Redactat: En 1985 (Ser
trotskista hoy).
Primera edició: A
Cuadernos de Correo Internacional, 1988.
Edició
digital i font: Biblioteca digital www.nahuelmoreno.org.
Començam per entendre què vol dir ésser veritablement marxista. No en podem fer un culte, com se n'ha fet amb Mao o Stalin. Ésser trotskista avui dia no vol dir ésser d'acord amb tot allò que escrigué o digué Trockij, sinó saber-ne fer crítiques o superar-lo, igual com amb Marx, Engels o Lenin, perquè el marxisme pretén ésser científic i la ciència ensenya que no hi ha veritats absolutes. Això és el primer, ésser trotskista és ésser crític, àdhuc del propi trotskisme.
En l'aspecte positiu, ésser trotskista és respondre a tres anàlisis i posicions programàtiques clares. La primera, que mentre hi haja capitalisme en el món o en un país, no hi ha solució de fons per cap problema en absolut: des de l'educació i l'art, fins als problemes més generals de la fam, de la misèria creixent, etcètera.
Vinculat amb això, per bé no és exactament el mateix, el criteri que cal una lluita sens pietat contra el capitalisme fins enderrocar-lo, per imposar un nou ordre econòmic i social en el món, que no pot ésser cap altre que el socialisme.
Segon problema, en aquells llocs on s'ha expropiada la burgesia (parl de l'URSS i de tots els països que es reclamen socialistes), no hi ha cap eixida si no s'imposa la democràcia obrera. El gran mal, la sífilis del moviment obrer mundial és la burocràcia, els mètodes totalitaris que hi ha en aquests països i en les organitzacions obreres, els sindicats, els partits que es reclamen de la classe obrera, i que s'han corromput per la burocràcia. I aquest és un gran encert de Trockij, qui fou el primer en emprar aquesta terminologia, que avui és universalment acceptada. Tots parlen de burocràcia, de vegades fins els propis governants d'aquests estats que nosaltres díem obrers. Mentre no hi haja la més àmplia democràcia no es comença a construir el socialisme. El socialisme no és tan sols una construcció econòmica. L'únic que féu aquesta anàlisi és el trotskisme, i també fou l'únic que n'extregué la conclusió que calia fer una revolució en tots aquests estats i també en els sindicats per aconseguir la democràcia obrera.
I la tercera qüestió, decisiva, és que és l'únic conseqüent amb la realitat econòmica i social mundial actual, quan un grup de grans companyies transnacionals domina pràcticament tota l'economia mundial. A aquest fenomen econòmic-social cal respondre-hi amb una organització i una política internacionals.
En aquesta era de moviments nacionalistes que opinen que tot se soluciona en el propi país, el trotskisme és l'únic que diu que tan sols hi ha solució en el pla de l'economia mundial amb la inauguració del nou ordre, que és el socialisme. Per això, cal reprendre la tradició socialista de l'existència d'una internacional socialista, que s'adrece a l'estratègia i la tàctica per aconseguir la derrota de les grans transnacionals que dominen el món sencer, per inaugurar el socialisme mundial, que serà mundial o no serà.
Si l'economia és mundial hi ha d'haver una política mundial i una organització mundial dels treballadors perquè tota revolució, tot país que fa la seua revolució, l'estenga a escala mundial, d'una banda; i de l'altra, que com més va atorgue més drets democràtics a la classe obrera, perquè siga ella la que prengue el seu destí; en les seues mans mitjançant la democràcia.
El socialisme no pot ésser res més que mundial. Tots els intents de fer socialisme nacional han fracassat, perquè l'economia és mundial i no pot haver solució econòmica-social dels problemes dins les estretes fronteres nacionals d'un país.
A qui cal derrotar és a les transnacionals a escala mundial per entrar en l'organització socialista mundial.
Per això, la síntesi del trotskisme avui és que els trotskistes són els únics en tot el món que tenen una organització mundial (petita, feble, si es vol) però l'única internacional existent, la Quarta Internacional, que reprén tota la tradició de les internacionals anteriors i l'actualitza davant els nous fenòmens, però amb la visió marxista: que cal una lluita internacional.