Fe

Federació Comunista Catalano-Balear (FCCB)

Organització política del Principat i de les Illes Balears. Va organitzar-se a la tardor del 1924 a partir del grup que publicava "La Batalla". El seu principal dirigent fou Joaquim Maurín. En fundar-se el Partido Comunista de España (PCE) s'hi va integrar. No obstant les diferències ideològiques (primordialment sobre les qüestions sindical i nacional) i i la clandestinitat a la que obligava la dictadura primoriverista van fer que progressivament la FCCB s'allunyés del PCE fins que es consumà el trencament (1930). El 1930 va fundar amb el Partit Comunista Català (PCC) l'organització de masses, Bloc Obrer i Camperol (BOC). La Federació, amb tot, continuà funcionant com a nucli polític del BOC. El juny del 1933 la FCCB es transformava en Federació Comunista Ibèrica (FCI), en adoptar com a àmbit d'acció el conjunt de la Península.

Documents de la Federació Comunista Catalano-Balear:
- Projecte de tesi sobre la qüestió nacional (1932).

Federació Comunista de Llevant (FCL)

Organització política del País Valencià i de la Regió de Múrcia. Fou fundada el 1923, i en crear-se el Partido Comunista de España (PCE), en va esdevindre la seva regional. Entre els seus dirigents destacaren Julián Gorkin, Hilari Arlandis, González Canet, Rafael Millà. El 1930 es va produir una escissió que es va afegir al Bloc Obrer i Camperol (BOC), però la major part de la FCL va romandre lligada al PCE.

Federació Comunista Ibèrica (FCI)

Nom adoptat el juny del 1933 per la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB), sota la qual s'agrupà el nucli polític de l'organització de masses del Bloc Obrer i Camperol (BOC). El 1935 s'integrà definitivament en el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).

Miquel Ferrer Sanxis (Castelldefels, Baix Llobregat, 1899 - Barcelona, 1990)

Polític i sindicalista. Estudià comerç a Barcelona, i en començar a treballar, s'afilià al Centre Autonomista de Dependents de Comerç i Indústria (CADCI). El 1922 participà en la fundació de les Joventuts d'Acció Catalana, i s'integrà en Estat Català, del que fou membre del seu Directori. Més tard s'uní a la Societat d'Estudis Militars (SEM). El maig de 1925 participà en els intents fustrats de la SEM d'acabar amb la vida del rei espanyol Alfonso de Borbón, fets al Garraf (a la via fèrria i a un túnel de la carretera) i a Barcelona (a la Rambla de Canaletes). Fou declarat culpable d'aquest segon intent, i va ser empresonat a Alacant (1926). El 1930 fou alliberat, i les seves idees comunistes el portaren a afiliar-se al Bloc Obrer i Camperol (BOC), del que fou membre del comitè executiu i un dels màxims exponents de l'ala catalanista d'aquesta formació. Amb el nom de Ramon Fuster signà articles als diferents portaveus de l'organització, "L'Hora", "La Batalla", "Front" i "Treball". El 1936 seguí a la corrent minoritària del BOC que no s'uní al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), sinó al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i a la Unión General de Trabajadores (UGT). Secretari general de la UGT del Principat des del 1937 fins a la victòria feixista, que l'obligà a exiliar-se a l'estat francès. Poc després fou expulsat del PSUC, i marxà a Mèxic (1939), on participà en la fundació del Partit Socialista Català (PSC). Alhora participà en les instàncies unitàries del nacionalisme català de l'exterior, i així fou secretari de la Confederació d'Organitzacions Catalanes d'Amèrica, i participà en el Consell Nacional de Catalunya (oficial, amb seu a Londres, 1948) i en el Consell Nacional Català (CNC) que fundà Josep Maria Batista Roca, i del que fou secretari per Amèrica. També fou actiu en el camp cultural, tant català com americà, i així promogué la "Revista dels Catalans d'Amèrica", fou secretari del Club del Llibre Català (1944-60), i fundador de la Compañía General Editora i de l'Instituto Panamericano de Documentación. El 1965 retornà a Barcelona. En la seva obra escrita abordà temes recents i controvertits de la història política catalana: Enric Prat de la Riba i l'Assemblea de Parlamentaris (1961), Pompeu Fabra, exemple i guia (1968), La Generalitat de Catalunya a l'exili (1977), L'evolució del pensament polític català 1923-1939 (1982), Memòries. 1920-1970.

Index de la lletra f

Index onomàstic | Index de l'enciclopèdia