I. Dictadura feixista i dictadura proletària
El senyor Cambó comet, en enfocar el problema que estudia, un error fonamental: el de considerar com un fenòmen idèntic la dictadura als països burgesos i la dictadura al país de la revolució proletària triomfant. Per aquest motiu tota la seva argumentació es recolza en una base falsa.
En un règim polític el que té importància no és la forma exterior, sinó el contingut. I el contingut de la dictadura feixista i el de la dictadura proletària són diametralment oposats. La primera està íntegrament al servei del gran capital, persegueix aferrissadament les organitzacions obreres, en nom de l’interès nacional, sinònim de l’interès de la burgesia, ofega en sang la més petita temptativa de protesta de la massa explotada. La segona, basada en el poder de la classe obrera, orienta tota la seva política en el sentit de la destrucció del règim capitalista i l’edificació d’una societat sense classes, d’una societat socialista. La dictadura feixista és un sistema d’organització del poder que persegueix com a fi afermar el règim d’explotació capitalista i sufocar el moviment obrer revolucionari. La dictadura proletària és un sistema d’organització del poder que persegueix com a fi instaurar una societat basada en la propietat col·lectiva dels mitjans de producció i aixafar implacablament tota temptativa de restauració burgesa. En la primera la classe obrera està privada de drets polítics, en la segona qui n’està privada és la burgesia. La dictadura feixista és la conseqüència immediata de la desfeta del proletariat en la seva temptativa per enderrocar el poder del seu enemic de classe i prendre la màquina de l’estat en les seves mans per a posar-la al seu servei. La dictadura proletària és el resultat de la victòria de la revolució de la classe obrera.
Dos règims polítics diametralment oposats, que es basen en sistemes econòmics profundament antagònics, les forces motrius i decisives dels quals són constituïdes per classes d’interessos i finalitats antitètics, no poden tenir un origen i un caràcter comuns. Per això examinar les dictadures en general, sense establir la distinció necessària entre la dictadura burgesa i la dictadura del proletariat, no té cap sentit.
El lector ens perdonarà si insistim a esclarir nocions d’un caràcter primari evident. El mètode erroni del senyor Cambó, qui ignora o fingeix ignorar aquestes nocions, ens hi obliga, com ens obliga igualment -per tal de seguir el pla del seu llibre- a continuar la nostra argumentació ulterior examinant els problemes en un ordre que no ens sembla el més encertat i que no empraríem de no tenir, com té, aquest llibre, un caràcter essencialment polèmic.