|
Se
Psicòleg. Estudià filologia clàssica al Balliol College Oxford i psicologia a la Universitat de Liverpool. Abandonà el cristiano-socialisme anglicà per ingressar al Partit Comunista de la Gran Bretanya (GBCP). El 1956, amb motiu de la revolució hongaresa, esclafada militarment, ja trencà amb el GBCP. El seu activisme en la corrent anomenada «New Left» el va fer fora de la Universitat de Liverpool, d’on era professor de psicologia. Treballà com a professor de secundària, psicòleg educatiu i tutor d’una presó psiquiàtrica. Després d’un període de docència i recerca en un hospital d’Oxford, guanyà una plaça de professor de ciències polítiques a la York University i, posteriorment, fou professor en les facultats de ciències polítiques i psiquiatria de la Universitat de Leeds (1974-83). Políticament, es lligà al Socialist Review Group de Tony Cliff, sector de l’esquerra trotskista que valorava la Unió Soviètica i el bloc de l’Est com a «capitalisme d’estat» i crític amb les «desviacions» de signe bonapartista que marcaven les revolucions de la perifèria del món capitalista. El Socialist Review Group cristal·litzà més tard en International Socialists (IS). Quan, el 1976, IS es refundà en el Socialist Workers Party (SWP), s’hi oposà i restà al marge de la nova organització. Traductor i editor de les obres de Victor Serge. La seua obra més coneguda és «PsychoPolitics» (1982). Vegeu: Arxiu d’obres de Peter Sedgwick, i la seua versió catalana (en construcció).
Nascut com a Viktor Lvovic K'ibalc'ic', els seus pares eren narodnikis exiliats a Brussel·les. Militant anarquista, la revolució d'octubre el va dur al comunisme. El febrer del 1919 arribà a Petrograd i s'uní al Partit Comunista Bolxevic. Treballà a la Comintern com a periodista, editor i traductor. Representant de la Comintern a Alemanya, treballà en la insurrecció fallida de l'autumni del 1923. Aquella experiència el dugué als rengles de l'Oposició d'Esquerres, de la qual fou figura senyera a Leningrad. El 1928 fou expulsat del partit i empresonat, però després fou alliberat. Es guanyà aleshores la vida amb novel·les, la majoria de les quals es publicaven a França. El 1933 fou arrestat i deportat. L'abril del 1936, després d'una campanya internacional, fou expulsat de la Unió Soviètica. Aleshores renovà el contacte amb Trockij, però aviat trencaren. El 1940 fugí de París, poc abans de la caiguda de la ciutat a mans feixistes, i es desplaçà a Mèxic. Vegeu: Arxiu d'Obres de Victor Serge. Manuel Serra i Moret (Vic, 1884 - Perpinyà, 1963) Polític i escriptor. El seu pare era l'historiador Josep Serra. Ja ben aviat es guanyà la vida amb conferències i articles ("La Renaixença", "El Pensament Català", "Catalunya Artística"). En morir els pares, el 1901 va marxar a estudiar economia i ciències socials als Estats Units. El 1907 va acabar el estudis d'economia a Cambridge, i més tard va viure a Argentina (1908-12). El 1912 s'instal·là a Pineda de Mar, i el 1914 fou escollit alcalde. Afermat ja en el socialisme (La socialització de la terra, 1912), va entrar en contacte amb Domènec Martí Julià i la Unió Catalanista (UC), partit que anava transformant-se en socialista. Però les idees de Martí i Julià no acabaren de fer-se fortes a la UC, i Serra deixà la vicepresidència del partit per afiliar-se al Partido Socialista Obrero Español (PSOE). Ara bé, si la UC li semblava poc socialista, la Federació del PSOE al Principat i, sobretot, la direcció estatal, li semblaren poc sensibles al fet nacional. Així el 1923 se separà del PSOE i juntament amb Rafael Campalans i Gabriel Alomar fundà la Unió Socialista de Catalunya (USC). N'ocupà la presidència i hi aportà els fonaments teòrics. El 1923, l'arribada de la dictadura suposà la seva destitució com a alcalde de Pineda. El 1925 tornà a l'Argentina, on s'hi va estar fins el 1928. De nou a Barcelona, va fer de portaveu de la seva visió del socialisme a "La Rambla", "L'Opinió". Alhora va escriure Nocions d'història i de filosofia i Introducció al Manifest del Partit Comunista. El 1931 fou de nou alcalde de Pineda, càrrec que compaginà amb la Conselleria d'Economia i Treball del govern de la Generalitat (4.1931-12.1932). Fou elegit diputats a les Corts espanyoles (1931 i 1933) i al Parlament del Principat (1932) per la circumscripció de Girona. El 1934 publicà Socialisme. Tot i que acceptà la integració de l'USC en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) sempre en va desconfiar. Durant la guerra fou sotssecretari d'obres públiques de la Generalitat i president del Consell d'Economia del Principat. El 1939 s'exilià, de primer a l'estat francès, i després a Nova York i, per tercera volta, a Argentina. Ja fora del PSUC, tingué un paper actiu en l'organització de l'exili català a Sudamèrica. El 1946 s'instal·là a París, i ocupà el càrrec de conseller en la Generalitat (1947) que des de l'exili dirigia Josep Irla. Més tard fou ministre en el govern espanyol en l'exili (1948-50), i després president del Parlament del Principat, quan es produí l'elecció de Josep Tarradellas com a nou president de la Generalitat. Abandonats aquests càrrecs, s'instal·là a Perpinyà, participà juntament amb Josep Pallach en l'organització del Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Entre les seves obres: L'ahir i demà de Catalunya (1940), La Carta de l'Atlàntic (1944), Crida a la joventut catalana (1957), Ciutadania catalana: Breviari de cogitacions, remarques i orientacions per als catalans (1957), Diccionario económico de nuestro tiempo, La riqueza de América. Miquel Serra Pàmies (Reus, 1902 - Mèxic, 1968) Polític. Estudià comerç, i en acabar, entrà a treballar a Fecsa. Militant de la Unió Socialista de Catalunya (USC) s'integrà amb ella al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Conseller de proveïments de la Generalitat (des de juny del 1937), va aconseguir que l'exèrcit republicà no destruís Barcelona en retirar-se (finals de gener). Posteriorment, s'alineà amb el sector comorerista en la defensa de la independència del PSUC respecte el Partido Comunista de España (PCE). Cridat a Moscou, juntament amb Comorera, l'arribaren a processar. Absolt, deixà Moscou i s'instal·là a Mèxic. Josep Serradell (Canals, 1917 - ) Polític. Quan era petit la seua família es traslladà a Tortosa. El seu pare era obrer ferroviari. Començà a treballar com a aprenent d'impressor. El 1936 ingressà en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Després de la guerrra, s'exilià a Mèxic. Realitzà diversos viatges a Moscou i, clandestinament, a Barcelona. Juntament amb la seua companya, Margarida Abril, participà en la reorganització del PSUC a l'interior. Secretari d'organització del PSUC, s'oposà a l'eurocomunisme, i s'arrenglerà amb el sector prosoviètic liderat per Pere Ardiaca. Expulsat del PSUC (1982), s'afilià al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). Antoni Sesé (m. Barcelona, 5.5.1937) Polític. S'afilià a la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB) del Partido Comunista de España (PCE). Quan la FCCB trencà amb el PCE, continuà en la primera, si bé la seva defensa de les tesis del PCE i de la Tercera Internacional provocaren la seva expulsió (octubre del 1931). Participà llavors en la reconstitució del PCE al Principat, que va prendre el nom de Partit Comunista de Catalunya (PCC). Fou el representat del PCC a l'Aliança Obrera (1934). El 1936 s'incorporà amb el seu partit en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Fou secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT) de Catalunya. El 1937 publicà Els homes de la UGT. En el decurs dels fets de maig de Barcelona va rebre el nomenament de conseller de la Generalitat, però fou assassinat quan es dirigia la presa de possessió. Com a homenatge s'editaren els seus discursos en el recull Nuestra situación política actual (1937). |
|