9. Capítol. El recanvi global del capital avançat. Cicles de recanvi | Índex | 11. Capítol. Teories sobre capital fix i circulant. Ricardo
DESÈ CAPÍTOL
Teories
sobre capital fix i circulant
Els fisiòcrates i Adam Smith
En Quesnay apareix la diferència de capital fix i circulant com a avances primitives i avances annuelles. Presenta aquesta diferència correctament com una diferència dins del capital productiu, incorporat al procés immediat de producció. Com que per ell el capital emprat en l’agricultura, i per tant el capital del pagès, és l’únic realment productiu, obté aquesta diferència tan sols per al capital del pagès. S’hi obté també el temps de recanvi anual d’una part del capital i el plurianual (cada deu anys) de l’altra. Eventualment els fisiòcrates traslladaren aquesta diferència en el decurs del desenvolupament a altres menes de capital, particularment al capital industrial. Per a la societat la diferència entre avançaments anuals i plurianuals resta amb tanta importància com perquè molts economistes, fins i tot després d’A. Smith, retornen a aquesta definició.
La diferència entre les dues menes d’avançaments no appareix fins que els diners avançats es converteixen en els elements del capital productiu. És una diferència única i exclusiva del capital productiu. Per això a Quesnay no se li acudeix de comptar els diners de l’avançament originari i els dels avançaments anuals. Com a avançaments de la producció – és a dir, com a capital productiu – tots dos es confronten tant als diners com a les mercaderies que es troben en el mercat. A més, Quesnay redueix correctament la diferència d’aquests dos elements del capital productiu segons la manera diferent amb la qual entren en el valor del producte acabat, i així segons la manera diferent amb la qual circulen en el valor del producte, i així segons la manera diferent de substituir-se o reproduir-se, bé completament en un any, o en períodes més llargs.(23)
L’únic avenç que fa A. Smith és la generalització de les categories. En ells ja no es relacionen amb una forma especial de capital, el capital agrícola, sinó a qualsevol forma de capital productiu. Se segueix per això mateix que la diferència deduïda de la situació de l’agricultura entre el recanvi anual i el plurianual és substituïda per la diferència general entre recanvis de diferent ritme, on el recanvi del capital fix inclou sempre més d’un recanvi del capital circulant, amb independència dels períodes de recanvi del capital circulant, anuals, plurianuals o infraanuals. Així en Adam Smith els avances annuelles es converteixen en capital circulant i els avances primitives en capital fix. A aquesta generalització de categories es restringeix, però, el seu avenç. L’aplicació queda molt per darrera de Quesnay.
La manera cruament empírica amb la qual Smith obra la investigació condueix a una manca de claredat:
«There are two different ways in which a capital may be employed so as to yield a revenue or profit to its employer.» («Wealth of Nations», Book II, chap. I, p. 185. Edit. Aberdeen 1848.)
Les maneres amb les quals es pot investir valor per funcionar com a capital, de forma que genere al seu propietari una plus-vàlua, són tan diferents i tan variades com l’esferes d’investiment de capital. És una qüestió de diferents branques de producció en els quals es pot investir capital. La qüestió, formulada així, va més enllà encara. Inclou la qüestió de com el valor, fins i tot encara que no s’investesca com a capital productiu, pot funcionar com a capital per al seu propietari, és a dir com a capital generador d’interès, capital comercial, etc. Ací som doncs allunyats un cel de l’objecte real d’anàlisi, particularment de la qüestió: com la divisió del capital productiu en els seus diferents elements, a banda de les diferents esferes d’investiment, afecta el seu recanvi.
A. Smith continua tot seguit:
«First, it may be employed in raising, manufacturing, or purchasing goods, and selling them again with a profit.»
A. Smith no ens diu res més que el capital es pot emprar en l’agricultura, la manufactura i el comerç. Parla, doncs, tan sols de diferents esferes d’investiment del capital i també del comerç, on el capital no s’incorpora en el procés immediat de producció, i no funciona així com a capital productiu. Amb això abandona els fonaments en els quals els fisiòcrates havien col·locar la diferència del capital productiu i la seua influència en el recanvi. A més, assum el capital comercial com a exemple en una qüestió que tracta exclusivament de diferències del capital productiu en el procés de creació de producte i de valor, i que hi genera una nova diferència en el recanvi i en la reproducció.
Continua:
«The capital employed in this manner yields no revenue or profit to its employer while it either remains in his possession or continues in the same shape.»
The capital employed in this manner! Però Smith parla del capital investit en l’agricultura i en la indústria, i ens diu després que el capital investit es divideix en fix i circulant! L’investiment de capital d’aquesta manera no pot fer el capital ni fix ni circulant.
O això vol dir que el capital, emprat per tal de produir mercaderies i vendre aquestes mercaderies amb un benefici, s’ha vendre després de convertir-lo en mercaderies i mitjançant la venda ha de passar de propietat del venedor a la del comprador en primer lloc, i en segon lloc s’ha de substituir la seua forma natural com a mercaderia per la forma monetària, i així no ésser útil al posseïdors mentre reste en la seua possessió o – per a ell – en la mateixa forma? Però llavors la qüestió queda així: el mateix valor de capital que abans funcionava en la forma de capital productiu, en una forma que pertanyia al procés de producció, funciona ara com a capital-mercaderia i capital monetari, en les formes que pertanyen al procés de circulació, i ja no és ni capital fix ni fluid. I això val igualment per als elements de valor que s’afegeixen mitjançant les matèries primeres i auxiliars, i per tant pel capital fluid, com per aquells que hi entren pel consum de mitjans de treball, i per tant pel capital fix. No fem ni un sol pas endavant cap a la diferència entre capital fix i fluid.
A més:
«The goods of the merchant yield him no revenue or profit till he sells them for money, and the money yields him as little till it is again exchanged for goods. His capital is continually going from him in one shape, and returning to him in another, and it is only by means of such circulation, or successive exchanges, that it can yield him any profit. Such capitals, therefore, may very properly be called circulating capitals.»
Ço que A. Smith defineix ací com a capital circulant és allò que vull anomenar capital en circulació, capital en una forma que pertany al procés de circulació, el canvi formal a través del bescanvi (canvi material i canvi de mans), i per tant capital-mercaderia i capital monetari, en oposició a la forma que pertany al procés de producció, la del capital productiu. No són pas menes particulars en les quals el capitalista industrial divideix el seu capital, sinó que són formes diferents que el mateix valor de capital avançat assum i descarta de nou, continuadament i successiva, en el seu curriculum vitae. A. Smith llença això – i és un gran pas endarrera respecte els fisiòcrates – juntament amb les distincions formals que apareixen dins de la circulació del valor de capital, en el seu cicle a través de formes successives, mentre el valor de capital es troba en la forma de capital productiu; i apareixen de fet a partir de les diferents maneres amb les quals els diferents elements del capital productiu participen en el procés de creació de valor i transfereixen valor al producte. Més endavant veurem les conseqüències d’aquesta confusió bàsica entre el capital productiu i el que es troba en l’esfera de circulació (capital-mercaderia i capital monetari) d’una banda, i entre capital fix i fluid de l’altra. El valor de capital avançat en el capital fix circula tant a través del producte com l’avançat en el capital fluid, i igualment l’un com l’altre es converteixen mitjançant la circulació de capital-mercaderia en capital monetari. La diferència apareix tan sols perquè el seu valor circula segmentadament i per això se l’ha de substituir segmentadament, en períodes més breus o més llargs, és a dir reproduir en la forma natural.
Que A. Smith entén ací sota capital circulant no res més que capital en circulació, és a dir el valor de capital en les formes que pertanyen al procés de circulació (capital-mercaderia i capital monetari) ho demostra l’exemple que tria amb particular desencert. Assum com a exemple una mena de capital que pertany gens al procés de producció sinó que es manté tan sols en l’esfera de la circulació, que tan sols consisteix en capital de circulació, el capital comercial.
Com de malaurat és començar amb un exemple on el capital no figura en general com a capital productiu, ho diu ell mateix ja d’entrada:
«The capital of a merchant is altogether a circulating capital.»
Però la distinció entre capital circulant i fix ha de sorgir, com se’ns dirà més tard, de la distinció essencial dins el capital productiu. D’una banda, A. Smith té al cap la distinció fisiocràtica, i d’altra banda la transformació per la qual passa el valor de capital en el seu cicle. I entrelliga totes dues.
Com, però, apareix un profit mitjançant canvis formal de diners i mercaderies, mitjançant la mera conversió de valor d’una d’aquestes formes a l’altra, no es veu absolutament en lloc. També l’explicació seria absolutament impossible, perquè hi comença amb el capital comercial, que es mou tan sols en l’esfera de la circulació. Hi tornarem després; sentim primer què diu del capital fix:
«Secondly, it» (capital) «may be employed in the improvement of land, in the purchase of useful machines and instruments of trade, or in such like things as yield a revenue or profit without changing masters, or circulation any further. Such capitals, therefore, may very properly be called fixed capitals. Different occupations require very different proportions between the fixed and circulating capitals employed in them ... Some part of the capital of every master artificer or manufacturer must be fixed in the instruments of his trade. This part, however, is very small in some, and very great in others ... The far greater part of the capital of all such master artificers (com sastres, sabaters, teixidors) however is circulated, either in the wages of their workmen, or in the price of their materials, and to be repaid with a profit by the price of the work.»
A banda de la determinació infantil quant a la font de profit apareixen la feblesa i la confusió ben de seguida: per a un fabricant de maquinària, per exemple, la màquina és el seu produce, que circula com a capital-mercaderia, i per tant en mots d’A. Smith:
«is parted with, changes masters, circulates further.»
La màquina no seria, doncs, segons la seua pròpia definició, cap capital fix, sinó circulant. Aquesta confusió sorgeix de nou del fet que Smith confon la distinció entre capital fix i circulant que sorgeix de la circulació múltiple dels diversos elements del capital productiu, amb diferències formals que assum aquest capital que funciona com a capital productiu fins el procés de producció i com a capital de circulació, és a dir, com a capital-mercaderia o com a capital monetari, dins de l’esfera de la circulació. Segons la posició que prenen en el procés vital del capital, les mateixes coses poden, doncs, per a A. Smith, funcionar com a capital fix (com a mitjans de treball, elements del capital productiu), i com a capital «circulant», capital-mercaderia (com a producte, que es llença fora de l’esfera de la producció cap a l’esfera de circulació).
Però A. Smith canvia de colp i volta tot el fonament de la divisió i contradiu allò amb el qual havia obert tota la investigació un parell de línies abans. Això es manifesta particularment amb la frase:
«There are two different ways in which a capital may be employed so as to yield a revenue or a profit to its employer»,
és a dir, com a capital circulant o com a fix. Segons això, sñon, doncs, formes diferents d’emprar diferents capitals que són mútuament independents, com capitals que es poden emprar, per exemple, en la indústria o en l’agricultura. - Ara, però, es diu:
"Different occupations require very different proportions between the fixed and circulating capitals employed in them."
Capital fix i circulant ja no són investiments diferents i independents de capital, sinó porcions diferents del mateix capital productiu, que constitueixen parts diferents del valor global d’aquest capital en diferents esferes d’investiment. Hi ha, doncs, diferències que sorgeixen d’una divisió adient del capital productiu, i que per tant hi valen tan sols en relació. Això contradiu, però, que el capital comercial com a capital merament circulant es contrapose al capital fix, ja que el propi Smith diu:
«El capital d’un comerciant és en tot cas i completament un capital circulant.»
És de fet un capital que funciona únicament dins de l’esfera de la circulació i que es troba contraposat com a tal al capital productiu, el capital incorporat genèricament al procés de producció, però per això no se’l pot contraposar al component fix del capital productiu com a component fluida (circulant) del capital productiu.
En els exemples que dóna Smith, designa com a capital fix els instruments of trade, i com a capital circulant la part de capital esmerçada en els salaris i les matèries primeres, incloses les matèries auxiliars (repaid with a profit by the price of the work).
Per tant parteix d’entrada dels diferents components del procés laboral, força de treball (treball) i matèries primeres d’una banda, i instruments de treball de l’altra. Aquests són, però, components de capital, perquè s’hi ha investit una suma de valor, que ha de funcionar de capital. En aquest sentit són els elements materials, maneres presencials del capital productiu, és a dir, capital que funciona en el procés de producció. Per què ara s’anomena fixa una part? Perquè
«some parts of the capital must be fixed in the instruments of trade».
Però l’altra part també es fixa en salaris i matèries primeres. No obstant, màquines i
«instruments of trade ... such like things ... yield a revenue or profit without changing masters, or circulating any further. Such capitals, therefore, may very properly he called fixed capitals».
Prenguem, per exemple, la mineria. No s’hi empra gens de matèries primera perquè l’objecte de treball, com ara el coure, és un producte natural, que cal apropiar-se primer mitjançant el treball. El coure inicialment apropiat, el producte del procés, que circula després com a mercaderia, o capital-mercaderia, no constitueix cap element del capital productiu. No s’hi ha invertit cap part del seu valor. D’altra banda, els altres elements del procés de producció, força de treball i matèries auxiliars, com carbó, aigua, etc., no entren materialment en el producte en cap cas. El carbó es consum completament, i tan sols el seu valor entra en el producte, exactament com una part de valor de la màquina, etc., que entra en el producte. Finalment, el treballador resta igualment independent del producte, el coure, al qual es confronta com la màquina. Tan sols el valor que produeix mitjançant el seu treball és ara un component del valor del coure. Així, en aquest exemple, cap component individual del capital productiu canvia de mans (masters), o circula el més mínim enllà, perquè cap no entra materialment en el producte. On hi resta, doncs, el capital circulant? Segons la pròpia definició d’A. Smith tot el capital que passa a aplicar-se a una mina de coure no és més que capital fix.
Prenguem paral·lelament una altra indústria, que empra matèries primeres, que constitueixen la substància del producte, i matèries auxiliars que entren en el producte materialment, i no tan sols segons el valor, com ara el carbó de calefacció. Amb el producte, el fil per exemple, canvia també de mans la matèria primera, el cotó, en la qual consisteix, i passa del procés de producció al procés de consum. Però tan aviat com el cotó funciona com a element del capital productiu, el propietari no el ven, sinó que l’elabora, el fa fer fil. No el deixa anar. O, per fer ús de l’expressió cruament falsa i trivial de Smith, no treu cap profit by parting with it, by its changing masters, or by circulating it. No deixa circular els seus materials més que no pas ho deixa a les seues màquines. Són fixes en el procés de producció, exactament com les màquines de filar i els edificis de la fàbrica. Sí, i a més una part del capital productiu ha de fixar-se constantment en la forma de carbó, cotó, etc., com en la de mitjans de treball. La diferència és tan sols que, per exemple, el cotó, el carbó, etc., necessaris per a la producció setmanal de fil es consumeixen totalment en la producció del producte setmanal, de forma que cal substituir-los amb nous exemplars de cotó, carbó, etc.; per tant aquests elements del capital productiu, per bé que resten d’una mena idèntica, consisteixen constantment en nous exemplars de la mateixa mena, mentre que la mateixa filadora individual, el mateix edifici individual, perduren, sense substitució amb un nou exemplar de la seua mena, fins a contribuir a tota una sèrie de produccions setmanals. Com a elements del capital productiu es fixen tots els components constantment en el procés de producció, ja que sense ells no podria avançar. I tots els elements del capital productiu, fixos i fluids, es confronten en la mateixa mesura com a capital productiu al capital en circulació, és a dir al capital-mercaderia i al monetari.
Igualment se sosté amb la força de treball. Una part del capital productiu s’hi ha de fixar constantment, i són les mateixes forces de treball, com les mateixes màquines, les que empra en general en un temps llarg un mateix capitalista. La diferència entre elles i les màquines consisteix ací no en el fet que les màquines es compren una vegada per sempre (la qual cosa tampoc no és el cas si, per exemple, es paguen a terminis), i el treballador no – sinó en el fet que el treball esmerçat entra completament en el valor del producte, mentre el valor de la màquina ho fa tan sols segmentadament.
Smith confon diferents definicions quan diu del capital circulant en oposició al fix:
«The capital employed in this manner yields no revenue or profit to its employer, while it either remains in his possession or continues in the same shape.» «El capital emprat d’aquesta manera no genera al seu propietari cap ingrés o profit mentre resta en possessió seua o continua en la mateixa forma».
Col·loca les metamorfosis únicament formals de la mercaderia, que el producte, el capital-mercaderia, creua en l’esfera de la circulació i que comporta el canvi de mans de la mercaderia, al mateix nivell que les metamorfosis físiques, que els diferents elements del capital productiu creuen durant el procés de producció. Conversió de mercaderies en diners i de diners en mercaderies, compra i venda, les barreja sense més amb la conversió dels elements de producció en producte. El seu exemple per al capital circulant és el capital comercial, és a dir mercaderies que es converteixen en diners, i de diners en mercaderies – el canvi formal que pertany a la circulació de mercaderies m – d - m. Aquest canvi formal dins de la circulació té, però, per al capital industrial en funcionament, el significat que les mercaderies, en les quals es reconverteixen els diners, són elements de producció (mitjans de treball i força de treball), la qual cosa permet la continuïtat de la seua funció, que el procés de producció siga un procés continuat o un procés de reproducció. Tot aquest canvi formal es fa en la circulació, i és ell qui permet el traspàs real de mercaderies d’una mà a l’altra. Per contra, les metamorfosis per les quals traspassa el capital productiu dins el seu procés de producció, són metamorfosis corresponents al procés laboral, i són necessàries per convertir els elements de producció en el producte desitjat. A. Smith s’atura en el fet que una part dels mitjans de producció (els mitjans de treball pròpiament dits) serveixen en el procés laboral (ço que s’expressa falsament en ‘yield a profit to their master’), sense alterar-se en la forma natural, sinó amb tan sols un desgast gradual; mentre una altra part, els materials, s’alteren, i justament per la seua alteració acompleixen la funció de mitjans de producció. Aquest comportament diferent dels elements del capital productiu en el procés laboral constitueixen, però, tan sols el punt de partida de la diferència entre capital fix i no-fix, no la pròpia diferència, ço que ja deriva del fet que existeix en la mateixa mesura en tots els sistemes de producció, capitalistes i no-capitalistes. Aquests comportament materialment diferents es corresponen, però, la cessió de valor al producte, la qual cosa alhora es correspon a la substitució del valor mitjançant la venda del producte; i és llavors que es constitueix la diferència. El capital no és, doncs, fix perquè es fixe a en els mitjans de treball, sinó perquè una part del valor investit en els mitjans de treball hi resta fixat, mentre que una altra part circula com a component de valor del producte.
«If it» (the stock) «is employed in procuring future profit, it must procure this profit by staying with him» (the employer), «or by going from him. In the one case it is a fixed, in the other it is a circulating capital.» (p. 189.)
Primerament s’hi remarca el concepte cruament empíric del benefici que crea la perspectiva del capitalista ordinari, que contradiu la millor visió esotèrica d’A. Smith. En el preu del producte se substitueix tant el preu dels materials com de la força de treball, però igualment també la part del valor aportada al producte pels instruments de treball mitjançant el desgast. D’aquesta substitució no floreix en cap cas el benefici. Tant si el valor avançat en la producció del producte se substitueix completament o segmentada, d’una vegada o gradualment, mitjançant la venda, això no pot alterar res més que la forma i el temps de la substitució; en cap cas no pot transformar, però, allò que es comú a tots dos casos – la substitució del valor – en creació de plus-vàlua. Hi rau en el fons el concepte habitual que, com que la plus-vàlua no es realitza més que amb la venda del producte, mitjançant la seua circulació, sorgeix tan sols de la venda, de la circulació. De fet, la forma diferent d’aparició del benefici hi és tan sols una falsa frase per a dir que els diferents elements del capital productiu serveixen de forma diferent, que actuen de forma diferents com a elements productius en el procés laboral. Finalment, la diferència no deriva del procés de treball o d’ampliació del valor, ni del funcionament del propi capital productiu, sinó que tan sols és vàlida subjectivament per al capitalista individual, pel qual una part del capital és útil d’aquesta manera, i l’altra ho és d’aquella altra.
Contràriament, Quesnay havia derivat la diferència del propi procés de reproducció i de les seues necessitats. Per tal que aquest procés siga continuat, cal substituir completament de forma anual el valor de l’avançament anual a partir del valor del producte anual, mentre que el valor del capital investit tan sols cal substituir-lo segmentadament, de forma que tan sols requereix una substitució completa i, per tant, una reproducció completa en un període, per exemple, de deu anys (mitjançant nous exemplars de la mateixa mena). A. Smith cau doncs ben per sota de Quesnay.
No resta així en A. Smith quant a la definició del capital fix més que consisteix en mitjans de treball que no canvien d’aspecte en el procés de producció i que continuen a servir en la producció fins al desgast, en contrast amb els productes a la creació dels quals contribueixen. S’oblida que tots els elements del capital productiu es contrasten constantment en la forma natural (com a mitjans de treball, materials i força de treball) al producte i al producte circulant com a mercaderia, i que la diferència entre la part consistent en materials i força de treball i la part consistent en mitjans de treball rau tan sols en el fet que, en relació a la força de treball, aquesta es compra sempre de nou (i no es compren per tota la durada com els mitjans de treball); i en relació als materials, que no funcionen en el procés laboral sempre els mateixos, sinó sempre nous exemplars de la mateixa mena. Alhora es crea la falsa impressió que el valor del capital fix no circula també, per bé que A. Smith ha explicat prèviament que el desgast del capital fix fa part del preu del producte.
En el capital circulant oposat al fix, no es remarca que aquesta oposició val tan sols per al component del capital productiu que s’ha de substituir totalment a partir del valor del producte i ha de contribuir completament a aquestes metamorfosis, mentre que en el capital fix això no és el cas. Més aviat se’l barreja amb els aspectes que assum el capital en la seua transició des de l’esfera de la producció a l’esfera de la circulació, com a capital-mercaderia i capital monetari. Però totes dues formes, capital-mercaderia i capital monetari, són portadores del valor tant del component fix com del fluid del capital productiu. Totes dues són capital circulatori, en oposició al capital productiu, però no circulant (fluid) en oposició al fix.
Finalment: mitjançant l’explicació completament equivocada de la realització de benefici a través del capital fix, que resta en el procés de producció; a través del circulant, que l’abandona i hi circula, - i per la identitat de forma que el capital variable i el component fluid del capital constant tenen en el recanvi, la diferència essencial entre ells en el procés d’ampliació de valor i de creació de plus-vàlua queda amagada, de forma que tot el secret de la producció capitalista s’enfosqueix encara més; mitjançant la denominació comuna de capital circulant, s’elimina aquesta diferència essencial; cosa que l’economia posterior va dur més lluny encara en aferrar-se no a l’oposició de capital variable i constant, sinó a la de capital fix i circulant com quelcom essencial i diferenciador.
Després d’haver designat el capital fix i el circulant com dues menes particulars d’investir capital, cadascuna de les quals, genera un benefici, diu:
«No fixed capital can yield any revenue but by means of a circulating capital. The most useful machines and instruments of trade will produce nothing without the circulating capital which affords the materials they are employed upon, and the maintenance of the workmen who employ them.» (p. 188.)
Ací apareix que les expressions anteriors, yield a revenue, make a profit etc. signifiquen que totes dues parts del capital serveixen com a creadores de producte.
A. Smith dóna ara l’exemple següent:
«That part of the capital of the farmer which is employed in the implements of agriculture is a fixed, that which is employed in the wages and maintenance of his labouring servants is a circulating capital.»
(S’hi assigna, doncs, la diferència de capital fix i circulant correctament a una circulació diferent, al recanvi de components diferents del capital productiu.)
«He makes a profit of the one by keeping it in his own possession, and of the other by parting with it. The price or value of his labouring cattle is a fixed capital»
(s’hi assigna de nou correctament la diferència al valor i no a l’element material),
«in the same manner as that of the instruments of husbandry; their maintenance» (la del bestiar de càrrega) «is a circulating capital, in the same way as that of the labouring servants. The farmer makes his profit by keeping the labouring cattle, and by parting with their maintenance.»
(El pagès manté el forratge del bestiar, no el ven. L’empra per al bestiar, mentre que empra el propi bestiar com a instrument de treball. La diferència és tan sols que el forratge que entra en el manteniment del bestiar de càrrega es consum completament i cal substituir-lo constantment amb nou forratge a partir del producte agrícola o de la seua venda; el bestiar se substitueix tan sols en la mesura que cada cap del ramat queda incapacitat per al treball.)
«Both the price and the maintenance of the cattle which are bought in and fattened, not for labour but for sale, are a circulating capital. The farmer makes his profit by parting with them.»
(Tot productor de mercaderies, i també, doncs, el capitalista, ven el seu producte, resultat del seu procés de producció, i no per això aquest produeix constitueix un component fix o fluid del seu capital productiu. Existeix ara, més aviat, en una forma amb la qual se’l llença fora del procés de producció i que ha de funcionar com a capital-mercaderia. El bestiar d’engreix funciona en el procés de producció com a matèria primera, no com a instrument, com el bestiar de càrrega. Per tant passa com a substància en el producte, i tot el seu valor hi passa, així com el del material auxiliar {el forratge}. Per tant és part fluida del capital productiu, no perquè el producte venut, el bestiar d’engreix, tinga ací la mateixa forma natural que la matèria primera, que era bestiar encara sense engreixar. Això és accidental. Alhora, però, Smith podria veure a partir d’aquest exemple que no és la forma física de l’element de producció la que dóna la determinació fixa i fluida al valor contingut, sinó la seua funció fins el procés de producció.)
«The whole value of the seed too is a fixed capital. Though it goes backwards and forwards between the ground and the granary, it never changes masters, and therefore it does not properly circulate. The farmer makes his profit not by its sale, but by its increase.»
Hi irromp a la llum la completa irreflexivitat de la distinció smithiana. Segons ell la llavor seria capital fix si no hi hagués cap change of masters, és a dir si la llavor se substitueix directament a partir del producte anual, del qual es dedueix. Seria, oposadament, capital circulant, si tot el producte es vengués i a partir d’una part del valor es compràs a altri la mateixa mena de llavor. En un cas es dóna change of masters, en l’altre no. Smith hi confon de nou capital fluid i capital-mercaderia. El producte és el portador material del capital-mercaderia. Però tan sols de la part que entra realment en circulació i no la que reentra directament en el procés de producció, de la qual sorgia com a producte.
Tant si la llavor es dedueix com a part del producte, o si tot el producte es ven i una part del seu valor se substitueix amb la compra de llavor aliena, en tots dos casos hi ha tan sols una substitució i no s’hi fa cap benefici. En un cas la llavor entra en circulació amb la resta del producte com a mercaderia, en l’altra figura tan sols en la comptabilitat com un component del valor del capital avançat. Però en tots dos casos resta com a component fluid del capital productiu. Es consum completament, per tal de fer el producte acabat, i se l’ha de substituir completament a partir d’ell, per fer-ne possible la reproducció.
«Matèries primeres i materials auxiliars perden la forma característica amb la qual són revestits en entrar en el procés laboral. És altrament amb els instruments de treball. Eines, màquines, tallers, i recipients, són d’ús en el procés laboral, tan sols en la mesura que retinguen la forma original, i són disposats cada matí per renovar el procés, amb la forma inalterada. I així com durant el temps de vida, és a dir, durant el procés laboral continuat al qual serveixen, retenen una forma independent del producte, també ho fan després de la mort. Les despulles de màquines, eines, tallers, etc., són sempre separades i distintes del producte que contribuiren a generar». (Llibre I, Cap. VI, p. 192).
Aquestes maneres diferents en les quals els mitjans de producció s’utilitzen per a la creació de producte, unes conservant l’aspecte independent en relació al producte, les altres alterant-se o perdent-se completament, - diferència que pertany al procés laboral com a tal i per tant igualment als processos laborals destinats a la mera autosatisfacció, és a dir les que la família patriarcal realitza sense intercanvi, sense producció de mercaderies – les falsifica A. Smith, quan 1. introdueix la definició completament desavinent de benefici, en afirmar que uns aporten benefici al propietari en retindre l’aspecte, els altres en perdre’l; qua 2. barreja les alteracions d’una part dels elements de producció en el procés laboral amb les del bescanvi de productes, els canvis formals (compra i venda) que pertanyen a la circulació de mercaderies, i que alhora inclouen el canvi de propietat de les mercaderies circulants.
El recanvi suposa la reproducció mitjançada per la circulació, i per tant a través de la venda del producte, de conversió en diners i la reconversió dels diners en els elements de producció. En la mesura, però, que una part del seu propi producte serveix al mateix productor capitalista com a mitjà de producció, apareix al productor com una venda a ell mateix, i així figura la qüestió en la comptabilitat. Aquesta part de la reproducció no la mitjança la circulació, sinó que és immediata. La part del producte que serveix de nou com a mitjà de reproducció substitueix capital fluid, però no fix, en la mesura que 1. el seu valor entra completament en el producte i 2. se’l substitueix in natura completament mitjançant un nou exemplar a partir del nou producte.
A. Smith ens diu ara en què consisteix el capital circulant i el fix. Enumera les coses, els elements materials, que constitueixen capital fix, i els que constitueixen capital circulant, com si aquesta definició depengués materialment de les coses, donada per la natura, i no més aviat per la funció determinada que fan fins el procés de producció capitalista. I amb tot fa en el mateix capítol (Book II, chap. I) la remarca que, encara que una certa cosa, com ara una casa, es reserve al consum immediat,
«may yield a revenue to its proprietor, and thereby serve in the function of a capital to him, it cannot yield any to the public, nor serve in the function of a capital to it, and the revenue of the whole body of the people can never be in the smallest degree increased by it».
A. Smith hi diu, doncs, clar, que la propietat de capital de les coses no prové d’elles mateixes i en totes circumstàncies, sinó que és una funció, amb la qual es revesteixen o no segons les circumstàncies. Ço que val per al capital en general, val també per les seues subdivisions.
Les mateixes coses constitueixen components del capital fluid o del fix, segons quina funció realitzen en el procés laboral. Per exemple, un bou, com a bou de càrrega (mitjà de treball) constitueix una forma material d’existència de capital fix, mentre que un bou d’engreix (matèria primera) és un component del capital circulant del pagès. D’altra banda, la mateixa cosa funciona tan aviat com a component del capital productiu, com pertany als fons immediats de consum. Una casa per exemple, quan funciona com a local de treball, és un component fix del capital productiu; quan ho fa com a habitatge, no hi ha cap forma de capital qua casa. Aquests mitjans de treball poden funcionar en molts casos tan aviat com mitjans de producció, com mitjans de consum.
Era un dels errors que segueixen de la visió smithiana: el caràcter de capital fix i circulant es concebia com un caràcter inherent a les coses. Ja l’anàlisi del procés laboral (Llibre I, Cap. V) mostra com les definicions de mitjans de treball, materials de treball, de producte, canvien segons els diversos papers que assumeix una mateixa cosa en el procés. Les definicions de capital fix i no-fix són, però, construïdes a partir dels papers concrets que aquests elements juguen en el procés laboral i, per tant, en el procés de creació de valor.
En segon lloc, però, en l’enumeració de les coses en les quals consisteixen el capital fix i el circulant, es deixa completament clar que Smith barreja la distinció entre els components fix i fluid, vàlida i amb sentit tan sols en relació al capital productiu (el capital en la forma productiva) amb la distinció entre capital productiu i les formes de capital que pertanyen al seu procés de circulació: capital-mercaderia i capital monetari. Diu en el mateix passatge (p. 188):
«The circulating capital consists ... of the provisions, materials, and finished work of all kinds that are in the hands of their respective dealers, and of the money that is necessary for circulating and distributing them etc.»
De fet, quan ho veiem de prop, ací, en contraposició a la part anterior, el capital circulant es de nou equiparat amb el capital-mercaderia i el capital monetari, i per tant amb dues formes de capital que no pertanyen pas al procés de producció, que no constitueixen un capital circulant (fluid) en contraposició al fix, sinó capital de circulació en contraposició al capital productiu. Tan sols al costat hi figuren després, de nou, els components del capital productiu, avançats en els materials (matèries primeres i productes mig-acabats) i realment incorporats en el procés de producció. Diu:
«... The third and last of the three portions into which the general stock of the society naturally divides itself, is the circulating capital, of which die characteristic is, that it affords a revenue only by circulating or changing masters. This is composed likewise of four parts: first, of the money ...»
(Però els diners no són mai una forma de capital productiu, en funcionament en el procés de producció. Són sempre tan sols una de les formes que assum el capital dins el seu procés de circulació.) -
«secondly, of the stock of provisions which are in the possession of the butcher, tile grazier, the farmer ... and from the sale of which they expect to derive a profit ... Fourthly and lastly, of the work which is made up and completed, but which is still in the hands of the merchant and manufacturer." - Und: "thirdly, of the materials, whether altogether rude or more or less manufactured, of clothes, furniture, and building, which are not yet made up into any of those three shapes but which remain in the hands of the growers, the manufacturers, the mercers and drapers, the timbermerchants, the carpenters and joiners, the brickmakers etc.»
Els n. 2 i 4 no contenen res més que productes que han estat llençats des del procés de producció i que cal vendre; en breu, que ara funcionen com a mercaderies, i així doncs, com a capital-mercaderia, i per tant posseeixen una forma i assumeixen una posició en el procés amb les quals ja no constitueixen cap element del capital productiu, tant se val quina en siga la destinació final, és a dir tant si s’adrecen finalment cap al consum individual o productiu segons la funció (valor d’ús) que hagen de realitzar. Els productes en 2 són mitjans de nutrició, en 4 tots són diferents productes acabats i que, per tant, bé consisteixen ells mateixos en mitjans de treball acabats o en mitjans de satisfacció acabats (diferents dels mitjans de nutrició continguts a 2).
Que Smith parle també del comerciant en mostra la confusió. En la mesura que el productor ha venut el producte al comerciant ja no constitueix en general cap forma de capital seu. Considerat socialment, és certament encara sempre capital-mercaderia, també quan es troba en mans diferents de les del productor; però fins i tot perquè és capital-mercaderia, no és ni capital fix ni fluid.
En tota producció no adreçada a l’autosatisfacció immediata el producte ha de circular com a mercaderia, és a dir, cal vendre’l, no per treure’n un benefici, sinó per tal que el productor en general puga viure. En la producció capitalista s’hi afegeix que, amb la venda de la mercaderia, es realitza també la plus-vàlua que conté. El producte sorgeix com a mercaderia des del procés de producció i, per això, no n’és cap element fix o fluid.
A més, Smith s’alça contra ell mateix. Els productes acabats, siga quin siga l’aspecte material o el valor d’ús, l’efecte útil, són ací tots capitals-mercaderia, i per tant capital en una forma que pertany al procés de circulació. Trobats en aquesta forma, no constitueixen cap component del capital productiu del propietari llur; això no els impedeix, una vegada venuts, d’esdevindre en mans del comprador components del capital productiu, siguen fluids o fixos. S’hi evidencia que les mateixes coses que són, en el moment d’ésser llençades al mercat, capital-mercaderia, en contraposició al capital productiu, una vegada tretes del mercat poden funcionar o no com a components de capital productiu.
El producte del filador de cotó – fil – és la forma de mercaderia del seu capital, capital-mercaderia per ell. No pot funcionar de nou com a component del seu capital productiu, ni com a material de treball ni com a mitjà de treball. Però en la mà del teixidor, que el compra, esdevé capital productiu per ell mateix i s’hi incorpora com a component fluid. Pel filador, el fil és, però, portador del valor d’una part tant del seu capital fix com del fluid (a banda de la plus-vàlua). Així una màquina, com a producte del fabricant de maquinària, és forma de mercaderia del seu capital, capital-mercaderia per ell; i en la mesura que es conserva en aquesta forma, no n’és ni capital fluix ni fix. Si la ven a un fabricant que l’empra, esdevé component fix d’un capital productiu. Fins i tot si, d’acord amb el seu valor d’ús, el producte pot entrar parcialment de nou com a mitjà de producció en el procés del qual prové, com, per exemple, el carbó en la producció de carbó, justament la part de producció de carbó destinada a la venda no representa ni capital fluid ni fix, sinó capital-mercaderia.
D’altra banda, un producte, segons el valor d’ús, pot ésser completament incapaç de constituir cap element de capital productiu, siga com a material de treball o com a mitjà de treball. Per exemple, qualsevol mitjà de vida. Nogensmenys, és capital-mercaderia pel seu productor, portador de valor tant de capital fix com de fluid; i de l’un o de l’altre segons si el capital emprat en la producció s’ha de substituir completament o parcial, si hi ha traspassat el valor completament o parcial.
En Smith, la matèria primera (matèries primeres, productes mig-acabats, materials auxiliars) figura en n. 3, d’una banda, no com un component ja incorporat al capital productiu, sinó de fet tan sols com una mena particular de valor d’ús, en el qual consisteix en general el producte social, la massa de mercaderies, al costat dels diferents components materials enumerats en 2 i 4, els mitjans de vida, etc. D’altra banda, s’incorporen certament al capital productiu, i per això també es comporten com a elements seus en mans dels productors. La confusió es demostra en el fet que se’ls concep en part com a funcionals en les mans dels productors (in the hands of the growers, the manufacturers etc.), i d’altra banda com si ho fossen en les mans de comerciants (mercers, drapers, timber-merchants), on és merament capital-mercaderia, i no cap component del capital productiu.
De fet, A. Smith oblida ací completament en l’enumeració d’elements del capital circulant la distinció, vàlida tan sols en relació al capital productiu, de capital fix i fluid. Col·loca més aviat capital-mercaderia i capital monetari, és a dir les dues formes de capital que pertanyen al procés de circulació, en oposició al capital productiu, però també això ho fa tan sols inconscientment.
Colpeix, finalment, que A. Smith oblide, en l’enumeració dels components del capital circulant, la força de treball. I de fet això passa per una raó doble.
Hom ja ha vist que, a banda del capital monetari, el capital circulant és tan sols un altre nom per al capital-mercaderia. Però en la mesura que la força de treball circula en el mercat, no és capital ni cap forma de capital-mercaderia. No és capital en general; el treballador no és cap capitalista, per bé que duga una mercaderia al mercat, és a dir la pròpia pell. No és fins que ha venut la força de treball que s’incorpora al procés de producció, - i per tant no és fins que ha deixat de circular com a mercaderia que esdevé component del capital productiu: capital variable com a font de plus-vàlua, component fluid del capital productiu en relació al recanvi del valor de capital investit. Com que Smith hi confon el capital fluid amb el capital-mercaderia, no pot dur la força de treball sota la rúbrica de capital circulant. El capital variable apareix, doncs, en la forma de mercaderies que el treballador compra amb el salari, els mitjans de vida. En aquesta forma el valor de capital investit en salaris pertany al capital circulant. Ço que s’incorpora al procés de producció és la força de treball, el propi treballador, i no els mitjans de vida que adquireix el treballador. Certament hem vist (Llibre I, Cap. XXI) que, considerat socialment, també la reproducció del propi treballador mitjançant el consum individual pertany al procés de reproducció del capital social. Però això no val per al procés de producció individualment aïllat que consideram ací. Les acquired and useful abilities (p. 187), que Smith introdueix sota la rúbrica de capital fix, constitueixen, contràriament, components del capital fluid, en tant que són abilities del treballador assalariat i les ha venudes juntament amb el treball.
És un gran error d’Smith la divisió de tota la riquesa social en 1. fons immediats de consum, 2. capital fix, 3. capital circulant. Segons això la riquesa se subdivideix en 1. els fons de consum, que no constitueixen cap part del capital social funcional, per bé que una part pot funcionar contínuament com a capital; i 2. en capital. Una part de la riquesa funciona segons això com a capital, i l’altra com a no-capital o fons de consum. I apareix ací com una necessitat indefugible per a tot capital d’ésser fix o fluid, quelcom similar al fet que per a un mamífer és una necessitat natural d’ésser mascle o femella. Hem vist, però, que l’oposició de fix i fluid tan sols és aplicable als elements del capital productiu, i que per això hi ha encara, paral·lelament, unes quantitats força importants de capital – capital-mercaderia i capital monetari – que es troben en una forma en la qual no poden ésser ni fixes ni fluides.
Com que, amb l’excepció de la part del producte que els productors capitalistes individuals reempren directament com a mitjà de producció sense vendre-la o comprar-la, tota la massa de la producció social – damunt una base capitalista – circula com a capital-mercaderia en el mercat, és clar que tant els elements fix i fluid del capital productiu com tots els elements del fons de consum deriven del capital-mercaderia; això, de fet, no vol dir res més que tant els mitjans de producció com els mitjans de consum, damunt la base de la producció capitalista, apareixen primer com a capital-mercaderia, fins i tot quan són destinats a servir posteriorment de mitjà de consum o de producció; com la força de treball, que es troba ella mateixa com a mercaderia en el mercat, encara que no com a capital-mercaderia.
D’ací la següent confusió addicional d’A. Smith. Diu:
«Of these four parts»
(del circulating capital, és a dir del capital en les formes que pertanyen al procés de circulació, capital-mercaderia i capital monetari – dues parts que es converteixen en quatre, ja que Smith diferencia materialment, a més, els components del capital-mercaderia)
«three - provisions, materials, and finished work, are either annually or in a longer or shorter period, regularly withdrawn from it, and placed either in the fixed capital, or in the stock reserved for immediate consumption. Every fixed capital is both originally derived from, and requires to be continually supported by, a circulating capital. All useful machines and instruments of trade are originally derived from a circulating capital, which furnishes the materials of which they are made and the maintenance of the workmen who make them. They require, too, a capital of the same kind to keep them in constant repair.» (p. 188.)
Amb l’excepció de la part del producte consumida sempre directament pels productors, de nou, com a mitjans de producció, val per a la producció capitalista la frase següent: tots els productes arriben com a mercaderies al mercat i circulen doncs pels capitalistes com a formes de mercaderia del seu capital, com a capital-mercaderia, encara que aquests productes hagen de funcionar o puguen funcionar en la forma natural, segons el valor d’ús, com a elements de capital productiu (del procés de producció), com a mitjans de producció, i d’aquesta manera com a elements fixos o fluids del capital productiu; o si poden servir tan sols coma mitjà de consum individual i no productiu. Tots els productes es llencen al mercat com a mercaderies; tots els mitjans de producció i de consum, tots els elements del consum productiu i individual s’han de treure de nou del mercat com a mercaderies mitjançant la compra. Aquesta trivialitat (truism) és naturalment correcta. Això val, doncs, tant per als elements fixos com per als fluids del capital productiu, tant per als mitjans de treball com per al material de treball en totes les formes. (A més, això oblida encara que hi ha elements del capital productiu que són disponibles en la natura, i que no són cap producte.) Les màquines es compren en el mercat, com el cotó. Però d’això no se segueix de cap manera – això se segueix tan sols de la confusió smithiana de capital de circulació amb capital circulant o fluid, és a dir capital no-fix -, que tot capital fix derive originàriament d’un de fluidt. I, a banda, Smith s’hi contradiu. Les màquines constitueixen, com a mercaderies, segons ell mateix, part del n. 4 de capital circulant. Que originades de capital circulant vulga dir, doncs, tan sols, que funcionen com a capital-mercaderia abans de funcionar com a màquines, i que materialment, però, deriven d’elles mateixes; igualment com el cotó, com a element circulant del capital del filador, deriva del cotó del mercat. Si Smith, però, en la seua exposició ulterior, deriva per això el capital fix del fluid, perquè cal treball i matèria primera per fer màquines, cal, en primer lloc, tindre en ment que els mitjans de treball, i per tant el capital fix, són necessaris per fer màquines i, en segon lloc, que alhora capital fix, maquinària, etc., són necessaris per fer matèries primeres, ja que el capital productiu inclou sempre mitjans de treball, però no sempre material de treball. Ell mateix diu tot seguit:
«Lands, mines, and fisheries, require all both a fixed and circulating capital to cultivate them;»
(concedeix, doncs, que no tan sols capital fluid sinó també capital fix són necessaris per a la producció de matèria primera)
«and» (aci una nova confusió) «their produce replaces with a profit, not only those capitals, but all the others in society.» (p. 188.)
Això és una confusió total. El llur producte ofereix la matèria primera, els materials auxiliars, etc., per a totes les altres branques industrials. Però el llur valor no substitueix el valor de tots els altres capitals socials; substitueix tan sols el llur propi valor de capital (+ plus-vàlua). Ací traspua en A. Smith el record dels fisiòcrates.
Considerat socialment, és correcte que la part de capital-mercaderia que consisteix en productes que poden servir tan sols de mitjans de treball, tard o d’hora – si és que no s’han d’haver produït sense sentit, i no s’han de vendre – funcionen també com a mitjans de treball, és a dir de base de la producció capitalista, i tan aviat com han deixat d’ésser mercaderies, han de constituir elements reals, com abans ho eren prospectivament, de la part fixa del capital socialment productiu.
S’hi troba una diferència que sorgeix de la forma natural del producte.
Una filadora, per exemple, no té cap valor d’ús si no s’utilitza per filar, i per tant no funciona com a element de producció i, així doncs, des del punt de mira capitalista, com a component fix d’un capital productiu. Però la filadora és mòbil. Se la pot exportar del país on es produeix cap a un altre, i vendre-la directament o indirecta per matèries primeres, etc., o per xampany. En el país on ha estat produïda funciona, doncs, tan sols com a capital mercaderia, però mai no ho ha fet, ni tan sols després de la venda, com a capital fix.
Paral·lelament, productes que es localitzen pel vincle amb la terra, i per tant tan sols es poden utilitzar localment, per exemple edificis fabrils, ferrocarrils, ponts, tunels, drassanes, etc., millores del sòl, etc., que no es poden exportar físicament, amb pell i cabells. No són mòbils. O són inútils, o tan aviat com s’han venut, han de funcionar com a capital fix en el país on han estat produïts. Per als productors capitalistes, que, per especulació, construeixen fàbriques o milloren camps per vendre’ls, aquestes coses són la forma del seu capital-mercaderia i, per tant, segons A. Smith, la forma de capital circulant. Però considerades socialment – si no han d’ésser inútils – aquestes coses han de funcionar en darrer terme com a capital fix en processos de producció fixats en la pròpia localitat; no s’hi segueix de cap manera que les coses immobles siguen com a tals un capital fix sense més; poden pertànyer, com habitatges, etc., als fons de consum i per tant no pertànyer en general al capital social, per bé que constitueixen un element de la riquesa social, del qual el capital és tan sols una part. El productor d’aquestes coses, per expressar-ho smithianament, en fa un benefici amb la venda. Per tant, capital circulant! L’usuari, el comprador definitiu, tan sols les pot utilitzar si les aplica en el procés de producció. Per tant, capital fix!
Títols de propietat, per exemple d’un ferrocarril, poden canviar diàriament de mans, i el posseïdors pot fer un benefici mitjançant la venda d’aquest títol fins i tot en l’exterior – si és que el títol de propietat és exportable, encara que no ho siga el ferrocarril. Però nogensmenys aquestes coses són en el país on es localitzen, o funcionen com a component fix d’un capital productiu. Fins i tot el fabricant A pot fer un benefici mitjançant la venda de la seua fàbrica al fabricant B, la qual cosa no impedeix, però, que la fàbrica funcione com a abans, com a capital fix.
Si per tant els mitjans de treball fixats localment, indestriables del sòl, per bé que puguen funcionar per als productors com a capital-mercaderia, no constitueixen cap element del seu capital fix (que es constitueix, per ell, de mitjans de treball que empra en la construcció d’edificis, ferrocarrils), per això no se segueix necessàriament que que el capital fix consistesca en béns immobles. Un vaixell i una locomotora funcionen tan sols en moviment; i funcionen, amb tot, no pels productors, sinó pels qui els apliquen com a capital fix. D’altra banda, coses que són realment fixes en el procés de producció, i hi viuen i moren, sense abandonar-lo mai una vegada hi han entrat, són components fluids del capital productiu. Per exemple, el carbó que es consum per a fer funcionar la màquina d’un procés de producció, el gas d’il·luminació, etc. Són fluids, no perquè abandonen físicament amb el producte el procés de producció i circulen com a mercaderia, sinó perquè el valor entra completament en el valor de la mercaderia que ajuden a produir, i per tant també completament se’ls ha de substituir amb la venda de la mercaderia.
En el fragment darrerament citat d’A. Smith, es remarca encara la frase:
«A circulating capital which furnishes ... the maintenance of the workmen who make them» (màquines, etc.).
En els fisiòcrates la part de capital avançada en el salari apareix correctament sota els avances annuelles, en contradistinció als avances primitives. D’altra banda, com a component del capital productiu emprat pel pagès, no hi apareix la pròpia força de treball, sinó els mitjans de treball lliurats al treballador agrícola (the maintenance of the workmen, com diu Smith). Això depèn precisament de la doctrina específica. La part de valor afegida al producte pel treball (exactament com la part de valor, la matèria primera, els instruments de treball, etc., en breu el component material del capital constant afegit al producte), és precisament tan sols igual al valor dels mitjans de subsistència pagats als treballadors i consumit necessàriament per al manteniment de la capacitat de funcionar com a força de treball. La pròpia doctrina impedeix la descoberta de la diferència de capital constant i de capital variable. Si és el treball el que produeix la plus-vàlua (a banda de la reproducció del propi preu), ho produeix tant en la indústria com en l’agricultura. Com que d’acord amb el sistema tan sols ho produeix en una branca de la producció, l’agricultura, no deriva del treball sinó de l’activitat particular (assistència) de la natura en aquesta branca. I tan sols per això el treball agrícola els és treball productiu, a diferència de les altres menes de treball.
A. Smith defineix els mitjans de vida del treballador com a capital circulant en oposició a fix
1. perquè confon el capital fluid en oposició al fix amb les formes que pertanyen a l’esfera de circulació del capital, amb el capital en circulació; una confusió que s’ha heretat acríticament després. Confon, doncs, el capital-mercaderia amb el component fluid del capital productiu, i s’entén per això mateix que quan el producte social assum la forma de mercaderia, tant els mitjans de vida del treballador, com del no-treballador, els materials, i els propis mitjans de treball, s’han de lliurar a partir del capital-mercaderia.
2. Però també la concepció fisiòcrata es passeja en Smith, per bé que contradiu la part esotèrica – realment científica – del seu propi desenvolupament.
El capital avançat se substitueix en general amb capital productiu, és a dir assum l’aspecte d’elements de producció, que són ells mateixos productes de treball anterior. (Entre ells, la força de treball). Tan sols en aquesta forma pot funcionar dins del procés de producció. Ara bé, si hom pren, per comptes de la pròpia força de treball, en la qual se substitueix la part variable del capital, els mitjans de vida del treballador, es fa clar que aquests mitjans de vida no es diferencien com a tals, en relació a la creació de valor, dels altres elements del capital productiu, de les matèries primeres i dels mitjans de vida del bestiar de càrrega, que Smith, segons el precedent dels fisiòcrates, col·loca, doncs, també en un fragment citat anteriorment en el mateix nivell. Els mitjans de vida no poden per ells mateixos ampliar el propi valor o afegir-ne una plus-vàlua. El llur valor, com el dels altres elements del capital productiu, tan sols pot aparèixer en el valor del producte. No hi poden afegir més valor que el que posseeixen ells mateixos. Com les matèries primeres, els productes pre-acabats, es diferencien del capital fix que consisteix en mitjans de treball, en el fet que (per al capitalista que els paga, si més no) es consumeixen completament en el producte en la constitució del qual entren, i cal substituir-ne el valor completament, mentre que en el capital fix això tan sols s’esdevé gradualment, parcialment. La part del capital productiu avançada en força de treball (o en mitjans de vida dels treballadors) es diferencia ara, doncs, tan sols materialment, i no en relació al procés laboral i d’ampliació de valor, respecte dels altres elements materials del capital productiu. Es diferencia així tan sols en el sentit que, juntament amb una part dels creadors objectius del producte (materials, en diu genèricament Smith), cau en la categoria de capital circulant, en contraposició amb una altra part dels creadors objectius del producte, que recau en la categoria de capital fix.
Que la part de capital investida en salaris pertoque a la part fluida del capital productiu, que, en contraposició al component fix del capital productiu, tinga en comú la fluidesa amb una part dels creadors materials del producte, les matèries primeres, etc., no té absolutament res a veure amb el paper que aquesta part variable del capital juga, en contraposició amb la constant, en el procés d’ampliació de valor. Això es refereix tan sols a la part de capital avançat que s’ha de substituir, renova i reproduir, a partir del valor del producte de la circulació. La compra i la recompra de força de treball pertany al procés de circulació. Però no és fins al procés de producció que el valor dipositat en la força de treball (no per al treballador, sinó per al capitalista) es converteix d’una magnitud determinada i constant en una de variable, i no és fins llavors que el valor avançat en el valor de capital es converteix en capital, en valor ampliable. Però en classificar, com Smith, el valor investit en força de treball no com a component fluid del capital productiu, sinó com a valor investit en els mitjans de vida del treballador, es fa impossible de concebre la diferència entre capital variable i constant, i per tant de concebre el procés de producció capitalista. La determinació que aquesta part de capital és capital variable, en oposició al capital constant investit en els constituents materials del producte, se soterra sota la determinació que la part de capital investida en força de treball pertany, en relació al recanvi, a la part fluida del capital productiu. El soterrament es fa complet quan en el lloc de la força de treball s’enumeren els mitjans de vida del treballador com a element del capital productiu. Que el valor de la força de treball s’avance en diners o directament en mitjans de vida, és indiferent. Per bé que, naturalment, el darrer cas tan sols pot ésser una excepció damunt la base de la producció capitalista.(24)
Per això, en fixar la definició de capital circulant, per part d’A. Smith, com la característica del valor de capital investit en la força de treball – aquesta definició fisiòcrata sense la presuposició dels fisiòcrates –, Smith havia fet afortunadament impossible entre els seus seguidors el reconeixement de la part de capital investida en força de treball com a variable. Els desenvolupaments més profunds i correctes que ofereix ell mateix altrament no triomfaren, per bé que si ho va fer aquest error seu. Fet i fet, autors posteriors van anar més enllà, i no tingueren prou amb la definició del capital investit en la força de treball com a circulant – en contraposició al fix; feren la definició essencial del capital circulant com aquell investit en mitjans de vida per al treballador. Ho vincularen naturalment amb la doctrina que el fons de treball, consistent en els mitjans de vida necessaris, és d’una grandària determinada, que restringeix d’una banda els límits de la porció de producte social per als treballadors, i de l’altra que cal esmerçar en tot l’abast per a la compra de força de treball.
Notes
(23) Vg. Quesnay «Analyse du Tableau Économique» («Physiocrates», éd. Daire, I. Partie, Paris 1846). S’hi diu, per exemple: «Els avançaments anuals consisteixen en les despeses que es fan anualment per als treballs de cultiu; aquests avançaments s’han de diferenciar dels avançaments originals, que representen el fons per a l’establiment del cultiu». (p. 59.) - Entre els fisiòcrates més recents els avances es designen sovint directament com a capital: «Capital ou avances». Dupont de Nemours, «Maximes du Docteur Quesnay, ou résumé de ses principes d'économie sociale» (Daire, l.p. 391); a més Le Trosne: «Com a conseqüència de la durada més llarga o més curta de la vida dels productes del treball, una nació posseeix un fons substancial de riquesa independent de la reproducció anual, que constitueix un capital – acumulat durant un llarg període i pagat originalment amb productes – que es preserva i augmenta continuadament». (Daire, II, p. 928, 929.) - Turgot empra el mot capital de forma ja regular per avances, i identifica encara més els avances dels manufacturiers amb els dels pagesos. (Turgot, «Réflexions sur la Formation et la Distribution des Richesses», 1766.) <=
(24) Com de força s’ha obstaculitzat A. Smith ell mateix el camí per a la comprensió del paper de la força de treball en el procés d’ampliació de valor, ho mostra la frase següent, que col·loca en el mateix nivell el treball dels treballadors, segons la manera fisiòcrata, amb el de les bèsties de càrrega: «No tan sols els seus treballadors» (del pagès) «sinó també les seues bèsties de càrrega consisteixen en treballadors productius». (Book II, chap. V, p. 243.) <=