Ro
Polític. Dit el Manquet. Militant de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT) aconseguí que el nucli tarragoní s'arrenglerés amb el grup comunista que publicava "La Batalla". S'incorporà a la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB), on participà al comitè central i a la comissió executiva. El 1930 la FCCB formà el Bloc Obrer i Camperol (BOC), i durant un temps continuà al comitè central. S'encarregà sobretot de l'organització i direcció de grups de xoc i d'autodefensa. El 1935 abandonà el BOC (s'oposava a la unificació amb el grup d'Andreu Nin) per passar a la Unió Socialista de Catalunya (USC), que el juliol del 1936 s'incorporà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El desembre del 1936 va ser nomenat comissari d'ordre públic. Un enfrontament amb el cap de les patrulles de control, Dionisio Eroles, va fer que la CNT i el POUM ataquessin l'edifici de la Telefònica (3.5.1937), iniciant-se en els anomenats fets de maig. Cenetistes si poumistes foren reprimits. Més tard, però, el propi Manquet fou destituït. Després de la victòria feixista s'exilià a Mèxic. El 1942 fou expulsat del partit.
Xavier Romeu (Barcelona, 1941 - els Monjos, Penedès, 11.7.1983)
Polític, filòleg i escriptor. La seva família havia estat vinculada a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i ell de ben jove s'inicià en la resistència política al franquisme. Estudià filologia romànica a Tarragona. Del 1968 al 1970 marxà a Praga a fer estudis de lingüística i de teatre, i allà va prendre contacte amb el Cercle, les idees del qual aplicà després a la fonologia catalana (Elements de fonologia catalana, 1983; Manual de fonologia catalana). Participà activament en els fets de la Primavera de Praga, experiència que l'afermà en el seu socialisme internacionalista. Posteriorment viatjà per diversos països europeus, on compaginava els seus estudis amb treballs que li cobrissin les despeses. Finalment tornà a Catalunya, i fou professor de gramàtica històrica i de fonologia a Tarragona, i també impartí classes de fonologia i de dicció catalanes a l'Institut del Teatre de Barcelona. La seva obra lingüística es completa amb el Breu diccionari ideològic (1976) i el Diccionari Barcanova de la Llengua Catalana (1983). La seva obra teatral comprén Els mites de Bagot (1968), Alícia en terra de meravelles (1972), Estat d'emergència (1972) i Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1971, amb Maria Aurèlia Capmany). El 1976 publicà La mort en punt, i el 1979, Ascendent Escorpió, i, ja dins del col·lectiu Ofèlia Dracs, el recull de contes Deu pometes té el pomer (1980). El seu compromís amb el socialisme d'alliberament nacional, el portà a ser el primer presentador de l'acte que l'independentisme català organitza al Fossar de les Moreres cada 11 de setembre a Barcelona. El 1978 ingressà en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i va formar part del 1979 ençà dels Comitès Central i Executiu i del Consell de Redacció de la revista Lluita. El 1980 impulsà la creació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). Morí en un accident de trànsit. El 1987 la seva obra política fou recollida en Ascendent Catalunya, publicada per Edicions Lluita.
La seva entrada al PSAN, ara fa uns cinc anys i mig, fou sense vedettismes ni reivindicacions de primogenitures, per la porta modesta que tant li agradava freqüentar, la porta de la identitat d'idees, l'esperit revolucionari i les ganes de treballar. Contava que no entrà al PSAN fins que la ventada de la reforma postfranquista no hagué provocat que el sector de militants amb vel·leïtats parlamentaristes-reformistes se separés del partit. Volia les coses clares, i aquest tarannà el demostrà repetidament en la seva actitud enfront de les opcions reformistes i revisionistes que aquests darrers anys han sorgit, tant dins com fora del partit. (Jordi Moners: "Xavier Romeu: les dues cares de la lluna", Lluita, núm 102, agost del 1983)
Vegeu l'Arxiu d'Obres de Xavier Romeu.
Polític. Nascut com a Alfred Griot, era fill d’un obrer comunard exiliat als Estats Units. Actiu en el moviment sindical i anarquista, s’arrenglerà després, ja a França, amb «La Vie Ouvrière» de Pierre Monatte. La seua posició internacionalista després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, l’apropà al marxisme revolucionari. Proper a Lev Trockij, fou un dels fundador dels Partit Comunista Francès i de la Tercera Internacional. En el Segon Congrés de la Internacional Comunista, fou elegit membre del Comitè Executiu. El 1924, fou expulsat del PCF, i s’integrà a l’Oposició francesa d’Esquerres. El 1932, s’allunyà de la política activa, en part per les lluites faccionals del trotskisme francès. No obstant, encara col·laborà amb el moviment trotskista de forma més puntual, i fou un dels impulsors, ja en els anys 1950, del manifest dels 121 contra la guerra d’Algèria.
Vegeu l’Arxiu d’Obres d’Alfred Rosmer.
Josep
Rovira (Rubí, 1902 - Boulogne-sur-Seine, 1968)
Polític. D'ofici era paleta. Des de jove participà en el moviment catalanista, i s'afilià a Estat Català (1922). El 1922 s'instal·là a la Catalunya Nord, des d'on participà en l'assalt a la caserna de la guàrdia civil de Sant Pau d'Ordal, i més tard en la preparació de la invasió del Principat des de Prats de Molló (1926). Després d'això marxà a França, i després s'anà a Mèxic. Va lluitar a la guerrilla guatemalteca, on va millorar el seu coneixement militar. De retorn a Barcelona (1932), va militar en Estat Català-Partit Proletari (EC-PP). Més tard deixà aquesta formació per sumar-se a la més àmplia del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Membre del comitè executiu, conservà aquest càrrec, quan el BOC es convertí en el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Tingué gran importància en la dinamització del setmanari «L'Hora». En esclatar la insurrecció militar, aquesta fou aplastada a Barcelona, i s'organitzà un Comitè de Milícies, al qual s'integrà en representació del POUM. Organitzà la columna Lenin amb militants i simpatitzants del POUM, amb la que sortí a lluitar al front d'Aragó. La columna Lenin es transformà en Divisió 29 però conservà el seu caràcter de milícia popular. Arran dels fets de maig del 1937 a Barcelona, s'inicià una persecució política contra el POUM, i Rovira fou detingut. Un cop alliberat, participà en la reorganització del partit en la clandestinitat, per la qual cosa fou de nou detingut l'octubre del 1938. El gener del 1939 escapà de la presó i marxà cap a l'estat francès, on participà en la Resistència contra l'ocupació nazi. El 1944 participà en la fundació del Moviment Socialista de Catalunya (MSC).
Vegeu l'Arxiu d'Obres de Josep Rovira.