L’examen que fa el senyor Cambó de les causes de l’adveniment de les dictadures (el lector ens permetrà que emprem aquest terme, en l’accepció genèrica que li dóna l’autor de Les Dictadures, amb tota mena de reserves) és d’una superficialitat sorprenent en un home de la seva talla política. Però aquesta superficialitat, que d’antuvi us colpeix, s’explica pel propòsit deliberat de l’autor de mistificar els seus lectors abscondint-los, per mitjà d’una confusió conscient, el veritable caràcter del fenomen que estudia. El senyor Cambó, és partidari o adversari de les dictadures? La lectura del seu llibre no permet de treure cap conclusió categòrica en un sentit o altre, bé que estiguem convençuts que és partidari decidit de la dictadura burgesa. Una vegada més el leader regionalista ha mostrat les seves prodigioses facultats d’equilibrista i posat de manifest el seu oportunisme monstruós. La seva tesi és un «passe-partout»: igual pot servir per defensar la dictadura que per combatre-la, bé que es decanti, per la força de les circumstàncies, a aquest segon sentit. No és pas flaire el que li manca al senyor Cambó, i això li ha permès, com han demostrat esdeveniments recents, de fer-se cotitzar a un preu més elevat. Si els esdeveniments haguessin pres un altre curs, hauria pogut fer valer, amb la mateixa fortuna, els arguments favorables a la dictadura.
Un cop constatada aquesta particularitat característica de la posició del ex-ministre d’hisenda en un dels problemes més vius dels nostres dies, passem a examinar els seus raonaments fonamentals.
I. Dictadura feixista i dictadura proletària.
II. La crisi de la democràcia.
III. De la democràcia a la dictadura.
IV. En quins països apareixen les dictadures.
V. La crisi del parlamentarisme i l’eclecticisme del senyor Cambó.
VI. Més consideracions sobre la democràcia.
VII. L’«egoisme materialista dels nostres dies».