![[photo]](../index.gif)
CRIDEN
PEL BÉ LLURCRIDEN
PEL BÉ LLURThe Daily People
17
de desembre del 1907
Tan abrassadorament calent és el foc de la pradera que socarra les esquenes dels criats de la classe capitalista, que periòdicament obliden llur funció, i pronuncien un llenguatge, i promulguen fets que es troben en trista discordança amb les lliçons que els ensenyen llurs amos. Justament ara estan en això aquests criats, amb motiu del Nadal.
Qualsevol observador acurat de les coses sap que aquella "caritat", així anomenada, no són més que la forma per la qual la classe capitalista cerca de proveir-se de criats dependents. Per cada dòlar recaptat per la "caritat", 75 cèntims van a parar als "corredors" de les causes "caritatives". Són els secretaris, custodis, tresorers i els altres càrrecs qui són els beneficiaris reals. I aquests no són més que els dependents pels quals han de proverir el capitalistes, i encara són força gasius per alimentar-los i vestir-los de la seva pròpia riquesa. Ocasionalment, com és el cas evident de l'Exèrcit de Salvació, la "caritat" prova de fer quelcom més enllà que proveir els dependents dels capitalistes. També prova d'elevar la dignitat del banquer, l'arxi-Booth-dissenyador del disseny. [William Booth (1829-1912), co-fundador de l'Exèrcit de Salvació.]
De qualsevol forma, la "caritat" no és pels que la necessiten; és principalment per aquells vigilants i guies que el capistalisme necessita per tal de provar el passatge bíblic de "els pobres sempre seran amb tu" – conseqüentment, que la pobresa és una institució divina.
Ara, per tant, vé una de les lliçons que els criats del capitalisme han deprés de memòria – que el "socialisme és paternalisme"; i aquesta altra, que diu "sols els estrangers necessiten ajuda. La vella i daurada reserva americana està per sobre d'això". Aquestes dues lliçons són proclamades pels empleats de les "obres caritatives" a la mínima oportunitat – llevat de quan l'obliden per ells mateixos.
Ara s'obliden d'ells mateixos.
La crida de fons pels presents de Nadal, sempre espantosa, té un afegit peculiar enguany. Any rere any, hom pot gratar la nota interessada de les "crides pels altres" dels criats. Enguany, aquesta nota és la dominant. L'angoixa és genuïna. "Milers i milers es troben en una situació horrible", ens diuen; "els sol·licitants no són estrangers, són nadius, fills de grangers, arribats a les ciutats per treballar"; "doneu, doneu generosament, és bo donar"; una de les crides declara: "Presents generosos avui poden salvar milers de la temptació!", etc., etc.
En què queda la calúmnia que el socialisme degradaria la gent a través del seu govern paternalista, i que sols els estrangers podien defensar una cosa així?
L'hora del judici, com l'hora de l'embriaguesa, exprimeix la veritat de les mamelles del frau. Com ells mateixos es troben en una gran necessitat de fons per pagar llurs salaris, els corredors de la "caritat" fan ara la més perillosa de les admissions. Fins i tot si el socialisme fos paternalisme, el seu paternalisme seria angèlic comparat amb el que genera el capitalisme com a institució social.
El gat és fora el sac. Aquest capitalisme que és com un pare – un padrastre descoratja la gent amb el seu agulló d'escorpí explotador, i per tant els empobreix, i llavors cerca de cobrir aquesta misèria amb salaris pels seus criats.
El paternalisme del socialisme que ordena que tots tinguin les mateixes oportunitats per guanyar-se la vida, i que ningú visqui sense treballar – aquest paternalisme, una benedicció per les masses industrials, és indubtablement una amenaça pels criats.
Com cap altra cosa, llurs actuals crides a les donacions "caritatives" poden donar una idea d'això.