Publicat originalment (Bolshevism
in America) el 18 de desembre del 1918 a The Revolutionary
Age
Transcrit per Sally Ryan el gener del 2001.
EN resposta a les demandes preocupades dels nostres coneguts capitalistes quant al perill d'una revolució bolxevic als Estats Units en les properes dues setmanes, volem aclarir la qüestió d'una vegada per totes.
1. La classe obrera americana és políticament i econòmica la classe obrera més poc educada del món. Creu ço que llig en la premsa capitalista. Creu que el sistema salarial és una ordre de Déu. Creu que Charles Schwab és un gran home, perquè pot fer diners. Creu que Samuel Gompers i la Federació Americana del Treball la protegirà tot el que se la pot protegir. Creu que sota el nostre sistema de govern és possible el Mil·lenni. Quan els demòcrates són en el poder, creu les promeses dels republicans, i a l'inrevés. Creu que les lleis laborals volen dir que el diuen. Té prejudicis contra el socialisme.
Nota: el candidat del laborisme organitzat a governador de Califòrnia, el major Rolfe, era un tipus ben habitual de polític burgès. Per un tecnicisme el seu nom fou eliminat de les paperetes. Això suposà la seua derrota segura. Se li demanà al laborisme perquè no posà tot el seu pes sòlidament darrera la papereta socialista? «O!», respongué el laborisme, «els socialistes mai no seran elegits. Quin sentit té llençar el vostre vot?». He sentit que el laborisme escrigué el nom de Rolfe en la papereta, i que Stephens guanyà.
2. El laborisme americà refusa els soviets americans, la revolució alemanya, i altres manifestacions d'«anarquia». Per la classe obrera americana el Partit Laborista britànica «va una mica massa lluny»; sembla dominat per «arrauxats». Pel que fa als moviments francès i italià, a qui li importa el que facen? Nota: el 7 de novembre qualques socialistes havien d'imprimir un pamflet per celebrar el primer aniversari de la fundació del govern soviètica. Quan anaren a recollir-lo, un membre del Sindicat de Tipògrafs els hi digué, «no sé si us ho he de donar o no. Tot és sobre els bolxevics. Us haurien d'arrestar!».
3. Amb l'excepció d'obrers hebreus, d'altres forasters i d'un grapat devot d'americans, el Partit Socialista es composa majoritàriament de petits burgesos, la major part d'ells ocupats en elegir els candidats municipals i parlamentaris, on es converteixen en polítics a temps parcial dedicats a explicar que socialisme no vol dir amor lliure. La composició de les branques de llengua anglesa és: petits botiguers, oficinistes, doctors, advocats, grangers (al Mig Oest), uns pocs mestres, qualques obrers qualificats, i un grapat d'intel·lectuals.
Res no és més lluny dels desitjos habituals del partit socialista americà que una revolució. És realment el refugi de gairebé totes les persones humils intel·ligents que creuen en els principis damunt dels quals s'hi fundà la república americana. Mai no ha aprovat completament als bolxevics. Aplaudeix la revolució alemanya en gran part perquè es pensa que els alemanys seran més ordenats.
4. No hi ha cap sector d'esquerres o revolucionari en el partit socialista. Aquest fet ha dut a molts obrers, insatisfets amb les condicions industrials i desil·lusionats de la política, a unir-se a la IWW, una organització revolucionària dominada per les idees sindicalistes. Com a França i a Dinamarca, la filosofia sindicalista ha captat la imaginació del proletariat revolucionari; per bé que als Estats Units el proletariat revolucionari és ben petit...
5. Aquesta és una altra prova que a Amèrica el moviment socialista es troba separat de les grans masses de la classe obrera. Les principals diferències entre aquest país i Europa és que a Europa els sindicats són organitzats pels socialistes, en una línia de consciència de classe; mentre que el treball organitzat a Amèrica és en teoria un grup defensiu de ciutadans amb interessos similars en una democràcia teòrica on tots els homes són iguals.
6. Als Estats Units els socialistes tenen un cert poder. Poden treure un milió de vots. La majoria oficial del partit socialista s'interessa més per «treure» aquests vots que pel socialisme. Però no poden competir amb grups reformistes burgesos com els progressistes, o com els demòcrates de Wilson.
7. Res no ensenyarà a la classe obrera americana llevat de temps durs i de repressió. Ara venen temps durs, la repressió s'organitza a gran escala. A Amèrica durant molt de temps no hi ha hagut cap terra lliure, cap oportunitat perquè els obrers es fessen milionaris. La classe obrera encara no ho sap.
El propi fet que per la propera dècada Amèrica es presente com la regió més reaccionària del planeta de ben segur que tindrà un efecte.
8. Si Tom Mooney roman a la presó, si els salaris baixen, si els socialistes són arrestats i la bandera vermella prohibida, aleshores hi haurà un moviment revolucionari en aquest país d'ací a cinc anys. Bismarck no el va poder aturar a Alemanya.