The Daily People (Is
socialism practical?)
3 de setembre del 1906
L'home «pràctic» somriu davant el socialisme com quelcom visionari, inassolible, i sense cap valor social immediat.
Immers en els seus propis afers privats, i en jutjar el món per l'horitzó limitat que li permeten, no percep que el socialisme és l'única força econòmica, política i moral vital dels temps moderns.
Per exemple, la tendència de l'època a entrelligar i internacionalitzar els interessos corporatius és un preludi pràctic pel socialisme, al desenvolupament dels quals els escrits dels socialistes han contribuït en un grau gens petit. Aquests han denunciat el malbaratament de la competició, i assenyalat la inevitabilitat de la coalició com a passa en l'evolució de la societat i, en fer-ho, han ofert un objectiu més conscient a la producció capitalista mentre preparaven el camí per l'acceptació de la concentració com a necessària per la producció i la propietat social.
Políticament sabem que el socialisme és un factor no tant pel que fa, sinó pel que obliga a fer als seus contraris contra ell.
Què són les lleis aprovades en interès del treball—per escadusseres i fútils que puguen ésser—si no concessions del capitalisme al poder creixent del socialisme? I quina aparició indueix els plutòcrates de tots els països a atorgar una mesura d'alleujament a les llurs víctimes expropiades, si no l'aparició del socialisme?
Hauria atorgat el tsar la Duma si el socialisme no fos present a la Rússia d'avui? Què és «la propietat pública dels serveis públics» i les empreses governamentals de Nova Zelanda, que reben tantes lloances dels economistes i reaccionaris burgesos, sinó intents avortats per evitar la consumació del socialisme amb plena consciència de classe? Quin era l'objectiu de Mark Hanna—ara dut a terme pels seus socis de la Federació Cívica, d'«americanitzar» els sindicats, si no era preservar el domini polític i econòmica de la seua classe del triomf polític i econòmic del socialisme, mitjançant un sindicalisme industrial amb consciència de classe?
Es podria dir que tot allò de bo que hi ha en les diverses panacees socials—en «les obres de benestar», els «serveis socials», la higienització municipal, les millores en l'habitatge de lloguer i en les fàbriques—s'han aconseguit en gran mesura per la pressió del socialisme damunt el capitalisme. La necessitat de tranquilitzar i resoldre la insatisfacció favorable a l'agitació social és sempre present en la classe capitalista.
Moralment, els efectes pràctics del socialisme es reflecteixen en la filantropia privada, els diners bruts i altres discussions a l'entorn dels principis i de la conducta; l'antimilitarisme, les denúncies dels habitatges atapaïts, i cent una manifestacions a favor d'una honestedat, decència i pau més grans. Els milions que reben educació i religió de Carnegie i Rockefeller són els tallafocs inútils d'una «consciència social» desvetllada a una protesta activa per la filosofia i la moral socialistes. Són les restitucions parcials de la riquesa social robada fetes sota la pressió de les noves visions de l'origen i de les funcions de la riquesa que són principalment degudes a la influència del socialisme en el pensament modern. Llegiu la discussió dles diners bruts, llegiu les discussions de l'antimilitarisme, de les denúncies dels habitatges atapaïts, i guaitau la influència del socialisme en tots dos bàndols d'aquestes controvèrsies, i convènceu-vos que el socialisme és la força moral més gran de l'època, que permea i influencia els arguments i les accions dels seus contraris.
Així com la nació americana fou impossible mentre hi governà el rei George, també és impossible que el socialisme es mostre completament mentre el capitalisme hi predomine. Haver demanat als defensors de la independència americana demostrar el caràcter pràctic de la independència sota el rei George hauria sigut injust; amb tot, els contraris al socialisme demanen als socialistes que demostren el caràcter pràctic del socialisme sota el capitalisme.
Malgrat aquest impediment, però, l'evolució del capitalisme sota la influència socialista fou aital que el socialista pot provar i prova tot allò que l'home pràctic li demana. El socialisme pot fer cara i fa cara a tots els requeriments que li pertoquen.
El socialisme és pràctic en el millor sentit del terme; una força vital i viva de la vàlua inestimable envers la societat.