The Daily People
30
de juliol del 1906
Un diari publicava ahir un article d'un conegut benefactor, que mostrava l'esparverant creixement de la drogoaddició en tots els nivells de la societat.
Es diu que l'opi, la morfina i la cocaïna podrien tenir actualment més de 50.000 esclaus a la ciutat de Nova York. Cal una acció radical de part de les autoritats sanitàries i legislatives. I si bé aquestes poden mitigar el mal, no pot erradicar-lo.
La drogoaddicció és l'acompanyant infalible de les neurosis produïdes per aquesta meravellosa era de la maquinària de propietat privada. La maquinària imposa un drenatge exhaustiu al sistema nerviós. Provoca un accelerament i la competició en tots els compartiments de la vida, que es reflecteix en un increment de la fallida física. Llavors apareixen les drogues com a estimulants.
A més, la maquinària té la tendència d'expulsar els homes fora de la producció beneficiosa cap a ocupacions parasitàries. Entre aquestes hi ha la de traficant i distribuidor de drogues. Aquests s'aprofiten de les esquerdes nervioses i físiques de la societat, proveint-les amb narcòtics i estimulant la difusió de la drogoaddicció, per tal de guanyar-se la vida i assegurar l'èxit del seu negoci.
Si llurs víctimes fossin capaces d'assegurar-se el repós, un canvi d'escenari i, en general, les condicions normals que tan necessiten, aquests traficants es quedarien sense mitjans de subsistència. Però el capitalisme és així: qualsevol relaxació en l'esforç comporta una pèrdua de posició i l'estancament dels negocis. Els homes han de mantenir el ritme si volen triomfar i sobreviure. El resultat és la condició que ara resulta ésser tan espantosa.
L'únic remei és erradicar la causa del mal fent de la maquinària una propietat comuna, de forma que serveixi com una benedicció, en lloc d'una eina de destrucció competitiva i de lladrocini d'individus privats, com ho és en l'actualitat. Amb la propietat comuna de la maquinària, les hores de treball i l'estrès de l'ocupació serien proporcionals al progrés dels invents i del benanar general de la societat. Franklin, fins i tot en la seva època, estimava que quatre hores de treball serien prou àmplies per aconseguir les necessitats de l'home civilitzat sota un sistema social adequat que fés ús de la maquinària. Llavors les neurosis desapareixerien, i amb elles la roïna drogadicció i tot el que ella comporta.