Ra
Aníbal Ramos (Santader, 1945 – Barcelona, 4.3.2003)
Polític. El seu nom real era Artur Van den Eynde. Va abandonar Santander per estudiar arquitectura a Madrid, primer, i a Barcelona, després. A la Universitat de Barcelona participà en la fundació del Sindicat Democràtic d'Estudiants (SDEUB), que desafiava el sindicalisme únic i vertical falangista. Arran d'aquesta experiència s'integrà en el Front Obrer de Catalunya (FOC). Quan el Front es dissolgué, passà al grup “Comunisme”, que aplegava bona part del trotskisme català. Havia entrat en contacte amb el trotskisme francès a principis dels anys 1970 i l'impactà les experiències dels trotskistes polonesos, hongaresos i txecs. El 1974 participà en la fundació del Partido Obrero Revolucionario de España (PORE). El 1980 escrigué “Anticarrillo”, on denunciava l'atitud de l'eurocomunisme espanyol durant la reforma post-franquista. Col·laborà activament amb els nuclis trotskistes clandestins vinculats a la lluita obrera del sindicat polonès Solidarnosc. El 1984 reprengué l'anàlisi marxista de la transició espanyola amb “Ensayo General”. Dirigí la revista electrònica “Sin Muro”. Provà de vincular el moviment trotskista amb el moviment anti-mundialització i el Fòrum Social Mundial (FSM). Altres obres: “Petit vocabulari polític del marxisme” (1998), “Globalització. La dictadura mundial de 200 empreses” (1999).
Karl Radek (Lviv,
31.10.1885-19.5.1939)
Nascut a Lviv (Galítizia-Lodomèria, Àustria-Hongria) com a Karol Solbelsohn al si d'una família judeo-lituana. El seu pare, treballador postal, es morí quan ell era encara jove. Prengué el nom de Radek d'un personatge de "Syzyfowe prace", obra de 1897 de Stefan Zeromski. El 1904 ingressà en la Social-Democràcia del Regne de Polònia i Lituània (SDKPiL) i prengué part, a Varsòvia, en la revolució del 1905, com un dels responsables de 'Czerwony Sztandar'. Arrestat, el 1907 escapà de Polònia en direcció a Leipzig, on s'integrà en el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) i treballà en el 'Leipziger Volkszeitung'. Traslladat a Bremen, treballà en el Bremer Bürgerzeitung el 1911, i participà en la polèmica sobre l'imperialisme contra les posicions de Karl Kautsky a 'Die Neue Zeit' (maig del 1912). Com a militant del SDKPiL entrà en les polèmiques i acusacions creuades amb el Partit Socialista Polonès, però també topà després amb la direcció del SDKPiL acostant posicions amb el Partit Bolxevic. A Göppingen, des del 1912, col·laborà amb el 'Freie Volkszeitung', on els enfrontaments amb l'ala dretana de l'SPD li valgueren l'expulsió. En esclatar la Primera Guerra Mundial, passà a Suïssa, on contactà amb bolxevics (Lenin) i amb l'esquerra de Bremen (Paul Levi), amb els quals participà en la Conferència de Zimmerwald (1915). Davant de l'Aixecament de Pasqua d'Irlanda, Radek coincidí amb Theodore Rothstein en valorar el Sinn Féin i el moviment nacionalista irlandès com a petit burgès i reaccionari, discrepant de la posició de Lenin. Després de la Revolució de Febrer del 1917 a Rússia, acompanyà Lenin en el 'tren blindat', però en no poder entrar a Rússia, s'establí a Estocolm, on publicà "Russische Korrespondenz-Pravda" i "Bote der Russischen Revolution", exposant en alemany la visió bolxevic. Després de la Revolució d'Octubre, passà a Petrograd i esdevingué Vice-Comissari d'Afers Exteriors, prenent part en les negociacions de Brest-Litovsk (on fou partidari de la guerra revolucionària i no de la pau que se signà amb l'Imperi Alemany). El desembre del 1918 viatjà clandestinament a Berlin on prengué part en la fundació del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) i fou arrestat després de l'aixecament espartaquista de febrer del 1919. Empresonat a Moabit, no fou alliberat fins el gener del 1920. De retorn a Rússia, fou secretari de la Internacional Comunista. Ocupat en afers alemanys defensà el KPD front el KAPD, i la idea de Front Unit propugnada pel KPD de Stuttgart. També mostrà comprensió amb els patriotes alemanys que feien accions de sabotatge contra l'ocupació francesa del Ruhr (1923). El fracàs de l'aixecament comunista de novembre del 1923 implicà el seu apartament de la direcció de la Comintern. Radek s'arrenglerà amb l'Oposició d'Esquerres de Trotski. Prebost de la Universitat Sun Yat-sen de Moscou (1925) discutí la política oficial de la Comintern a Xina i la doctrina del "socialisme en un sol país" de Stalin. El 1927 fou expulsat del Partit Comunista, i a principis del 1928 deportat de Tobolsk i després a Tomsk. El juliol del 1929 inicià un acostament envers Stalin, i el 1930 reingressà en el Partit Comunista, esdevenint cap de l'Oficina Informació Internacional del Comitè Central. Intervingué en la redacció de la Constitució del 1936. Poc després fou detingut i figurà entre els acusats en el Judici dels Disset (1937), on fou condemnat a 10 anys de treballs forçosos. Fou mort en un camp de treball.
Vegeu: Карл Радек интернет-архив i la seva versió en català (en construcció)
Christian Rakovsky (Bulgària, 1873 – Rússia,
1941?)
Nascut en una família búlgara, instal·lada en territori romanès, des de ben jove milità en el Partit Socialdemòcrata de Romania. Durant la guerra del 14 s'arrenglerà en el sector zimmerwaldista de la Segona Internacional, que deplorava el social-xovinisme i cercava una eixida revolucionària a la guerra imperialista. El 1916 fou empresonat per la seua activitat propagandística. El 1917 fou alliberat per les tropes russes que avançaven en el front moldau. A partir de l'Octubre ocuparia diversos càrrecs governamentals i diplomàtics. Com a president d'Ucraïna, aconseguí la unificació dels quatre partits socialistes en una Secció Ucraïnesa de la Internacional Comunista. També impulsà una política ucraïnesa pròpia en els afers exteriors, especialment amb la signatura d'acords amb els països de la frontera occidental. Proper a Trockij, fou un dels fundadors de l'Oposició d'Esquerres a la Unió Soviètica. Fou dels primers a recomanar que l'actuació de l'Oposició d'Esquerres s'adreçàs a tota la classe obrera ucraïnesa i no únicament al Partit Bolxevic. També assenyalà que el burocratisme no era una tendència exclusiva del partit, sinó que afectava moltes esferes de la societat soviètica. El 1928 fou expulsat del Partit Comunista, tot i que més tard fou readmès. El 1938 fou empresonat. Les circumstàncies i la data de la seua mort es desconeixen amb precisió.
Vegeu: Arxiu d'obres de Christian Rakovsky.