COMISSIÓ D'ESTUDIS NACIONALITARIS DEL BLOC OBRER I CAMPEROL
Publicat a «Front», número 2 (16 de juliol del 1932)
En el número 12 de L’Insurgent apareix un article de redacció titulat «Estat Català no és el B.O.C.». Repetides vegades, en el vostre òrgan, i en notes a la Premsa, us cal aclarir i precisar la vostra posició. Amics: ¿no us fa pensar això que tenen raó els qui diuen que sou uns confusionistes?
La nota a la qual ens referim, però, embulla les coses en comptes d'aclarir-les. Diu, per exemple: “Estat Català, que fins ara era una organització separatista o nacionalista obrero-democràtico-liberal-burgesa, es constitueix en una força o partit polític per actuar sota les consignes de la IIIª Internacional”.
Ara bé: per a ésser comunista, no n’hi ha prou amb una simple declaració. Els qui ahir eren “separatistes”, o sigui obrero-democràtico-liberals-burgesos, avui són ja comunistes 100 per 100. ¿Com s’ha esdevingut aquesta meravellosa metamorfosi? Hem seguit pas a pas el vostre moviment i alguns dels vostres homes destacats d'aquests últims temps. Llegint la col·lecció de «L'Insurgent» les contradiccions són flagrants, evidents. Seguint l’actuació d'aquests homes que al·ludim, només s’hi pot veure una manifesta inconsistència política, un «maniobrisme» ple d'equilibris poc edificants. ¿Us direm res de nou, per exemple, si afirmem que el company Domènec Ramon durant tota la Dictadura –juntament amb altres companys nostres– havia procurat apartar de la influència d’E.C. els obrers? ¿Es que vosaltres ignoreu que el company citat, juntament amb Botella, Bernadó, Roca, etc., intentaren de fer arrelar a Catalunya aquella cosa absurda que es digué «Izquierda Revolucionaria y Antiimperialista»? I tots aquests canvis han estat fets sempre amb una rapidesa esparveradora i sempre tenint la pretensió que seguien una línia comunista justa. Fins una vegada es feren seva amb un punt de grotesc evident aquella sentència de Lenin: «Es poden cedir terres, però no principis!».
Ara bé: vosaltres, en la nota on, innecessàriament, voleu assenyalar una línia divisòria entre E.C. i el B.O.C. dieu que essent nosaltres la F.C.I. som marxistes espanyols, car –dieu– fem «La Batalla» en espanyol, i vosaltres sou catalans. Això és ridícul. No tingueu por que els obrers ens confonguin. Uns i altres som força coneguts.
A més, i per no allargar més aquesta nota, cal dir dues coses als obrers d’E.C.
1ª Dieu que sou la secció catalana de la IIIª Internacional. Bé; llavors us caldrà combatre aferrissadament la intromissió del «Partido Comunista de España» en la política interior de Catalunya. Els vostres cars camarades de «Las Masas» són d'aquests vituperables obreristes que actuen en castellà a Catalunya. ¿Us ha autoritzat ja la I.C. per a això? Una pregunta que mereix una resposta.
2ª En el número 10 de «L’Insurgent» apareix un article que signa Bepus, titulat A propòsit de l'article de «Las Masas» i en el qual es diu: «De moment podem afirmar que la nostra posició davant la qüestió de les nacionalitats ibèriques té bastants punts de diferència amb la tesi trotskista, menys amb la de la F.C.C.B., i menys encara amb la de la S.E. de la I.C.»
Si Bepus llegeix les resolucions dels Congressos de la I.C., en què s'ha tractat la qüestió nacional, ja ens explicarà quines diferències hi ha entre la I.C. i la tesi de la nostra F.C.C.B. A més, un home que parla així suposem que deu estar assabentat de les crítiques agres que la I.C. ha adreçat als dirigents del P.C. de E. per la seva incomprensió davant la qüestió de les nacionalitats hispàniques i estranyem que no sàpiga que la S.E. de la I.C. (Partido Comunista de España) mai no ha publicat cap tesi sobre aquesta qüestió. Si n’hagués publicada alguna, li agrairíem que ens ho digués, per a orientació dels qui, comunistes com nosaltres, hem estat excomunicats per la I.C.