Re
Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC)
Organització política del Principat, creada el 1974. Reuní bona part del sector «socialdemòcrata» del Moviment Socialista de Catalunya (MSC). A més s'hi sumà el Bloc Popular de Lleida, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i militants independents del socialcristianisme d'esquerres (Josep Verde Aldea, etc.). El seu principal dirigent fou Josep Pallach. ERC es desvinculà ben aviat en veure que es volia fer del Reagrupament una organització unitària. El 1976 es transformà en el Partit Socialista de Catalunya (PSC-R).
Teresa Rebull (Sabadell, 21.9.1919 – Banyuls de la Marenda, 15.4.2015)
Cantautora. Va nàixer amb el nom de Teresa Soler Pi, filla de Gonçal Soler i Balbina Pi. La família, treballadora i anarquista, visqué a Barcelona, Sant Boi de Llobregat i Alcoi. A 12 anys, entrà a treballar en una fàbrica tèxtil de Sabadell. Es traslladà a Barcelona en trobar una posició en el Departament de Treball. Ingressà en el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). En el 1936. Durant la guerra fou infermera voluntària en locals del POUM. Després de la victòria feixista, s'exilià al Rosselló, on participà en la Resistència contra l'ocupació nazi. Es casà amb Pep Rebull, de qui prengué el cognom. El matrimoni va viure a Marselha abans d'instal·lar-se definitivament a Banyuls. A partir del maig del 1968 participà en el moviment de la Nova Cançó catalana, arrelada a la seva comarca d'adopció. Ha musicat poemes de poetes com Joan Salvat-Papasseit (Mester d'amor, 1977), Josep Sebastià Pons (Camí de l'argilada, 1986) i Maria Mercé Marçal.
Lloc de la xarxa “patrocinat per partits Comunistes i Obrers que es declaren de les tradicions del socialisme científic que alguns anomenen Marxisme-Leninisme, alguns Marxisme revolucionari i altres simplement Comunisme”. Impulsat per Rafael Pla (PCPV), que en creà el disseny i en el directori del qual hi està penjat. Ha col·laborat en la creació del lloc Cominternet.
John Reed (Portland, Oregon, 1887 - Moscou, 1920)
Periodista i polític, company de Louise Bryant. De ben jove començà a col·laborar en publicacions socialistes. Corresponsal en el Mèxic revolucionari, la seva experiència quedà plasmada a Mèxic insurgent (1915). Després d'aquest destí, passà al front oriental de la Gran Guerra europea (La guerra a l'Europa oriental, 1916), i centrà la seva atenció en el moviment revolucionari rus, que esclatà el març de 1917. Simpatitzà amb els bolxevics per l'època de la Revolució d'Octubre, i en fou testimoni de primer ordre d'aquells esdeveniments, que retratà a Deu dies que sacsejaren el món (1919). Retornat a Nordamèrica, participà en la fundació del USA Communist Party (USACP), però víctima de la persecució política, tornà Rússia, on morí poc després. És soterrat al Kremlin.
Josep Renau (València,
1907 - Berlín, 1982)
Pintor. Estudià Belles Arts a València (1919-25). Dedicat al cartellisme publicitari, la seua obra fou aviat apreciada estèticament i política. Als anys 1930 treballà per revistes com Estudios, Taula de Lletres Valencianes, Cuadernos de Cultura, La República de les Lletres, Nostra Novel·la, Orto, Nueva Cultura, etc. El 1931 s'afilià al Partido Comunista de España (PCE), i fundà la Unión de Escritores y Artistas Proletarios (1932) i la revista Nueva Cultura (1935-7). Durant la guerra l'apropament a València entre el PCE i el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), sols s'arribà a la fundació d'un òrgan comú Verdad, del qual Renau fou codirector. També tingué un paper clau en l'acostament dels sectors valencianistes d'esquerres (Emili Gómez Nadal) al PCE. Durant la guerra antifeixista realitzà cartells de propaganda, alhora que ocupà els càrrecs de director general de Belles Arts, president del Consell Espanyol del Teatre i de director de propaganda gràfica del Comissariat General de l'Estat Major Central. El gener del 1939, mentre era a Barcelona, on preparava el material que havia de dur a la Fira Internacional de Nova York, es produí l'ocupació feixista, que obligà a milers de persones a creuar la frontera estatal pel Portús. Internat al camp de refugiats d'Argelers, aconseguí un visat del EUA, que li permeté anar a Tolosa de Llenguadoc, per passar a Mèxic (maig del 1939) La fi de la guerra l'agafà a Nova York, on assistia a la Fira Internacional. Passà de seguida a Mèxic, on col·laborà en revistes espanyoles de l'exili. Alhora s'inseria en el muralisme mexicà, tot col·laborant amb David Alfaro Siqueiros i amb obres pròpies, com els murals del Casino de Cuernavaca. El 1958 deixà Mèxic per instal·lar-se a Berlín Oriental, on realitzà nous murals, fotomuntatges (recollits a Fata morgana USA de 1967, i a The american way of life de 1977, i contribucions a revistes com Bildende Kunst i Sonntag. Si bé mai deixà de residir a Berlín, realitzà diversos viatges a València d'ençà 1976. El 1978 llegà la seua obra a la Fundació Josep Renau. La vitalitat de la seua obra la podem copsar en l'esforç recent que una empresa nordamericana va fer per destruir els murals del Casino de Cuernavaca, i amb la passivitat que el nou govern mexicà encaixà aquesta irreparable agressió contra el patrimoni cultural de la nació mexicana. Si l'obra de Renau encara els cou és perquè és ben viva.
Joan Reventós (26.7.1927-13.1.2004)
Polític socialdemòcrata. El seu avi Jaume Carner-Ribalta i el seu pare Manuel Reventós ocuparen càrrecs en els governs espanyols de la II República. El 1945 inicià els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona (UB) i s'hi graduà el 1950. El 1949 ingressà en el Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Professor de les facultats de Dret i Economia de la UB, s'encarregà dels cursos d'Història del Dret i d'Història de l'Economia Mundial. Detingut per la seua activitat política (1958), fou suspés de la docència i s'estigué tres mesos empresonat, primer a Barcelona, i després a Madrid. Ja sense passaport, un cop alliberat, per mantindre el contacte amb els nuclis del MSC de l'estat francès, havia de creuar la frontar clandestinament. Readmès i guanyada la càtedra, la va tornar a perdre (1966) en signar el manifest on es protestava per la irrupció de la policia en l'edifici de la Universitat per reprimir una reunió estudiantil i s'hi demanava la dimissió del ministre d'Educació i del rector García-Valdecasas. Dins l'MSC encapçalà el sector esquerranós, defensor del socialisme marxista, oposat al sector socialdemòcrata de Josep Pallach. L'escissió entre les dues corrents s'esdevingué el 1968, i el MSC-Raventós constituí, el 1974, la Convergència Socialista de Catalunya (CSC). El 1976 la CSC es transformà en el Partit Socialista de Catalunya (PSC-Congrés). Des d'aquestes formacions successives tingué un paper actiu en les plataformes unitàries antifranquistes. Raventós propugnà la necessitat de la unió de l'espai socialista català, i aquest procés dugué a la convergència amb la Federació Catalana del PSOE per formar la candidatura «Socialistes de Catalunya» (1977) i, conjuntament amb el PSC-Reagrupament, del Partit dels Socialistes de Catalunya, federat amb el PSOE. Elegit primer secretari d'aquesta formació, fou conseller de la Generalitat (1977-80) i diputat al Congrés dels Diputats espanyol (1977-1982), des d'on defensà l'Estatut d'Autonomia (1979). Encapçalà les llistes del PSC a les eleccions autonòmiques (1980), però no aconseguí d'ésser elegit president de la Generalitat. Diputat al Parlament de Catalunya (1980-84; 1988-99), en fou també president (1996-99). Com a ambaixador espanyol a França (1983-6) i senador de l'estat espanyol (1986-93), contribuí a la integració d'Espanya a la Comunitat Europea.
Col·lectiu polític creat a finals dels 1980 al voltant del Moviment Comunista i de la Lliga Comunista Revolucionària (LCR), i que sols ha tingut continuïtat a València. El 2000 obrí Ca Revolta – Centre de Recursos Just Ramírez, situat a Velluters.
Revolta Global
Organització militant revolucionària, ecologista, antipatriarcal i internacionalista, creada el juny del 2004. Els seus impulsors foren els col·lectius Acció Revolucionària Anticapitalista (Ar@!), Batzaci Col·lectiu per una Esquerra Alternativa.