8. Capítol. Capital fix i capital circulant | Índex | 10. Capítol. Teories sobre capital fix i circulant. Fisiòcrates i A. Smith

CAPÍTOL NOVÈ
El recanvi global del capital avançat. Cicles de recanvi

Hem vist que els components fix i fluid del capital productiu es recanvien de diferents formes i en diferents períodes, i també que els diferents components del capital fix d’un mateix negoci tenen, segons el llur temps diferent de vida i, per tant, de reproducció, diferents períodes de recanvi. (Quant a la diferenciació real o aparent en el recanvi dels diferents components del capital fluid en un mateix negoci, vegeu la conclusió d’aquest capítol, apartat 6)

1. El recanvi global del capital avançat és el recanvi mitjà dels seus diferents components; la manera de computar-ho és més avall. En la mesura que es tracta tan sols de diferents períodes temporals res no resulta naturalment més simple que la llur mitjana; però:

2. s’hi troba no tan sols una diferència quantitativa, sinó qualitativa.

El capital fluid que entra en el procés de producció traspassa tot el seu valor al producte i ha de reposar-se contínuament, mitjançant la venda del producte, in natura, si el procés de producció ha de prosseguir sense interrupció. El capital fix que entra en el procés de producció traspassa tan sols part del seu valor (el desgast) al producte i continua, malgrat el desgast, a funcionar en el procés de producció; per tant tan sols cal reposar-lo en intervals més breus o més llargs, en tot cas no tan sovint com el capital fluid. Aquesta necessitat de substitució, el termini de reproducció, no és tan sols quantitativament diferent per als diferents components del capital fix, sinó que, com hem vist, una part del capital fix plurianual, de més llargada durada, es pot reposa anualment o en intervals més breus i afegir-se a l’antic capital fix in natura; en el capital fix, amb altres propietats, la substitució tan sols pot fer-se d’una vegada, després de la fi del seu temps de vida.

Cal, doncs, reduir els recanvis peculiars de les diferents parts del capital fix a una forma homogènia de recanvi, de forma que es diferencien tan sols quantitativament, segons la durada de recanvi.

Aquesta identitat qualitativa no es troba si prenem P ... P – la forma del procés continuat de producció – com a punt de partida. Ja que uns elements determinats de P s’han de reposar constantment in natura, i els altres no. Sens dubte, però, la forma D ... D’ dóna aquesta identitat de recanvi. Assumim, per exemple, una màquina per valor de 10.000 lliures esterlines, que dura deu anys, en els quals es reconverteix anualment, ¹/10 = 1.000 lliures esterlines, en diners. Aquestes 1.000 lliures esterlines s’han reconvertit en el curs d’un any de capital monetari en capital productiu i capital-mercaderia, i d’aquestes en capital monetari. Han retornat a la llur forma monetària originària, com el capital fluid, si ho consideram sota aquesta forma, i això és, doncs, igualment vàlid tant si el capital monetari de 1.000 lliures esterlines es reconverteix de nou a la fi de l’any en la forma natural com si no. En el còmput del recanvi global del capital productiu avançat fixam, doncs, tots els seus elements en la forma monetària, de forma que el retorn a la forma monetària clou el recanvi. Consideram el valor sempre com a avançat en diners, fins i tot dins un procés continuat de producció, on aquesta forma monetària del valor és tan sols un compte monetari. Així podem llavors calcular la mitjana.

3. Se segueix que, fins i tot quan el capital productiu avançat consisteix majoritàriament en capital fix, aquest temps de reproducció, i per tant també de recanvi, inclou un cicle plurianual, i que el valor de capital recanviat durant l’any com a conseqüència del recanvi repetit del capital fluid durant l’any pot ésser més gran que el valor global del capital avançat.

El capital fix és = 80.000 lliures esterlines, el seu temps de reproducció = 10 anys, de forma que 8.000 lliures esterlines retornen anualment a la seua forma monetària o realitza un ¹/10 del seu recanvi. El capital fluid és = 20.000 lliures esterlines i recanvia cinc vegades l’any. El capital global és doncs = 100.000 lliures esterlines. El capital fix recanviat és = 8.000 lliures esterlines; el capital fluid recanviat = 5 * 20.000 = 100.000 lliures esterlines. Per tant el capital recanviat durant l’any = 108.000 lliures esterlines, és més gran que les 8.000 lliures esterlines com el capital avançat. 1 + ²/25 del capital ha recanviat.

4. El recanvi de valor del capital avançat se separa així del seu temps real de producció o del temps real de recanvi dels seus components. Un capital de 4.000 lliures esterlines canvia, per exemple, cinc vegades l’any. El capital recanviat és doncs 5 * 4.000 = 20.000 lliures esterlines. Però ço que retorna a la fi de cada recanvi, per ésser avançat de nou, és el capital avançat originari de 4.000 lliures esterlines. La seua grandària no s’altera mitjançant el nombre dels períodes de recanvi, durant els quals funciona de nou com a capital. (A banda de la plus-vàlua).

En l’exemple sota 3, per tant, segons l’assumpció, retornen a finals d’any a les mans del capitalista a) una suma de valor de 20.000 lliures esterlines, que inverteix de nou en el component fluid del capital, i b) una suma de 8.000 lliures esterlines, que s’ha alliberat mitjançant el desgast del valor del capital fix avançat; paral·lelament, persisteix com abans el mateix capital fix en el procés de producció, però amb un valor disminuït de 72.000 lliures esterlines per comptes de 80.000. Cal doncs encara una continuació de nou anys del procés de producció fins a l’esgotament del capital fix avançat i a la fi del seu funcionament tant com a constituidor de producte i de valor, i per haver-lo de substituir. El valor avançat de capital ha de descriure, així, un cicle de recanvi, que en el cas presentat, per exemple, és d’un cicle de deu anys de recanvi – i de fet aquest cicle el determina la durada de vida, i per tant el temps de reproducció o temps de recanvi del capital fix emprat.

En la mateixa mesura, doncs, que, amb el desenvolupament del sistema de producció capitalista, es desenvolupa l’abast de valor i la durada vital del capital fix emprat, es desenvolupa la vida de la indústria i el capital industrial en cada inversió particular en una de plurianual, posam, de mitjana, uns deu anys. Si d’una banda el desenvolupament del capital fix estén aquesta vida, s’esdevé d’altra banda que l’escurça mitjançant la transformació contínua dels mitjans de producció, que augmenta contínuament amb el desenvolupament del sistema de producció capitalista. Amb això, per tant, hi ha també un canvi de mitjans de producció i la necessitat de substituir-los constantment, com a conseqüència del desgast moral, molt abans que no s’esgoten físicament. Hom pot assumir que per les branques més diferenciades de la gran indústria aquest cicle vital és ara, de mitjana, d’un deu anys. Amb tot, no s’hi tracta de la xifra exacta. Més important és el fet que mitjançant aquest cicle, que abasta una sèrie d’anys, de recanvis connectats, en el qual el capital és arrossegat a través del seu component fix, resulta un fonament material de les crisis periòdiques, durant les quals l’economia passa per períodes successius de recessió, vitalitat mitjana, acceleració, crisi. De fet, els períodes en els quals s’inverteix el capital són força diferents i dissonants. Amb tot, la crisi constitueix sempre el punt de partida d’una nova gran inversió. Per tant, considerada també la societat sencera hi ha més o menys un nou fonament material per al proper cicle de recanvi.(22a)

5. Quant a la forma de calcular el recanvi deixam parlar un economista americà.

«En certes branques de l’economia tot el capital avançat es recanvi o circula diverses vegades en un any. En altres, una part es converteix més sovint que una vegada l’any, i una altra part menys sovint. És el període mitjà que el seu capital global triga en passa per les seues mans, o en fer una revolució, a partir del qual un capitalista ha de calcular els seus beneficis. Suposau per exemple que una persona dedicada a un negoci particular té la meitat del seu capital invertit en edificis i maquinària; que tan sols es recanvien una vegada cada deu anys; que una quarta part més, el cost de les eines, etc., es recanvia una vegada cada dos anys; i que la quarta part restant, emprada en pagar salaris i comprar material, es recanvia dues vegades l’any. Diguem que el capital global és 50.000 dòlars. Llavors la seua despesa anual serà:

El temps mitjà, per tant, en el qual es recanvi tot el seu capital una vegada, és 16 mesos... Prenguem un altre cas: una quarta part del capital global de 50.000 $ circula en 10 anys; una quarta part en 1 any; la meitat restant dues vegades en 1 any. Llavors la inversió anual és:

(Scrope, «Pol. Econ.», edit. Alonzo Potter, New York 1841, p.142, 143.)

6. Diferenciació real i aparent en el recanvi de les diferents parts del capital – El mateix Scrope diu en un altre passatge [p. 141]:

«El capital que un fabricant, un granger o un comerciant inverteix en el pagament dels salaris, circula més ràpidament, potser una vegada a la setmana, quan paga als seus home setmanalment, amb els ingressos setmanals de les comandes o vendes. L’invertit en els seus materials i estocs disponibles circula menys ràpidament, potser recanviat dues vegades, potser quatre, l’any, segons els temps consumit entre les seues compres d’una banda i les vendes de l’altra, suposant que compra i ven al mateix crèdit. El capital invertit en instal·lacions i maquinària circula encara més lentament, recanviat, és a dir, consumit i renovat, de mitjana, potser una vegada cada cinc o deu anys; encara que hi ha moltes eines que es gasten en un seguit d’operacions. El capital embarcat en edificis com fàbriques, tallers, magatzems, quadres, camins, irrigació, etc., pot sembla que amb prou feines circula. Però, en realitat, aquestes coses, al capdavall, tant com les que hem enumerat, es consumeixen en contribuir a la producció, i cal reproduir-les per tal de permetre el productor de continuar les seues operacions; amb aquesta única diferència, que es consumeixen i reprodueixen amb un grau més lent que la resta... i el capital invertit pot recanviar-se potser vada vint o cinquanta anys.»

Scrope hi confon la diferència en el flux d’una determinada part del capital fluid, efectuada pel capitalista individual mitjançant els terminis de pagament i les condicions de crèdit, amb el recanvi originat per la natura del capital. Diu que els salaris s’han de pagar setmanalment mitjançant les entrades setmanals a partir de les vendes o factures cobrades, i primerament cal remarcar-hi que en relació als propis salaris introdueix una diferència segons la durada del termini de pagament, és a dir la durada del temps que el treballador ha donat de crèdit al capitalista; per tant, segons si el termini de pagament del salari és setmanal, mensual, trimestral, semestral, etc. Hi val la llei anteriorment desenvolupada: «La massa necessària de mitjans de pagament (i per tant del capital momentari que s’ha d’avançar d’un colp) es troba en relació directa amb la durada del període de pagament». (Buch I. Kap. III, 3, b, Seite 124.)

En segon lloc: en el producte setmanal no entra tan sols la globalitat del nou valor afegit en la seua producció mitjançant el treball setmanal, sinó també el valor de les matèries primeres i auxiliars consumides en el producte setmanal. Amb el producte circula el valor que s’hi conté. Mitjançant la venda d’aquest producte rep la forma monetària i cal substituir-la de nou pels mateixos elements de producció. Això val igualment per la força de treball com per les matèries primeres i auxiliars. Però hom ja havia vist (cap. VI, II, 1), que la continuïtat de la producció requereix un estoc de mitjans de producció, diferent pels diferents sectors econòmics, i en el mateix sector de nou diferent pels diferents components d’aquest element de capital fluid, per exemple pel carbó i el cotó. Per bé que aquests materials s’han de reposar constantment in natura, no cal comprar-los de nou constantment. Com de sovint es renove la compra depèn de la grandària de l’estoc disponible, i de quan triga en esgotar-se. Amb la força de treball hom no troba aquesta disposició d’un estoc. La reconversió en diners de la part de capital esmerçada en el treball va de la mà de l’esmerçada en les matèries auxiliars i primeres. Però la reconversió dels diners, d’una banda en força de treball, de l’altra en matèries primeres, va separadament d’acord amb els terminis particulars de compra i de pagament d’aquests dos components, dels quals un es compra com a estoc productiu en terminis més llargs, i l’altre, la força de treball, en uns de més breus, per exemple setmanals. D’altra banda el capitalista manté al costat de l’estoc de producció un estoc de mercaderies acabades. Deixant a banda les dificultats de venda, etc., per exemple, una massa determinada es produeix a comanda. Mentre se’n produeix la darrera part, la ja acabada s’espera en el magatzem fins el moment que es pot lliurar la comanda completa. Una altra diferència en el recanvi del capital fluid sorgeixen tan aviat com uns seus elements individuals han de restar més temps que d’altres en un estadi previ al procés de producció (assecat de fusta, etc.).

El sistema de crèdit, al qual fa referència Scrope, així com el capital comercial, modifiquen el recanvi per al capital individual. Des d’una escala social, el modiquen tan sols en la mesura que acceleren no només la producció, sinó també el consum.

(22a) «La producció urbana es vincula al cicle del dia, la rural al cicle de l’any.» (Adam H. Müller, «Die Elemente der Staatskunst», Berlin 1809, III., S. 178.) Aquesta és la concepció innocent del romàntic de la indústria i de l’agricultura. <=