Ginebra, pels volts de 25 (12) de gener.

A Rússia tenen lloc esdeveniments històrics de la més gran importància. El proletariat s'ha alçat contra el tsarisme. El proletariat ha acabat en revolta per l'acció del govern. Ara amb prou feines són possibles els dubtes de si el govern permeté deliberadament el moviment de vagues de desenvolupar-se en una àmplia protesta amb la voluntat de posar-hi fi amb l'ús de la força militar. I ho ha fet! Milers d'homes morts i ferits són els resultats del diumenge de sang del 9 de gener, a Petersburg. L'exèrcit ha vençut obrers desarmats, dones i criatures. L'exèrcit ha superat l'enemic, en disparar contra obrers tombats a terra. «Els hi hem donat una bona lliçó!», diuen ara amb un cinisme inexpressable els sirvents imperials i els llurs peons europeus entre la burgesia conservadora.

Sí, la lliçó fou gran! El proletariat rus no oblidarà aquesta lliçó. Les capes més poc preparades, més endarrerides, de la classe obrera que confiaven innocentment en el tsar i que sincerament desitjaven de traslladar al «tsar en persona» les reivindicacions d'un poble exhaust, tots ells han rebut una lliçó de la força militar dirigida pel tsar o per l'oncle del tsar, el gran duc Vladimir.

La classe obrera ha rebut una gran lliçó de la guerra civil; l'educació revolucionària del proletariat en un dia ha fet un pas endavant com no ho pogué fer en mesos i anys de vida diàriament sulfurada i martellada. La consigna del proletariat heroic de Petersburg «mort o llibertat!» ressona ara per tot Rússia. Els esdeveniments es desenvolupen amb una velocitat sorprenent. La vaga general de Petersburg creix. Tota la vida industrial, pública i política s'ha paralitzat. El diumenge 10 de gener, els enfrontaments d'obrers amb l'exèrcit es feren més ferotges. Contràriament als falsos comunicats governaments, s'hi vessa sang en moltes i moltes parts de la capital. Els obrers de Kolpino s'alcen. El proletariat s'arma i arma el poble. Els obrers han pres, es diu, l'arsenal de Sestroreck. Els obrers s'abasten de revòlvers, forgen armes de les eines, obtenen bombes per la lluita desperada per la llibertat. La vaga general s'escampa a les províncies. A Moscou 10.000 persones ja han abandonat la feina. Per demà (dijous 13 de gener) s'ha convocat una vaga general a Moscou. Ha esclatat un motí a Riga. Els obrers de Lodz es manifesten, es prepara la revolta de Varsòvia, hi ha manifestacions del proletariat a Helsingfors. A Bakú, Odessa, Kiev, Kharov, Konvne i Vilna creix el malestar entre els obrers i s'escampen les vagues. A Sevastopol es cremen magatzems i arsenals de la marina, i l'exèrcit refusa de disparar contra els mariners alçats. Vagues a Revel i a Saratov. Conflicte amb l'exèrcit dels obrers i dels reservistes a Radom.

La revolució s'escampa. El govern comença a afanyar-se. D'una política de repressions cruentes prova de passar a concessions econòmiques i prova de salvar-se amb la promesa de la jornada laboral de nou hores. Però la lliçó de la diada de sang no es pot oblidar per no res. La reivindicació dels obrers alçats de Petersburg—la convocatòria immediata de l'assemblea constituent en base a un sufragi general, directe, igual i secret—hauria d'esdevindre la reivindicació de tots els obrers en vaga. L'enderrocament immediat del govern—vet ací la consigna amb la qual respongueren a la massacre del 9 de gener fins i tot els obrers de Petersburg que confiaven en el tsar, hi han resposta per boca del llur dirigent, el sacerdot Georgi Gapona que ha dit després d'aquella diada de sang: «ja no tenim tsar. Un riu de sang separa el tsar del poble. Visca la lluita per la llibertat!».

Visca el proletariat revolucionari!—diríem nosaltres. La vaga general s'alça i mobilitzarà masses més i més àmplies de la classe obrera i dels pobres urbans. L'armament del poble esdevé una de les tasques immediates del moment revolucionari.

Únicament el poble armat pot ésser el baluart real de la llibertat nacional. I com més aviat siga possible armar el proletariat, i com més temps resistesquen les posicions militars dels vaguistes revolucionaris, més fàcilment tremolarà l'exèrcit, i més gent hi haurà entre els soldats que entendren, a la fi, que fan, i que es posaran de part del poble contra els monstres, contra el tirà, contra els assassins d'obrers desarmats, de les llurs dones i criatures. Independentment de com acabe l'actual revolta de Petersburg, de totes formes esdevindrà el primer pas inevitable i ineludible d'una revolta més àmplia, més conscient i més preparada. El govern, potser, aconseguirà ajornar la seua hora, però l'ajornament tan sols farà més grandiós el proper pas de l'ofensiva revolucionària. Tan sols suposarà que prendrà embranzida la socialdemocràcia en aplegar nombrosos lluitadors organitzadors i difondre les notícies de les accions dels obrers de Petersburg. El proletariat s'unirà a la lluita, abandonarà plantes i fàbriques, i es farà amb armament. En mig dels pobres urbans, en mig de milions de camperols es difondran les consignes de la lluita per la llibertat d'una forma més i més àmplia. Els comitès revolucionaris s'implantaran en cada fàbrica, en cada àrea urbana, en cada poble important. El poble insurgent comença a enderrocar totes i cadascuna de les institucions governamentals de l'autocràcia imperial, en proclamar la convocatòria immediata de l'assemblea constituent.

L'armament immediat dels obrers i de tots els ciutadans en general, la preparació i l'organització de les forces revolucionàries per la destrucció de les autoritats i institucions governamentals—vet ací aquella base pràctica damunt la qual s'hi poden i s'hi haurien d'incorporar per l'ofensiva general tots i cadascun dels revolucionaris. El proletariat sempre hauria d'anar en un camí independent, sense afeblir la comunicació amb el partit socialdemòcrata, amb la ment sempre posada en els grans objectius finals d'alliberar tota la humanitat de qualsevol explotació. Però aquesta independència del partit proletari socialdemòcrata mai no ens hauria de dur a oblidar la importància de l'ofensiva revolucionària general en el moment de l'actual revolució. Nosaltres, els socialdemòcrates, podem i hem d'actuar amb independència dels revolucionaris de la democràcia burgesa, mentre protegim la independència de classe del proletariat, però hauríem d'anar de la mà durant la revolta, en l'elaboració de l'ofensiva directa contra el tsarisme, en el rebuig de l'exèrcit, en els atacs contra les bastilles del maleït enemic de tot el poble rus.

Tot el proletariat del món mira aram amb una impaciència emfebrida el proletariat de tot Rússia. L'enderrocament del tsarisme a Rússia, tan valentment iniciat per la nostra classe obrera, serà un punt d'inflexió en la història de tots els països, la simplificació de la qüestió pels treballadors de totes les nacions, de tots els estats, de tots els confins del globus. I que cada socialdemòcrata, cada obrer conscient recorde quins grans problemes de lluita nacional ara els cauen damunt les espatlles. Que no oblide que representa les necessitats i els interessos de tots els camperols, de totes les masses obreres i explotades, de tot el poble contra l'enemic públic. Davant els ulls ara té l'exemple dels proletaris heroics de Petersburg.

Visca la revolució!

Visca el proletariat insurgent!