Publicat a «Catalunya Roja», el 16 de desembre del 1932.
Després de discutir àmpliament la política nefasta portada des de la direcció del Partit pel grup sectari Adame, Vega, Trilla i Bullejos, pel que fa referència a Catalunya particularment, el Ple adopta la resolució següent:
Acceptar sense cap mena de reserves les resolucions de la I.C. i del B.P. del P.C. de E. expulsant el grup sectari Bullejos, Adame, Trilla i Vega, per traïdors a la I.C., al Partit i a la revolució.
Si ha estat, en general, nefasta la política del grup sectari, a Catalunya ha estat catastròfica. Ho fou amb la seva pèssima actuació des de l'any 25 en la lluita contra la dictadura i contra la guerra del Marroc, com també en l'intent separatista de Prats de Molló en no comprendre la importància transcendental del moviment d'alliberació nacional i social de Catalunya, i àdhuc quan el grup sectari va impedir que el Partit assumís a Catalunya el paper de dirigent de la revolució en tots els moviments de masses que des del 1930 fins a la data actual s'han descabdellat, deixant la iniciativa als anarcosindicalistes que han desmoralitzat les masses traint els millors moviments.
A Catalunya, la regió de major força obrera d'Espanya, amb un problema nacional de vida o mort per al descabdellament de la revolució espanyola, mentre que les masses perden ràpidament la confiança en els diferents anarcosindicalistes i anarquistes (F.A.I.) de la C.N.T., quan en les masses es comencen a afeblir les il·lusions democràtiques i quan hi ha un corrent de simpatia cap al Partit, el grup sectari vol escapolir-se del control de la I.C., lluita contra el P. que vol aplicar les decisions de la Internacional per la Concentració de les forces comunistes de Catalunya sota la bandera de la I.C. El grup sectari no tenia pas interès a conquerir la base del Bloc, malgrat ésser un problema ben clar per als nostres camarades de Catalunya que acceptaven la línia marcada pel nostre C.C. i la I.C. La base del Bloc cal que sigui conquerida i atreta a la lluita pel P., perquè es tracta de camarades revolucionaris enganyats per llurs dirigents. Mentre els camarades de Catalunya feien un esforç en aquest sentit, el grup sectari hi posava una resistència sistemàtica. No hi ha dubte que, al grup, li calia a Catalunya una força oposada a la I.C. per a encobrir la seva política nefasta i oportunista contra el P. i la I. En aquest sentit, el grup tenia en el Bloc un aliat formidable i per això volien conservar-lo sobre tot, tot i acceptar formalment les decisions del C.C. i de la I.C. per sabotejar-les pràcticament.
La política sectària del grup A.B.V.T. és la conseqüència lògica de la seva concepció reformista i oportunista dels problemes fonamentals de la revolució (qüestió agrària nacional, sindical, organització i mobilització de masses sota la direcció del proletariat) i del paper del P. com a avantguarda dirigent de la revolució. La I.C. ha fet grans esforços per corregir els errors del P. i particularment de la seva direcció. Però la tasca de la I.C. per a encarrilar-los pel camí bolxevic va xocar sempre amb el grup que evitava que la I.C. tingués contacte amb la base mateixa del P. (carta oberta de maig i de gener), per plantejar i discutir els problemes polítics interns i de la revolució, per preparar i enfortir el P. i posar-lo com a davanter de les masses i de la revolució. La resistència sectària del grup, per la imposició de la seva línia política contra el P. i la I., creixia a mesura que en la base del P. creixia l'interès per discutir i aprofundir els problemes del P. i de la revolució sota la línia política de la I.C. El descontentament del P. creixia a mesura que els esdeveniments revolucionaris passaven desapercebuts pel P. o la participació dels seus membres era espontània. La base del P. sentia que les masses s'allunyaven en lloc d'acostar-s'hi. L'interès dels militants a estudiar i conèixer les causes d'aquest fenòmen per mitjà de la crítica i l'autocrítica era ofegat per la política sectària del grup. Així és com nasqué un fort malestar en la base que el grup pretenia de fer desaparèixer recorrent a tots els mitjans, des de la corrupció dels militants contra la I.C. fins al despotisme dintre les organitzacions per governadors a les ordres del grup (Barbado). Aquesta tendència del grup a organitzar el seu propi sistema de govern en les regions responia a l'afany d'imposar la seva falsa política contra el P. i la I.C., sortir del seu control i portar el partit vers una política estèril.
La subestimació del problema nacional a Catalunya per part del grup no era una casualitat, sinó que estava lligada fondament a la subestimació del problema de la revolució agrària i del paper del Partit en la direcció i el desenvolupament de la revolució democràtica burgesa. La I.C. havia ja insistit en la importància d'aqueixos problemes per encarrilar el descontentament de les masses treballadores i les capes inferiors de la petita burgesia contra l'imperialisme espanyol i els capitalistes i grans propietaris de Catalunya. Amb aquestes condicions no era possible que el Partit mobilitzés grans masses perquè no es tenia una concepció clara del problema agrari a Catalunya, i si no s'adaptaven les consignes del Partit a les exigències de les masses de camperols, se'ls deixava abandonats a mans de la burgesia republicana. Mentrestant els rabassaires, al marge de la direcció del Partit, es mobilitzaven per llurs reivindicacions contra els terratinents i contra l'imperialisme espanyol per l'alliberació nacional, per la collita i per la terra.
D'aquesta faisó la política de submissió i aixafament de les iniciatives del Partit a Catalunya referent a l'atracció dels elements del Bloc, la disciplina autoritària imposada des de dalt, impedia que el nostre Partit fes un treball de masses, en la lluita per les seves reivindicacions econòmiques, organitzant les O.S.R. en els Sindicats i llocs de treball contra les traïcions dels dirigents contrarevolucionaris de la C.N.T., i portés les masses populars del camp i de la ciutat contra l'imperialisme espanyol i l'estatut de submissió, per l'alliberació nacional i social del poble català. Els esforços de la base del P. a Catalunya per intensificar el treball en el si dels sindicats, mitjançant les O.S.R., etc., no tenien efecte en revolució proletària.
El C.C. del Partit Comunista de Catalunya (adherit al P.C. de E. S.E. de la Internacional Comunista), aplaudeix l'expulsió del grup sectari Bullejos, Adame, Vega i Trilla com un esdeveniment feliç per al ràpid desenvolupament del nostre Partit i per a la seva bolxevització, puix que la política sectària d'aquest grup i els seus enganys persistents a la I.C. era l'obstacle major que s'oposava al desenvolupament del nostre Partit a Catalunya. La constitució del Partit Comunista de Catalunya i la publicació de «Catalunya Roja» són els primers passos per a l'aplicació del viratge assenyalat en la carta oberta de la I.C. Els efectes de l'expulsió s'han sentit immediatament, augmentant l'optimisme dels nostres camarades, democratitzant les nostres organitzacions i millorant tots els nostres mètodes de treball. La nostra intervenció en les eleccions al Parlament Català, malgrat haver el grup immobilitzat i desorganitzat el nostre Partit a Catalunya, constitueix un pas endavant. Tot i la manca de mitjans, hem pogut recollir alguns milers de vots, i a despit del soroll que mogué el B.O.C., aquest no ha progressat. En diverses localitats on hem pogut fer propaganda, el nostre Partit ha obtingut més vots que el B.O.C. (l'Hospitalet, Cornellà, Badalona, Porrera, Agullana, Súria, la Guàrdia, Argentona, districte V de Barcelona, etc., etc.) i els resultats hagueren estat molt més importants si el grup expulsat, amb la seva politica nefasta, no hagués impedit el descabdellament del nostre treball entre les masses obreres. Les condicions objectives de Catalunya són extremadament favorables per a convertir ràpidament el nostre Partit en un veritable Partit de masses, capaç de posar-se al front de la revolució sota la direcció i la línia política de la I.C. amb tot el seu cabal d'experiències.
Tasques immediates: Cal que el Partit acabi amb tota la política sectària portada a cap pel grup i que ens ha separat de les masses, i cal també que es col·loqui al cap de totes les lluites de la classe obrera i camperola, pel pa, la terra i la llibertat. Tenint per base un pla de treball concret, cal que el Partit dirigeixi tot el seu esforç vers la conquesta de la majoria de la classe obrera, principalment en aquelles indústries més importants (transports, metal·lúrgia, miners, ports, cèl·lules d'empresa, Comitès de fàbrica, Comitès de lluita i fraccions sindicals, elaborant les seves reivindicacions concretes per cada empresa i per cada indústria. El moviment de revolta dels rabassaires avança cada dia, i cal que el nostre Partit es fixi com a tasca posar-se al cap d'aquest moviment, organitzant Comitès de camperols i elaborant reivindicacions concretes. L'atur forçós augmenta cada dia i el P. cal que prengui la iniciativa immediatament per organitzar Comitès de parats que dirigeixin la lluita per llurs reivindicacions. Quant al front únic, cal que el P. apliqui una política justa, seguint l'orientació inaugurada en la carta oberta al B.O.C.; sense deixar, per això, de combatre la política del grup de dirigents del B.O.C. el P. ha de considerar com a camarades nostres els obrers i camperols organitzats en el si del B.O.C. En conseqüència, el Partit organitzarà una campanya de mítings i controvèrsies públiques on el P. posi en evidència la política dels dirigents del B.O.C. per atreure els camarades revolucionaris de la dita organització. Per a facilitar millor aquesta tasca, cal que es constitueixin Comitès mixtos que preparin conferències locals i comarcals de concentració de les forces comunistes en el si de la I.C.
A la fi que tota la base del P. pugui discutir àmpliament tot el viratge del nostre Partit i per poder elaborar un pla constructiu amb la realització del qual sigui fàcil la conquesta de la majoria dels obrers i camperols de Catalunya, el C.C. Ampliat proposa la celebració en un temps breu d'un Congrés nacional de masses del Partit Comunista de Catalunya, Congrés que cal que es prepari després d'una discussió intensa a totes les cèl·lules dels problemes fonamentals que planteja a Catalunya el descabdellament de la revolució.
Pel Comitè
Central
El Secretariat