Aprovat en les Assemblees dels dies 3 i 10 de gener, i publicat a «L'insurgent», número 2, 14 de juny del 1932.
Comencem per afirmar que el sentiment de la llibertat col·lectiva porta implícit el sentiment de la llibertat individual, puix que és cosa inversemblant sentir la llibertat dels pobles i no sentir, en canvi, la llibertat dels homes. Fóra, aquesta, una negació de la llei natural: la col·lectivitat no existiria si l'home no existís, i, per tant, cal que existeixi el sentiment de la llibertat en l'home perquè sigui possible el sentiment de la llibertat en la col·lectivitat.
Es, doncs, sota aquest principi que menarem la nostra actuació revolucionària, conscients dels nostres deures com a homes i com a poble amb personalitat pròpia en el conjunt ètnico-geogràfic del planeta. El fet de la llei natural esmentada ens porta, com hem dit, al convenciment que no és cosa possible sentir la llibertat de Catalunya si no sentim la llibertat individual de tots els catalans. I és aquest fet que ens mostra la posició falsa d'alguns partits i grups catalanistes—ja es diguin de dreta, de centre o bé qualsevol altre apel·latiu semblant—, els quals, emparats amb els plecs d'una bandera catalana, parlen en nom d'un Ideal que no poden sentir conscientment per simples raons naturals.
Així situats, la nostra posició es determina ella mateixa: som catalanistes perquè som homes lliures en esperit; volem la llibertat completa de Catalunya perquè volem la llibertat completa de l'individu.
Avui tothom té consciència que no es pot desvincular la ideologia que neix del sentiment sobre la llibertat ètnica, de la ideologia que comporta el fet social, de la mateixa manera que la llibertat col·lectiva pressuposa l'existència de l'individu. Nosaltres, essent uns homes que sentim aquesta emancipació total i absoluta de l'individu, hem de donar, per tant, al nostre catalanisme un contingut social que s'adapti íntegrament al nostre sentiment d'alliberança humana. La nostra posició, així, en el fet social, ha d'ésser forçosament d'esquerra; i, aquesta terminologia havent-se desdibuixat per l'ús i l'abús que els partits polítics n'han fet adesiara, precisarem millor: som d'extrema esquerra.
Aquesta designació equival a dir que tothora impulsaren les nostres forces en tots els terrenys cap a l'emancipació definitiva dels homes, cap a la supressió de classes, cap a la societat justa i fins al triomf complet de la igualtat econòmica de tots els homes i de tots els pobles. Fins i tant que no s'hagin assolit les dues fites que ens donen vida—llibertat individual i llibertat col·lectiva—, no creurem acabada la nostra lluita ideològica, encara que la segona obtingui el triomf abans no sigui aconseguida la primera.
A la nostra posició pel que respecta al fet diferencial de Catalunya, en la terminologia política actual li escau la designació de separatisme. No la defugim: ans al contrari, la reclamem amb goig per tal com aquest mot representa encara avui en les nostres latituds la idea de la llibertat espiritual i material, jurídica i territorial, ètnica i geogràfica, del nostre poble.
Amb tot, però, volem fer remarcar la contradicció aparent que existeix entre el mot «separatisme» i les nostres ànsies de plena justícia social. El nostre separatisme no ha d'ésser mai interpretat com un exclusivisme ni com un egoisme del nostre poble, sinó que el posem al servei de la total emancipació humana. Es a dir, que volem l'Estat Lliure de Catalunya—lliure completament als dictats de la seva autodeterminació—, per tal que el nostre poble sigui una força més que impulsi el triomf complet de la redempció dels altres pobles del món i tots els homes.
Nosaltres, contràriament als altres partits—i en dir això no hi ha censura per a aquests—, no volem que el Separatisme sigui aprofitat com una força que vigoritzi la ideologia proletària, sinó que entenem que aquesta ideologia ha de servir preferentment per a fer triomfar aquella força en interès de la seva pròpia eficiència immediata. Acció bilateral; correspondència mútua, a Catalunya, entre dos corrents de llibertat. No pas supeditació de l'un a l'altre, sinó convergència i vinculació de tots dos alhora.
Es així, per tant, que ESTAT CATALA és una força separatista d'extrema esquerra.
L'Estat espanyol, en la nostra ideologia, és enemic nostre per dos motius: per la seva doble condició d'imperialista—esclavitzador de pobles—i de capitalista—explotador dels homes.
Nosaltres, doncs, anirem contra tots els homes i contra tots els partits que defensin l'estructura actual, política i social, de l'Estat espanyol. Volem, tant com anorrear la base capitalista de les col·lectivitats, acabar amb la formació imperialista de l'Estat al qual pertanyen per la força i no de grat, en la història i no en la realitat, la munió de pobles que formen el conjunt hispànic. Proclamem el dret de tots aqueixos pobles a la pleníssima sobirania lluir, sense ingerències de ningú ni de cap ordre en llurs destins.
Es el nostre convenciment que quan tots els pobles ibèrics—Catalunya, Castella, Bascònia, Andalusia, Aragó...—siguin ells mateixos reguladors subjectius i exclusius de llur vida, més a prop ens trobarem uns i altres de l'hora en què, destruint fronteres i duanes, serà proclamada la Igualtat dels homes. Sabem que els pobles lliures, en manifestar-se més ells mateixos, tenen un sentit més agut de la seva consciència, talment l'home relativament emancipat de les necessitats econòmiques té una expressió més pròpia. I per llei natural tendint l'home a la seva llibertat individual, així els pobles lliures atansen el moment de llur total emancipació.
Es per això que aprofitem aquesta avinentesa per a fer una crida a tots els altres pobles ibèrics, víctimes com el nostre de l'imperialisme de l'Estat espanyol. Voldríem que tots sentissin, com nosaltres, el pes de l'esclavitud, que entre tots fem sentir a cadascun d'ells individualment considerat, en benefici només de la classe econòmicament poderosa de cada un, també, de tots els pobles mútuament subjugats. Per això creiem que és obligació de tots, globalment i particularment, d'ajudar els moviments separatistes de tots aquells pobles ibèrics que manifestin el seu desig d'alliberament, i que és de necessitat impulsar aquesta ideologia pro autodeterminació en totes aquelles personalitats ètniques en les quals el sentiment de la llibertat col·lectiva no existeixi encara a causa de l'acció absorbidora, mediatitzadora, corruptora i egoista de l'imperialisme estatal.
Catalunya reclama, en benefici immediat de tots els homes del seu i de tots els altres pobles ibèrics i del món, l'ajut de les anomenades minories nacionals a favor del seu moviment separatista, en la seguretat que el nostre triomf serà posat al servei dels altres pobles que no siguin encara alliberats i que esborrarem les fronteres—en la nostra consciència social—automàticament en el moment d'ésser reconegut el dret del nostre poble a disposar exclusivament de la integritat de la seva vida.
La nostra posició davant els partits catalanistes és de tenir-los simpatia per llur afinitat en una part de la nostra ideologia. Els combatrem, però, en el que respecta al fet social. Si nosaltres som enemics d'un Estat imperialista, no admetem tampoc un Poble reaccionari. En el mateix to de veu abominem els pobles hispànics en conjunt i el poble català en particular quan ens referim a la tirania de què llurs homes fan objecte llurs súbdits. Igualment joiosos els victoregem quan sabem que llurs ciutadans es troben units per la justícia.
Es aquest sentit de justícia que ens porta a declarar que no sabem comprendre l'eficàcia que poden tenir els partits i els agrupaments catalanistes on els militants llurs sentin el fet social de diversa manera. Es aquesta mescla de conservadorisme, de liberalisme, de democràcia petitburgesa, de socialisme i de comunisme, el principal obstacle que s'oposa al triomf de llur causa comuna. Aquesta convivència confusionària no pot ésser fructífera i dóna com a resultat la tradicional eixorquia que hom ve constatant des de la Solidaritat ençà, car, no podent els components manifestar-se en matèria social per temor de ferir la susceptibilitat dels uns i dels altres, hom no pot passar d'un catalanisme de jocs florals.
Es per aquesta raó que nosaltres propugnem que cada partit o agrupament catalanista fixi la seva posició en matèria social. Cal determinar-se, delimitar-se. Cal dir-se catalanista o separatista de dreta, de centre o bé d'esquerra, entenent—no oblidant la posició nostra—per esquerra la tendència que mena cap al reformisme més o menys gradual. No, però, de cap manera, mantenir un moment més la confusió de conglomerats que, en repugnar-se les seves parts les unes amb les altres, acaben per decandir i anorrear l'energia del seu tot homogeni.
Els diversos sectors i matisos catalanistes així ben classificats, no presentaran dificultats per a realitzar la unió i els fronts únics que calgui fer en moments determinats en pro d'un comú objectiu catalanista. Llavors, la nostra força separatista d'extrema esquerra no tindrà cap inconvenient de lluitar al costat de sigui qui sigui.
Creiem un deure, en aquests moments que fixem obertament i clara la nostra posició, de dir el nostre pensament sobre l'Estatut de Catalunya elaborat per la Generalitat i presentat a les Corts Constituents de l'Estat espanyol. Nosaltres acceptem l'Estatut de Catalunya com acceptem totes aquelles coses que aportin un bé, moral i material, al nostre poble. No acceptem l'Estatut, però, com una fita. La nostra fita en aquesta qüestió del fet diferencial no termina fins al ple reconeixement del dret de Catalunya—i de tots els pobles—a regir-se i administrar-se ells mateixos.
Nosaltres no combatrem l'Estatut. Sí, però, que reclamem la nostra lliure expressió per a combatre els procediments polítics o parlamentaris que els representants del poble de Catalunya posin en joc per fer-lo possible. I volem que en la nostra crítica no es vegi cap intenció d'obstaculitzar-ne l'aprovació, sinó millor un desig que sigui integrament defensat el vot de tot el poble de Catalunya quan per unanimitat gairebé va aprovar-ne la lletra i l'esperit en el Referèndum del 2 d'agost proppassat.
Repetim que volem l'acceptació de l'Estatut de Catalunya. Nosaltres prestarem el nostre ajut a tot allò que vingui a enrobustir la nostra ideologia de llibertat col·lectiva i llibertat individual, actuant sobre els dos aspectes alhora o en un d'ells determinat. Per tant, si en som reclamats, col·laborarem nosaltres a l'aprovació de l'Estatut en el terreny que sigui sempre que hom defensi la totalitat del seu contingut, de la mateixa manera que no caldrà que ningú ens ho demani si creiem nosaltres que ha arribat el moment d'intervenir.
En situar davant l'opinió pública la nostra posició en el que respecta als problemes plantejats actualment a Catalunya, no podem oblidar Francesc Macià, l'home que en un moment donat va saber cohesionar tot el nostre poble en un ideal d'essència catalanista. Nosaltres recordem la seva actuació, que tant va ajudar a reforçar l'esperit separatista del nostre poble, actuació que féu possible orientar el catalanisme sentimental i romàntic per a convertir-lo en un moviment revolucionari. El seu exemple digne i la fortitud palesada en rebre els atacs dels enemics de la nostra causa ha fet que també nosaltres ens sentim ben serens en la lluita. El catalanisme havent penetrat dins els cercles obrers que se'n trobaven allunyats quan la nostra ideologia no era altra cosa que un pur sentimentalisme, ens ha esperonat sempre a lluitar com a obrers avançats dins els moviments separatistes, àdhuc quan el caire social tenia únicament un sentit de classe.
Nosaltres recordem Francesc Macià en les lluites que menàrem amb ell abans i durant les dictadures borbòniques. No hem oblidat que molts de nosaltres fórem soldats d'ell a Prats de Molló, companys d'ell en l'exili, que sofrírem amb ell i com ell vexacions i privacions... Nosaltres no oblidem que fou la seva gosadia que ens féu viure unes hores la República Catalana.
Tots aquests fets ens el fan mereixedor del respecte que per ell sentim tot i trobar-nos en l'actualitat allunyats de la posició poc clara que va dibuixant-se al seu voltant, influït probablement per la comesa del seu càrrec de President del partit que atén al nom de «Esquerra Republicana de Catalunya».
En caure les dictadures borbòniques primer, en proclamar-se la República després, diversos elements que integraven l'organització separatista revolucionària ESTAT CATALA varen creure's deslligats de la disciplina a la qual devien acatament i, uns per un camí, altres per altres camins, tots es constituïren en grups separatistes autònoms i independents els uns dels altres. Aquest fet ha portat una gran desorientació a l'opinió pública, la qual veia en ESTAT CATALA la força que més decisiva fou en l'adveniment del règim republicà.
A nosaltres, ens plau de declarar, davant l'opinió pública de tot el poble de Catalunya, que ESTAT CATALA, avui força separatista d'extrema esquerra, no s'ha mogut del lloc en què sempre ha estat i que no ha desertat els rengles revolucionaris de l'entitat mare. Que són les altres fraccions que empren el seu nom els qui ho han fet. ESTAT CATALA és allà on era uns deu anys enrera, al moment de la seva naixença, i només per mitjà d'aquest manifest es limita ara a precisar bé la seva línia en matèria social per tal d'evitar el confusionisme demagog i entrebancador.
Acceptem que aquells separatistes que no se sentin indentificats amb el nostre programa social, que els que es creguin ésser separatistes de dreta—retrògrads i reaccionaris—, o bé separatistes de centre—conservadors i tènuement evolutius—, formin ells cledes a part. Ho acceptem i àdhuc ho recomanem per a la millor actuació global del complex separatista. No comprenem però, com pot un hom pertànyer a un grup separatista d'esquerra i amb tota la força d'aquest grup, orbament i incondicionalment, emparar i ajudar determinades actuacions polítiques, parlamentàries i governamentals que impliquin una minva i un afebliment de l'essència separatista. No comprenem, tampoc, com hi pot haver separatistes de tendències obreristes o socialitzants que hagin desertat ESTAT CATALA, essent precisament aquestes les característiques que tostemps ha tingut l'organització. I no admetem, com ja abans hem aclarit, que hi hagi agrupaments separatistes integrats per catalans de divers camp social, on puguin conviure catòlics i ateus, per exemple, i demòcrates i comunistes, en una promiscuïtat deshonesta i fatalment entrebancadora per a l'ideal de tots.
Nosaltres no ens hem mogut d'allà on érem. ESTAT CATALA voldria que els seus fills pròdigs tornessin al seu clos, a la seva trinxera revolucionària. Les nostres portes són obertes a tots aquells desplaçats que un dia—i no dubtem que ho feren impulsats pels millors bons propòsits—abandonaren els nostres rengles de combat per circumstàncies d'ambient polític i social difícilment explicables per a ells mateixos, ja es tracti del militant més anònim com de les figures que han assolit relleu en no importa quin aspecte de la vida política catalana.
S'ha parlat força de si ESTAT CATALA havia d'actuar o no en la política. Es aquesta una qüestió que no pot negligir-se, que no hem de defugir si sentim tota la responsabilitat de la nostra posició ideològica. Si per una banda, com sosté l'apoliticisme i com darrerament s'ha pogut constatar, la política corromp els homes més purs a desgrat d'ells mateixos, per l'altra banda tampoc no ignorem els desavantatges que reporta a un ideari qualsevol l'abstenció en la política i que també trobem en la història homes de prou fortitud que no han claudicat, sinó sacrificant llur vida, al seu pensament ideològic. Nosaltres creiem que ESTAT CATALA ha d'actuar, com ja hem dit més amunt, en tots els terrenys. La nostra força separatista d'extrema esquerra, que ha d'ésser sempre conscient dels moments que siguin favorables a l'enrobustiment del seu doble ideari, moments determinats per les circumstàncies de l'ambient, no pot deixar d'utilitzar com una arma més en la lluita del seu impuls revolucionari tot allò que la política li aporti. Ben entès, però, que ESTAT CATALA no és un partit polític més, en el sentit de circumscriure i limitar la seva actuació dins el camp electoral que pot donar-li càrrecs en els organismes i les corporacions que signifiquen poder i força oficial, sinó que, lluny d'esdevenir una entitat política professional més, dirigirà preferentment la seva atenció als principis tradicionals i revolucionaris que de sempre han informat la seva vida.
Aprofitem, doncs, el poder la política com una arma més i no pas com un objectiu. L'experiència dels nostres anys de lluita ens diu que una actuació estrictament d'organització clandestina i de propaganda oral i escrita no és suficient per al triomf. La propaganda, factor de gran importància, mai no és tan contundent com el gest i l'acció.
Tot això ens referma a actuar en tots els terrenys, en tots els sentits i en tots els aspectes i posar, també, quan calgui, la nostra atenció al servei de la política per tal que la política sigui un instrument més que vingui a nodrir i a vigoritzar totes les forces que emanen del nostre doble ideari.
Definits en la nostra ideologia, assenyalada clarament en la nostra posició com a catalans i com a homes d'ideal, no ens resta altra cosa a dir sinó que ESTAT CATALA, a partir del moment actual, començarà un pla d'actuació decidit i emmenat a fer conscients dels seus drets i deures la nostra força separatista d'extrema esquerra i tots aquells que sentin el seu ideari.
Ultra els aspectes d'organització i d'actuació política ja al·ludits, ESTAT CATALA desenrotllarà un extens pla de cultura, a base de cursets, conferències, controvèrsies, excursions, esports. Crearem les seccions de biblioteca, mutualisme, cooperativisme. Ràpidament anirem a la publicació d'un periòdic de caràcter públic per tal de fer, ajudats del míting i de la conferència per tot Catalunya, les campanyes proselitistes que calguin en pro de l'ideari de llibertat individual i col·lectiva.
Volem ésser una força de debò. Sabem que la puresa dels nostres ideals serà sentida per la majoria dels catalans i àdhuc pels homes d'esperit lliure de tots els altres pobles, i que ESTAT CATALA, força separatista d'extrema esquerra, no trigarà gaire a ésser un bloc indestructible que s'alçarà imposant i temible. Avui ja comptem amb filials de l'entitat mare, ultra en força pobles de Catalunya, en diversos nuclis urbans i en diferents suburbis proletaris de la nostra ciutat, fet que s'intensificarà fins a comptar amb una delegació a tots els llocs de la capital i a totes les viles i ciutats catalanes.
Aquest és el nostre pensament. L'hem exposat tan bé com hem sabut i tan netament com el sentim. Esperem, doncs, que tots els catalans que se'n sentin de debò, sense cap altre egoisme sinó aquell de sentir-se ennoblit en sacrificar-se i en dona la vida per a l'ideal, vindran a allistar-se a
ESTAT
CATALA
Força separatista d'extrema esquerra
(Plaça
Francesc Macià, 18, primer. Barcelona)
Nota.—Malgrat que el procedir il·legal i arbitrari del governador de Barcelona hagi llevat actualitat al Manifest, com que constitueix un document important de l'evolució d'ESTAT CATALA, considerem necessari de donar-li el màxim de publicitat i difusió.