LLETRA A JAMES P. CANNON
28 d’octubre de 1939
Benvolgut Jim:
Dues coses queden paleses en la seua lletra del 14 d’octubre: (1) que és inevitable i políticament necessària una lluita ideològica molt seriosa; (2) que seria extremadament perjudicial, si no fatal, connectar aquesta lluita ideològica amb la perspectiva d’una ruptura, d’una porga, o d’expulsions i tot això.
He escoltat, per exemple, que el camarada Gould proclamà en una reunió de membres: “Vostès desitgen expulsar-nos”. Però no sé quina reacció es produí davant açò. Per la meua banda, protestaré immediatament contra semblants sospites, amb la major insistència. Jo proposaria la creació d’una comissió de control especial per a investigar tals afirmacions i rumors. Si passà que algú de la majoria llença semblants amenaces, jo per la meua banda votaria a favor d’una censura o d’una amonestació greu.
Vostès tenen molts nous membres i joves sense educació. Necessiten una discussió educativa i seriosa, a la llum dels grans esdeveniments. Si, al començament, el seu pensament està obsessionat per la perspectiva de la degradació personal, es a dir, assenyalaments, pèrdua de prestigi, desqualificacions, eliminacions del Comitè Nacional, etc., i tot això, tota la discussió es veurà enverinada i l’autoritat de la direcció en resultarà compromesa.
Si, per contra, la direcció obre una lluita forta contra les concepcions idealistes petit burgeses i prejudicis organitzatius, però assegura, alhora, totes les garanties necessàries per a la discussió per a la minoria, el resultat seria no sols una victòria ideològica sinó un creixement important en l’autoritat de la direcció.
“Una conciliació i un compromís en les altures” sobre les qüestions que són objecte de divergència, seria, ben segur, un crim. Però jo, per la meua banda, proposaria a la minoria, en la seua direcció, un acord, si vostès volen, un compromís sobre els mètodes de discussió i paral·lelament sobre la col·laboració política. Per exemple, (a) ambdues parts eliminen de la discussió qualsevulla amenaça, insult personal, i tot això, (b) ambdues parts s’obliguen a col·laborar lleialment durant la discussió, (c) qualsevol fals moviment (amenaces, rumors d’amenaces o rumors de preteses amenaces, dimissions i tot això) ha d’ésser investigat pel Comitè Nacional o una comissió especial, com a fet particular, i no introduït en la discussió.
Si la minoria accepta semblant acord, vostès tindran la possibilitat de controlar la discussió, i també l’avantatge d’haver pres una bona iniciativa. Si la refusen, vostès poden, en cada reunió de membres del partit, presentar la seua posició escrita a la minoria com la millor refutació de les seues lamentacions, i com bon exemple del “nostre règim”.
Em sembla que l’últim Congrés es produí en un mal moment (la situació no estava madura) i es convertí en una mena d’avortament. L’autèntica discussió es produí algun temps després del Congrés. Açò significa que vostès no poden evitar un nou Congrés en Nadal o quelcom així. La idea d’un referèndum es absurda. Únicament pot facilitar una escissió sobre línies locals. Però crec que la majoria, en l’acord dalt esmentat, pot proposar a la minoria un nou Congrés sobre la base de dues plataformes, amb totes les garanties organitzatives per a la minoria.
El Congrés es car però no veig altres mitjans per tal d’acabar l’actual discussió i la crisi del Partit que produeix.
J. Hansen (Lev Trotski)
PS. Qualsevol discussió seriosa i aguda pot portar, ben segur, a algunes desercions del partit, o àdhuc expulsions, però tot el Partit ha d’estar convençut, per la lògica dels fets, de què son resultats inevitables que es produeixen malgrat el millor desig de la direcció, i no un objectiu o intenció de la direcció, ni tampoc el punt de partida de tota la discussió. Aquest és el punt decisiu de tot l’assumpte, segons la meua opinió.
J. H. (Lev Tortski)