1 de juliol del 1937
Comunicat del CE del POUM, difós com a full volant
Acaba de constituir-se el nou Govern de Catalunya. Cal reconèixer que ha estat un triomf esclatant del P.S.U.C. i de la contrarevolució burgesa. Són els seus plans, denunciats per nosaltres en manifestos anteriors, els que han passat a ésser la crua realitat. La C.N.T. ha estat eliminada del Govern. Nosaltres ja ho havíem previst el desembre de l’any passat i ho veníem denunciant amb insistència. Eliminat el P.O.U.M. –dèiem– s’anirà a l’eliminació gradual de la C.N.T. I els fets, sempre tossuts, han vingut a donar-nos la raó.
La burgesia catalana ha llençat les campanes al vol. Ara pot respirar tranquil·lament. Ja no queden organitzacions revolucionàries al Govern. Al contrari, el nou Consell té una marcada significació antiproletària. En ell s’hi troben representats tots els enemics de la Revolució socialista. El nou Govern inspira confiança àdhuc als sectors més conservadors. Al seu entorn es farà el reagrupament definitiu de les forces desfetes el 19 de juliol.
Després d’onze mesos de guerra civil, després de tanta sang vessada i de tants militants caiguts, la classe treballadora es troba davant d’un Govern idèntic al que regia els destins de Catalunya la vetlla de la insurrecció feixista. Aleshores el Govern de Catalunya estava integrat per Esquerra Republicana (que representava també els rabassaires), Acció Catalana i la Unió Socialista de Catalunya. Avui, resolta la crisi, hi trobem exactament les mateixes organitzacions –la Unió Socialista s’anomena P.S.U.C.–i quasi diríem els mateixos homes.
S’ha buscat un motiu que justifiqués l’eliminació de la C.N.T., i ha estat el Conseller sense cartera. L’organisme confederal s’ha oposat a què Bosch Gimpera fos incorporat a les tasques de Govern. Però estem segurs que d’haver fallat aquest motiu, n’haurien sortit d’altres, perquè la decisió del P.S.U.C. i de l’Esquerra era ferma. Costés el que costés, s’anava a l’eliminació de la C.N.T. El «Prou!» de Companys ha estat la frase més eloqüent de la crisi. I era el veritable motiu.
Posat el dilema entre C.N.T. i Bosch Gimpera, el President de Catalunya ha preferit quedar-se aquest darrer. Era natural. La C.N.T. representa milers i milers de treballadors, el defecte dels quals és la seva mentalitat revolucionària. I Bosch Gimpera, en canvi, no sabem encara a qui representa. Primer es feia passar per catalanista independent i, finalment, per representant d’Acció Catalana. És un home pacífic. Un bon burgès intel·ligent. Una mena de rata sàvia. I, per més garanties, un fugitiu del 19 de juliol. Un trànsfuga. Un d’aquests lluitadors l’heroisme dels quals es ve demostrant des de fa mesos pels carrers de París. I que, per si fos prou, és membre d’honor de la Universitat de Heidelberg, una de les més cèlebres Universitats feixistes d’Alemanya.
El programa de les declaracions públiques del nou Govern no poden ésser més clares ni més determinants. Condemnar els fets de maig i treballar de cara a la guerra.
El nou Consell es declara enemic d’aquells obrers que el dia 3 de maig es llençaven heroicament al carrer per a ofegar la provocació contrarevolucionària d’un Cap d’Ordre Públic i d’un Conseller de Governació l’actuació dels quals responia –com s’aconseguí demostrar més tard– a un pla curosament elaborat des de l’estranger i orientat contra la classe treballadora.
El nou Consell vol que el poble de Catalunya parli, pensi i treballi únicament de cara a la guerra. Nosaltres també volem que es guanyi la guerra, puix que d’ella en depenen una sèrie inacabable de possibilitats. Però no podem acceptar la posició del Govern, que tendeix a enganyar les masses treballadors en nom de la guerra. El front de combat mai no ha de fer oblidar els problemes de la lluita de classes, de les col·lectivitzacions, de les empreses socialitzades, de la terra, de la nova economia; mai no ha d’esborrar les diferències entre els obrers i els burgesos per a fer-los soldats d’un mateix exèrcit popular. Tampoc podem acceptar el silenci i l’obediència cega a l’opinió que tingui el Govern dels problemes de la guerra. El proletariat té el dret indiscutible a la crítica. I més, molt més, quan el Govern saboteja el front d’Aragó i quan en deixa prendre d’una manera vergonyant les ciutats martiritzades de Toledo, Màlaga i Bilbao per les hordes feixistes del general Franco.
La C.N.T. ha quedat al marge del nou Govern, però no ha quedat al marge de les responsabilitats polítiques corresponents. La posició confusionista i claudicant mantinguda durant mesos i mesos pels Comitès responsables, i que es posà cruament de relleu durant les glorioses «jornades de maig», ha fet impossible que els obrers confederals reaccionessin com era d’esperar davant la nova provocació que significa la constitució del Govern de Catalunya. I aquesta mateixa posició confusionista ha estat mantinguda durant la tramitació de la crisi. És difícil comprendre la negativa a col·laborar en un Govern per una qüestió tan secundària com és la d’un Conseller sense cartera, sobretot després d’haver acceptat un programa que significava una veritable claudicació.
La crisi del Govern de la Generalitat ha d’ésser un gran revulsiu per a la classe treballadora de Catalunya. Ha d’ésser el darrer pas endarrera. Prou de col·laboradors de classe. Prou de claudicacions. Prou de confusionismes. El front Popular està cridat a fracassar dintre de poc, com ho féu abans del 19 de juliol. La política de passivitat i de compromisos d’aleshores provocà l’alçament militar-feixista. La política que s’ha iniciat actualment a Catalunya i a València de liquidació de les conquestes revolucionàries, portarà fatalment a perdre la guerra.
La classe obrera ha de preparar-se ràpidament. La guerra no es guanya solament amb literatura i amb paraules d’unitat. La guerra es guanya essencialment a la reraguarda amb una política justa i audaç, amb la política revolucionària del proletariat. Només aquest pot ésser avui el factor de la victòria. I no solament de la victòria militar, sinó també de les llibertats de Catalunya, avui greument amenaçades i de l’estructuració de l’economia socialista en veritable perill d’enfonsament.
Comitès de Defensa de la Revolució a totes les fàbriques, a totes les barriades, a totes les poblacions!
Govern C.N.T.-U.G.T. responsable davant les assemblees dels Sindicats, com a pas progressiu vers el Govern Obrer i Camperol.
Comitè Executiu del POUM
Barcelona, 1.er de juliol del 1937