Publicat
com a Tecnici
e produttori a Lotta Comunista, número 244 –
desembre del 1990
Transcrit per la internet per Antonio Maggio
(Primo
Maggio), el setembre del 2001
L'intens i desigual desenvolupament de les forces productives en els darrers decennis és a la base dels girs que defineixen la fisionomia més recent de la contesa mundial: la crisi del capitalisme d'estat als països de l'est i l'unificació alemanya.
Els canvis del mercat de la força de treball es col·loquen dins del desenvolupament de les forces productives que, a la metròpolis italiana, determina una accentuada exigència de força de treball qualificada i en particular de tècnics assalariats.
La qüestió s'exposà parcialment en la nostra anàlisi de la crisi de l'escola, a la final dels anys 60.
Alhora s'hi indicava un dels caràcter de l'equilibri italià entre estructura i supraestructura de la inadequació, respecte de la demanda del capital industrial, de la mena d'instrucció que donava l'aparell escolàstic. Per dir-ho aixó, hi havia una sobreproducció d'advocats i professors i una subproducció d'enginyers i tècnics.
Els dos decennis següents aportaren materials per l'ulterior anàlisi del problema.
En els anys 70 havíem copsat la regressió relativa de l'imperialisme italià per la crisi energètica. Però havíem precisat que tal regressió – quantificada en l'època en un 5% del PIB, transferit a la pujada petrolífera – incidia en una mesura extremadament diferenciada entre sectors i empreses en relació a llur cicle productiu i a llur composició orgànica del capital. També han estat diferenciats des del 1986 els efectes de la caiguda dels preus petrolífers (estimat per Itàlia en un benefici del 2% del PIB) i de l'actual nova pujada del cru provocada per la crisi del Golf (caiguda valuable en un 1% del PIB).
S'havia dibuixat així la distinció simplificadora entre sectors "avançats" i sectors "madurs", preludi d'una literatura grollerament ondulant entre el temor de la desindustrialització i l'esperança d'extinció de la classe obrera.
Si, de fet, és l'inversió la que determina la productivitat, hi pot haver una siderúrgia o un tèxtil "avançats", com hi pot haver una electrònica "madura".
En aquests sectors es presentarà anàlogament una estructura diversificada de costs laborals i de qualificacions dels assalariats.
La reestructuració dels anys 80 no ha desindustralització la metròpoli. Però es verificaren notables canvis dintre del model industrialista prevalent.
El sector automobilístic n'és un exemple. A Itàlia la FIAT es fa porta-estandard d'una "línia de qualitat", o sigui de la necessitat d'un producte en condicions de competir, en l'interior i a l'exterior, en un mercat en el qual el paper de l'utilitari declina mentre s'imposin màquines de gran cilindrada, prestacions i preus superiors, corresponents als ingressos més elevats de les famílies.
L'utilitari era un producte escasament refinat, de deteriorament ràpid, que implicava un procés productiu en el qual el protagonista era l"'obrer massa". El cotxe de qualitat requereix unes més elevades tecnologia i qualificació de la força de treball.
El Japó, en virtut de l'àmplia disponibilitat de laboratoris qualificats, s'ha transformat ràpida de productor i exportador d'automòbils utilitaris en productor i exportador de cotxe d'alta tecnologia.
Els processos productius són el reflexe immediat del canvi de la composició orgànica del capital i del desenvolupament científic aplicat als mitjans i als mètode de producció. En aquest camp s'han combatut moltes batalles de reestructuració. La Itàlia ha perdut, per exemple, terreny en la indústria alimentària, un sector que requereix una elevada capacitat de recerca, d'inversions i d'especialització en rams com la dietologia, la biologia, la farmacologia, la conservació.
El marxisme ha dedicat atenció als fenomens tècnics i productius. "El Capital" fou per alguns erròniament entès com una obra de determinisme tecnològic o com una excel·lent història de la tecnologia capitalista. Però per a Marx no són més que les vies per les quals corre la locomotora de les lluites entre les classes fonamentals.
En la reestructuració italiana emergeixen tres ordres de processos productius.
En primer lloc un desenvolupament de la petita producció en àrees de baix cost, subvencionades de diverses formes i lligades a les vies de comunicació, especialment a la xarxa d'autovies de la Padània. Aquestes empreses absorveixen una força de treball amb una qualificació relativament baixa, inclosa una quota de força de treball immigrada que continuarà i afluirà des de la conca mediterrània.
En segon lloc es concentren en cadascun dels sectors les produccions de qualitat. Aquí està destinada a crèixer la incidència de la força de treball altament qualificada.
En tercer lloc, en el terciari, el desenvolupament i la concentració en els transports i en les comunicacions augmentarà la demanda de tècnics.
Aquests processos són predictibles fins i tot en la ciutat més castigada per la crisi del capitalisme d'estat, Gènova. La hipòtesi d'una Gènova transformada en un gran centre turístic i direccional o d'un prevalent negoci immobiliari pertanyen a la imaginació.
La capital lígur, per la seva posició geogràfica, romandrà com a gangli del sistema productiu del nord d'Italià, si bé redimensionat industrialment, a través de la recol·locació i el soterrament de determinades produccions.
Els processos productius delineats s'intrinquen en processos socials i polítics.
La fragmentació productiva alimentarà fenòmens de localisme polític i de fragmentació dels sindicats industrials, mentre creixerà el pes dels sindicats i del treball públic.
El partit leninista no sucumbirà a aquestes tendències, ni secundarà la dispersió reivindicativa que en derivarà, sinó que es concentrarà en la pacient construcció de grups polítics en els llocs de treball.
En els anys 20 la qüestió dels tècnics fou debatuda, especialment a Alemanya i als EUA, en relació als processos de la racionalització productiva. Es polemitzà sobre el paper social d'aquests estrats. Són cohorts d'esquirols i de reacció o bé part de la classe revolucionària? El debat es creuà amb les disputes sobre la natura social del feixisme i de l'estalinisme. Algunes corrents definiren els tècnics com una petita burgesia desclassada. Altres corrents consideraren els tècnics com a part d'una petita burgesia ascedent i el feixisme com la seva expressió política.
James Burnham identificà en els tècnics una nova classe i la seva "revolució dels gestors" seria a la base dels règims totalitaris.
Trockij, en el quadre de la seva incorrecta visió de la progressiva decadència social del capitalisme monopolista, veia en els tècnics els estrats subjectes a desclassament i pauperització i per això potencialment anticapitalistes.
Retinguem que, en breu terme, l'augment dels treballadors amb altra qualificació reforçarà en la classe obrera l'esperit i les aspiracions petit burgeses. Però al mateix temps creixerà aquell esperit de productors que és propi dels assalariats més qualificats i instruïts.
L'imperialisme corromp i coopta entre els seus dignataris i pretorians una part d'aquests homes, però no en pot gratificar-los en massa. I per això hi ha un espai polític per una batalla política, sense concessions a visions corporatives com la d'un sindicat de tècnics.
L'experiència històrica indica que fins i tot entre els treballadors més qualificats han aparegut combatents d'avantguarda de les lluites decisives, en la Comuna de París com en el bautisme de foc de la Revolució Russa.
L'"esperit dels productors" d'aquests assalariats pot ésser empobrit en l'individualisme i del fer carrera o instrumentalitzat per la ideologia de la modernitat, de la tecnocràcia, del reformisme.
Però pot ésser el vehicle de trobada amb la ciència marxista, amb la universalitat del comunisme, amb la dignitat dels revolucionaris.
Lenin ha traçat el perfil del militant bolxevic com a síntesi de l'organització i propagandiista alemany, de l'agitador francès, del pràctic anglès i del revolucionari rus totalment dedicat a la causa del proletariat.
Aquest model de militància pot arrelar entre els productors assalariats més conscients.