913).
L’acumulació del capital: una anticrítica, de Rosa Luxemburg (1915).
Introducció a l’economia política, de Rosa Luxemburg (1916).
L’imperialisme, fase superior del capitalisme, de Lenin (1917).
Projecte de decret sobre el control obrer, de Lenin (1917).
Economia i política en l'època de la dictadura del proletariat, de Lenin (1919).
Col·lapsarà el capitalisme?, de John MacLean (1919).
Tesis sobre la qüestió agrària, de Lenin (1920).
La situació mundial, de Lev Trockij (1921).
Fluxos i refluxos: la conjuntura econòmica i el moviment obrer mundial, de Lev Trockij (1921).
Sobre la significació de l'or ara i després de la victòria completa del socialisme, de Lenin (1921).
Informe sobre la nova política econòmica soviètica i les perspectives de la revolució mundial, de Lev Trockij (1922).
La veritat sobre la guerra del petroli, de Sylvia Pankhurst (1922).
Producció i revolució, de Lev Trockij (1923).
Tesis sobre la indústria, de Lev Trockij (1923).
La societat futura, de Sylvia Pankhurst (1923).
Sobre la qüestió de l’«estabilització» de l’economia mundial, de Lev Trockij (1925).
Tesis del III Congrés del Partit Comunista d'Itàlia, d’Antonio Gramsci (1926).
Sobre la qüestió de les tendències en el desenvolupament de l’economia mundial, de Lev Trockij (1926).
«Sobre ésser de la mida correcta», de JBS Haldane (1926).
Discurs a la XV Conferència, de Lev Trockij (1926).
Cap a on va Anglaterra?, de Lev Trockij (1926).
Una nova teoria sobre l’imperialisme i la revolució social, de Henryk Grossmann (1928).
El tercer període dels errors de la Internacional Comunista, de Lev Trockij (1930).
Vers el capitalisme o vers el socialisme, de Lev Trockij (1930).
Stalin com a teòric, de Lev Trockij (1930).
Qui triomfarà?, de Lev Trockij (1930).
L’economia soviètica en perill, de Lev Trockij (1932).
El perill del Termidor, de Lev Trockij (1933).
Una prova per a tres fraccions, de Lev Trockij (1933).
Senyal d'alarma, de Lev Trockij (1933).
Japó s’encamina cap al desastre, de Lev Trockij (1933).
Nacionalisme i economia, de Lev Trockij (1933).
Una contribució a la literatura centrista, de Lev Trockij (1938).
El marxisme i la nostra època, de Lev Trockij (1939).
Karl Kautsky, de Marx a Hitler, de Paul Mattick (1939).
El cost de la vida i els salaris feien una cursa – el primer la guanyà, de Sylvia Merrill (1942)
Una lletra, de Raya Dunayevskaya (1943).
La nació en la nova etapa històrica, de Joan Comorera (1944).
De la dialèctica amo-esclau fins a la revolta en la producció capitalista, de CLR James (1946).
No tot el que llueix és or, de Tony Cliff (1947).
Quants capitalistes hi ha als EUA?, de Harry Braverman (1952)
Del valor, d'Abelard Tona Nadalmai (1954)
Les grans qüestions històriques de la revolució a Rússia, d’Amadeo Bordiga (1955).
Perspectives de l’economia de guerra permanent, de Tony Cliff (1957).
Mao Zedong i l'estalinisme, de Tony Cliff (1957).
Tesis sobre el desenvolupament imperialista, la durada de la fase contrarevolucionària i el desenvolupament del partit de classe, d’Arrigo Cervetto (1957).
Marx en el món modern, de Harry Braverman (1958)
Una estratègia revolucionària en el capitalisme actual, d’Ernest Mandel (1968).
Armes i capital, de Paul Mattick (1968).
La concentració del capital en la fase imperialista, d’Arrigo Cervetto (1969).
Sobre les perspectives, de Tony Cliff (1969).
Els límits de l'economia mixta, de Paul Mattick (1969)
De la reproducció a la producció, de Claude Meillassoux (1972).
Contra el capital d'estat basat en masses petit-burgeses, d’Arrigo Cervetto (1974).
Introducció a «Treballs de camp i teories», de Claude Meillassoux (1977).
Salaris per a la feina de llar i estratègies de fantasia revolucionària, de Marlene Dixon (1977)
Per què la burocràcia soviètica no és una nova classe dirigent, d’Ernest Mandel (1979).
La difícil qüestió dels temps, d’Arrigo Cervetto (1981-4).
Burocràcia i producció de mercat, d’Ernest Mandel (1987).
Barjaula rica, barjaula pobra..., de Teresa Pàmies (1989).
Els Estats Units, sempre contraris a la disgregació soviètica, d’Arrigo Cervetto (1991).
Una altra Europa! Un altre món!, d’Ernest Mandel (1993).
L'abolició del deute dels països del Tercer Món, d’Ernest Mandel (1995).
Economia i treball infantil, de Claude Meillassoux (1996).
El trotskisme després de Trockij, de Tony Cliff (1999).
El marxisme davant el mil·lenni, de Tony Cliff (2000).
El moviment obrer:
L’infern de la fàbrica, d’Edward Aveling i Eleanor Marx (1891).
Treball femení i organització sindical, de Clara Zetkin (1893).
La vaga dels miners anglesos, de Rosa Luxemburg (1893).
L’origen del Primer de Maig, de Rosa Luxemburg (1894).
La «Unió de lluita» als obrers de Petersbug i als socialistes, de Lenin (1898).
La qüestió candent del sindicalisme, de Daniel DeLeon (1904).
Sobre la qüestió de la lluita de classes, d’Aleksandra Kollontai (1905).
Vaga de masses, partits i sindicats, de Rosa Luxemburg (1906).
Divergències en el moviment obrer europeu, de Lenin (1910).
La lluita política de masses i els sindicats, de Rosa Luxemburg (1910).
Els obrers britànics i la Rússia soviètica, de Sylvia Pankhurst (1919).
Els jornals i els obrers, d’Antonio Gramsci (1919).
L’«esquerranisme», malaltia infantil del comunisme, de Lenin (1920).
Les tasques fonamentals de la Internacional Comunista, de Lenin (1920).
Lletra oberta a Lenin, de John MacLean (1921).
Mandarins, d'Antonio Gramsci (1921).
Discurs sobre el front únic, de Lev Trockij (1922).
El front únic i el comunisme a França, de Lev Trockij (1922).
Programa de treball i d’acció del Partit Comunista Francès, de Lev Trockij (1922).
Una discussió necessària amb els nostres camarades sindicalistes, de Lev Trockij (1923).
Fixant posicions, de Rafael Campalans (1924).
La gran traïció, de Helen Crawfurd (1926)
Europa i Amèrica, de Lev Trockij (1926).
Comunisme i sindicalisme, de Lev Trockij (1929).
La crisi austríaca i el comunisme, de Lev Trockij (1929).
El tercer període dels errors de la Internacional Comunista, de Lev Trockij (1930).
Què és el centrisme?, de Lev Trockij (1930).
El control obrer de la producció, de Lev Trockij (1931).
La qüestió de la unitat sindical, de Lev Trockij (1931).
Els consells de fàbrica i el control obrer de la producció, de Lev Trockij (1931).
Pròleg a l’edició polonesa de «L’esquerranisme, malaltia infantil del comunisme», de Lenin, de Lev Trockij (1932).
Dues fàbriques a Moscou, de Josep Oltra (1932).
Els sindicats davant l'envestida econòmica de la contrarevolució, de Lev Trockij (1933).
La «unitat» Moscou-Amsterdam, de Lev Trockij (1937).
Obrers blancs i negres, de George Padmore (1938).
Les tasques del moviment sindical a Amèrica Llatina, de Lev Trockij (1938).
Lletra als obrers de l’URSS, de Lev Trockij (1940).
Una base laboral per a les lluites negres, de Ria Stone (1942).
La plataforma política del partit, d’Amadeo Bordiga (1945).
Els sindicats en l’època de la decadència imperialista, de Lev Trockij (1940).
L’autogestió en la lluita pel socialisme, de Pablo (1972).
El sindicalisme revolucionari, de Jordi Arquer (1978).
El dret al treball – un nou estadi?, de Tony Cliff (1980).
S’encongeix la classe?, de Duncan Hallas (1982).
Tècnics i productors, d’Arrigo Cervetto (1990).
La lluita de classes als anys 1990, de Tony Cliff (1992).
L'organització política:
Missatge del Comitè Central a la Lliga dels Comunistes, de Karl Marx i Friedrich Engels (1850).
Crítica del programa de Gotha, de Karl Marx (1875).
Crítica del programa d'Erfurt, de Friedrich Engels (1891).
El nostre recent congrés, de Wilhelm Liebknecht (1896).
El Partit Republicà Socialista Irlandès, de James Connolly (1896).
“Per on començar”, de Lenin (1901).
L’SDP americà: origen, premsa i política, de James Connolly (1903).
Informe de la delegació siberiana sobre el Segon Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, de Lev Trockij (1903).
Problemes organitzatius de la socialdemocràcia russa, de Rosa Luxemburg (1904).
Un pas endavant, dos passos enrera, de Lenin (1904).
Les nostres tasques polítiques, de Lev Trockij (1904).
Un breu esquema de l'escissió del POSDR, de Lenin (1905).
L'acció política, de James Connolly (1908).
Sindicalisme industrial i socialisme constructiu, de James Connolly (1908).
Aprendre la lliçó, de James Connolly (1909).
El socialisme en els Balcans, de Lev Trockij (1910).
La reconstrucció de la Internacional, de Rosa Luxemburg (1915).
Zimmerwald, de John MacLean (1915).
Volem una escissió els internacionalistes?, d'Aleksandra Kollontai (1916).
L’imperialisme i l’escissió del socialisme, de Lenin (1916).
Valoració de la Conferència de Gotha, de Rosa Luxemburg (1917).
La Tercera Internacional i el seu lloc en la història, de Lenin (1919).
Condicions d'admissió en la Internacional Comunista, de Lenin (1920).
El partit comunista, d'Antonio Gramsci (1920).
Un Partit Comunista Escocès, de John MacLean (1920).
Resolució sobre la qüestió francesa, de Lev Trockij (1922).
Una nova esquerra, de Rafael Campalans (1924).
Contra l'escissionisme fraccionador, per la unitat fèrria del partit, d'Antonio Gramsci (1925).
Tesis del III Congrés del Partit Comunista d'Itàlia, d'Antonio Gramsci (1926).
Crítica del programa de la Internacional Comunista, de Lev Trockij (1928).
Agrupaments en l'Oposició Comunista, de Lev Trockij (1929).
Les tasques de l'Oposició Comunista, de Lev Trockij (1929).
Entrevista concedida a Osaka Mainichi, de Lev Trockij (1929).
Diplomàcia o política revolucionària, de Lev Trockij (1929).
Sobre la política de l'Oposició d'Esquerra a Alemanya, de Lev Trockij (1929).
La crisi austríaca i el comunisme, de Lev Trockij (1929).
Les tres fraccions de la Internacional Comunista, de Lev Trockij (1929).
El tercer període dels errors de la Internacional Comunista, de Lev Trockij (1930).
La unificació de l'Oposició d'Esquerra, de Lev Trockij (1930).
Problemes de la revolució italiana, de Lev Trockij (1930).
Al Consell de Redacció de Prometeo, de Lev Trockij (1930).
Lletra circular número u a l'Oposició d'Esquerrra Internacional, de Lev Trockij (1930).
Davant la convocatòria d'una conferència europea, de Lev Trockij (1930).
Els errors dels sectors de la dreta de la Lliga Comunista sobre la qüestió sindical, de Lev Trockij (1931).
Sobre la plataforma del Bloc Obrer i Camperol de Catalunya, de Lev Trockij (1931).
Problemes pràctics i de principis que ha d’enfrontar l’Oposició d’Esquerra, de Lev Trockij (1931)
Algunes idees sobre l’etapa i les tasques de l’Oposició d’Esquerra, de Lev Trockij (1931).
Tasques de l’Oposició d’Esquerra en Gran Bretanya i a l’Índia, de Lev Trockij (1931).
Les eleccions en Gran Bretanya i els comunistes, de Lev Trockij (1931).
Qui ha de concòrrer a la Conferència Internacional?, de Lev Trockij (1932).
El problema del partit laborista als Estats Units, de Lev Trockij (1932).
Tasques i mètodes de l’Oposició d’Esquerra Internacional, de Lev Trockij (1932).
Un gran èxit, de Lev Trockij (1933).
L’enfonsament del Partit Comunista d’Alemanya i les tasques de l’Oposició, de Lev Trockij (1933).
Per uns nous partits comunistes i una nova Internacional, de Lev Trockij (1933).
Declaració de la delegació bolxevic leninista a la Conferència d’Organitzacions Comunistes i Socialistes d’Esquerra, de Lev Trockij (1933).
La Declaració dels Quatre, de Lev Trockij (1933).
Sobre la Conferència d’Organitzacions Socialistes i Comunistes d’Esquerra, de Lev Trockij (1933).
La Conferència de París: un nucli ferm per a una nova Internacional, de Lev Trockij (1933).
L’ILP i la nova Internacional, de Lev Trockij (1933).
Èxit o fracàs? (Alguna cosa més sobre la Conferència de París), de Lev Trockij (1933).
Consideracions de principi sobre l’entrisme, de Lev Trockij (1933).
Una falsa interpretació de la nova orientació, de Lev Trockij (1933).
Problemes fonamentals de l’ILP, de Lev Trockij (1934).
En vigílies del XVII Congrés, de Lev Trockij (1934).
Conversa amb un dissident de Saint-Denis, de Lev Trockij (1934).
Arguments i refutacions, de Lev Trockij (1934).
La Lliga davant un gir, de Lev Trockij (1934).
La Lliga davant un gir decisiu, de Lev Trockij (1934).
La sortida, de Lev Trockij (1934).
Sobre les tesis «La unitat i la joventut», de Lev Trockij (1934).
Vers una nova Internacional de la joventut, de Lev Trockij (1935).
Lletra oberta per la creació de la Quarta Internacional, de Lev Trockij (1935).
Cal un nou gir, de Lev Trockij (1935).
El SAP i la lletra oberta, de Lev Trockij (1935).
Partit Mundial de la Revolució Social, de Lev Trockij (1935).
L’ILP i la Quarta Internacional: a mig camí, de Lev Trockij (1935).
Sectarisme, centrisme i Quarta Internacional, de Lev Trockij (1935).
Una crisi en el Workers Party, de Lev Trockij (1936).
Com treballar al Partit Socialista dels Estats Units, de Lev Trockij (1936).
Com guanyar la Joventut Socialista en Holanda, de Lev Trockij (1936).
Al Congrés de la Federació Socialista Catalana, de Rafael Vidiella (1936).
Observacions addicionals sobre el règim partidari, de Lev Trockij (1937).
Sobre el centralisme democràtic, de Lev Trockij (1937).
Discussió entre Lev Trockij, James P. Cannon i Max Schachtman (I. Conferència Internacional) (1938)
Discussió entre Lev Trockij, James P. Cannon, Max Schachtman i Rose Karsner (II. Organització de defensa i actitud envers els intel·lectuals) (1938)
«Pro»-Quarta Internacional? No! La Quarta Internacional!, de Lev Trockij (1938).
Lenin i Rosa Luxemburg, de Max Schachtman (1938).
Un gran èxit, de Lev Trockij (1938).
La fundació de la Quarta Internacional, de Lev Trockij (1938).
Vers la formació d’una organització juvenil revolucionària, debat entre Lev Trockij i Nathan Gould (1938).
Un nom revolucionari per a un grup juvenil revolucionari, de Lev Trockij (1938).
El nostre treball al Partit Comunista, debat de Lev Trockij amb Vaughan T. O’Brien, Sol Lankin, «Guy», Charles Cornell, «Gray» (1939).
Lluitant contra el corrent, debat entre Lev Trockij i CLR James (1939).
Acta de la reunió del Secretariat de la Quarta Internacional del juny del 1940
Explicació de la convocatòria per a la creació d’un moviment d'unitat socialista de Catalunya, de Josep Rovira (1945).
La plataforma política del partit, d’Amadeo Bordiga (1945).
El trotskisme, d'Hermínio Sachetta (1946).
Tesis de la revolució americana, de James P. Cannon (1946).
Tesis sobre el desenvolupament imperialista, la durada de la fase contrarevolucionària i el desenvolupament del partit de classe, d’Arrigo Cervetto (1957).
La Quarta Internacional, què és, què cerca, de Pablo (1958).
El partit revolucionari es construirà sobre la base d'una inexorable crítica del passat, d’Onorato Damen (1961-2).
Defensa del trotskisme (1), de Stéphane Just (1965).
Tesis de Nàpols, d’Amadeo Bordiga (1965).
Per què el PCI no és un partit leninista, d’Onorato Damen (1970).
Cap a un partit socialista revolucionari, de Duncan Hallas (1971).
Un document escandalós, de Nahuel Moreno (1973).
El senzill nus de la lluita política, d’Arrigo Cervetto (1976).
Tenir 200 Lènins, de Xavier Romeu (1977).
Actualitat del trotskisme, d’Ernest Mandel (1978).
No hi haurà partit revolucionari si..., d’Onorato Damen (1978).
Carta als comunistes, de Luiz Carlos Prestes (1980)
Sectarisme, de Duncan Hallas (1985).
Ésser trotskista avui, de Nahuel Moreno (1985).
Característiques fonamentals del Partit Obrer Comunista, de Mansur Hekmat (1992).
Democràcia burgesa i democràcia obrera:
De la qüestió jueva, de Karl Marx (1843).
La premsa i els dèspotes alemanys, de Friedrich Engels (1844).
La situació a Prússia, de Friedrich Engels (1844).
El divuit de brumari de Louis Bonaparte, de Karl Marx (1852).
Lletra de l’AIT a Abraham Lincoln, de Karl Marx (1864).
Sobre la posició política de la socialdemocràcia, particularment en relació amb el «Reichstag» nord-alemany, de Wilhelm Liebknecht (1869)
La guerra civil a França, de Karl Marx (1871).
Als homes de negocis, de Daniel De Leon (1884)
Polítics de partit, nobles, innobles i locals, de James Connolly (1894).
Igualtat davant la llei, de Daniel DeLeon (1895).
El jubileu de diamants de la reina Victòria, de James Connolly (1897).
L’esperança d'Erin, de James Connolly (1897).
Democràcia parlamentària, de James Connolly (1900).
Arrelats, de James Connolly (1902).
Democràcia obrera i burgesa, de Lenin (1905).
Del narodisme al marxisme: primer article, de Lenin (1905).
El proletariat i la revolució russa, de Lev Trockij (1908).
La nova Turquia, de Lev Trockij (1909).
Una nova política laboral, de James Connolly (1910).
Del poder dual, de Lenin (1917).
Discurs en la Conferència Democràtica, de Lev Trockij (1917).
El paper dels menxevics i els socialistes-revolucionaris en la Conferència Democràtica, de Lev Trockij (1917).
Tesis sobre l’assemblea constituent, de Lenin (1918).
El caràcter dels nostres diaris, de Lenin (1918).
L’estat i la revolució, de Lenin (1918).
Tesis sobre la democràcia burgesa i la dictadura del proletariat, de Lenin (1919).
De la democràcia i la dictadura, de Lenin (1919).
Democràcia obrera, d'Antonio Gramsci (1919).
El principi democràtic, d’Amadeo Bordiga (1922).
Més val poc i bo, de Lenin (1923).
La responsabilitat del poble, de Rafael Campalans (1924).
«Baròmetre electoral», de Karl Radek (1924).
Tesis del III Congrés del Partit Comunista d'Itàlia, d'Antonio Gramsci (1926).
Una resposta a l’enquesta de «L’Opinió», de Rafael Campalans (1928).
Pot reemplaçar la democràcia parlamentària als soviets?, de Lev Trockij (1929).
La crisi austríaca i el comunisme, de Lev Trockij (1929).
La consigna d'assemblea nacional a Xina, de Lev Trockij (1930).
Problemes de la revolució italiana, de Lev Trockij (1930).
Les dictadures dels nostres dies, d’Andreu Nin (1930).
Les eleccions en Gran Bretanya i els comunistes, de Lev Trockij (1931).
Discurs com a presidenta d'edat en l'obertura del Reichstag, de Clara Zetkin (1932)
Burgesia, petita burgesia i proletariat, de Lev Trockij (1932).
Les nostres tasques actuals, de Lev Trockij (1933).
A treure’s les benes dels ulls, de Lev Trockij (1934).
Sobre el bonapartisme (La superioritat del marxisme), de Lev Trockij (1934).
«Democràcia soviètica», de Lev Trockij (1935).
Més sobre el bonapartisme, de Lev Trockij (1935).
L’antifeixisme no és res: caracterització de la política de Colijn, de Lev Trockij (1936).
La nova constitució de l’URSS, de Lev Trockij (1936).
La llibertat de premsa i la classe obrera, de Lev Trockij (1938).
La filosofia bonapartista de l’estat, de Lev Trockij (1939).
Estat i revolució, de Karl Korsch (1939).
A Carles Pi i Sunyer, de Joan Comorera (1945).
Capitalisme i democràcia, de Harry Braverman (1952).
Bipartidisme d'estat, d’Arrigo Cervetto (1975).
Reflexions d’una interventora, de Teresa Pàmies (1977)
Una nova mena de llibertat d’expressió, de Mansur Hekmat (1998).
Comunisme de consells i la crítica del bolxevisme, de Cajo Brendel (1999).
La revolució:
La revolució russa del 1905/ La revolució espanyola del 1936 / La revolució hongaresa del 1956
El destí d’un traïdor, de Friedrich Engels (1844).
Els rebomboris de la cervesa a Baviera, de Friedrich Engels (1844).
Notícies d'Alemanya, de Friedrich Engels (1844).
El manifest comunista, de Karl Marx i Friedrich Engels (1848).
El divuit de brumari de Louis Bonaparte, de Karl Marx (1852).
Articles al New-York Daily Tribune sobre la revolució espanyola, de Karl Marx (1854).
Clou la revolució a Espanya, de Karl Marx (1856).
La guerra civil a França, de Karl Marx (1871).
La Comuna de París té dret a defensa, de Wilhelm Liebknecht (1871).
Rússsia clandestina, d’Eleanor Marx (1883)
El proletariat i la revolució, de Lev Trockij (1904).
La caiguda de Port Arthur, de Lenin (1905).
La vaga de Petersburg, de Lenin (1905).
La revolució a Rússia, de Lenin (1905).
L'inici de la revolució a Rússia, de Lenin (1905).
Dies revolucionaris, de Lenin (1905).
Petersburg després del 9 de gener, de Lenin (1905).
Les primeres lliçons, de Lenin (1905).
Dues tàctiques, de Lenin (1905).
Dues tàctiques de la socialdemocràcia en la revolució democràtica, de Lenin (1905).
La revolució permanent, de Franz Mehring (1905).
Resultats i perspectives, de Lev Trockij (1906).
El Consell dels Diputats Obrers i la revolució, de Lev Trockij (1906).
El partit del proletariat i els partits burgesos en la revolució, de Lev Trockij (1907).
La revolució turca i les tasques del proletariat, de Lev Trockij (1908).
Les nostres diferències, de Lev Trockij (1909).
En memòria de la Comuna, de Lenin (1911).
La lluita pel poder, de Lev Trockij (1915).
Informe sobre la revolució de 1905, de Lenin (1917).
Al llindar de la revolució, de Lev Trockij (1917).
La revolució en Rússia, de Lev Trockij (1917).
Les forces internes de la revolució, de Lev Trockij (1917).
Contra qui i com defensar la revolució, de Lev Trockij (1917).
De les tasques del proletariat en la present revolució, de Lenin (1917).
1905-1917. Els problemes prioritaris de la revolució, de Lev Trockij (1917).
Endavant, de Lev Trockij (1917).
La farsa del doble poder, de Lev Trockij (1917).
Tres crisis, de Lenin (1917).
Sobre les consignes, de Lenin (1917).
L’aixecament de juliol, de Lev Trockij (1917).
I ara?, de Lev Trockij (1917).
A sang i foc, de Lev Trockij (1917).
Marxisme i revolta, de Lenin (1917).
Els bolxevics hauríem de prendre el poder, de Lenin (1917).
La catàstrofe que ens amenaça i com combatre-la, de Lenin (1917).
Se sostindran els bolxevics en el poder?, de Lenin (1917).
Lletra als camarades, de Lenin (1917).
Els objectius de Spartakus, de Rosa Luxemburg (1918).
Les tasques immediates del govern soviètic, de Lenin (1918).
Tesis del moment present, de Lenin (1918).
L’estat i la revolució, de Lenin (1918).
De la revolució russa, de Rosa Luxemburg (1918).
La revolució proletària i el renegat Kautsky, de Lenin (1918).
El bolxevisme a Amèrica, de John Reed (1918).
Del programa espartaquista, de Rosa Luxemburg (1918).
Fragments sobre la guerra, la qüestió nacional i la revolució, de Rosa Luxemburg (1918)
Sis mesos vermells a Rússia, de Louise Bryant (1918).
Habitatge i revolució obrera, de Sylvia Pankhurst (1918).
La fallida dels dirigents, de Rosa Luxemburg (1919).
Casa de cartes, de Rosa Luxemburg (1919).
L’ordre domina a Berlín, de Rosa Luxemburg (1919).
L’«esquerranisme», malaltia infantil del comunisme, de Lenin (1920).
En camí: consideracions sobre l’avanç de la revolució proletària, de Lev Trockij (1920).
Resposta al camarada Gorter, de Lev Trockij (1920).
Terrorisme i comunisme, de Lev Trockij (1920).
Història dels estats units, de Charles i Mary Beard (1921).
Una escola d’estratègia revolucionària, de Lev Trockij (1921).
Tesis de l’informe sobre la tàctica del PCR, de Lenin (1921).
Les lliçons de la comuna, de Lev Trockij (1921).
L’evolució de la revolució, de H. M. Hyndman (1921).
Entre l’imperialisme i la revolució, de Lev Trockij (1922).
El nou curs, de Lev Trockij (1923).
Problemes de la vida quotidiana, de Lev Trockij (1923).
Informe al 3r Congrés Provincial de Moscou del Sindicat del Metall, de Lev Trockij (1923).
Per una teoria de l’art de la insurrecció, de Lev Trockij (1924).
Les lliçons d’octubre, de Lev Trockij (1924).
Allò que tot revolucionari ha de saber sobre la repressió, de Victor Serge (1926).
Tesis sobre revolució i contrarevolució, de Lev Trockij (1926).
Discurs al VIIè Plenari (Ampliat) del Comitè Executiu de la Internacional Comunista, Lev Trockij (1926).
Crítica del programa de la Internacional Comunista, de Lev Trockij (1928).
Pròleg a La revolució desfigurada, de Lev Trockij (1929).
Com es formen els revolucionaris, de Lev Trockij (1929).
Un document menyspreable, de Lev Trockij (1929).
Defensa de la República Soviètica i de l'Oposició, de Lev Trockij (1929).
La revolució permanent, de Lev Trockij (1929).
La Internacional Comunista després de Lenin, de Lev Trockij (1929).
El tercer període dels errors de la Internacional Comunista, de Lev Trockij (1930).
Problemes de la revolució italiana, de Lev Trockij (1930).
Què és el centrisme?, de Lev Trockij (1930).
Tasques i perills de la revolució índia, de Lev Trockij (1930).
Qui triomfarà?, de Lev Trockij (1930).
Manifest sobre Xina de l'Oposició d'Esquerra, de Lev Trockij (1930).
Els aventurers de la revolució, de Joaquim Maurín (1931).
La revolució democràtica i el bolxevisme, d’Andreu Nin (1931).
Catalunya lliure, repúbliques confederades d’Ibèria, cap a l’emancipació del proletariat hispànic, d’Àngel Estivill (1931).
La revolució espanyola i els perills que l'amenacen, de Lev Trockij (1931).
Sobre la plataforma del Bloc Obrer i Camperol de Catalunya, de Lev Trockij (1931).
Què és una situació revolucionària?, de Lev Trockij (1931)
La guerra camperola a la Xina i el proletariat, de Lev Trockij (1932).
Per una estratègia per a l’acció, no per a l’especulació, de Lev Trockij (1932).
Els nostres amics del BOC, de Rafael Campalans (1932).
Les modes que arriben tard, de Rafael Campalans (1932).
Elogi de la Revolució d’Octubre, de Rafael Campalans (1932).
Mentre lladren a la lluna, de Rafael Campalans (1932).
Per què enganyeu el poble?, de Rafael Campalans (1932).
L’home més poderós del món, de Rafael Campalans (1932).
Què fou la revolució russa?, de Lev Trockij (1932).
Ara li toca el torn a Àustria, de Lev Trockij (1933).
L'obediència cega, la disciplina revolucionària i la joventut, de Lev Trockij (1933).
Contribució a una discussió sobre les concepcions teòriques fonamentals de la Lliga Comunista Internacional, de Lev Trockij (1933).
Revisionisme i planificació, de Lev Trockij (1934).
França és ara la clau de la situació, de Lev Trockij (1934).
Sobre la resolució del Comitè Nacional de Joves, de Raya Dunayevskaya (1934).
Un programa d'acció per a França, de Lev Trockij (1934).
El conflicte català i les tasques del proletariat», de Lev Trockij (1934).
Hores decisives, de Víctor Colomer (1934).
La situació a França i les tasques del Grup Bolxevic-Leninista de la SFIO, de Lev Trockij (1935).
Rosa Luxemburg i la Quarta Internacional, de Lev Trockij (1935).
La revolució traïda, de Lev Trockij (1936).
On va França, de Lev Trockij (1936).
El nou ascens revolucionari i les tasques de la Quarta Internacional, de Lev Trockij (1936).
Com han de combatre Hitler els obrers austríacs?, de Lev Trockij (1936).
Notes d'una estada a Catalunya, d'August Thalheimer (1936).
La situació política i les tasques del proletariat, d’Andreu Nin (1937).
Cal retirar les barricades, de Paul Mattick (1937).
Alarma per Kronstadt, de Lev Trockij (1938).
Revolució i guerra en Xina, de Lev Trockij (1938).
Les lliçons d'Espanya: el darrer avís, de Lev Trockij (1938).
Un poc més sobre la repressió de Kronstadt, de Lev Trockij (1938).
Revolució i contrarevolució a Espanya, de Felix Morrow (1938).
La lluita antiimperialista és la clau de l’alliberament, de Lev Trockij (1938).
Una lliçó recent (Després de la «pau» imperialista de Munic), de Lev Trockij (1938).
Programa de transició, de Lev Trockij (1938).
Tres concepcions de la revolució russa, de Lev Trockij (1939).
La ignorància no és una eina revolucionària, de Lev Trockij (1939).
Els intel·lectuals ja no són radicals i la reacció mundial, de Lev Trockij (1939).
Una vegada més sobre la «crisi del marxisme», de Lev Trockij (1939).
L'URSS en guerra, de Lev Trockij (1939).
Manifest de la Quarta Internacional sobre la guerra imperialista i la revolució proletària, de Lev Trockij (1940).
Trenta anys de la revolució russa, de Victor Serge (1947).
La revolució planteja a la classe obrera el problema del polític, de Joan Comorera (1949).
Des del país de Mao – Esbossos de la nova Xina, d’Annie Averink (1950)
La revolució àrab, de Pablo (1958).
El que aprenguérem i el que ensenyàrem, d’Ernesto Guevara (1959).
La revolució de Nasser, de Harry Braverman (1959).
Projecció exterior de l'exèrcit rebel, d’Ernesto Guevara (1959).
Què és un guerriller?, d’Ernesto Guevara (1959).
Una oració pel quatre de juliol, de Hal Draper (1962).
Defensa del trotskisme (1), de Stéphane Just (1965).
Combinar combats democràtics amb accions socialistes, d’Hermínio Sachetta (1967).
Portugal en la cruïlla, de Tony Cliff (1975).
Introducció a «Revolució i contra-revolució a Espanya» (1936-1938), de Felix Morrow, d’Ernest Mandel (1977).
La prova del temps, de Tony Cliff (1998).
Revolució i contra-revolució: lliçons per a Indonèsia, de Tony Cliff (1998).
El socialisme:
Fonaments de comunisme, de Friedrich Engels (1847).
El manifest comunista, de Karl Marx i Friedrich Engels (1848).
Socialisme jurídic, de Friedrich Engels i Karl Kautsky (1886)
El futur de la socialdemocràcia, de Joseph Dietzgen (1878).
Socialisme científic i socialisme utòpic, de Friedrich Engels (1880).
Notícies d’enlloc, de William Morris (1890).
És el socialisme pràctic?, de Daniel DeLeon (1906).
Criden pel bé llur, de Daniel DeLeon (1907).
El comunisme i les seues tàctiques, de Sylvia Pankhurst (1921).
Crítica del programa de la Internacional Comunista, de Lev Trockij (1928).
Stalin com a teòric, de Lev Trockij (1930).
Si Amèrica es fes comunista, de Lev Trockij (1935).
L’autogestió en la lluita pel socialisme, de Pablo (1972).
El socialisme i l’home a Cuba, d’Ernesto Guevara (1965).
Memòria i història del marxisme:
Karl Marx, d’Eleanor Marx (1883).
Records personals de Karl Marx, de Paul Lafargue (1890).
En memòria del Manifest, d’Antonio Labriola (1895).
Frederic Engels, de Lenin (1895).
Friedrich Engels, de Clara Zetkin (1895).
L’SDP americà: origen, premsa i política, de James Connolly (1903).
Estancament i progrés del marxisme, de Rosa Luxemburg (1903).
En memòria del partit “Proletariat”, de Rosa Luxemburg (1903).
Records personals de F. Engels, de Paul Lafargue (1904).
Algunes particularitats del desenvolupament històric del marxisme, de Lenin (1910).
En memòria de la Comuna, de Lenin (1911).
Ferran August Bebel, d’Andreu Nin (1913).
Lliçons del gran any, de Lev Trockij (1917).
Karl Liebknecht – Rosa Luxemburg, de Lev Trockij, de Lev Trockij (1920).
Deu dies que sacsejaren el món, de John Reed (1919).
Lenin com a tipus nacional, de Lev Trockij (1920).
Els darrers dies amb John Reed, de Louise Bryant (1920).
Miralls de Moscou, de Louise Bryant (1923).
Lenin, de José Carlos Mariátegui (1924).
Lenin, de Lev Trockij (1924).
Introducció a Els cinc primers anys de la Internacional Comunista, de Lev Trockij (1924).
La crisi austríaca i el comunisme, de Lev Trockij (1929).
La meua vida, de Lev Trockij (1930).
Fora mans de Rosa Luxemburg!, de Lev Trockij (1932).
Crim i càstig, de Rafael Campalans (1932).
Història de la revolució russa, de Lev Trockij (1932).
Gènesi del trotskisme, de Max Schachtman (1933).
El quatre d’agost, de Lev Trockij (1933).
Una conferència del Bloc dels Quatre, de Lev Trockij (1933).
Lenin: la joventut, de Lev Trockij (1936).
La revolució mundial 1917-1936, de CLR James (1937).
Alarma per Kronstadt, de Lev Trockij (1938).
Un poc més sobre la repressió de Kronstadt, de Lev Trockij (1938).
Karl Kautsky, de Lev Trockij (1938).
Stalin versus Stalin, de Lev Trockij (1938).
Karl Kautsky, de Marx a Hitler, de Paul Mattick (1939).
Testament de Lev Trockij (1940).
Stalin vol la meua mort, de Lev Trockij (1940).
Stalin, de Lev Trockij (1940).
En memòria del vell (Obituari de Trockij), de James P. Cannon (1940).
La decisió d’unir-me al camp trotskista, de James P. Cannon (1959).
L’hora de Gramsci coincideix amb el triomf de l’oportunisme, d’Onorato Damen (1967).
Pàgines d'història del Partit Comunista Internacionalista, d’Onorato Damen (1970).
Rosa Luxemburg i la socialdemocràcia alemanya, d’Ernest Mandel (1971).
Contra la corrent, de Duncan Hallas (1972).
La Quarta Internacional en declivi, de Duncan Hallas (1973).
Paul Robeson a Catalunya, de Teresa Pàmies (1976).
Herència i llast, de Teresa Pàmies (1976).
Marxisme i reformisme:
Contra la política de compensació, de Clara Zetkin (1898)
Possibilisme i oportunisme, de Rosa Luxemburg (1898).
Reforma social o revolució, de Rosa Luxemburg (1900).
La crisi socialista en França, de Rosa Luxemburg (1901).
El nou perill, de James Connolly (1903).
Marxisme i reformisme, de Lenin (1908).
Marxisme i revisionisme, de Lenin (1908).
La crisi de la socialdemocràcia, de Rosa Luxemburg (1915).
La fallida dels dirigents, de Rosa Luxemburg (1919).
Intervenció al congrés socialista de Livorno, d’Amadeo Bordiga (1921).
Com madura el «noskisme», d’Amadeo Bordiga (1921).
Entorn del col·laboracionisme, de Rafael Campalans (1925).
Socialisme i anarquisme: Pau Iglesias i Anselm Lorenzo, de Joaquim Maurín (1928).
Pablo Iglesias i el pabloiglesisme, de Joaquim Maurín (1928).
La crisi austríaca i el comunisme, de Lev Trockij (1929).
El tercer període dels errors de la Internacional Comunista, de Lev Trockij (1930).
Què és el centrisme?, de Lev Trockij (1930).
El quatre d’agost, de Lev Trockij (1933).
Revisionisme i planificació, de Lev Trockij (1934).
El centrisme i la IV Internacional, de Lev Trockij (1934).
Una altra vegada sobre el centrisme, de Lev Trockij (1934).
On va França, de Lev Trockij (1936).
Una paràlisi progressiva, de Lev Trockij (1939).
Lluita leninista contra el reformisme, d’Arrigo Cervetto (1968).
L’antifeminisme d’esquerres, una malaltia revisionista», de Marlene Dixon (1977)
Les primeres actuacions del govern, de Xavier Romeu (1983).
Visca el socialisme!, de Xavier Romeu (1983).
«El Cambio» ataca de nou, de Xavier Romeu (1983).
Arribarà un canvi, però com?, de Tony Cliff (1997).
La degeneració burocràtica del partit i de l'estat obrers
Com més decididament ara haguem d’ésser per una autoritat implacablement ferma, per una dictadura de persones individuals per certs processos laborals, en certs aspectes de funcions purament executives, més variades haurien d’ésser les formes i els mètodes de control des de sota per aturar qualsevol ombra de possibilitat de distorsió de l’autoritat soviètica, per arrencar repetidament i infatigable les males herbes del burocratisme (LENIN, Les tasques immediates del govern soviètic, abril del 1918).
· Els perills professionals del poder, de Christian Rakovsky (1928).
· Circular número 2 a l’Oposició Internacional d’Esquerres, de Lev Trockij (1930).
· El tercer període dels errors de la Internacional Comunista, de Lev Trockij (1930).
· Stalin com a teòric, de Lev Trockij (1930).
· Qui triomfarà?, de Lev Trockij (1930).
· Sobre el termidor i el bonapartisme, de Lev Trockij (1930).
· Termidor i bonapartisme, de Lev Trockij (1930).
· Les eleccions en Gran Bretanya i els comunistes, de Lev Trockij (1931).
· Leninisme i stalinisme, de Lev Trockij (1932).
· Partit Comunista Alemany o partit nou (I), de Lev Trockij (1933).
· Partit Comunista Alemany o partit nou (II), de Lev Trockij (1933).
· Partit Comunista Alemany o partit nou (III), de Lev Trockij (1933).
· El quatre d’agost, de Lev Trockij (1933).
· L’URSS i la Comintern, de Lev Trockij (1933).
· La política exterior de la Unió Soviètica, de Lev Trockij (1934).
· On condueix l’URSS la burocràcia de Stalin?, de Lev Trockij (1935).
· Estat obrer, Termidor i bonapartisme, de Lev Trockij (1935).
· Més sobre el bonapartisme, de Lev Trockij (1935).
· El congrés de liquidació de la Tercera Internacional, de Lev Trockij (1935).
· La burocràcia es manté pel terror, de Lev Trockij (1935).
· On va França, de Lev Trockij (1936).
· L’entrevista Stalin-Howard, de Lev Trockij (1936).
· La nova constitució de l’URSS, de Lev Trockij (1936).
· En les columnes de Pravda, de Lev Trockij (1936).
· Repressió política a l’URSS, de Lev Trockij (1936).
· A l’opinió pública dels obrers del món, de Lev Trockij (1936).
· La Quarta Internacional i la Unió Soviètica, de Lev Trockij (1936).
· Entrevista concedida al News Chronicle, de Lev Trockij (1936).
· Episodi significatiu, de Lev Trockij (1936).
· Zinoviev i Kamenev, de Lev Trockij (1936).
· La revolució traïda, de Lev Trockij (1936).
· Entrevista per al públic nord-americà, de Lev Trockij (1937).
· Per què han confessat crims que no havien comès, de Lev Trockij (1937).
· La «set de poder», de Lev Trockij (1937).
· Els processos: la burocràcia i l’antisemitisme, de Lev Trockij (1937).
· L’arrest de Sergei Sedov, de Lev Trockij (1937).
· La fi?, de Lev Trockij (1937).
· Bolxevisme i estalinisme, de Lev Trockij (1937).
· Segueix encara el govern soviètic els principis adoptats fa ara vint anys?, de Lev Trockij (1938).
· L’article de Stalin sobre la revolució mundial, de Lev Trockij (1938).
· El judici dels vint-i-un, de Lev Trockij (1938).
· Una clau als judicis de Moscou, de Lev Trockij (1938).
· Discussió entre Lev Trockij, James P. Cannon, Max Schachtman, Vincent Dunne i Rose Karsner (El problema rus) (1938).
· Què significa la lluita contra el trotskisme, de Lev Trockij (1938).
· Un diàleg polític, de Lev Trockij (1938).
· Què hi ha darrere de l’oferta de Stalin d’arribar a un acord amb Hitler, de Lev Trockij (1939).
· La capitulació de Stalin, de Lev Trockij (1939).
· La filosofia bonapartista de l’estat, de Lev Trockij (1939).
· L’enigma de l’URSS, de Lev Trockij (1939).
· La Komintern i la GPU, de Lev Trockij (1940).
· Stalin, de Lev Trockij (1940).
· «La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques», de Raya Dunayevskaya (1941)
· «Una anàlisi de l’economia russa», de Raya Dunayevskaya (1943)
· «Revisió o reafirmació del marxisme», de Raya Dunayevskaya (1945)
· La natura dels partits estalinistes, de Max Schachtman (1947).
· La purga de Bèria, de Raya Dunayevskaya (1953).
· Rússia, de Stalin a Krus’c’ev, de Tony Cliff (1956).
· El marc històric de la revolució hongaresa, de Nahuel Moreno (1957).
· Mao Zedong i l'estalinisme, de Tony Cliff (1957).
- La nova classe de Djilas, de Raya Dunayevskaya (1957).
· El rerefons d’Hongria, de Tony Cliff (1958).
· Per què el PCI no és un partit leninista, d’Onorato Damen (1970).
· Per què la burocràcia soviètica no és una nova classe dirigent, d’Ernest Mandel (1979).
· Burocràcia i producció de mercat, d’Ernest Mandel (1987).
· 20.11: «Glasnost – abans de la tempesta», de Chris Harman. (1988).
El marxisme davant la guerra:
El marxisme i la consigna dels Estats Units d’Europa
Declaració de guerra – de la història de la qüestió oriental, de Karl Marx (1854).
De la qüestió de la defensa, de Wilhelm Liebknecht (1868).
El paper de la violència en la història, de Friedrich Engels (1888).
El socialisme a Alemanya, de Friedrich Engels (1891).
La pau del tsar, de Lenin (1905).
Els Balcans, l’Europa capitalista i el tsarisme, de Lev Trockij (1910).
Utopies pacifistes, de Rosa Luxemburg (1911).
Els amics de les petites nacionalitats, de James Connolly (1914).
La guerra i la Internacional, de Lev Trockij (1914).
Militarisme, guerra i classe obrera, de Rosa Luxemburg (1914).
L’enemic principal es troba dins del propi país, de Karl Liebknecth (1915)
El socialisme i la guerra, de Lenin (1915).
De la consigna dels Estats Units d’Europa, de Lenin (1915).
El programa militar de la revolució proletària, de Lenin (1916).
Pacifisme burgès i pacifisme socialista, de Lenin (1917).
Pau i reacció, de Lev Trockij (1917).
El pacifisme, servidor de l’imperialisme, de Lev Trockij (1917).
El socialisme de Wilson, de Rosa Luxemburg (1917).
El programa de pau, de Lev Trockij (1917).
Carta als obrers nord-americans, de Lenin (1918).
Fragments sobre la guerra, la qüestió nacional i la revolució, de Rosa Luxemburg (1918)
El desarmament i els Estats Units d’Europa, de Lev Trockij (1929).
Preveig la guerra amb Alemanya, de Lev Trockij (1932).
El pròxim Congrés contra la Guerra, de Lev Trockij (1932).
Declaració al Congrés contra la Guerra d'Amsterdam, de Lev Trockij (1932).
Hitler i el desarmament, de Lev Trockij (1933).
Japó s’encamina cap al desastre, de Lev Trockij (1933).
Hitler, el pacifista, de Lev Trockij (1933).
La guerra i la Quarta Internacional, de Lev Trockij (1934).
Nuvolada a l’Orient Llunyà, de Lev Trockij (1934).
Als joves comunistes i socialistes que volen pensar, de Lev Trockij (1935).
L’Aliança Franco-Soviètica i proletariat mundial, de Hal Draper (1935).
En el llindar d’una nova guerra mundial, de Lev Trockij (1937).
Derrotisme contra defensisme, de Lev Trockij (1937).
Aprenguen a pensar, de Lev Trockij (1938).
Una lliçó recent (Després de la «pau» imperialista de Munic), de Lev Trockij (1938).
«Pau en la nostra època?», de Lev Trockij (1938).
Lenin i la guerra imperialista, de Lev Trockij (1938).
Un pas vers el social-patriotisme, de Lev Trockij (1939).
1917-1939, de Lev Trockij (1939).
El Kremlin en la política mundial, de Lev Trockij (1939).
A la vespra de la Segona Guerra Mundial, de Lev Trockij (1939).
Stalin, el comissari de Hitler, de Lev Trockij (1939).
Els Estats Units participaran en la guerra, de Lev Trockij (1939).
Manifest de la Quarta Internacional sobre la guerra imperialista i la revolució proletària, de Lev Trockij (1940).
La situació mundial i les seues perspectives, de Lev Trockij (1940).
El memorial Tanaka, de Lev Trockij (1940).
No canviem el nostre rumb, de Lev Trockij (1940).
Sobre el reclutament, de Lev Trockij (1940).
Problemes nord-americans, de Lev Trockij (1940).
Com defensar realment la democràcia, de Lev Trockij (1940).
Una altra reflexió sobre el reclutament, de Lev Trockij (1940).
La lluita contra la segona guerra imperialista mundial, de Barta (1940).
Visca l’exèrcit vermell dels obrers i dels camperols!, de Barta (1941).
Norman Thomas en una demostració d’impotència política, de Ria Stone (1942)
Perspectives de l’economia de guerra permanent, de Tony Cliff (1957).
La reraguarda republicana, de Teresa Pàmies (1976).
El marxisme i el moviment feminista:
La dona i el socialisme, d'August Bebel (1879)
La qüestió de la dona, d’Edward Aveling i Eleanor Marx (1886).
Misogínia in excelsis, d’Annie Besant (1887)
Per l’alliberament de la dona, de Clara Zetkin (1889).
Treball femení i organització sindical, de Clara Zetkin (1893)
La qüestió de la dona, d’Ernest Belfort Bax (1895)
Socialisme i 'feminisme', de Cornélie Huygens (1897).
Salaris, matrimoni i església, de James Connolly (1904).
Sufragi femení i lluita de classe, de Rosa Luxemburg (1912).
Les dones del 98, de Constance Markievicz (1915).
El poder soviètic i la situació de la dona, de Lenin (1919).
L’obrera a la Rússia soviètica, d’Inès Armand (1920).
Discurs pronunciat davant la Segona Conferència Mundial de Dones Comunistes, de Lev Trockij (1921).
Sobre l’emancipació de les dones, de Constance Markievicz (1922).
Des del país de Mao – Esbossos de la nova Xina, d’Annie Averink (1950).
La dona ha de tenir identitat propia, de Teresa Pàmies (1977).
De la sobreexplotació de dones, de Marlene Dixon (1977).
La subjugació de les dones sota el capitalisme: La moralitat burgesa, de Marlene Dixon (1977).
L’antifeminisme d’esquerres, una malaltia revisionista», de Marlene Dixon (1977)
La revolució personal, de Teresa Pàmies (1982).
El feminisme de Teresa d’Avila, de Teresa Pàmies (1982).
Al·legat per a una mare infanticida, de Teresa Pàmies (1983).
Marxisme i alliberament nacional:
La Quarta Internacional ha de comprendre clarament l’enorme importància de la qüestió ucraïnesa no sols en el destí de l’est i sud-est europeus sinó d’Europa en el seu conjunt. Es tracta d’un poble que ha demostrat la seua viabilitat, numèricament igual a la població de França i que ocupa un territori excepcionalment ric i, a més a més, de la major importància estratègica. La qüestió de la sort d’Ucraïna està plantejada en tot el seu abast. Cal una consigna clara i definida, que corresponga a la nova situació. Al meu parer hi ha en l’actualitat una sola consigna: Per una Ucraïna Soviètica d’obrers i camperols, unida, lliure i independent. (Lev Trockij, La qüestió ucraïnesa, 1939)
El marxisme i la consigna dels Estats Units d'Europa
Articles sobre la qüestió irlandesa, de Jenny Marx (1870)
Finis Poloniæ?, de Karl Kautsky (1896).
Socialisme i nacionalisme, de James Connolly (1897).
Socialisme i nacionalisme irlandès, de James Connolly (1897).
L’esperança d’Erin, de James Connolly (1897).
Imperialisme i socialisme, de James Connolly (1899).
Antipatriòtic?, de James Connolly (1903).
La imminent revolta d’Índia, de James Connolly (1908).
El Sinn Féin i el socialisme, de James Connolly (1908).
Sinn Fein, socialisme i la nació, de James Connolly (1909).
Els Balcans, l’Europa capitalista i el tsarisme, de Lev Trockij (1910).
L’Ulster nord-oriental, de James Connolly (1913).
El Congrés de Jena, d’Andreu Nin (1913).
L’exclusió de l’Ulster, de James Connolly (1914).
Igualtat nacional, de Lenin (1914).
El dret d’autodeterminació de les nacions, de Lenin (1914).
Els amics de les petites nacionalitats, de James Connolly (1914).
Les dones del 98, de Constance Markievicz (1915).
Què és una nació lliure?, de James Connolly (1916).
Sobre els esdeveniments de Dublin, de Lev Trockij (1916).
El dret de les nacions a l'autodeterminació, de Lev Trockij (1917).
Un pogrom anti-jueu a Londres, de Sylvia Pankhurst (1917)
Fragments sobre la guerra, la qüestió nacional i la revolució, de Rosa Luxemburg (1918)
Tesis sobre les qüestions nacional i colonial, de Lenin (1920).
La tragèdia irlandesa: la desgràcia d'Escòcia, de John MacLean (1920).
Salut a la República Obrera Escocesa, de John MacLean (1922).
La qüestió de les nacionalitats o «autonomització», de Lenin (1922).
El socialisme i el problema de Catalunya, de Rafael Campalans (1923).
És apropiat el moment per a la consigna dels Estats Units d’Europa?, de Lev Trockij (1923).
Socialisme i federalisme, de Rafael Campalans (1923).
Nosaltres i la qüestió catalana, d’Amadeu Bernadó (1930).
Catalanisme reaccionari i proletaris catalanitzats, de Jordi Arquer (1930).
Catalanisme i obrerisme, de Jordi Arquer (1931).
Tasques i perills de la revolució índia, de Lev Trockij (1930).
Sandino, de Narcís Molins i Fàbrega (1931).
Lletra a un amic de Madrid, de Lev Trockij (1931).
Per la llibertat de Catalunya, d’Hilari Arlandis (1931).
Els anarquistes i les nacionalitats oprimides, d’Hilari Arlandis (1931).
L’Estatut de Catalunya, de Jordi Arquer (1931).
El fracàs de l’Esquerra Republicana de Catalunya, de Jordi Arquer (1931).
El llast del lerrouxisme, de Jaume Compte (1931).
El conflicte xino-japonès, de Daniel D. Montserrat (1932).
Apropar-nos als proletaris de les races de ‘color’!, de Lev Trockij (1932).
Patriota cent per cent, de Joan Comorera (1932).
Els obrers i els problemes nacionalitaris, d’Àngel Estivill (1934).
Sobre les tesis sud-africanes, de Lev Trockij (1935).
Els moviments d’emancipació nacional, d’Andreu Nin (1935).
El problema de Catalunya i la Federació Catalana del PSOE, de Jordi Arquer (1935).
De cara al Sol llevant, d’Emili Gómez Nadal (1935).
Davant el Congrés d’Estat Català, de Rossend Cabré (1936).
Per què els moros ajuden Franco, de George Padmore (1938).
Observacions sobre Txecoslovàquia, de Lev Trockij (1938).
Mèxic i l’imperialisme britànic, de Lev Trockij (1938).
El feixisme i el món colonial, de Lev Trockij (1938).
Política britànica a Palestina, de Tony Cliff (1938).
El conflicte entre hebreus i àrabs, de Tony Cliff (1938).
Haya de la Torre i la democràcia, de Lev Trockij (1938).
La qüestió ucraïnesa, de Lev Trockij (1939).
Els treballadors de França i d’Algèria davant de l’imperialisme, de Barta (1939)
Política de classe a Palestina, de Tony Cliff (1939).
Una lletra oberta als treballadors d'Índia, de Lev Trockij (1939).
La independència d’Ucraïna i el confusionisme sectari, de Lev Trockij (1939).
Els feudalistes democràtics i la independència d’Ucraïna, de Lev Trockij (1939).
El problema de les nacionalitats a Espanya, de Joan Comorera (1942).
Carta oberta a un separatista, de Joan Comorera (1942).
José Díaz i el problema nacional, de Joan Comorera (1942).
Els separatistes d’un costat de l'Ebre i els de l’altre costat, de Joan Comorera (1943).
La nació en la nova etapa històrica, de Joan Comorera (1944).
La interpretació socialista del catalanisme, de Josep Rovira (1945).
L’Orient Mitjà en una cruïlla, de Tony Cliff (1945).
Projecte de tesis sobre la qüestió jueva després de la segona guerra imperialista, d’Ernest Mandel (1947).
El conflicte d'Índia, de Tony Cliff (1947).
Carta oberta a Reis Bertral, de Joan Comorera (1948).
El marc històric de la revolució hongaresa, de Nahuel Moreno (1957).
Poder negre, de CLR James (1967).
De la mort de Martin Luther King, de Hal Draper (1968).
La invasió russa de Txecoslovàquia, de Hal Draper (1968).
Les beceroles dels moviments d’alliberament nacional, de Hal Draper (1968).
Han tornat els àrabs, de Teresa Pàmies (1974)
On comença el separatisme, de Xavier Romeu (1976)
I encontre d’escriptors catalans a Gandia, de Xavier Romeu (1976).
La lluita nacional als Països Catalans, de Xavier Romeu (1976).
Jornades de Debat sobre els Països Catalans a la vista, de Xavier Romeu (1976).
Lerrouxisme i neolerrouxisme, de Xavier Romeu (1977).
El meu vot: socialisme i independència, de Xavier Romeu (1977).
Oficialitat-cooficialitat: una polèmica actual, de Xavier Romeu (1978).
Les agressions als Països Catalans, de Xavier Romeu (1978).
Eleccions a Catalunya: no hi ha esquerra abertzale, de Xavier Romeu (1979).
Pays Catalans, 1881, de Xavier Romeu (1979).
Nacionalisme i organització popular, de Xavier Romeu (1979).
L'Onze de Setembre, de Xavier Romeu (1979).
Del sionisme al genocidi, de Tony Cliff (1982).
Eleccions, detencions i inundacions, de Xavier Romeu (1982)
Les primeres actuacions del govern, de Xavier Romeu (1983).
Els hebreus, Israel i l'holocaust, de Tony Cliff (1998).
Marxisme i cultura:
· La cultura proletària, de Lenin (1920).
- Si hagués de fer l’elogi d’en Pla... què diria?, de Teresa Pàmies (1982).
- Elogi de l’autocar de línia, de Teresa Pàmies (1991).
- Barcelonina de Granada, de Teresa Pàmies (1996).
Marxisme i ètica:
· Contra la pena de mort, de Rosa Luxemburg (1918).
· El bolxevisme com a problema moral, de György Lukács (1918)
· Camí a l’Eros alat, d’Alexandra Kollontai (1923)
· Catorze preguntes sobre la moral i la vida en la Unió Soviètica, de Lev Trockij (1932).
· Llur moral i la nostra, de Lev Trockij (1938).
· La subjugació de les dones sota el capitalisme: La moralitat burgesa, de Marlene Dixon (1977).
· La doble moral, de Teresa Pàmies (1987).
Marxisme i antropologia:
· L'origen de la família, la propietat i l'estat, de Friedrich Engels (1884).
· De la reproducció a la producció, de Claude Meillassoux (1972).
· Introducció a «Treballs de camp i teories», de Claude Meillassoux (1977).
· Economia i treball infantil, de Claude Meillassoux (1996).
· Entrevista a Claude Meillassoux (2001).
· El parentiu és una qüestió de vida o de supervivència?, de Claude Meillassoux (2005).
Marxisme i educació:
· De l’educació popular, d’Anatoli Lunac’arskij (1917)
· Educació de les masses, de Sylvia Pankhurst (1918)
· Art per a infants americans, de Louise Bryant (1919)
El marxisme i els intel·lectuals:
· Els intel·lectuals i els obrers, de Karl Kautsky (1903).
· Els intel·lectuals i el socialisme, de Lev Trockij (1910).
· Sobre els estudiants i els intel·lectuals, de Lev Trockij (1932).
Els intel·lectuals i el marxisme, d’Amadeo Bordiga (1949).
L’antifeixisme:
· Els dos feixismes, d’Antonio Gramsci (1921)
La lluita contra el feixisme, de Clara Zetkin (1923).
Ni feixisme, ni liberalisme: sovietisme, d’Antonio Gramsci (1924).
La crisi austríaca i el comunisme, de Lev Trockij (1929).
Problemes de la revolució italiana, de Lev Trockij (1930).
Què és el feixisme?, de Lev Trockij (1931).
Preveig la guerra amb Alemanya, de Lev Trockij (1932).
La victòria de Hitler, de Lev Trockij (1933).
Declaració davant del Congrés contra el Feixisme, de Lev Trockij (1933).
Hitler i el desarmament, de Lev Trockij (1933).
Sobre el front únic amb Grzezinsky, de Lev Trockij (1933).
Les nostres tasques actuals, de Lev Trockij (1933).
Bonapartisme i feixisme, de Lev Trockij (1933).
On va França, de Lev Trockij (1936).
L’antifeixisme no és res: caracterització de la política de Colijn, de Lev Trockij (1936).
Com han de combatre Hitler els obrers austríacs?, de Lev Trockij (1936).
No passaran!, de Dolores Ibárruri (1936)
Des del Madrid inconquerible, de Dolores Ibárruri (1936)
El feixisme i el món colonial, de Lev Trockij (1938).
Combatre l’imperialisme per a combatre el feixisme, de Lev Trockij (1938).
La lluita contra el feixisme, de Lev Trockij (1930-40; selecció de textos).
Marxisme i anarquisme:
Una altra vegada els prejudicis anarcosindicalistes, de Lev Trockij (1923).
Pobre Salvador Seguí, de Rafael Campalans (1924).
Socialisme i anarquisme: Pau Iglesias i Anselm Lorenzo, de Joaquim Maurín (1928).
Socialisme i anarquisme. El proletariat català no és anarquista, de Joaquim Maurín (1928).
Per què el nostre moviment obrer ha estat anarquista?, d’Andreu Nin (1928).
Les arrels de l'anarquisme a Catalunya, d’Andreu Nin (1928).
L'anarquisme no és revolucionari, de Joaquim Maurín (1928).
Els futurs camins del nostre proletariat, de Jordi Arquer (1928).
Els errors de principi del sindicalisme, de Lev Trockij (1929).
Marxisme i lluita armada
· Els dinamiters irlandesos, d’Eleanor Marx (1884).
· La guerra de guerrilles, de Lenin (1906).
· La fallida del terrorisme (extracte), de Lev Trockij (1909).
· La posició marxista sobre el terrorisme individual, de Lev Trockij (1911).
· El programa militar de la revolució proletària, de Lenin (1916).
· L'organització de l'exèrcit roig, de Lev Trockij (1918).
· El jurament socialista, de Lev Trockij (1918).
· Científicament o de qualsevol manera?, de Lev Trockij (1919).
· Les nostres tasques, de Lev Trockij (1919).
· La nostra política en allò relacionat amb l'exèrcit, de Lev Trockij (1919).
· Guerrilla i exèrcit regular, de Lev Trockij (1919).
· Vers un sistema de milícia, de Lev Trockij (1919).
· Tesis sobre la transició vers un sistema de milícies, de Lev Trockij (1920).
· Formació de les forces armades roges, de Lev Trockij (1920).
· Doctrina militar o doctrinarisme pseudomilitar?, de Lev Trockij (1921).
· El camí de l'Exèrcit Roig, de Lev Trockij (1922).
· Per una teoria de l’art de la insurrecció, de Lev Trockij (1924).
· On va França, de Lev Trockij (1936).
· Terror individual i terror de masses, de Lev Trockij (1936).
· El terrorisme i el règim stalinista en la Unió Soviètica, de Lev Trockij (1937).
· El terrorisme i els assassinats de Rasputín i Nicolau II, de Lev Trockij (1938).
· Homenatge a John Brown, de George Novack (1938).
· A favor de Grynszpan: contra les bandes feixistes i la canalla stalinista, de Lev Trockij (1939)
· Sobre la qüestió de l'autodefensa obrera, de Lev Trockij (1939)
· Polis, Harry el Brut i en Junious Poole, de Hal Draper (1972).
La repressió:
· Relat de Jenny Marx sobre la seua detenció a Banhèras de Luishon (1871).
· El reverend W Landsell D.D., d’Eleanor Marx (1883).
· Condicions de dones en presons angleses, de Constance Markievicz (1922).
· Allò que tot revolucionari ha de saber sobre la repressió, de Victor Serge (1926).
Marxisme i art:
· Art per a infants americans, de Louise Bryant (1919)
· Literatura i revolució, de Lev Trockij (1924).
- La cançó, ara: un nou romanticisme, de Teresa Pàmies (1971).
Marxisme i natura:
- El refugi de la natura, de Teresa Pàmies (1992).
Marxisme i ciència:
· Darwinisme i marxisme, d'Anton Pannekoek (1909).
· Dèdal, o la ciència i el futur, de JBS Haldane (1923).
· Lletra de Trockij a I. P. Pavlov (1923).
· El materialisme dialèctic i la ciència, de Lev Trockij (1925).
· Sobre ésser de la mida correcta, de JBS Haldane (1926).
· El món, la carn i el dimoni, de John Desmond Bernal (1929).
Biologia humana i política, de JBS Haldane (1934).
Engels i ciència, de John Desmond Bernal (1935).
Una explicació dialèctica de l'evolució, de JBS Haldane (1937).
Materialisme dialèctic i ciència moderna, de John Desmond Bernal (1937).
Lisenko i la genètica, de JBS Haldane (1940).
Les lleis de la natura, de JBS Haldane (1941).
Shaw, el científic, de John Desmond Bernal (1946).
El marxisme i la nova física, de Paul Mattick (1960).
Classe, raça i ‘intel·ligència’, de Peter Sedgwick (1970).
Marxisme i religió:
· El socialisme i les esglésies, de Rosa Luxemburg (1905).
· Actitud del partit obrer envers la religió, de Lenin (1909).
· Religió, arrels i paper socials, de Felix Morrow (1932).
Marxisme i drogoaddicció:
La drogoaddicció, de Daniel DeLeon (1906).
Relats de ficció:
Com començà la revolució a Amèrica, de Louise Bryant (1919).
La revolució a Rússia va arribar inesperadament per a tots, excepte per a la socialdemocràcia. Feia ja molt de temps que el marxisme havia pronosticat la inevitabilitat de la revolució russa, que havia d'esclatar com a conseqüència del conflicte entre les forces del desenvolupament capitalista i les de l'absolutisme burocràtic. El marxisme havia predit el contingut social de la revolució venidora. En considerar-la una revolució burgesa assenyalà que les tasques objectives immediates de la revolució serien les de crear condicions «normals» per al desenvolupament de la societat burgesa en la seua totalitat (Lev Trockij, Resultats i perspectives, 1906)
La caiguda de Port Arthur (1.1.1905).
La vaga de Petersburg (8.1.1905).
Democràcia obrera i burgesa (11.1.1905).
La revolució a Rússia (11.1.1905).
L'inici de la revolució a Rússia (18.1.1905).
Dies revolucionaris (18.1.1905).
Petersburg després del 9 de gener (25.1.1905).
Les primeres lliçons (1.2.1905).
Dues tàctiques (1.2.1905).
Informe sobre la revolució de 1905 (1.1917)
Resultats i perspectives (1906)
El Consell dels Diputats Obrers i la revolució (1906).
El proletariat i la revolució russa: sobre la teoria dels menxevics respecte de la revolució russa, de Lev Trockij (1908).
La revolució permanent (1905).
LA REVOLUCIÓ RUSSA DEL 1917
La Revolució de Març
Articles de Trockij a Novi Mir
Al llindar de la revolució (Novi Mir, 13.3.1917).
La revolució en Rússia (Novi Mir, 16.3.1917).
Les forces internes de la revolució (Novi Mir, articles publicats el 17, 19 i 20 de març del 1917).
Contra qui i com defensar la revolució (Novi Mir, 21.3.1917).
Les Tesis d’Abril, de Lenin.
D’abril a juliol
Textos de Lev Trockij
Els problemes prioritaris de la revolució (Die Zukunft, 1917).
Endavant (Vperiod, 2.6.1917).
La farsa del doble poder (Izvestia, 3.6.1917).
L’Aixecament de Juliol
Textos de Lenin
Tres crisis (Rabotnica, 7.7.1917).
Sobre les consignes (7.1917).
Textos de Trockij
L’aixecament de juliol (Vperiod, 7.1917).
Agost i setembre
La preparació de l’aixecament en els textos de Lenin
Textos de Trockij
I ara? (articles publicats entre agost i setembre del 1917).
A sang i foc (Proletari, 31.8.1917).
La Revolució d’Octubre
Deu dies que sacsejaren el món, de John Reed (1919)
Sis mesos vermells a Rússia, de Louise Bryant (1918)
LA REVOLUCIÓ CATALANA DEL 1936
El Catorze d’Abril (1931-1934)
Les reaccions a la proclamació de la República:
- Catalunya lliure, repúbliques confederades d’Ibèria, cap a l’emancipació del proletariat hispànic, d’Àngel Estivill (15 d’abril del 1931).
- Lletra a un amic de Madrid, de Lev Trockij (17 de maig 1931).
- La revolució espanyola i els perills que l'amenacen, de Lev Trockij (28 de maig del 1931).
Els partits marxistes en el nou règim polític:
- Sobre la plataforma del Bloc Obrer i Camperol de Catalunya, de Lev Trockij (juny 1931).
- Manifest del partit Estat Català (gener del 1932).
- Catalunya dintre el moviment obrer internacional (Declaració d’Estat Català-Partit Proletari, 8 d’abril del 1932).
- Estat Català no és el B.O.C. (Editorial de «Poble Insurgent», 24 de juny del 1932).
- Contesta del B.O.C. a Estat Català (16 de juliol del 1932).
- Projecte de tesi política (3 d’octubre del 1932).
- Els nostres amics del BOC, de Rafael Campalans (22 d’octubre del 1932).
La claudicació de la República Catalana i l’Estatut del 1932:
- Per la llibertat de Catalunya, d’Hilari Arlandis (17 de maig del 1931).
- Els anarquistes i les nacionalitats oprimides, d’Hilari Arlandis (21 de maig del 1931).
- L’Estatut de Catalunya, de Jordi Arquer (20 de juny del 1931).
- El Bloc Obrer i Camperol davant la votació pel poble català del Projecte d'Estatut de Núria (1 d’agost del1931).
- El fracàs de l'Esquerra Republicana de Catalunya, de Jordi Arquer (29 d’agost del 1931).
- El llast del lerrouxisme, de Jaume Compte (16 d’octubre del 1931).
- La Federació Comunista Ibèrica i el Bloc Obrer i Camperol davant les mutilacions de l'Estatut de Catalunya per les Corts espanyoles (12 de juny del 1932).
- Patriota cent per cent, de Joan Comorera (14 de juny del 1932).
El Sis d’Octubre (1934-1936)
Els antecedents del Sis d’Octubre:
- Hores decisives!, de Víctor Colomer (16 de juny 1934).
Aixecament i repressió:
- Defensem les llibertats de Catalunya! (Comunicat del POUM, 16.5.1937).
La reorganització de l’esquerra marxista:
- El problema de Catalunya i la Federació Catalana del PSOE, de Jordi Arquer (28 de desembre del 1935).
- Problemes sobre els quals la minoria del P.O.U.M. presentarà projectes de llei a les Corts de la República (març del 1936).
- Davant el Congrés d’Estat Català, de Rossend Cabré (21 de maig del 1936).
- Després del triomf electoral. A tots els treballadors! (comunicat del Comitè Executiu del POUM, 18.2.1936).
- Allibereu immediatament els 30.000 empresonats (comunicat del Comitè Executiu del POUM, 19.2.1936).
- Contra la provocació criminal dels feixistes, per consolidar la victòria del Front Popular (comunicat del Comitè Central del PCC, 19.2.1936).
- Al Congrés de la Federació Socialista Catalana, de Rafael Vidiella (17 de juliol del 1936).
El Dinou de Juliol (1936-1937)
- Visca la vaga general! (comunicat del Comitè Executiu del POUM i del Comitè Central de la JCI, 19.7.1936).
- El POUM davant la situació política actual (Comunicat del Comitè Executiu del POUM, 8.1936).
- Notes d'una estada a Catalunya, d’August Thalheimer (4 de desembre del 1936).
- Revolució espanyola, dins La revolució mundial 1917-1936, de CLR James (gener del 1937).
Els fets de maig (1937-1939)
Els antecedents:
- Contra un projecte reaccionari de reforma de l’ordre públic (Comunicat del Comitè Executiu del POUM, 23.2.1937).
- Una nova conquesta de la contrarevolució (Posicionament del POUM davant la dissolució de les Patrulles de Control, 2.1937).
- Per un Exèrcit Regular Revolucionari del Proletariat (Comunicat del Comitè Executiu del POUM, 24.2.1937).
- ¿Per què se’ns persegueix sistemàticament? (Comunicat del Comitè Executiu del POUM, 18.3.1937).
- Quin govern li cal a Catalunya? (Comunicat del Comitè Executiu del POUM, 7.4.1937).
El desenllaç:
- La situació política i les tasques del proletariat, d’Andreu Nin (maig-juny del 1937).
- Defensem les llibertats de Catalunya! (Comunicat del POUM, 16.5.1937).
- Després de la crisi del govern de Catalunya (Comunicat del Comitè Executiu del POUM, 1.7.1937).
- El POUM a la classe treballadora (Comunicat del Comitè Executiu del POUM, 5.8.1937).
- Cal retirar les barricades, de Paul Mattick (agost del 1937).
- Les lliçons d'Espanya: el darrer avís, de Lev Trockij (gener del 1938).
- Revolució i contrarevolució a Espanya, de Felix Morrow (1937-1938).
La derrota (1939)
Les anàlisis retrospectives (1945-)
LA REVOLUCIÓ HONGARESA DEL 1956
L’OCTUBRE HONGARÈS DEL 1956
La llarga, cruenta i, amb tot, magnífica lluita de cinc dies, l’han desencadenada els nostres propis errors i crims, entre els quals hem d’assenyalar com a primer el fet que no fórem capaços de mantindre viva la flama sagrada de la independència nacional heretada dels nostres grans avantpassats. (Editorial de Szabad Nep, diari oficial del Partit Comunista hongarès, 29.10.1956).
El marc històric de la revolució hongaresa, de Nahuel Moreno (1957).
El rerefons d’Hongria, de Tony Cliff (1958).
EL MARXISME I LA CONSIGNA DELS ESTATS UNITS D'EUROPA
La unió democràtica republicana d'Europa, una unió realment capaç de garantir el lliure desenvolupament nacional, únicament és possible per mitjà de la lluita revolucionària contra el militarisme, l'imperialisme, el centralisme dinàstic, per mitjà de revoltes en cada país i la convergència de tots aquestos aixecaments en una revolució europea. La revolució europea victoriosa únicament pot, independentment del seu curs en els diferents països i en absència d’altres classes revolucionàries, transmetre el poder al proletariat. I d'aquesta manera, els Estats Units d'Europa són l'única forma concebible de la dictadura del proletariat europeu. (Lev Trockij, El dret de les nacions a l'autodeterminació, 1917).
De la consigna dels Estats Units d’Europa (1915)
Utopies pacifistes (1911)
El dret de les nacions a l'autodeterminació (1917).
Els Estats Units d'Europa, dins de «El programa de la pau» (maig del 1917)
El dret de les nacions a l'autodeterminació (1917).
És apropiat el moment per a la consigna dels Estats Units d’Europa? (1923).
La consigna dels Estats Units Soviètics d'Europa, dins de «Crítica del programa de la Internacional Comunista» (1928).
El desarmament i els Estats Units d’Europa (1929).
Observacions sobre Txecoslovàquia (1938).
Una altra Europa! Un altre món! (1993).