S’ha proclamat la República Catalana. S’ha proclamat, segons el pacte de Sant Sebastià, la República federativa d'Ibèria.

12 d'abril de 1931.—El poble espanyol s’ha deixondit i ha pres carta de ciutadania. Ha avançat d’un salt la centúria que portava endarrerida en relació amb els altres pobles d'Europa. Espanya va manifestar el diumenge, dia 12, la seva voluntat ferma, decidida i ineludible, de resoldre la seva revolució burgesa que no havia assolit encara; de destruir el feudalisme ibèric, de destruir el latifundisme.

12 d'abril de 1931.—El poble de Catalunya més adelantat políticament i amb el plet feudal resolt de molt temps, manifestà la seva voluntat que, junt amb les institucions anacròniques, prostituïdes i envilides que aguantaven la vergonya de la monarquia borbònica, baluard de negocis bruts i reducte del gran capitalisme, volia l’establiment pels elements explotats d’unes normes més justes, d’unes normes més humanes.

I atorgà la confiança als elements petit burgesos més avençats, als elements que almenys dins de la compatibilitat amb una petita burgesia atrevida i animada havia promès justes reivindicacions de classe; als qui agermanant-les amb el plet primordial de la llibertat nacional omplien els mítings amb frases acostades a una ortodòxia de classe.

L’hora actual és republicana com dintre de molt poc serà nostra. L’abrandament popular ha escollit la figura venerable i excelsa del gran revolucionari català que estima els obrers d’una faisó romàntica. Ha escollit el republicà de més solvència, el català més pur, i li ha donat, en aquesta hora transcendental i única, la missió de triar—sota un punt de vista petit burgès—els camins per on ha d’anar a cercar el proletariat una reivindicació més.

14 d'abril de 1931.—La República Catalana és un fet. Macià té una apoteosi merescuda després de vint-i-cinc anys de lluita sostinguda dia per dia. Festa de Rams. Festa de rams per a Catalunya i per a una República que diuen que serà la model de les Repúbliques. Totes les forces vitals s'han desbordat en aquest fet biològic del poble: la República!

L’ubriaguesa del moment fa perdre, però, la visió clara. La reacció esmola les ungles dins de les seves coves confessionals. La nit del 14 es conspirà incessantment a tots aquests llocs incontrolats. No es controlen els moviments de les feres de la reacció. Davant de la gran bondat d'un home s'obliden les tàctiques revolucionàries. S’oblida la història de totes les revolucions. Davant d’un sentiment abrandat s’oblida l'estratègia, s’oblida l’àlgebra.

La reacció és un fet, que nosaltres denunciem, organitzant-se. No fóra estrany que dins de poc la República estigués en perill. Molt dolorosament, cal reconèixer l’existència de dualitats de poder estatal més o menys latents que tenen un origen reaccionari. Davant d’això, d’aquest fet cert, nosaltres propugnem la creació d’una guàrdia cívica per a la defensa, a tot preu, del lloc conquerit.—Nosaltres demanem l’armament del poble davant les maniobres de la reacció.

Qui, en aquestes circumstàncies, tingui por de l’armament del poble és que és un esperit reaccionari en el fons. El poble, ha votat per la revolució i en té dret.

* * *

Nosaltres amb plena consciència de classe, acompanyem Macià amb la nostra simpatia, però expectants i alerta.

Bé per la revolució petit burgesa que es porta a cap!

Bé per l’avenç de la centúria d’endarreriment cívic!

Bé per la determinació de la nacionalitat catalana!

Però les nostres posicions de política de classe són fermes. El proletariat té uns camins ben marcats pel materialisme històric i ha de seguir-los fidelment. Avant, camarades! Ara més que mai per la reivindicació total del proletariat!

Visca la República Obrera!!!