«On Women’s Franchise», discurs de Constance Markievicz TD al Dáil Éireann el 2 de març del 1922.
Text del Phil Ferguson’s blog, The Irish Revolution.
Indexat per Einde O’Callaghan per al Marxists’ Internet Archive. Traducció de la Secció Catalana
M’alç en suport d’aquesta justa mesura per a les dones perquè és una de les coses per les que he treballat sempre d’ençà que era una noia jove. La meua primera consciència de la tirania arribà d’alguns mots a l’atzar pronunciats a favor del sufragi femení i elevaven una qüestió de la tirania que pretenia impedir les dones d’expressar les llurs opinions públicament a través de la manera ordinària i simple de registrar el vot en el centre electoral.
Aquesta fou la meua primera mossegada, per dir-ho així, de la poma de la llibertat i aviat vaig passar a les altres llibertats, llibertat de la nació, llibertat dels treballadors.
Aquesta qüestió del vot per a les dones, amb la cosa més grossa, la llibertat per a les dones i l’obertura de les professions a les dones, ha estat una de les coses per les quals he treballat i ofert la meua influència i temps fins a dedicar-hi tota la vida sempre que he tingut oportunitat. He treballat a Irlanda, he treballat fins i tot a Anglaterra, per ajudar les dones a aconseguir la llur llibertat. Treballaria per això a tot arreu, com un dels torts deplorables del món, que les dones, degut al sexe, siguen excloses de qualsevol posició o de qualsevol dret que els llurs cervells els atorguen el dret d’assolir.
A Irlanda hem estat en una posició ben difícil i complicada. Ha estat costum dels nostres tirans des d’Anglaterra d’utilitzar el sufragi femení com a crit de partit. Cada partit, quan li convenia, feia córrer la qüestió del sufragi per tot el que mereixia. Però quan eren en una posició d’ajudar la causa del sufragi femení, el crit llavors era «O! Hi ha quelcom més important davant de la nació». Ara, lament acusar el senyor Griffith de prendre aquella attitud anglesa ací a Irlanda. El senyor Griffith donà suport al sufragi femení i mai no vacil·là quan dones sufragistes llençaven destrals contra el seu oponent polític, el senyor Redmond.
El senyor Griffith aquells dies expressava les seues opinions ben lliurement pel que fa al sufragi femení. En aquells dies les dones sentien que no volien cercar representació a Westminster. Tinc un vot jo mateixa ara per enviar homes i dones al Dáil, i vull tindre aquest privilegi estès a les dones joves d’Irlanda, a les que compti en tot sentit com a superiors meues.
Amb la gloriosa innocència i intuïció de la joventut fixaren els ulls en alts ideals. Tenien l’educació que m’havien negat en la meua joventut i havien demostrat el llur valor durant els anys del terror d’una forma que nosaltres, les dones més grans, mai no tinguérem l’oportunitat de fer.
Hi ha hagut un comentari repugnant sobre dones amb roba d’home just ara pel Teachta que parlava. Repti els homes d’honor, els altres homes que ni tan sols requeriren les robes femenines de romandre fora del camí quan es disparaven trets, i demanaria si cap home de l’IRA refusava les noies que feien costat als homes en els dies de la lluita per la llibertat i feien el que feren les dones en el moment de perill?
És per aquestes noies que parl avui i és l’experiència que aquestes noies tingueren en el darrer any la que els hi ha fet nàixer un gran desig d’aquest petit privilegi – el dret de ciutadania a Irlanda. Molts anys d’organització, de discursos i de xerrar no permeté la nostra societat emancipada de dones nobles de posar aquests ideals en els cors de les dones joves. Però és la feina que han fet durant els darrers dos anys, quan han estat arrossegades des de les closques i se les ha fet ocupar el lloc de ciutadanes en les urnes, ajudant a les eleccions i ajudant els homes que hi concorrien, la que ha posat aquest desig en els cors de les dones joves.
Aquest desig és expressat per tots els racons d’Irlanda – aquest desig que trob que ressona fortament en el meu cor. Ningú no pot dir que amb jo és una mesura de partit, ja que sempre he fet, sempre impulsat i sempre intentat d’aconseguir per a les dones els llurs deures i els llurs drets. Hem estat en una posició difícil a Irlanda perquè fugíem. Quan el nostre Dáil fou celebrat en secret, era impossible introduir mesures com aquestes. Les mesures de guerra eren les úniques que s’atenien i, naturalment, les dones no empenyien en un moment que reivindicar els llurs drets hauria endarrerit gent en una casa on serien en perill de mort.
Les dones s’adonaren del que jo em vaig adonar. Sempre he desitjat proposar-ho davant del Dáil, però hi havia tantes dificultats en el Dáil – tants altres temes a discutir – que no ho vaig proposar. Ho he proposat abans en llocs diferents.
Un diputat ací sembla creure que Cumann na mBan torpedinaria el Tractat. En el nom de Cumann na mBan li agraesc la seua apreciació del llur valor i fortalesa i puc dir-li que serà qüestió d’ells fer-ho tant si reben el vot com si no.
Avui, cridaria ací als homes de l’IRA més que no pas a qualsevol dels altres homes a veure que es faça justícia a aquestes dones i noies joves que prengueren un paper d’home en el Terror.