Publicat originalment (Open
letter to Lenin) a The Socialist, el 30 de gener del
1921
Transcription\HTML Markup: Revolutionary
Communist Group, i David
Walters el 2003
Copyleft: John MacLean Internet Archive
(www.marx.org) 1999, 2003. Permís
per copiar i distribuir el document sota els termes de la GNU
Free Documentation License
Avui (diumenge 30 de gener) se celebra una conferència a Leeds per forma un partit comunista unificat com a secció britànica de la Tercera Internacional. Crec que teniu una idea prou bona de la situació per deixar-vos enganyar massa per la situació a Gran Bretanya, i per les pretensions de la majoria de les persones més destacades que hi seran presents. Un mostrari divers de personatges visità Rússia l'any passat, obertament, secretament, i «secretament» mentre les autoritats miraven cap a l'altra banda.
Dels reports impressos de les declaracions que feren en nom del poble que no delegà en ells, sabem que us demanaren de creure que hi ha grans nombres d'obrers organitzats en base als llocs de feina i preparats per la consigna de la revolució, i que un partit ben organitzat i disciplinat es trobarà preparat per obrir el camí cap a la revolució.
Reconeixereu que és tasca del govern britànic enganyar-vos i fer-vos fer càlculs equivocats, com féu amb el Kàiser perquè fes estimacions incorrectes i plans erronis per tal de derrotar Alemanya. Heu de reconèixer per tant que qualsevol persona o qualsevol cosa que arribe de Gran Bretanya cal tractar-la amb la cura i l'escepticisme més extrems després del tracte rebut per Rússia de Gran Bretanya durant els dos darrers anys i escaig. El capitalisme britànic no està disposat a reconèixer o a tractar amb el comunisme rus, siguen quines siguen les mesures temporals que prenga. S'adona més clarament que qualsevol altre sector del capitalisme que ha començada ara una lluita per la supremacia entre el capital i el treball, i està decidit a esclafar el treball amb l'esclafament de la república russa, i a restaurar la reacció com és en vies de restaurar la reacció en els països derrotats encara anomenats «potències centrals».
Tan sols una vegada en quatre-cents anys s'ha vençut Anglaterra de forma decisiva—en la guerra que donà lloc als Estats Units els anys 1775-86. En l'actualitat Anglaterra aplega forces per esclafar les ambicions americanes tal com ho acaba de fer amb les alemanyes. Ço explica l'intent brutal, cruent i sense remordiments per esclafar l'esperit de la raça més resolta que s'haja enfrontada a «John Bull, Gentleman», la raça irlandesa; ja que si Irlanda es posà al costat d'Amèrica en vistes a una altra guerra mundial (i això s'apropa), Anglaterra quedaria atrapada per occident.
Si s'hi pot ajornar aquesta guerra fins el restabliment d'un kàiser alemany i d'un tsar rus, aleshores Gran Bretanya tindrà contacte amb tot Àsia i Amèrica a través d'Alemanya i de les altres nacions centrals, així com de Rússia i Sibèria.
Si Amèrica fa una forta pressió enguany mentre es paralitza el comerç britànic, i mentre els obrers no es troben disposats a respondre a les crides i pressions patriòtiques tan hàbilment emprades en la darrera guerra, aleshores Gran Bretanya bandejarà dolçament l'earl Curzon i enviarà mansament Lloyd George a fer-vos una abraçada de germà llargament enyorat.
S'hi formaria un llastimós govern laborista, amb els nostres benvolguts amics MacDonald i Snowden (i l'eteri Ethel, també), per bé que la feina real la faria la «vella colla» sota la disfressa de Consell Privat.
Aquesta maniobra per si sola no us enganyaria, ja que vós i els vostres camarades teniu un coneixement exacte dels dirigents del laborisme i de l'ILP, i això Lloyd George ho sap prou bé.
Per tant, ha de deixar pas a un partit comunista del qual en controlarà els «dirigents». Els qui s'agrupen són una barreja heterogènia d'anarquistes, sentimentalistes, sindicalistes, amb un rajolí de marxistes. La unitat en aquest camp és probablement impossible; però si la unitat dugués a qualsevol amenaça, aleshores els «dirigents» conduirien l'energia en excés per canals «segurs»—segurs per Lloyd George.
El dirigent parlamentari serà, com ho ha sigut recentment, el tinent coronel Malone, diputat. Aquest cavaller era en el comitè executiu de la Societat per la Reconstrucció, anteriorment Societat Anti-Socialista, una societat que repartí milions de pamflets durant i després de les eleccions generals del 1918 on enverinava la ment de la gent contra el bolxevisme, contra vós, contra Trockij i contra els altres camarades russos. Després de la seua visita a Rússia, Malone participà en conferències sobre les condicions de Rússia, i l'any passat s'uní al Partit Socialista Britànic [BSP], després que l'intent de Rothstein de comprar-nos a Fairchild i a mi, comportàs la retirada de Fairchild del partit i la meua expulsió secreta.
Ara The Communist, el successor de The Call, quan el BSP es transformà en el Partit Comunista de la Gran Bretanya, ha passat sota el control i l'edició del senyor Meynell, qui es retirà de la direcció del Daily Herald quan Lloyd George l'acusà de dur joies de Rússia cap a Anglaterra per sufragar el Daily Herald.
Si Lansbury i ell cregueren que era una bona tàctica separar el Daily Herald de Meynell, per què és aquest Meynell qui ara assum l'edició de ço que es reconeix com l'òrgan oficial del Partit Comunista de Gran Bretanya? Qui és Meynell i què és Meynell, són qüestions molt apropiades. Fins on jo sé mai no fou de la SDF o del BSP. Té la mateixa relació amb els cercles revolucionaris de Gran Bretanya que Malone.
És tan sols en un país com Gran Bretanya, governat per la classe capitalista més poc escrupulosa i més avariciosa que mai haja assolat aquesta terra, que homes totalment desconeguts, sense formació i sense experiència es poden llençar al front.
En retornar Gallacher cridà a la unitat i a oblidar personalismes, però participà en una conferència a Glasgow de grups escocesos per formar el Partit Laborista Comunista [CLP]. L'objectiu d'aquest era «rentar» el Partit Laborista Socialista del qual, de fet, hi hagué branques que passaren al CLP, i per tindre un bon espectacle per la Conferència de Leeds—una carictatura de Lloyd George de la gran convenció de Leeds del 1917 després de la primera revolució russa. Per confondre la gent, el secretari del grup que formà, i que ara integra el CLP, fou triat per enganyar els despistats. El seu nom és John MacLean, i és de Glasgow com jo mateix.
No content amb cridar a la unitat i a contribuir a la formació d'un nou partit l'octubre, Gallacher insistí en sacrificar els personalismes pel bé del moviment. Amb tot, què havia fet Gallacher en secret? Havia voltat pel país i advertit als socialistes que MacLean pateix d'«al·lucinacions». Escrigué en aquest sentit al SLP quan preparava una conferència per atreure els meus partidaris en la línia del SLP, i s'arronsà quan vaig llegir aquesta lletra en públic.
Anà a la conferència sense invitació, i allà féu afirmacions similars en públic en presència d'un reporter secret dels diaris de Harmsworth de Glasgow. Abans d'anar a Rússia, amb els seus col·legues de The Worker, suprimí les classes del camarada Clunie a Fife, on el nostre camarada feia una sèrie de classes de principis del marxisme.
L'home que a Gran Bretanya és contrari al marxisme és contrari també al bolxevisme de Rússia. L'obscurantisme i la reacció sempre han anat de la mà.
Gallacher, és clar, farà camuflatge industrial. Us ha dut a creure que hi ha un moviment fabril a Escòcia. Això és una mentida completa. He estat a les portes de fàbriques tot l'estiu i l'autumni passat, amunt i avall de la vall de Clyde, i sóc segur quan dic que la repressió després de la prematura vaga per les quaranta hores esclafà el moviment fabril. La desocupació ara ha terroritzat els cors dels qui tenen feina, mentre la fam aclaparà als que no en tenen. No és possible cap moviment industrial de caràcter radical en l'actualitat més enllà dels rengles dels miners, i aquest moviment ha revifat i el dirigeixen homes del SLP.
Sóc del parer que el moviment fabril a Anglaterra és tan mort com a Escòcia.
No confiau, doncs, en el Partit Comunista Unificat que es formarà avui, i no confiau tampoc en el moviment fabril.
A Rússia, no us deixau aconsellar ni per Quelch ni per Fineberg. Fiau-vos de Peter Petrov. Petrov és l'únic rus que coneix el moviment obrer de primera mà a Londres i a Glasgow. Fins al seu empresonament el 1916, Petrov era amb mi, i treballava amb MacDougall i jo per construir el moviment de masses que ara comença a manifestar-se a Escòcia. Petrov és l'únic marxista a Rússia, doncs, que té cap comprensió real de la situació d'ací, i que pot aclarir-vos del tot aquesta lletra. Recordau que se m'encarregà comernçar el moviment el 1917 per l'alliberament de Petrov i C'ic'erin, i que fou per consell de Petrov que a Rússia em féreu cònsul per Escòcia. Fou la meua fidelitat a vosaltres i a la causa de la revolució que em valgueren la sentència de cinc anys de presó el 1918.
Continui encara, tot i traït, no pels obrers, sinó pels anomenats «camarades». No és cap accident que el doctor Shadwell, després d'una gira recent per Gran Bretanya, escrigué una sèrie d'articles al Times de Londres on deia que Clyde era el centre més revolucionari de Gran Bretanya. La colla de Gallacher ha provat tres vegades d'arrabassar-me el control, i hi fracassà absolutament. Tres mil cinc-cents sense-feina es reuneixen dues vegades a la setmana al City Hall, per tal de discutir els principis i tàctiques que cal aplicar en la situació actual des d'un punt de vista marxià.
Com més i més són llençats a l'atur i comencen a passar gana, hom se n'adona que, tard o d'hora, un moviment de masses, més gran i sòlid que mai abans, ha de formar-se. La situació es fa més i més seriosa, ja que molts esclaus salarials són irlandesos, el país dels quals es torturat de forma més i més torta i cruel. El justificat odi racial i de classe d'aquests homes provocarà un allau d'opinió i de sentiment que, tard o d'hora, trencarà les cadenes del capitalisme anglès.