Escrit el 17 de maig del
1931
Publicada originalment (*)
a «La Verité», París.
Parlam de ço que hom diu ésser el «nacionalisme» de la Federació Catalana. És una qüestió molt important, molt greu. Els erros comesos en aquest punt poden tindre conseqüències fatals.
La revolució ha despertat a Espanya, amb més potència de mai, totes les qüestions, i també la de les nacionalitats. Les tendències i les il·lusions nacionals les representen principalment intel·lectuals petitburgesos, que s'esforcen de trobar un suport entre els pagesos contra el paper desnacionalitzador del gran capital i contra la burocràcia d'estat. El paper dirigent—per la fase actual—de la petita burgesia en el moviment d'emancipació nacional, com en general en tot el moviment democràtic revolucionari, introdueix inevitablement en aquest darrer una sèrie de prejudicis de tota mena. Provinents d'aquest medi, les il·lusions nacionals s'infiltren igualment entre els obrers. Aquesta és, versemblantment, en general, la situació a Catalunya, i potser fins a un cert punt en la Federació Catalana. Però això que acab de dir no atenua gens ni mica el caràcter progressiu, revolucionari-democràtic de la lluita nacional catalana contra la sobirania espanyola, l'imperialisme burgès i el centralisme burocràtic.
Ni un moment hom ha de perdre de vista que Espanya tota sencera i Catalunya com a part constituent d'aquest país, són governades actualment no pas per nacional-demòcrates catalans, sinó per burgesos imperialistes espanyols, aliats amb grans propietaris financers, amb antics buròcrates i generals, amb el suport dels nacional-socialistes. Tota aquesta confraria té la intenció de mantindre, d'una banda, les servituds de les colònies espanyoles i d'assegurar-se, de l'altra, el màxim de centralització burocràtica de la metròpoli; és a dir que vol l'esclafament dels catalans, dels bascos i de les altres nacionalitats per la burgesia espanyola. En la fase actual, donades les combinacions presents de forces de classe, el nacionalisme català és un factor revolucionari progressista. El nacionalisme espanyol és un factor imperialista reaccionari. El comunisme espanyol que no comprén aquesta distinció, que sembla ignorar-la, que no li dóna un valor de primera importància, que s'esforça contràriament d'atenuar-ne la importància, s'arrisca a esdevindre un agent inconscient de la burgesia espanyola i de perdre's per sempre per la causa de la revolució proletària.
On és el perill de les il·lusions nacionalistes petitburgeses? En el fet que poden dividir el proletariat d'Espanya en sectors nacionals. El perill és molt seriós. Els comunistes espanyols poden combatre'l amb èxit, però tan sols d'una forma: en denunciar implacablement les violències comeses per la burgesia de la nació sobirana i en guanyar així la confiança del proletariat de les nacionalitats oprimides. Tota altra política resultaria en un suport al nacionalisme reaccionari de la burgesia imperialista que és la mestressa del país, contra el nacionalisme revolucionari-democràtic de la petita burgesia d'una nació oprimida.