James Connolly

(1909)

«Capitalism and the Irish Small Farmers», de The Harp, novembre del 1909.
Transcrit per The James Connolly Society el 1997.

L'internacionalisme no és un invent dels socialistes. Així com el socialisme ha sorgit de les combinacions de la societat moderna, i com l'organització internacional del treball i la visió internacional del comerç no són més que manifestacions d'aquestes condicions, també l'internacionalisme del moviment social reflecteix senzillament el desenvolupament de la societat en general.

Per exemple: hi ha gent ignorant a Irlanda (polítics i simulars) que afirma que no ens hauríem d'ocupar de més qüestions que l'autonomia, la reforma agrària i les contribucions, i d'altres qüestions limitades pels quatres mars d'Erin. A aquesta gent els hi recoman un estudi a partir de ço publicat per un diari capitalista americà.

Recordam que una de les principals indústries d'Irlanda en l'actualitat en la cura i l'exportació de caps de bestiar pel mercat anglès, i que desenes de milers de persones en depenen per viure.

L'American Beef Trust ha fet un important pas endavant per assegurar-se el control complet del mercat de carn refrigerada de Londres. S'hi ha organitzat una poderosa aliança de transport recolzada en el Beef Trust per proveir vapors ràpids que duguen carn refrigerada d'Argentina totalment controlada pel consordi, que espera de deixar gelats tots els exportadors independents d'Argentina.

Es mantindrà entre Londres i el riu de la Plata un servei regular setmanal, pel qual s'han des construir nou vapors de quinze nusos.

Degut a la minva de subministraments dels Estats Units, Anglaterra depén de dia en dia més i més d'Argentina pel subministrament de carn. El comerç del riu de la Plata fins ara l'han controlat dues empreses independents, totes dues angleses i sud-americanes.

En els darrers anys el consorci s'ha esforçat en posar els peus a Argentina i hi ha absorbit dues empreses importants.

La recent emissió enorme de nou capital pels «quatre grans» de Xicago s'ha pensat per emprar-la en la captura del comerç argentí. El consorci hi té ja una enorme participació, degut a un gran nombre de parades en el mercat d'Smithfield, i centenars de botigues en diferents zones del país.

Ara, simplement com a lliçó d'economia, figurau-vos com de gran serà l'efecte d'aquest acord quan es realitze. Suposa que hi ha un consorci capitalista a Xicago que té centenars de magatzems o botigues a Gran Bretanya, un gran nombre de parades al mercat d'Smithfield, a Londres, grans refrigeradors i enormes ranxos a la República Argentina, i que tindrà un servei complet de vapors solcant entre Europa i Amèrica únicament en profit propi. Dóna feina a milers de treballadors d'Anglaterra, dels Estats Units i de Sud-amèrica, actua sota les banderes de tres nacions independents, una monarquia i dues repúbliques; i en tots tres països construeix el seu negoci en reventar preus i enfonsar el petit comerciant.

Ara, giram-nos per veure el seu efecte a Irlanda. Ja he part de les desenes de milers de persones que a Irlanda dependen del comerç de bestiar. Aquesta forma de vida es veu amenaçada per la competència del Beef Trust, i no hi ha res a les mans dels polítics irlandesos que els puga salvar.

Hi ha un altre angle des d'on es pot veure aquesta situació. De fa un temps hi ha hagut a Irlanda una campanya contra les grans explotacions ramaderes. La gent pensa—i correctament—que la terra tan abandonada al bestiar fóra millor si l'ocupassen éssers humans. Que seria millor veure-ho homes i dones i criatures pròspers, i llars joioses que no pas veure ovelles i vaques.

Però les ovelles i les vaques es cobren millor que els homes i les dones, i per tant malgrat la impopularitat , el ramader es manté gras i pròsper, i els homes i dones irlandesos arriben a Amèrica, qualcuns per difondre-hi la fe catòlica, i la majoria per amuntegar-se i podrir-se en els suburbis, per poblar els bordells i les presons, o per morir d'esgotament i de misèria entre forasters. Mentre la cura dels ramats siga més rendible que la cura d'homes i dones cristians, florirà a Irlanda i arreu.

Ara hi arriba el Beef Trust amb la seua maquinària de competència elaboradament organitzada per dur el producte de la República Argentina a competir contra les granges ramaderes de Meath i Kildare, i faig la profecia que si aquest consorci reïx en les seues intencions la ramaderia a Irlanda no donarà beneficis. I si no dóna beneficis la ramaderia pel mercat de Londres, aleshores el ramader irlandès i el seu terratinent s'adonaran de l'error que cometen, i les granges es deixaran a les intencions de cultivar-les de la gent que ara clama debades per posseir-les.

No és calculat arribar al pensament, fins i tot per part d'un polític, que les esperances de qualcuns pagesos irlandesos d'aconseguir terres a Irlanda depén de l'èxit del Beef Trust en la conquesta dels mercats de la República Argentina?

De forma similar la qüestió de si els pagesos irlandesos paguen massa o massa poc per les terres sota la nova Llei Agrària no depén de la qualitat de les llurs terres com dels preus agrícoles, i els preus agrícoles depenen del desenvolupament del servei transatlàntic de vapors que duguen el producte de les granges-mamuts dels Estats Units i de Sud-amèrica a Europa. Cada Lusitania que escurça la distància entre Europa i Amèrica accelera la caiguda dels petits grangers d'Irlanda sota el sistema capitalista. Però estudiar aquestes coses fa flaire d'internacional, i l'internacionalisme, d'acord amb els polítics amadán, és «tan poc irlandès».