LLETRA A JOHN G. WRIGHT
19 de desembre de 1939
Benvolgut amic:
He llegit la teua lletra a Joe. Estic completament d’acord amb tu que cal lluitar de valent, fins a implacablement, contra les tendències petitburgeses de l’oposició. Com veuràs pel meu últim article, que t’enviaré per correu aeri demà, caracteritze les divergències de l’oposició amb més duresa que la majoria. Però, al mateix temps, crec que la lluita ideològica, per descomptat implacable, ha d’anar acompanyada de tàctiques organitzatives molt cauteloses. No vos interessa gens ni mica una escissió, encara que, accidentalment, l’oposició obtingués la majoria en el pròxim congrés. No heu de donar cap motiu per a l’escissió a aqueix exèrcit heterogeni i desequilibrat que és l’oposició. Encara que quedàreu en minoria, heu d’ésser fidels al conjunt del partit i servar la disciplina. És molt important per a l’educació en l’autèntica lleialtat al partit, sobre la qual Cannon m’escrigué una vegada molt encertadament.
Una majoria composta pels membres de l’oposició actual no duraria més que uns mesos. Després, la tendència proletària del partit recobraria la majoria, i amb una autoritat força major. Heu d’ésser molt ferms, però no heu de perdre la calma (cal més que mai que la fracció proletària ho tinga en compte en la seua estratègia).
Amb els millors desigs del teu camarada,
Lev Trotski
P. S.: Les principals causes del problema són:
a) mala composició, especialment de la branca de Nova York;
b) manca d’experiència, sobretot, dels membres provinents del Partit Socialista (joventuts).
Per a superar aquestes dificultats, heretades del passat, no basta amb mesures d’urgència. Cal tenir fermesa i paciència.
L. T.