Publicat originalment com “Né fascismo, né liberalismo: soviettismo!”, a “L'Unità” (7.10.1924)..
En la crisi política de liquidació del feixisme el bloc de l'oposició apareix com més va més com un factor de segon ordre. La seua composició social heterogènia, les seues vacil·lacions i la seua aversió a una lluita de la massa popular contra el règim feixista, redueixen la seua acció a una campanya de premsa i a les intrigues parlamentàries que s'albiren impotents davant la milícia armada del Partit feixista.
En el moviment d'oposició al feixisme el paper més important ha recaigut en el Partit liberal perquè el bloc no té cap altre programa que oposar al feixisme que el vell programa liberal de la democràcia burgesa parlamentària, el retorn a la constitució, a la legalitat, a la democràcia. En la discussió sobre la successió del feixisme a propòsit del congrés del Partit liberal, el poble italià s'enfronta, per l'oposició, a la tria: o feixisme o liberalisme; o un govern Mussolini de dictadura sanguinària o un govern Salandra, Giolitti, Amendola, Turati, don Sturzo, Vella, que tendeix a restablir la bona i vella democràcia liberal italiana sota la qual màscara la burgesia continuarà en l'exercici del seu domini d'explotació.
L'obrer, el camperol, que odia el feixisme que fa anys que l'oprimeix, creu per tant necessària per abatre'l l'aliança amb la burgesia liberal, de donar suport als qui en el passat, quan eren en el poder, sostingueren i armaren el feixisme contra els obrers i els camperols, que no fa gaires mesos formaven un sol bloc amb el feixisme, i en compartien plenament tota la responsabilitat dels delictes? És així com es presenta el problema de la liquidació del feixisme? No! La liquidació del feixisme ha d'ésser la liquidació de la burgesia que l'ha creat.
Quan el Partit comunista, a l'endemà de l'assassinat de Matteotti, llençà el mot d'ordre: “Abaix el govern dels assassins! Dissolució de la milícia feixista!”, no pensà que el govern dels assassins havia d'ésser substituït per un govern del qui amb tota la llur política deixaren pas i armaren els assassins; no ha cregut mai que Giolitti, Nitti, Amendola, que eren al poder que es formà la mílicia feixista, fossen capaços de desarmar aquesta milícia que precisament havien afavorit i armat contra la classe obrera.
En llençar el seu mot d'ordre el nostre partit no pretenia de substituir el feixisme caigut amb el vell liberalisme del qual la marxa sobre Roma n'havia assenyalat la caiguda oprobiosa i la definitiva liquidació. El Partit comunista des del principi de la crisi del feixisme ha afirmat que la classe obrera i camperola en devia ésser el botxí i el successor en el poder.
Per vèncer el feixisme és necessària l'acció de masses del proletariat industrial i dels camperols; la lluita de classe amb totes les conseqüències. El proletariat podrà i haurà d'utilitzar sens dubte en la seua lluita contra el feixisme les oposicions i les lluites que es desenvolupen en el si de la burgesia i de la petita burgesia, però sense l'acció directa el feixisme no podrà mai ésser abatut. Posar així el problema era, al mateix temps, posar clarament la qüestió de la successió del feixisme. Vençut el feixisme per l'acció de les masses obreres i camperoles, el liberalisme no té ningú a qui fer-ne successor; aquest dret pertany al govern dels obrers i dels camperols que sols serà capaç i tindrà la sincera voluntat de desarmar la milícia feixista, en armar la classe obrera i els camperols.
En l'hora actual es tracta de quelcom ben diferent del retorn a la Constitució, de democràcia i de liberalisme. Són aquestes últimes paraules mel·líflues que la burgesia cerca de fer empassar als treballadors de la ciutat i del camp per evitar que la crisi adquiresca el seu veritable caràcter, és a dir de revenja dels obrers i dels camperols contra el feixisme que els ha oprimit i contra el liberalisme que els ha enganyat i que, fa uns mesos encara col·laborava o cercava de col·laborar (D'Aragona, Baldesa, etc.) amb Mussolini.
La crisi italiana no pot resoldre's més que amb l'acció de les masses treballadores. En el terreny de les intrigues parlamentàries no hi ha possibilitat de liquidar el feixisme, sinó sols d'un compromís que deixa la burgesia com a senyora i el feixisme armat al seu servei. El liberalisme, tot i infiltrat per les glàndules de la mona reformista, és impotent. Pertany al passat. I tots els don Sturzo d'Itàlia, units als Turati i als Vella, no reeixiran a retornar-li la jovenesa necessària per la liquidació del feixisme.
Un govern de classe d'obrers i de camperols, que no es preocupa ni de la Constitució, ni dels sagrats principis del liberalisme, sinó que és decidit a vèncer definitivament el feixisme, a desarmar-lo i a defendre contra tots els explotadors els interessos dels treballadors de la ciutat i del camp; vet ací l'única força jove capaç de liquidar un passat d'opressió, d'explotació i de delictes i de donar un esdevenidor d'autèntica llibertat a tots els qui treballen.
Ara el Partit comunista és l'únic que repeteix aquesta veritat al proletariat. La seua influència creix; la seua organització es desenvolupa, però la majoria dels obrers i els camperols, arrencada del Confederació del treball, del Partit maximalista, a la llur volta va a remolc dels opositors constitucionals, no ha readquirit encara la pròpia consciència de classe; no ha comprès que la classe obrera i camperola és el principal factor de la crisi, perquè és el nombre irresistible i la gran força jove, i que si no vol enganyar-se, ha d'actuar en el terreny de la lluita de classe com una força independent, que aviat serà determinant, i no en el terreny de la col·laboració de classe per canviar tan sols la màscara de la burgesia italiana.
La tasca essencial del nostre consisteix a fer penetrar entre els obrers i camperols aquestes idees fonamentals: tan sols la lluita de classe de les masses obreres i camperoles vencerà al feixisme. Tan sols un govern d'obrers i de camperols és capaç de liquidar el feixisme i de suprimir-ne la causa. Tan sols l'armament dels obrers i dels camperols podrà desarmar la milícia feixista. Quan aquestes veritats essencials hagen penetrat en l'esperit de la massa obrera i camperola mitjançant la nostra incansable propaganda, els treballadores dels tallers i dels camps, qualsevol que siga el seu partit, comprendran la necessitat de constituir els Comitès obrers i camperols per la defensa dels llurs interessos i per la lluita contra el feixisme.
Aqueixos comprendran que aquestos són els instruments necessaris de la lluita revolucionària i de la llur voluntat de substituir el govern dels assassins amb un govern dels obrers i dels camperols. En el moment que es clausura el Congrés liberal que cerca encara una vegada més d'enganyar el poble treballadora, d'una punta a l'altra d'Itàlia, els obrers i els camperols responen a la seua xerrameca sonora i buida: ni feixisme ni liberalisme: sovietisme!