|
|
FrJoan Fronjosà (Barcelona, 1892 - Caracas, 1972) Polític. Va formar-se com a torner a l'Escola del Treball de Barcelona. Ingressà a la Unió Socialista de Catalunya (USC). Diputat al Parlament del Principat (1932). El 1936 la USC s'integrà en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Fou membre del secretariat general de la Unió General de Treballadors (UGT) del Principat. S'integrà al Consell d'Economia de la Generalitat que menà un procés de col·lectivitzacions (La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova organització industrial, 1937). Després del triom feixista, creuà la frontera estatal, i deixà Europa per marxar a México. Allà va treballar de torner. Més tard emigrà a Caracas, on fou cap de l'Escuela Técnica Oficial, per la que va escriure diversos manuals. Front d'Alliberament Català (FAC) Organització política i militar del Principat, constituïda el 1969, com a confluència de gent lligada al Consell Nacional Català (CNC) i de sectors de les Joventuts Obreres d'Estat Català (JOEC). En un principi es presentava com un front ideològicament transversal per a resoldre la qüestió catalana des del punt de vista proletari, amb la creació d'un estat socialista català del Principat que podria unificar-se posteriorment amb els altres Països Catalans. La seva activitat armada s'inicià ja el 1969. Integrada gairebé exclusivament per treballadors, es va mantindre al marge de les plataformes unitàries de l'antifranquisme (Consell de Forces Polítiques, Assemblea de Catalunya). El 1972 patí diverses detencions (Carles Garcia Soler, Ramon Llorca, que foren torturats) i part dels seus integrants es refugiaren a Andorra i a la Catalunya Nord, i d'altres a Brusel·les. El setembre del 1972 tingué lloc el consell de guerra contra Llorca i Garcia Soler, que foren condemnats a 30 i 20 anys de presó; en solidaritat amb els presos es feren manifestacions de solidaritat a Barcelona i Perpinyà. El FAC havia evolucionat del socialisme eclèctic cap al marxisme, però fins a la seva Primera Assemblea (Brusel·les, estiu del 1973) no es definí com a marxista-leninista i adoptà una línia maoista, sota la influència d'Antoni Morato (veieu el Programa actual). Així el FAC definí com a objectiu la constitució del Partit Comunista de Catalunya. També es creà el seu òrgan, Catalunya Roja. El 1974 el grup Izquierda Revolucionaria s'hi fusionà amb el FAC. D'altra banda, Josep M. Torres, "el Nen", bastia l'entramat ideològic de la unitat de les lluites d'alliberament nacional i d'emancipació de classe, amb un projecte que (i el propi FAC n'era testimoni) superava la suposada contradicció entre l'element "autòcton" i "immigrat" de la classe treballadora catalana. La lluita armada quedava a mans de l'Organització Especial (OE) del FAC. El 1975 una nova onada de detencions, el danyà greument. Part del FAC formà el Moviment Revolucionari Català (MRC), en un principi com a moviment "legal" que donaria suport a la lluita del FAC, i que ja adoptava clarament els Països Catalans com a àmbit d'anàlisi. El 1977 tant el FAC com el MRC deixaren d'existir. Organització política del País Valencià, creada el 1954 en la clandestinitat. Suposava de fet una de les primeres expressions organitzatives del comunisme valencià sota el franquisme. Entre els seus membres destacaren Francesc Codonyer i Enric Tàrrega. El Front mantenia una actitud de reivindicació de la identitat pròpia del País Valencià, que contrastava amb la de la federació valenciana del Partido Comunista de España (PCE). El caràcter valencianista del Front s'alimentà encara més amb la incorporació d'un sector de la Joventut de Lo Rat Penat. Cap a mitjans dels 1960, el FMV va desaparèixer, i els seus integrants van passar a militar, en els anys 1960 i 1970 en les formacions del comunisme nacional valencià, com el Partit Socialista Valencià (PSV) i el Partit Socialista Unificat del País Valencià (PSUPV), l'eurocomunisme del Partit Comunista del País Valencià (PCPV), el marxisme d'alliberament nacional del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el nacionalisme valencià de la Unió del Poble Valencià (UPV). Front Obrer de Catalunya (FOC) Organització política del Principat, fundada el 1961. Era l'hereva de l'Associació Democràtica Popular de Catalunya (ADPC). Tot i que els seus integrants eren de procedències diverses, adoptà un socialisme d'esquerres antiimperialista i dissident de la línia comunista oficial. Entre els seus dirigents destacaren Isidre Molas, Pasqual Maragall, Alfons-Carles Comín, González Casanova, Miquel Roca, etc. Els seus portaveus foren, successivament "Revolució" (1961-2), "Presencia Obrera" (1964-5) i "Poder Obrero" (1969). Va mantenir lligams federals amb el Frente de Liberación Popular (FLP) i l'Euskadiko Sozialisten Batasuna (ESB). Competí amb el PSUC pel control del neixent moviment de les Comissions Obreres. El 1970 es va dissoldre i els seus militants s'escamparen per les diferents organitzacions d'esquerres de la clandestinitat antifranquista. |
|