|
|
BlJosep Lluís Blasco (Sagunt, 1941 - 2003) Filòsof i polític. Llicenciat en dret i doctor en filosofia per la Universitat de València. El 1974 ingressà en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Més tard abandonà aquesta formació i participà en la fundació de la Unitat del Poble Valencià (UPV), la qual constituí el nucli del Bloc Nacionalista Valencià. Catedràtic de Teoria del Coneixement i degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de València (1984-93). Bloc Català dels Treballadors (BCT) Organització comunista del Principat, sorgida el 1978 de la fusió del Moviment d'Unificació Marxista (MUM) i del Partit del Treball de Catalunya (PTC). El 1979 participà en el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), tot i que no compartia el programa independentista dels altres integrants del BEAN. El 1982, en extingir-se el BEAN, s'integrà majoritàriament a Nacionalistes d'Esquerra (NE). Lectura recomanada: Història de l'independentisme (I, II, III, IV) (1979-1994), de David Bassa, Carles Benítez, Carles Castellanos i Raimon Soler. Organització política comunista. Fou fundada a Barcelona el 1930 com l'organització de masses que resultava de la fusió del Partit Comunista Català (PCC) i la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB). També incorporà militants valencians de la Federació Comunista de Levante (FCL). La formació neixia oposada al comunisme oficial de la Tercera Internacional, representat a l'estat espanyol pel Partido Comunista de España (PCE). La FCCB actuà com a nucli polític del BOC, fins el 1933, quan es convertí en Federació Comunista Ibèrica (FCI), en plantejar-se l'expansió del BOC a totes les terres peninsulars. Els dirigents més destacats del BOC foren Joaquim Maurín, Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer, Abelard Tona Nadalmai, etc. Pel que fa a la qüestió nacional, defensà una federació espanyola de nacions socialistes, i entrà en polèmica amb Estat Català-Partit Proletari (*). Des d'un primer moment insistí en la importància de l'organització del proletariat urbà i rural, tot denunciant el fet que el sindicat hegemònic, la CNT, estigués en mans dels anarquistes de la FAI. El BOC heretà com a òrgan de la FCCB “La Batalla”, però disposà també d'òrgans regionals a Barcelona (“L'Hora”, “El Front”), Girona (“L'Espurna”) i Lleida (“Avant”). Es presentà als comicis de 1931, obtenint uns 20.000 vots, la qual cosa evidenciava l'hegemonia de l'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) sobre els electors del Principat. Des de 1933, el BOC defensà la creació d'una Aliança Obrera, amb la qual participà en l'aixecament del Sis d'Octubre de 1934. Després d'aquesta desfeta s'encetà un període de converses àmplies entre totes les forces socialistes del Principat per bastir un partit unificat. La fracció majoritària s'integrà amb l'Esquerra Comunista en el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) el novembre de 1935. Una altra fracció es mantingué al marge i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Documents del Bloc Obrer i Camperol: |
|