16 de maig del 1937
Comunicat del POUM.
La República burgesa del 14 d’abril deixà substancialment en peu el problema de la llibertat nacional de Catalunya. La revolució proletària iniciada el 19 de juliol, en anul·lar virtualment la Constitució de tipus centralista de 1931, donà a Catalunya una iniciativa i una personalitat que l’emmenaven de dret cap al seu recobrament total. A mesura, però, que la contrarrevolució burgesa avançava, el Govern Central anava mermant progressivament les prerrogatives catalanes, oposant obstacles a la iniciativa de la Generalitat i accentuant la seva dominació. A la vetlla de les jornades de maig, la Conselleria de Defensa, creada en el transcurs de la revolució, es veia reduïda a una existència gairebé nominal, i els Tribunals Populars, fruit genuí de la revolució catalana, eren dissolts per tal d’adaptar el sistema judicial del nostre país a la de la República. Els esdeveniments de maig han servit de pretext al poder central per a completar la seva obra de destrucció de les llibertats catalanes: s’ha impedit que tot l’Ensenyament públic passés a Catalunya quan el traspàs gairebé ja era un fet; la Conselleria de Defensa ha estat dissolta, per a cedir el lloc a la «Cuarta División Orgánica», i, amb ella, ha desaparegut l’Exèrcit Català, transformat en «Ejército del Este»; del balcó de l’antiga Conselleria han estat retirades les banderes proletàries i catalana; l’Estat espanyol s’ha incautat de l’Ordre Públic precisament quan l’ordre ja estava completament restablert, i de bell nou tenim a Barcelona Delegado de Orden Público, Jefe Superior de Policía i altres càrrecs que recorden temps que semblaven no haver de tornar més: s’ha establert la censura política per a la premsa i Catalunya està envaïda per un veritable exèrcit d’ocupació.
Aquests monstruosos atemptats a les llibertats de Catalunya han estat perpetrats a iniciativa i amb la participació directa de partits nacionalistes tals com «Esquerra Republicana de Catalunya» i «Acció Catalana» d’organitzacions separatistes com «Estat Català» i d’organitzacions com el P.S.U.C. que, en els seus començos, es presentava com a defensor de la llibertat nacional catalana.
D’ací es dedueix que quan es tracta de defensar els interessos de la burgesia, els partits no proletaris col·loquen l’interès de classe per damunt de l’interès nacional, i que quan la revolució proletària retrocedeix, Catalunya recula també en el camí de la seva emancipació nacional.
Els veritables nacionalistes, doncs, han de comprendre que la causa nacional catalana està indissociablement lligada a la del proletariat. Només la classe obrera resoldrà radicalment el problema de Catalunya i de les altres nacions ibèriques, reconeixent, sense condicions, el dret imprescriptible que tenen a disposar de llurs destins. Només la classe obrera al poder, en reconèixer la llibertat de totes les nacions, crearà la unió autèntica de tots els pobles ibèrics, fraternalment solidaris en una Unió de Repúbliques Socialistes.
P.O.U.M.
Barcelona, 16 de maig de 1937