L'any 1931 ha estat fatídic per a les nacions capitalistes. S'han agreujat els problemes plantejats anteriorment i per escreix n'ha afegit de nous al complexe panorama, sense portar cap solució que faci viables la relacions entre els pobles que pateixen d'una sobre-excitació que sembla que s'esforcin en mantenir, precisament, aquells que tenen que perdre més que guanyar-hi. En realitat, ells han creat organismes per a redimir de llurs propis pectats naturals, però la direcció d'aquests organismes està encarregada als homes que obeeixen ordres concretes d'un determinat sector de la nació-potències financieres, oligarquies industrials, etc., i els organismes pacifistes, davant de la realitat dels fets, no són altra cosa que la burla sagnant a les classes humils que no percebeixen que el joc veritable no es troba damunt de la taula, sinó sota i mantingut invisible.

El conflicte xino-japonès marca precisament el fracàs d'aquests organismes. La S. D. N. ha donat tota la sensació d'impotència que reiteradament hem assenyalat. Tota la seva força radica en les signatures d'uns documents hàbilment preprarats per tècnics en la matèria, l'eficàcia dels quals queda provada en l'actualitat a Orient. Però el fet més instructiu és el que suara ha donat Japó, per estar en consonància amb el magnífic aparell pacifista ginebrí. Es el mot més remarcable de la capacitat imperialista del capitalisme. Malgrat que Xina intenti declarar la guerra per via jurídica, Japó no s'amoinarà poc ni gaire. No donant bel·ligerància al seu enemic no existirà la guerra.

Sembla que aquest nou mètode nipó tindrà molts imitadors, per l'elegància, la senzillesa i la sobrietat que porta inculcat en ell. La S. D. N. hauria de patentizar-lo per a us exclusiu de les potències que monopolitzen l'esperit imperialista. Enc que senzill el mètode, no deixa de tenir petits inconvenients. L'exemple de Xapei ha estat una prova exemplar que ha deixat malparats els japonesos.

Fins ara, Japó, emprant vells termes i excessivament coneguts sobre Xina, anava apoderant-se de ciutats, pobles i llogarrets. L'assassinat en massa com a mesura d'exemplaritat i la persecució dels «bandits» li donaven el resultat desitjat. S'havia trobat davant de forces desorganitzades, les coses han pres un caràcter totalment diferent a Xapei, i Japó ha hagut de sotmetre's a l'evidència que un exèrcit xinès ben organitzat, fóra molt capaç de treure'l de Xina.

Les coses no han acabat, però. La vida no li serà fàcil a Xina al Japó. Els incidents i atemptats seran freqüents; per altra banda, Nordamèrica sostindrà fàcilment aquest ambient contra Japó en defensa dels seus interessos en perill evident i també perquè l'engrandiment del Japó significa no tan sols un perill per l'hegemonia del Pacífic, sinó que també fóra, i principalment, la pèrdua d'un magnífic mercat d'exportació en vies de progressió i del qual n'està necessitada. Els agents nordamericans sabran mantenir constant l'agitació dels xinesos, àdhuc Anglaterra col·laborarà complaent en aquesta obra. Heus ací la realitat per la qual la S. D. N. no pot fer altra cosa que sentir-se agraïda a les facilitats que li ha donat el Japó en un problema tan intrincat.

Una part del poble xinès s'ha adonat de la maniobra i sabrà resistir a totes les adulacions, vinguin d'on vinguin. Es evident que enemics de Xina ho són tant els japonesos com els nordamericans, i que la solució del seu problema està en la seva llibertat completa sense necessitat de cap sistema de protecció: els homes de Canton tenen una ocasió per resoldre d'una vegada aquest problema.

La premsa anglesa i nordamericana, malgrat el seu esperit conciliador, però forçat, sembla decantar-se del costat xinès. Aquesta posició és lògica i natural, donat els interessos creats a Xina i la gran col·locació de capitals en les indústries; per altra banda, Anglaterra té sempre al davant el problema Indi i el Camboadge anglès podria esdevenir més perillós per la voracitat japonesa i la manifesta necessitat que tenen aquests d'extendre llurs mercats. La posició de França és menys clara i sembla desprendre's que la seva posició depèn del resultat de la conferència del desarmament. Es evident que el Tonquí i la Indoxina també són cobejades pels japonesos en quals llocs han començat a introduir els seus productes industrials, però la posició japonesa a la S. D. N. pot afavorir els interessos francesos vists en poca simpatia i en aquest cas França esdevindria un amic cordial del Japó.

El problema de les relacions internacionals és molt complexe i sempre és determinat pels interessos econòmics del moment. Es per això que França, que sovint pren la davantera en les iniciatives de caràcter internacional, aquesta vegada subjecta la seva posició al resultat de la reunió de la S. D. N., pel desarmament, reunió que portarà molt joc. França ha creat un institut hipotecari de voluntats nacionals mitjançant préstecs d'elevat interès a les petites nacions balcàniques, aquestes recolzaran la tesi francesa per submissió econòmica. Però les altres grans potències lluitaran per fer triomfar llurs tesis. El Japó, en aquest moment, pot trobar el recolze de França cedint, però, la seva representació nacional als punts de vista que més acomodin a França.

Japó, que es troba sotmès per complet a una economica de castes, militars i noblesa, que composen la base del poder autocràtic i feudal passa, en l'actualitat, una pregona crisi que l'impossibilita de donar sortida als seus productes, malgrat els salaris reduïts de la mà d'obra. Agreuja encara més aquesta crisi els impediments amb què topa per continuar l'emigració. La crisi mundial fa que tots els països defensin a llurs naturals, perquè les condicions dels salaris de la mà d'obra nacional són, en l'actualitat, prou acceptables per al capitalisme, perquè s'abstingui d'acrèixer l'exèrcit de reserva. El perill està avui en el nombre excessiu d'aquesta reserva. Japó, per aquestes condicions, topa amb més dificultats, puix que és un país transformador, és a dir, mancat de la matèria prima, que ha d'adquirir dels Estats Units o d'Egipte. En la indústria del cotó, una de les principals fonts de riquesa del Japó, degut a la superproducció i el boicotatge xinès, la disminució ha estat tan accentuada, que les dades oficials donen una disminució en la producció d'un 45 per 100. Unes dades oficials del boicotatge xinès pels teixits de cotó solament, donen la sensació enorme del que pot representar una mesura d'aquesta classe contra l'imperialisme. L'octubre de l'any 1930, Japó va exportar 35.500.000 metres quadrats de teixits de cotó contra 335.000 l'octubre de 1931. Per aquesta part Japó perdrà totes les guerres, perquè tota l'economia dels altres països imperialistes s'hi troba interessada.

No cal dir que el Japó, sota la imposició militar i de la noblesa preparava la guerra d'expansió a Xina, on s'havien introduït anteriorment per la via econòmica.

El 46 per 100 dels seus productes eren col·locats a Xina, Hong-Kong i Kuang-tung. La indústria tèxtil xinesa està financiada en un 41 per 100 per capital japonès. Japó no pot encabir als seus naturals, l'emigració impossibilitada per l'enorme crisi mundial, per altra banda Estats Units pren enèrgiques mesures contra japonesos i coreans instal·lats a les illes del Pacífic per la seva labor d'atracció al Japó i per la seva campanya sistematitzada contra l'imperialisme nordamericà molt més difícil de batre que Xina.

La voracitat insistent de les castes nipones donades del seu natural a l'imperialisme, han vist que aquesta era una ocasió força avantatjosa per a intentar l'atac contra Xina i annexionar-se una part del seu territori. La tivantor entre el capitalisme de les diverses nacions imperialistes feia factible aquest atac que hauria pogut esdevenir la preparació d'un atac posterior i coaligat contra la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

Anglaterra i Nord-Amèrica, que han trobat un bon mercat degut al boicotatge xinès, no semblen gaire disposades a la temptativa japonesa que tant abranda França, però. De totes passades, la nebulosa d'aquest conflicte no serà gaire fàcil que s'aclareixi aviat. Hi ha molts interessos per mig que dificulten la seva intent que contra ell es volgués portar a cap.

No creiem tampoc que pugui, aquest conflicte, portar a una guerra mundial, de sobrevenir aquesta és difícil dir en quin sentit en formarien els bàndols i de quina manera respondria el proletariat mundial a tot intent de carnatge del qual tan sols el capitalisme en sortiria beneficiat. Es probable que una guerra mundial portada per l'Orient unís els interessos nord-americans, anglesos, alemanys, italians, búlgars, austríacs, hongaresos, turcs i xinesos amb els de la U.R.S.S. Contra japonesos, francesos, rumans, pobles balcànics, grecs i polonesos. Tot això és molt hipotètic, perquè per damunt dels interessos del capitalisme imperialista és possible que la U.R.S.S. intentés portar a cap la Revolució social mundial.