Vivim unes hores de grans transcendència històrica (1). Les circumstàncies actuals són més favorables a una profunda revolució democràtica que el 14 d'abril, que els dies de la crema de convents i que el 10 d'agost (2).

Les masses populars tenen una consciència política més clara, tenen una rica experiència de tres anys i han observat les grans lliçons d'Alemanya i Àustria (3).

L'ofensiva de les forces reaccionàries era persistent. Aixafament de les organitzacions obreres, havers de clerecia, derogació de la llei de termes municipals, atac a la llei de Contractes de Conreu, projecte de la pena de mort... Primer, oposició; després, col·laboració; al final, apoderar-se del Poder: aquesta era la trajectòria de Gil Robles. El Govern de Lerroux i Samper s'ha ofert a servir d'instrument a la reacció més negra.

L'avenç més reaccionari s'anava realitzant. Què cal fer? Les masses obreres i camperoles s'han adonat del perill d'una derrota esclafadora. La perspectiva del triomf del feixisme apareixia cada vegada més clara.

En lloc de caure en un escepticisme suïcida, han reaccionat d'una manera coratjosa. Vagues a Catalunya, Saragossa, València, Madrid i altres ciutats. Les masses socialistes han pressionat llurs líders i els han obligats a adoptar actituds més revolucionàries. Han lluitat amb heroisme contra el feixisme assassí. Estan disposades a barrar-li el pas sigui com sigui.

Les masses pageses i obreres influïdes per la petita burgesia han pressionat també els republicans d'esquerra i els han obligats a adoptar actituds més enèrgiques.

No s'acontenten amb paraules demagògiques. Volen fets i conductes clares. No estan per prometences vagues.

Per això, davant el conflicte entre la Generalitat i el Govern de Madrid, volen que se segueixi un camí clar i dreturer, sense tortuositats ni enganys.

Què cal fer? S'imposa la proclamació de la República catalana. Una República que lliuri la terra al qui la treballa, que dissolgui i expropiï les congregacions religioses i que expropiï els catalans traïdors. Aquesta República ha d'ésser la garantia d'una profunda revolució democràtica a les terres d'Ibèria. Ha de contribuir a l'alliberament dels camperols de les altres nacionalitats ibèriques, a l'aixafament implacable de totes les forces feudals, a encaminar la Unió de Repúbliques Ibèriques per l'ample camí de la justícia social.

D'aquesta manera els treballadors de les altres terres d'Ibèria miraran amb simpatia, consideraran com un factor de progrés i de justícia la República Catalana.

Som en un tombant transcendental de la història. No consentim que aquestes possibilitats i aquestes esperances de les masses populars es malmetin. Que no es capituli com el 16 d'abril i durant la discussió de l'Estatut(4)! Si les masses es desenganyaven, la reacció es manifestarà més forta i agressiva!

Visca la República catalana, factor de progrés i justícia social!

Visca la Unió de Repúbliques Ibèriques!

Visca la veritable revolució democràtica!

(1) La reforma agrària havia sigut encetada pel Generalitat amb la Llei de Contractes de Conreu (12.4.1934). Sota l'impuls dels terratinents catalans, el govern de l'estat espanyol, encapçalat per Ricard Samper dugué la Llei al Tribunal de Garanties, el qual l'anul·là. El 12 de juny la Llei de nou fou aprovada íntegrament pel Parlament del Principat, en un gest clar de desafiament al govern Samper. Amb tot la situació no esclatà fins el Sis d'Octubre.

(2) El 10 de maig del 1931 hi hagué una onada de crema de convents, arran d'una manifestació monàrquica celebrada a Madrid. El 10 d'agost del 1932 tingué lloc a Sevilla la “sanjurjada”, cop militar dels generals Sanjurjo que pretenia la restauració de la monarquia i l'aturada de la tímida democratització encetada el 14 d'abril del 1931 (dia de la proclamació de les repúbliques espanyola i catalana).

(3) El 30 de gener del 1933 Adolf Hitler era nomenat canceller d'Alemanya gràcies a una coalició de dretes. A Àustria Engelbert Dollfuss havia instaurat una dictadura de tall feixista, i s'enfrontava no sols als sectors democràtics i socialistes, sinó també al propi partit nazi d'Àustria.

(4) El 14 d'abril del 1931 Francesc Macià proclamava la República Catalana «com a Estat integrant de la Federació ibèrica». El 16 d'abril, però, ja s'hi feia enrera, i pels acords de Madrid del dia següent, la República Catalana era substituïda per una Generalitat Provisional. El 20 de juny es redactava l'Estatut d'Autonomia a Núria. Aquest Estatut fou aprovat pels ajuntaments (1063 a favor, 4 en contra i 402 abstencions) i per la immensa majoria dels ciutadans (595.205 vots a favor, 3.286 vots en contra, participació del 76%; 400.000 signatures de ciutadanes). Aquest exercici del dret d'autodeterminació fou enormement retallat per les Corts espanyoles.