Del nostre corresponsal.

El comte Adam Gurowski, que participà activament en la revolució del 1830, més tard abandonà el seu partit, se li permeté de retornar al seu país, i es féu famós d'una forma gens envejable per cetes publicacions on aconsellava els compatriotes de considerar l'annihilació de la llur independència com un designi de Déu, al qual s'havien de plegar húmilment, i cercar refugi sota el tro del misericordiós tsar, en les mans del qual Déu havia posat els llurs destins. Els deia que Polònia no havia pogut tindre millor sort que ésser sotmesa al jou rus; que tenien el deure d'abandonar tota esperança d'independència; i que, a la fi, el govern del tsar era el millor que es podia trobar a la superfície de la terra. Esperava, és clar, ésser recompensat per Nikolaj, però l'autòcrata era massa prudent per confiar en un traïdor. L'emprà i l'abandonà; li donà un càrrec subaltern, que Gurowski refusà, quan veié que no hi havia cap possibilitat de promoció; no pogué suportar tampoc que els drets d'una nació, per una insurecció en la que hi havia participat, fossen eliminats; i a la fi decidí d'abandonar Polònia per trobar refugi a Prússia, i per anar a Breslau, on demanà les autoritats que el tractassen com a desertor militar. Menyspreat pels seus compatriotes, la causa dels quals havia abandonat, refusat per tots els partits d'Europa, abandonat pel tsar, prova d'anar a Amèrica, tot esperant, potser, que la seua reputació no el seguesca a l'altra banda de l'oceà.

La mà de ferro amb la que el despotisme rus governa Polònia, és ara més feixuga que mai. És fa de tot per recordar el polonès malaurat en tot moment que és un esclau. Fins i tot els rètols dels camins són en llengua i caràcters russos; no es permet ni una sola paraula en polonès. La llengua polonesa és prohibida a tots els tribunals. Una cançó alemanya, “el gitanet del nord”, que no conté ni la més mínima al·lusió ni a Rússia ni a Polònia, sinó que sols expressa un fort desig de retornar al país nadiu, fou traduïda al polonès, i prohibida pel censor rus, per patriòtica, i per tant, és clar, criminal. No és gens estrany, doncs, que Nikolaj vulga silenciar la premsa alemanya, l'únic canal pel qual el món coneix aquests fets. Amb tot, no puc oblidar un fet: sis polonesos, soldats d'un regiment rus de la frontera, desertaren, però foren capturats poc abans d'arribar a Prússia. Foren condemnats a mil cinc-centes fuetades cadascú; el càstic fou aplicat; els parents foren obligats a assistir-hi; sols tres del sis van sobreviure.

...