Raya Dunayevskaya

La classe nova de Djilas

1957


Djilas' New Class”, News & Letters, October 1957. Aparegué en la columna de Dunayevskaya, “Two Worlds.”;
Transcrit: per Kevin Michaels. Traducció de la Secció Catalana de l'AVM.


Milovan Djilas, ex-vice-president de Iugoslàvia, ha escrit un article periodístic sobre el sistema comunista amb el qual ha trencat. L'han col·locat entre les cobertes d'un llibre [1] i ofert una publicitat gratuïta per valor d'un milió de dòlars des de la premsa capitalista “lliure”. Amb això han seguit notícies embogides en tots els diaris i revistes, inclosa la premsa “d'esquerres”. S'arribà al clímax amb l'afirmació de la revista Life que som davant d'un llibre “que colpirà el marxisme”. Ço que ens deixa astorats no és la pressumptuositat d'aquesta afirmació sinó la ingenuïtat dels periodistes, crítics literaris, redactors editorials i el pensament estil Departament d'Estat que ho creuen.

Ací hi ha un home que és un producte típic del món comunista – un pretès teòric marxista la ignorància de la teoria marxiana del qual és comparable tan sols a l'enormitat de les contradiccions en les seues afirmacions. Així sosté que Marx “inintencionadament” (el nostre èmfasi) posà la base d'un nou concepte del món. Altrament, diu Djilas, la filosofia marxiana era tan esfilagarsada que “hauria estat oblidada – menystinguda com quelcom no particularment profund o ni tan sols original – “si la necessitat política del moviment de classe obrera a Europa no hagués exigit una nova ideologia completa en ella mateixa”. És així com s'esdevingué que aquesta filosofia “que no era important ja que es basava principalment en idees hegelianes i materialistes” esdevingué “la ideologia de les noves classes oprimides i especialment de moviments polítics” i com a tal “marcà una època, primera a Europa, i més tard a Rússia i Àsia fornint la base d'un nou moviment polític i d'un nou sistema social”.

En haver-se colat així al totalitarisme comunista actual sota la teoria marxiana d'alliberament, Djilas sent que que caldria que se li reconegués la destesa, de manera que diu magnànimament, “no hi ha cap altre tipus de marxisme o comunisme avui, i el desenvolupament d'un altre tipus amb prou feines és possible”.

En aquesta mitja frase, que no és possible cap altre tipus de marxisme, rau tot el secret de la creença ingènua que aquesta pobre excusa per a un llibre “colpirà el marxisme”. Si mai xiular a la foscor passàs per un mètode de pensament, aquest ho és. Per tant, “l'Occident” mateix s'ha col·locat el segell de bancarrota en el seu propi pensament.

Mentre espera que la gent treballadora no trobe el marxisme en la seua forma original d'humanisme, què fa passar Djilas com la filosofia necessària en el seu llibre La nova classe? Segons Djilas, hi ha “una llei immutable – que cada societat humana i tots els individus que hi participan lluiten per augmentar i perfeccionar la producció”. Aquesta llei immutable, de “perfeccionament de la producció” ens té a tots sacrificats a “la causa”. Si més no, ha atrapat tant Djilas que fins i tot perdona als seus actuals enemics comunistes la tirania en la mesura que fins ara no hi havia cap altra manera d'industrialitzar països endarrerits.

Marx tenia un nom millor per a aquesta “producció perfecta”. Era “producció pel bé de la producció” que llençava els capitalistes endavant, i ells impulsaven els treballadors de forma que tots acabaven amb les dues monstruositats, concentració i centralització de capital d'una banda, i la degradació del treballador a un engranatge de la màquina de l'altre.

“És un fet que el capital i la seua auto-expansió”, escrivia Marx, “apareix com a punt de partida i tancament, com a motiu i objectiu de la producció; que la producció siga merament producció per al capital i no a l'inrevés, que els mitjans de producció siguen merament mitjans d'un sistema sempre expandit del procés vital per al benefici de la societat de productors... La veritable barrera de la producció capitalista és el mateix capital.

La forma darrera d'això és precisament la forma capitalista d'estat que ara existeix a Rússia i Iugoslàvia i es fa dir comunisme.

És difícil creure que Djilas ha triat la presó per tal de denunciar la mateixa filosofia que dugué a la seua forma com a capitalista d'estat, i cap a la qual tot el món capitalista privat s'hi mou. Djilas hui llença ben poca llum. La tirania comunista ja ha estat analitzada força abans que ell ho fes, i més seriosament. Fins i tot no aconsegueix de llençar-hi la llum de l'experiència. De fet, l'única cosa que cercava en el seu llibre – una descripció viva de la Iugoslàvia de Tito – hi manca completament.

Que impulsà, doncs, a “l'Oest” a donar aquest llibre esfilagarsat aquest llançament espectacular? Podem veure la resposta no en allò que diuen, sinó en la situació mundial objectiva. Little Rock, Ark. [2], d'una banda, i l'Sputnik, de l'altra, s'han combinat per exposar la buidor de la democràcia americana i, alhora, de les afirmacions de coneixement tecnològic superior. El vice-president Nixon s'ha vist obligat a cancel·lar la seua gira per Europa Occidental. El món veu els Estats Units delitós per una guerra amb Rússia sobre qui dominarà el món. És cert que Rússia desitja precisament la mateixa cosa, però d'alguna manera Rússia aconsegueix de marxar sota el nom del “marxisme” i així es guanya el món colonial. La desesperació de “l'Oest” es pot veure precisament en córrer darrera d'aquest “socialista democràtic”, el pretès marxista, Milovan Djilas. Corren debades. El treballador americà no és tan ximple com pensen, i no tant indefens com l'intel·lectual americà sense visió d'una societat veritable nova on el desenvolupament lliure i complet de l'ésser humana, i no el “perfeccionament de la producció”, siga l'única força motriu.

– R.D.


1. The New Class: an Analysis of the Communist System. New York, Praeger [1957]. (Nota del transcriptor)

2. La crisi sobre la integració radical de l'Escola Superior Central de Little Rock assolí un clímax el setembre del 1957 amb el desplegament per part del president Eisenhower de tropes de l'exèrcit dels EUA. (Transcriber’s note)

 


Raya Dunayevskaya Archive