Manifest del Comitè Central del PCC sobre la situació creada després de la derrota del Sis d'Octubre del 1934.
Índex
La política sagnant del govern Lerroux-Gil Robles
Cercant una base de masses per al feixisme
Maniobres esquerristes de la burgesia
L'activitat revolucionària de les masses
Cal impedir l'avenç del feixisme! Cal fer-lo recular! Cal esclafar-lo!
La unitat d'acció per a poder organitzar la lluita
Partit únic revolucionari del proletariat!
La política sagnant del govern Lerroux-Gil Robles
El Govern de l'imperialisme espanyol, el bloc burgès-terratinent, fa esforços desesperats per dominar el moviment revolucionari. La victòria momentània del 6 d'octubre no ha vençut la revolució, i aquesta continua amenaçant i disposada a esclafar tots els obstacles. Solament per mitjà del terror, mantenint l'Estat de Guerra sobre els nuclis més ferms i nombrosos de la revolució, pot el Govern actual mantenir-se en el poder, cercant desesperadament una sortida a la seva situació d'impotència davant l'oposició general de les masses populars d'Espanya i de Catalunya.
La política del bloc burgès-terratinent és el terror més sagnant. Hom penja, hom afusella, hom tortura; hom sepulta a presidi milers de proletaris, hom augmenta brutalment l'atac contra els obrers revolucionaris i contra les organitzacions de classe; hom suprimeix les miques més minses dels drets conquerits amb lluites aferrissades, hom manté l'Estat de Guerra i d'Excepció, la clausura dels locals del Partit Comunista i altres organitzacions polítiques i sindicals obreres; hom suprimeix la jornada de 44 hores i hom rebaixa el salari; hom ajuda oficialment les bandes de pistolers dites dels Sindicats lliures; els camperols són abandonats a la voracitat dels propietaris sota l'amenaça dels fusells de la guàrdia civil, els parats es moren de fam, mentre hom vota milions per a policies, guàrdies, repressió i preparació per a la guerra. Totes les llibertats polítiques estan suprimides. Catalunya ha tornat a ésser una colònia a qui l'imperialisme espanyola imposa la seva voluntat valent-se d'un exèrcit d'ocupació; l'Estatut anul·lat, el Parlament de Catalunya dissolt, els ajuntaments populars substituïts per una banda de cacics i bandolers, la Universitat atropellada, totes les llibertats nacionals destrossades per la bota militar-policíaca.
Cercant una base de masses per al feixisme
Però, com que la política sagnant de Lerroux-Gil Robles no assoleix obligar les masses obreres, la burgesia treballa desesperadament per conquistar una base de masses sobre la qual instaurar el feixisme descarat en el Poder. La situació angoixosa dels camperols, els productes dels quals es veuen menyspreats per la baixa a l'exportació, la paralització del comerç, que sotmet a la misèria milers de petits comerciants, la situació miserable de les professions liberals, la fam dels parats, vol aprofitar-ho la burgesia per a trobar-hi un sòlid puntal en què mantenir-se en la lluita per dominar el proletariat i imposar-li condicions de vida i treball més miserables que les actuals. D'on la demagògia dels agraris i dels cedistes, d'afalagar els parats, la promesa d'establir l'impost damunt la renda, ells, els servidors fidels del capitalisme. A Catalunya, per les condicions especials que imposa el problema nacional, la Lliga Catalana tracta també d'emportar-se la petita burgesia mitjançant una demagògia catalanista, extremant el fervor nacionalista a fi d'encarrilar-lo vers els interessos de la classe burgesa que representa.
Maniobres esquerristes de la burgesia
Ensems, la burgesia no es descuida pas de mantenir viu el foc de les il·lusions democràtiques que la política del Govern republicà-socialista apagà prou a Espanya i que el 6 d'octubre liquidà en gran part a Catalunya. Per això deixa àmplia llibertat d'expressió als Martínez Barrio, als Gordon Ordax i Domingo, perquè amb els seus discursos, amb les seves promeses de reforma social i de llibertat política, mantinguin aquestes il·lusions i es puguin minorar els embats de la revolució mentre hom troba la possibilitat d'instaurar un règim declaradament feixista.
A Catalunya, on les il·lusions han estat i continuen essent importants, els obrers, els camperols i les masses més radicalitzades de la petita burgesia de les ciutats que formaven la base d'acció «democràtica» de la burgesia enquadrada en la coalició governant que claudicà el 6 d'octubre davant el Govern central, comencen a comprendre que el seu lloc és al costat del proletariat i que només sota la seva direcció poden resoldre llurs problemes. Això s'expressa per la descomposició dins Esquerra Republicana de Catalunya i d'Estat Català, descomposició que vol contenir-se desviant el descontentament i la indignació d'aquestes masses per la política de claudicació que fou coronada el 7 d'octubre, vers actuacions personals de Dencàs, Badia i altres dirigents a fi d'evitar que s'incorporin a la lluita revolucionària dirigida pel proletariat.
L'activitat revolucionària de les masses
La derrota momentània d'octubre no h pas fet minvar el desig de lluita de les masses, ans al contrari, la indignació contra els botxins vaticano-feixistes ha intensificat l'anhel de batre's per reconquerir les posicions perdudes i esclafar definitivament el feixisme. A Astúries, sota el poder dels escamots d'execució i del règim de tortures establert pel Govern, els obrers tornen a començar la lluita: a Sotondrio, 270 minaires es declaren en vaga i la mantenen durant 8 dies per haver detingut tres companys. A Laviana, en lluita també, i en altres punts d'Espanya sorgeixen vagues diàriament. L'atac contra la jornada de 44 hores posa dempeus els metal·lúrgics; els estudiants de Barcelona es baten contra l'imperialisme. Les masses populars estan llestes arreu per a la batalla.
Però, malauradament, a part el Partit Comunista i la C.G.T.U., els altres partits obrers i organitzacions sindicals demostren una passivitat suïcida i en molts casos, com en la vaga de metal·lúrgics, deixen que les masses es batin desorganitzadament sense preparar un moviment de conjunt. Els companys socialistes estan inclinant-se vers la posició de Besteiro i estan a punt de repetir la tàctica de la socialdemocràcia alemanya que donà pas a Hitler: «Hindenburg millor que Hitler.» «Lerroux millor que Gil Robles.»
Solament el Partit Comunista fa tota mena d'esforços per mobilitzar les masses per establir una unitat d'acció que faci possible de sortir al pas dels avenços del feixisme. Després d'octubre hi ha hagut només una acció de masses d'envergadura: la setmana d'agitació i de manifestacions a Madrid i Bilbao, en la qual el nostre Partit ha assolit de mobilitzar entorn de la protesta contra les execucions més de 15.000 obrers, en la qual els obrers dirigits per comunistes s'han batut amb la força pública, en la qual els estatges de la C.E.D.A. a Tetuan i a Chamartín foren atacats pels manifestants.
Cal impedir l'avenç del feixisme! Cal fer-lo recular! Cal esclafar-lo!
Amb totes les dificultats que indubtablement té el feixisme per a instal·lar-se al poder, el perill que això arribi continua essent una amenaça imminent per a les masses populars, per a la revolució. Tots els esforços, totes les energies, tots els sacrificis, són necessaris per a impedir-ho. Els seus avenços són continguts per l'actitud resoluda de les masses contra ell, per les accions que, encara que pogués, (sic) desenrotlla la classe obrera. Per a barrar-li el pas, per a fer-lo recular i per a vèncer finalment, és necessari intensificar l'acció, la lluita de les masses, cal organitzar sense repòs la resposta enèrgica a tots els atacs del feixisme i de l'imperialisme contra les condicions de vida i de treball dels obrers i dels camperols, contra les llibertats democràtiques, contra els atacs a les llibertats nacionals de Catalunya. Solament en la mesura que es produeixin vagues per reivindicacions econòmiques i polítiques immediates, manifestacions i protestes contra les execucions i el règim de terror imperant, contra l'Estat de Guerra i l'ocupació militar imperialista de Catalunya, hom assolirà vèncer en la lluita entre la revolució i la contrarevolució a favor de les masses laborioses. Només en la mesura que el proletariat faci front per mitjà de l'acció als avenços del feixisme assolirà la classe obrera emportar-se rera d'ella els camperols i les capes radicalitzades de la petita burgesia de les ciutats.
La unitat d'acció per a poder organitzar la lluita
Cap partit obrer de Catalunya no pot proposar-se seriosament la revolució si desconeix que l'impuls victoriós només pot nèixer—i Astúries ho ha demostrat—de la unificació de les forces proletàries.
Perquè ho comprèn així, el nostre Partit ha propugnat sempre pel front únic per a la lluita de totes les forces obreres de Catalunya. En diferents ocasions ens havem adreçat a les altres organitzacions plantejant-los la unitat en la lluita per a accions immediates i concretes. Amb motiu del triomf electoral de les dretes el 19 de novembre, amb motiu de viatge dels isidristes a Madrid i en un gran nombre d'ocasions. I molt més endarrera fou gestat pel nostre partit, en el míting de les Arts Decoratives poc després del triomf de Hitler a Alemanya, el naixement de la primera Aliança Obrera contra el feixisme.
Existeix a Catalunya un principi d'unitat d'acció representant per Aliança Obrera que després d'octubre ha augmentat el seu prestigi entre les masses treballadores. En aquest el nucli inicial de front únic sobre el qual la unitat d'acció dels treballadors catalans pot realitzar-se. Les necessitats actuals de la revolució fan imprescindible una ampliació i un enfortiment ràpid de la seva organització. Per això el nostre Partit ha insistit dia a dia en la necessitat d'emprendre una campanya intensíssima de la persuasió sobre els treballadors dels organismes que no estan encara adherits, a fi que en el si de l'Aliança Obrera hi siguin tots o la majoria dels treballadors de Catalunya. Hi manquen els rabassaires, els anarquistes, la C.N.T., la Unió Socialista de Catalunya, els sindicats influïts per aquesta, molts sindicats autònoms, com el C.A.D.C.I. i altres, hi manca el Partit Català Proletari. Cal, doncs, convèncer tots aquests sectors de la necessitat d'entrar a formar part del front únic de les forces proletàries i camperoles. Però, a més, l'experiència d'Astúries ha demostrat com és imprescindible també portar als llocs de treball la unitat d'acció que es realitza entre els organismes dirigents, com cal anar a la formació de l'Aliança Obrera a les fàbriques, per convertir-les en fortaleses de la revolució, per crear-hi els nuclis dirigents que, en contacte diari i estret amb els treballadors, poden organitzar la voluntat de lluita de les masses i poden crear les bases on en el seu dia, i com a Astúries, poden basar-se els Soviets.
Ampliant-la als altres sectors obrers i camperols, arrelant-la a les fàbriques i lligant-la als treballadors d'Espanya per mitjà d'un Comitè Peninsular, l'Aliança Obrera podrà destruir totes les maniobres i demagògies de dreta i d'esquerra de la burgesia i arrossegar darrera ella els elements radicalitzats de la petita burgesia, per oposar-se al feixisme i fer triomfar a Catalunya i a Espanya el règim dels Soviets, el Govern Obrer i Camperol.
Una altra de les qüestions d'importància capital per al proletariat català és arribar a unificar tot el moviment sindical, tant més urgent que el feixisme comença a muntar, sostingut pel Govern, una organització sindical de tipus feixista, encara que se'n cobreix amb el rètol de «Sindicalisme Catòlic». A Catalunya, els assassins a sou de la patronal i de la Lliga en els temps de Martínez Anido, les bandes de pistolers del Lliure, tornen a renéixer. Solament la unitat sindical de totes les organitzacions de classe pot impedir la tornada dels Sindicats Lliures.
La fórmula per a aquesta unificació ha d'ésser: un sindicat sol a cada indústria, una sola federació local, una sola central sindical. Respecte absolut a les tendències de classe dintre els sindicats i proporcionalitat en els llocs de direcció.
Però, mentre no s'arribi a un Congrés d'Unificació dels Sindicats de Catalunya, cal que immediatament s'estableixin Comitès d'Enllaç Intersindicals de les organitzacions que estan d'acord amb la unificació, a fi de poder no solament desenrotllar una gran campanya d'unificació a tot el país, sinó afrontar i organitzar i dirigir les lluites per la defensa i per imposar l'obertura dels Sindicats, la llibertat de vaga i l'oposició a la projectada Llei d'Associacions, de tipus feixista. El Partit Comunista, que sempre ha lluitat per la unitat sindical i que pels seus esforços per unificar les organitzacions obreres de classe fou combatut ferotgement pels dirigents sindicals que actualment adopten la tesi de la unitat, veu complagut com la unitat s'obre camí fins a tal punt que alguns dirigents sindicals, recollint aquest anhel que senten els obrers, inicien el camí que nosaltres venim marcant diàriament. L'exemple donat pel Sindicat Roig de minaires d'Astúries, fusionant-se amb el de la U.G.T., de la mateixa indústria, i creant el Sindicat Unificat de Minaires, fet que es repeteix en moltes localitats per iniciativa de la C.G.T.U., és l'expressió pràctica i rotunda de la sinceritat dels comunistes en aquesta qüestió. Que els Sindicats de Catalunya i molt especialment els de la C.N.T. segueixin el mateix camí! Per a cada indústria, un sol Sindicat Unificat!
Partit únic revolucionari del proletariat!
Però els fets d'octubre han madurat políticament la classe obrera i aquesta ja no es conforma solament amb el front únic, sinó que vol la creació del Partit Únic revolucionari del Proletariat. Nosaltres, perquè som marxistes-leninistes, desitgem ardentment la unitat política del proletariat.
A més del Partit Comunista, existeixen a Catalunya quatre partits que es diuen marxistes: la Unió Socialista, la regional del Partit Socialista Espanyol, el Bloc Obrer i Camperol i el Partit Proletari Català, i aquests dos últims diuen acceptar el marxisme leninisme. Les experiències d'octubre, la insurrecció asturiana, han demostrat que només amb els principis, els mètodes i la tàctica del marxisme-leninisme hom pot fer triomfar la revolució. Els camarades socialistes, amb aquesta experiència i amb l'experiència internacional d'Alemanya i Austria, comencen a comprendre el fracàs rotund de la II Internacional i dels mètodes i les tàctiques de col·laboració de classe que la informen i que l'any 14 féu que es posessin al costat de l'imperialisme, dels fabricants de canons. Només queda, doncs, com a únic Partit mundial del proletariat, la Internacional Comunista, dins la qual hi ha el Partit Bolxevic de l'U.R.S.S., el dirigent de la revolució d'octubre i el que amb Stalin al front dirigeix els obrers i camperols russos vers el Socialisme.
Es, doncs, dins de la Internacional Comunista fundada per Lenin, sota la seva bandera i amb el seu programa, que cal establir la unificació política del proletariat si hom vol expressar concretament el desig de la classe obrera d'Espanya i de Catalunya, per a la qual el Partit Únic significa el Partit que ha d'estendre a tota la península l'exemple d'Astúries, que, com allí, pugui establir-se el Govern Obrer i Camperol sobre la base dels Soviets.
Però, ensems que els camarades socialistes desenganyats de la II Internacional giren els ulls cap a la Internacional Comunista, a la Rússia dels Soviets, i comencen a identificar-se amb el marxisme-leninisme, quan milers d'obrers socialistes d'Austria i d'Alemanya entren als rengles del Comunisme mundial, una sèrie de grups expulsats pel seu oportunisme i per les seves traïcions al moviment obrer internacional es reuneixen a París per intentar la creació d'una nova internacional, o sia per evitar que la unificació es realitzi, per dividir encara més el proletariat, per desviar les masses de l'únic camí que les pot conduir a la victòria, per secundar la política del capitalisme contra l'U.R.S.S. I els dirigents del Bloc Obrer i Camperol acudeixen a la dita conferència i el seu marxisme-leninisme no els impedeix de contribuir a aquesta maniobra infame contra la unificació. Els obrers partidaris de la unitat han de lluita aferrissadament contra aquesta maniobra que vol retardar la unificació del proletariat mundial.
Nosaltres havem estat sempre i hi estem ara per la unificació política del proletariat; creiem que aquesta unificació, si ha de servir per a vèncer el feixisme i instaurar la dictadura del proletariat, que és el desig dels treballadors de Catalunya, ha de fer-se sobre la base del programa de la Internacional Comunista. Però com que, si bé els obrers socialistes i bloquistes s'orienten vers ella, encara hi ha en ells moltes incomprensions que els impedeixen d'identificar-se completament amb el seu programa, el Partit Comunista de Catalunya creu que serà a través de l'acció diària en la lluita contra el feixisme com es forjarà la unitat ideològica i, per tant, serà possible la unitat orgànica. Mentrestant, i per facilitar l'apropament en la lluita diària i que l'experiència d'ella permeti a tots els obrers de convèncer-se de quins són els mètodes i les tàctiques millors, nosaltres no tenim inconvenient a entrar en negociacions i a formar part d'una Comissió d'Unificació amb tots o amb alguns dels quatre esmentats partits que acceptin com a principi per a tal cosa els següents punts: marxisme-leninisme, insurrecció armada, dictadura del proletariat.
Des d'octubre s'han agreujat els antagonismes en el si de la burgesia espanyola, la crisi es fa més profunda i cal esperar esforços desesperats del feixisme per assolir una victòria definitiva sobre les masses laborioses. Solament pot assolir això la passivitat de la classe obrera. Es, doncs, necessària i urgent una profunda atenció per a organitzar i desenrotllar les lluites dels treballadors, perquè la classe obrera pugui contestar a cada atac del feixisme i de la reacció amb un contraatac vigorós, perquè la classe obrera passi de la posició defensiva a l'ofensiva en tots els fronts.
Entre els anarquistes i també entre els socialistes existeix una opinió que pot causar grans mals a la classe obrera. Aquesta consisteix a creure que no cal perdre temps en lluites per reivindicacions petites i immediates, sinó que cal preparar-se per a una nova insurrecció. Nosaltres, els comunistes, estem convençuts que els obrers, després d'octubre, n'han tret efectivament l'única experiència justa: Cal organitzar la lluita per la dictadura del proletariat, pels Soviets. I per la dictadura del proletariat, i pels Soviets, lluitem els comunistes. Però la lluita per la dictadura del proletariat, camarades socialistes i camarades anarquistes, està estretament lligada a la lluita quotidiana per les reivindicacions polítiques i econòmiques immediates dels treballadors. Com més vigorosament organitzem i realitzem la resistència contra tots els atacs feixistes i reaccionaris més ens atansarem al nostre objectiu.
Per això diem nosaltres: la tasca actual del proletariat de Catalunya i d'Espanya és passar de la defensiva a l'ofensiva. Es la lluita per l'augment dels salaris, per la jornada de 44 hores, pel subsidi als parats. Es en aquests moments la lluita contra les execucions, contra l'Estat de Guerra. Es la lluita per les llibertats polítiques dels treballadors. Es el combat contra l'imperialisme espanyol, que ha convertit Catalunya en una colònia. Es l'acció diària amb el burgès i el terratinent.
Es necessari prestar suport al desenrotllament de les vagues, que en molts casos sorgeixen sense el control i àdhuc a vegades contra l'opinió dels dirigents sindicals; cal que cada atac de la burgesia i del feixisme sigui immediatament contestat.
Si volem la Unitat d'Acció a l'Aliança Obrera, si treballem per la Unitat Sindical, si ens proposem el Partit Unic, és solament i exclusivament perquè sigui més fàcil d'organitzar l'acció de les masses, perquè aquestes puguin llançar-se estretament unides contra l'enemic comú.
Treballadors tots! Camarades socialistes i anarquistes! El feixisme no cau si no se l'empeny tots els dies i a totes hores. Cal, doncs, passar immediatament de l'agitació a l'acció mancomunada. En aquesta tasca, els Comitès d'Aliança Obrera a les fàbriques i als tallers, han de fer el paper principal. Treballem per la seva creació!
Camarades de la F.A.I., de la C.N.T., de la Unió Socialista, del Partit Català Proletari i Unió de Rabassaires! Incorporeu-vos al front únic de tots els treballadors! Ingresseu a l'Aliança Obrera!
Treballadors revolucionaris! El Partit Comunista de Catalunya us invita a ingressar als seus rengles, a lluitar sota la bandera de Lenin per instaurar el gloriós règim dels Soviets.
EL COMITÈ CENTRAL DEL PARTIT COMUNISTA DE CATALUNYA