ERA el 18 de novembre quan arribà la neu. El matí ens llevàrem amb les repises de les finestres cobertes de blanc, i amb els flocs de neu caient tan densament que era impossible de veure-hi deu peus més enllà. El fang s'havia anat; en un tancar i obrir d'ulls la ombrívola ciutat esdevingué blanca, confusa. Els dros'ki amb els cotxes damunt els coixins ens transformaren en trineus, oscil·lant pel carrer desnivellat a una gran velocitat, amb les barbes dels conductors rígides i glaçades—. Malgrat la revolució, amb tota Rússia adreçant-se temerosa a un futur desconegut i terrible, la joia agranà la ciutat amb l'arribada de la neu. Tothom reia; la gent corria pels carrers, alçant els braços amb els lleus flocs que queien, rient. Amagada era tota la grisor; tan sols les agulles i cúpules daurades i acolorides, amb un esplendor bàrbar enlairat, contrastaven amb la blanca neu.
Fins i tot eixí el sol, pàlid i aquós, cap al migdia. Els refredats i el reuma dels mesos plujosos s'esvaïen. La vida de la ciutat creixia alegre, i la pròpia revolució marxava accelerada...
Vaig seure un vespre en un traktir—una mena de taverna de classe baixa—a l'altra banda del carrer de les portes de Smolni; un lloc de sostre baix i sorollós anomenat “La cabana de l'oncle Tom”, molt freqüentada pels guàrdies vermells. L'omplien ara, de gom a gom, al voltant de les petites taules amb mantells bruts i enormes teteres xineses, emplenant l'espai amb un tèrbol fum de cigarret, mentre els atrafegats cambres corrien cridant “Seic'ass! Seic'ass! En un minut! Ja va!”
En un racó seia un home amb uniforme de capità, que s'adreçava a l'assemblea, que l'interrompia cada pocs mots.
“No sou millors que els assassins!” cridava. “Abatent els vostres germans russos pels carrers!”
“Quan hem fet això?” demanà un obrer.
“Diumenge passat, quan els iunkers——”
“Bé, i que no ens dispararen ells?” Un home mostrava el seu braç enguixat. “Que no tinc quelcom per recordar-los, maleïts diables?”
El capità cridava amb tota la veu. “Hauríeu de restar neutrals! Hauríeu de restar neutrals! Qui sou vosaltres per destruir el govern legal? Qui és Lenin? Un alemany——”
“Qui sou vós? Un contra-revolucionari! Un provocador!” l'escridassaven.
Quan es va poder fer sentir el capità s'alçà. “Molt bé!” deia. “Us díeu el poble de Rússia. Però vosaltres no sou el poble de Rússia. Els camperols són el poble de Rússia. Esperau que els camperols——”
“Sí”, cridaren, “esperam fins que els camperols parlen. Sabem què diran els camperols... que no són treballadors com nosaltres?”
A la llarga, tot depenia dels camperols. Si bé els camperols havien estat políticament endarrerits, si bé encara tenien idees pròpies peculiars, constituïen més d'un vuitanta per cent del poble de Rússia. Els bolxevics tenien un seguiment relativament petit entre els camperols; i una dictadura permanent a Rússia per part dels obrers industrials era impossible... El partit camperol tradicional era el Partit Social-Revolucionari; de tots els partits que ara donaven suport al govern soviètic, els social-revolucionaris d'esquerres eren els hereus lògics de la direcció camperola—i els social-revolucionaris d'esquerres, que eren a mercè del proletariat urbà organitzat, necessitaven desesperadament el suport dels camperols...
De mentres Smolni no havia oblidat els camperols. Després del decret de la terra, una de les primeres accions de la nova Cai-i-ka havia estat convocar un congrés de camperols, per damunt del Comitè Executiu dels Soviets de Camperols. Uns pocs dies després foren publicades les regulacions detallades pels comitès agraris de volost (municipi), seguides de la “Instrucció als camperols”[1] de Lenin, que explicava la revolució bolxevic i el nou govern en termes simples; i el 16 de novembre, Lenin i Miliutin publicaren les “Instructions als emissaris provincials”, que el govern soviètic enviava a milers als pobles.
1. A la seua arribada a la província per la qual ha estat acreditat, l'emissari convocarà una reunió conjunta dels comitès centrals executius dels soviets de representants d'obrers, de soldats i de camperols, als quals haurà de fer un report de les lleis agràries, i després demanar una sessió plenària conjunta dels soviets...
2. Ha d'estudiar els aspectes del problema agrari en la província.
a. S'ha pres la propietat terratinent, i si ja s'ha fet, en quins districtes?
b. Qui administra la terra confiscada—l'antic propietari o els comitès agraris?
c. Què s'ha fet amb la maquinària agrícola amb les granges d'animals?
3. Ha augmentat la terra cultivada pels camperols?
4. En quina quantitat i en quin sentit difereix la terra ara cultivada de la fixada pel govern com a mínim teòric?
5. L'emissari ha d'insistir que, una vegada els camperols han rebut la terra, és imperatiu que augmenten la quantitat de terra cultivada tan ràpidament com siga possible, i que han d'accelerar l'enviament de gra a les ciutats, com l'únic mitjà per evitar la fam.
6. Quines són les mesures projectades o posades en vigor per la transferència de terra dels terratinents als comitès agraris i a òrgans similars nomenats pels soviets?
7. És desitjable que propietats agrícole ben designades i ben organitzades hagen d'administrar-les soviets integrats pels empleats regulars d'aquestes propietats, sota la direcció de científics agrícoles competents.
Per tots els pobles hi ha un ferment de canvi, provocat no tan sols per l'acció electritzadora del decret agrari, sinó també per milers de camperols-soldats amb mentalitat revolucionària que tornen del front... Aquests homes, especialment, reberen amb entusiasme la convocatòria d'un Congrés de Camperols.
Com l'antiga Cai-i-ka pel que fa al segon Congrés de Soviets d'Obrers i de Soldats, el Comitè Executiu provà d'impedir el Congrés Camperol convocat per Smolni. I com l'antiga Cai-i-ka, en trobar fútil la seua resistència, el Comitè Executiu envià telegrames frenètics ordenant l'elecció de delegats conservadors. Va còrrer fins i tot la brama entre els camperols que el Congrés es reuniria a Moghilev, i alguns delegats hi anaren; però pel 23 de novembre uns quatre-cents s'havien aplegat a Petrograd, i les trobades de partit havien començat...
La primera sessió tingué lloc al Saló Aleksandr de l'edifici de la Duma, i la primera votació demostrà que més de la meitat de tots els delegats eren social-revolucionaris d'esquerres, mentre que els bolxevics controlaven simplement una cinquena part, els social-revolucionaris conservadors una quarta, i tota la resta eren units tan sols per la llur oposició a l'antic Comitè Executiu, dominat per Avksentiev, C'aikovski i Pes'ekhonov...
La gran sala era atapaïda de gent i commoguda per un clam continu; una hostilitat profunda i obstinada dividia els delegats en grups enfurismats. A la dreta hi havia les lluentors de les garroteres d'oficials, i els rostres patriarcals i barbuts dels més vells i substanciosos camperols; al centre hi havia pocs camperols, oficials de complement, i alguns soldats; i a l'esquerra gairebé tots els delegats duien uniforme de soldats rasos. Aquests darrers eren la jova generació, que havia servit en l'exèrcit... Els corredors eren plens d'obrers—que, a Rússia, encara recorden l'origen camperol...
A diferència de l'antiga Cai-i-ka, el Comitè Executiu, en la inauguració de la sessió, no reconeixia el congrés com a oficial; el congrés oficial era convocat pel 13 de desembre; en mig d'un huracà d'aplaudiments i de crits enfurismats, l'orador declarava que aquesta reunió era simplement una “Conferència Extraordinària”— Però la “Conferència Extraordinària” aviat mostrà la seua atitud envers el Comitè Executiu en elegir com a presidenta Maria Spiridonova, dirigent dels social-revolucionaris d'esquerres.
La major part del primer dia fou ocupada en un violent debat sobre si els representants dels soviets de volost podien assistir, o si tan sols ho podien fer delegats dels òrgans provincial; i de la mateixa forma que en el Congrés d'Obrers i de Soldats, una majoria aclaparadora es declarà a favor de la representació més àmplia possible. Amb la qual cosa l'antic Comitè Executiu abandonà la sala...
Gairebé immediatament es va fer evident que la majoria dels delegats eren hostils al govern de comissaris del poble. Zinov'ev, que provava de parlar en nom dels bolxevics, fou escridassat, i mentre abandonava la plataforma, en mig de riallades, hi havia crits de “així és com un comissari del poble seu en un fangar!”
“Nosaltres els social-revolucionaris d'esquerres refusam”, cridava Nazariev, un delegat de les províncies, “de reconèixer aquest denominat govern obrer i camperol fins que no hi hagen camperols representats. En l'actualitat no és més que una dictadura dels obrers... Insistim en la formació d'un nou govern que represente tota la democràcia!”
Els delegats reaccionaris animaren subreptíciament aquest sentiment, en declarar, davant de les protestes de les fileres bolxevics, que el Consell de Comissaris del Poble provava bé de controlar el congrés o de dissoldre'l per la força de les armes—un anunci que fou rebut pels camperols amb esclats de fúria...
Al tercer dia Lenin pujà sobtadament a la tribuna; durant deu minuts la sala embogí. “Fora!” xisclaven. “No escoltarem cap dels vostres comissaris del poble! No reconeixem el vostre govern!”
Lenin continuà allà força calmat, aferrant-se a l'atril amb totes dues mans, amb els petits ulls examinant profundament el tumult de sota. Finalment, tret de la banda dreta de la sala, les protestes s'apagaren una mica.
“No hi he vingut com a membre del Consell de Comissaris del Poble”, deia Lenin, i esperà de nou que el soroll s'atenuàs, “sinó com a membre de la facció bolxevic, degudament elegida per aquest congrés”. I mostrà les seues credencials ben alt perquè tothom les pogués veure.
“Amb tot”, continuà, en un to tranquil, “ningú no negarà que l'actual govern de Rússia l'ha format el partit bolxevic—” Va haver d'esperar-se un moment, “de forma que de qualsevol manera tant se val...” Les fileres de la dreta esclataren en un clam eixordidor, però el centre i l'esquerra eren encuriosits, i demanaren silenci.
L'argument de Lenin era simple. “Digueu-me francament, camperols, a qui hem donat les terres dels pomies'c'iki; voleu impedir que els obrers controlen la indústria? Això és una guerra de classes. Els pomies'c'iki s'oposen és clar als camperols, i els fabricants s'oposen als obrers. Permetreu que els rengles del proletariat es dividesquen? En quin costat sereu?
“Nosaltres, els bolxevics, som el partit del proletariat—del proletariat camperol i del proletariat industrial. Nosaltres, els bolxevics, som els defensors dels soviets—dels soviets de camperols i dels d'obrers i soldats. L'actual govern és un govern dels soviets; no tan sols hem convidat els soviets de camperols a unir-se al govern, sinó que hem convidat també representants dels social-revolucionaris d'esquerres a entrar en el Consell de Comissaris del Poble...
“Els soviets són els representants més perfectes del poble—dels treballadors de les fàbriques i mines, dels treballadors dels camps. Qualsevol que prove de destruir els soviets és culpable d'una acció anti-democràtica i contra-revolucionària. I us faig partíceps, camarades social-revolucionaris de dretes—i a vosaltres, senyors cadets—que si l'Assemblea Constituent prova de destruir els soviets, no permetrem que l'Assemblea Constituent ho faça!”
La vesprada del 25 de novembre C'ernov arribà a corre-cuita des de Moghilev, convocat pel Comitè Executiu. El tan sols dos mesos abans considerat un revolucionari extrem, i molt popular amb els camperols, ara era cridat per aturar la deriva perillosa del Congrés cap a l'esquerra. A la seua arribada C'ernov fou arrestat i conduït a Smolni, on, després d'un breu interrogatori, fou alliberat.
El seu primer acte fou censurar fortament el Comitè Executiu per abandonar el Congrés. Accediren a torar-hi, i C'ernov entrà en sala, rebut amb un grau aplaudiment de la majoria, i xiulets i protestes dels bolxevics.
“Camarades! He estat fora! Vaig participar en la Conferència del Dotzè Exèrcit sobre la qüestió de convocar un congrés de tots els delegats camperols dels exèrcit del front occidental, i sé ben poc de la insurrecció que tingué lloc ací——”
Zinov'ev s'alçà del seient, i cridà, “Sí, éreu fora—per uns minuts!” Temible enrenou. Crits, “Fora els bolxevics!”
C'ernov continuà. “L'acusació que vaig col·laborar en la direcció d'un exèrcit contra Petrograd no té cap fonament, i és completament falsa. D'on ha vingut aquesta acusació? Mostrau-me la font!”
Zinov'ev: “Izviestia i Dielo Naroda—el vostre propi diari—d'ací és d'on ve!”
El rostre ampli de C'ernov, amb ulls petits, cabell ondulat i barba grisosa, tornà roig d'ira, però es controlà i continuà. “Repetesc, no sé pràcticament res del que ha passat ací, i no conduiré cap exèrcit tret d'aquest exèrcit, (assenyalà als delegats camperols), dels quals són en gran part responsable de dur-los ací!” Rialles, i crits de “Bravo!”
“A la meua tornada he visitat Smolni. No se m'hi ha fet cap acusació... Després d'una breu conversa me n'he anat—i això és tot! Que algú presente una acusació!”
Hi seguí un brogit, en el qual els bolxevics i alguns dels social-revolucionaris s'alçaren tot d'una, brandant punys i cridant, i la resta de l'assemblea provava de cridar-hi més fort.
“Això és un ultratge, no una sessió!” cridà C'ernov, i abandonà la sala; la reunió fou ajornada degut al soroll i al desordre...
De mentres, la qüestió de la situació del Comitè Executiu agitava totes les ments. En declarar l'assemblea “Conferència Extraordinària”, s'havia planejat de bloquejar la reelecció del Comitè Executiu. Però això anava en dos sentits; els social-revolucionaris d'esquerres decidiren que si el Congrés no tenia poder damunt el Comitè Executiu, llavors el Comitè Executiu no tenia poder damunt el Congrés. El 25 de novembre l'assemblea va resoldre que els poders del Comitè Executiu eren assumits per la Conferència Extraordinària, en la qual tan sols els membres de l'Executiu que haguessen estat elegits delegats podrien votar...
L'endemà, malgrat la forta oposició dels bolxevics, la resolució fou esmenada per donar a tots els membres del Comitè Executiu, fossen elegits delegats o no, veu i vot en l'assemblea.
El 27 tingué lloc el debat sobre la qüestió de la terra, que revelà les diferències entre el programa agrari dels bolxevics i el dels social-revolucionaris d'esquerres.
Kolc'inskij, dels social-revolucionaris d'esquerres, resumí la història de la qüestió agrària durant la revolució. El primer Congrés de Soviets de Camperols, deia, havia votat una resolució precisa i formal a favor de posar les finques immediatament en mans dels comitès agraris. Però els dirigents de la revolució, i els burgesos del govern, havien insistit que la qüestió no es podia resoldre abans de la reunió de l'Assemblea Constituent... El segon període de la revolució, el període de “compromís”, fou assenyalat per l'entrada de C'ernov al gabinet. Els camperols eren convençuts que ara començaria la solució pràctica de la qüestió agrària; però malgrat la decisió imperativa del primer Congrés Camperols, els reaccionaris i conciliadors del Comitè Executiu havien impedit qualsevol acció. Aquesta política provocà una sèrie de desordres agraris, que aparegueren com a expressió natural de la impaciència i energia continguda per part dels camperols. Els camperols entenien el significat exacte de la revolució—provaren de convertir els mots en acció...
“Els esdeveniments recents”, deia l'orador, “no indiquen un simple aldarull, o una ‘aventura bolxevic’, sinó al contrari, un aixecament popular real, que ha estat rebut amb simpatia per tot el país...
“Els bolxevics en general prengueren una atitud correcta envers la qüestió agrària; però en recomanar que els camperols prenguessen la terra per la força, cometeren un error profund... Des dels primers dies, els bolxevics declararen que els camperols havien de prendre la terra ‘per una acció revolucionària de masses’. Això no és més que anarquia, la terra es pot prendre d'una forma organitzada... Pels bolxevics era important que els problemes de la revolució es resolguessen de la forma més ràpida possible—però als bolxevics no els interessava com resoldre aquests problemes...
“El decret agrari del Congrés dels Soviets és fonamentalment idèntic a les decisions del primer Congrés Camperols. Per què no seguí el nou govern la tàctica dibuixada en aquell Congrés? Perquè el Consell de Comissaris del Poble volia accelerar l'aclariment de la qüestió agrària, de forma que l'Assemblea Constituent no hi tingués res a fer...
“Però també el govern veia que era necessari adoptar mesures pràctiques, de forma que sense més reflexió, adoptà les Regulacions dels comitès agraris, creant així una situació estranya; ja que el Consell de Comissaris del Poble abolia la propietat privada de la terra, però les regulacions elaborades pels comitès agraris es basen en la propietat privada... Amb tot, no s'hi ha fet cap mal amb això; ja que els comitès agraris no paren atenció als decrets soviètics, sinó que apliquen les pròpies decisions pràctiques—decisions basades en la voluntat de la immensa majoria de camperols...
“Aquests comitès agraris no proven de fornir la solució legislativa de la qüestió agrària, que pertoca únicament a l'Assemblea Constituent... Però l'Assemblea Constituent desitjarà fer la voluntat dels camperols russos? D'això no en podem ésser segurs... De l'únic que podem ésser segurs és que la determinació revolucionària dels camperols és ara ascendent, i que la Constituent es veurà forçada a aclarir la qüestió agrària de la forma que ho han fet els camperols... L'Assemblea Constituent no gosarà de trencar amb la voluntat del poble...”
El seguí Lenin, escoltat ara amb una intensitat absorbent. “En aquest moment no tan sols provam de resoldre la qüestió agrària, sinó la qüestió de la revolució social—no tan sols a Rússia, sinó a tot el món. La qüestió agrària no es pot resoldre de forma independent als altres problemes de la revolució social... Per exemple, el confiscament de finques provocarà la resistència no tan sols de terratinents russos, sinó també del capital foraster—al qual les grans propietats agràries hi són connectades per la intermediació dels bancs...
“La propietat de la terra a Rússia és la base d'una opressió immensa, i la confiscació de la terra pels camperols és el pas més important de la nostra revolució. Però no es pot separar dels altres passos, tal com es manifesta clarament per les etapes per les quals ha de passar la revolució. La primera etapa era l'esclafament de l'autocràcia i l'esclafament del poder dels capitalistes industrials i terratinents, els interessos dels quals són estretament relacionats. La segona etapa era l'enfortiment dels soviets i el compromís polític amb la burgesia. L'errors dels social-revolucionaris d'esquerres rau en el fet que en aquell moment no s'oposaven a la política de compromís, perquè sostenia la teoria que la consciència de les masses no era encara completament desnvolupada...
“Si el socialisme tan sols es pot realitzar quan el desenvolupament intel·lectual de tot el poble ho permet, llavors no veurem socialisme com a mínim en cinc-cents anys... El partit polític socialista—és a dir, l'avantguarda de la classe obrera - no es pot permetre d'aturar-se per la manca d'educació de la massa mitjana, sinó que ha de dirigir les masses, emprant els soviets com a òrgans d'iniciativa revolucionària... Però per tal de dirigir l'onada, els camarades social-revolucionaris han de deixar de vacil·lar ells mateixos...
“El juliol passat començà una sèrie de trencaments oberts entre les masses populars i els ‘compromisaris’; però ara, el novembre, els social-revolucionaris d'esquerres encara tendeixen la mà a Avksentiev, que tira del poble amb el dit petit... Si continua el compromís, la revolució desapareix. No és possible cap compromís amb la burgesia; el seu poder ha d'ésser esclafat absolutament...
“Els bolxevics no hem canviat el nostre programa agrari; no hem abandonat l'abolició de la propietat privada de la terra, i no tenim la intenció de fer-ho. Adoptàrem les regulacions dels comitès agraris—que no es basen de cap manera en la propietat privada—perquè volem acomplir la voluntat popular de la forma que el poble ha decidit el mateix de fer, per tal d'estreta la coalició de tots els elements que lluiten per la revolució social.
“Convidam els social-revolucionaris d'esquerres d'entrar en aquesta coalició, insistint, però, que deixen de mirar enrera, i que trenquen amb els ‘conciliadors’ del llur partit...
“Pel que fa a l'Assemblea Constituent, és cert, com ha dit l'orador anterior, que la feina de la Constituent dependrà de la determinació revolucionària de les masses. Dic, ‘comptau amb la determinació revolucionària, però no us oblidau la pistola!’”
Lenin llegí llavors la resolució bolxevic:
El Congrés Camperol, que dóna ple suport al decret agrari del 8 de novembre— aprova el Govern Obrer i Camperol Provisional de la República Russa, establert pel segon Congrés Panrús de Soviets de Representants d'Obrers i de Soldats.
El Congrés Camperol— convida tots els camperols unànimament a sostindre aquesta llei, i a aplicar-la immediatament per ells mateixos; i alhora convida els camperols a nomenar als càrrecs i posicions de responsabilitat tan sols persones que hagen provat, no de paraula sinó d'acte, una devoció completa als interessos dels camperols treballadors explotats, el desig i la capacitat de defensar aquests interessos contra tota resistència per part dels grans terratinents, els capitalistes, els llurs partidaris i còmplices...
El Congrés Camperol, al mateix temps, expressa el seu convenciment que la realització completa de totes les mesures que constitueixen el decret agrari tan sols reixirà amb el triomf de la revolució social obrera, que començà el 7 de novembre del 1917; ja que tan sols la revolució social pot assolir el traspàs decisiu, sense possibilitat de retorn, de la terra als camperols treballadors, la confiscació de granges models i el llur lliurament a les comunes camperoles, la confiscació de la maquinària agrícola que pertany als grans terratinents, la salvaguarda dels interessos dels treballadors agrícoles amb l'abolició completa de l'esclavatge salarial, la distribució regular i metòdica per totes les regions de Rússia dels productes de l'agricultura i de la indústria, i la presa dels bancs (sense els quals la possessió de la terra per tot el poble seria impossible, una vegada abolida la propietat privada), i tota mena d'assistència per part de l'estat als treballadors...
Per aquestes raons el Congrés Camperol sosté completament la revolució del 7 de novembre— com a revolució social, i expressa la seua voluntat inalterable de realitzar, amb les modificacions que siguen necessàries, sense cap vacil·lació, la transformació social de la República Russa.
Les condicions indispensables de la victòria de la revolució social, l'únic que garantirà l'èxit durador i la completa realització del decret agrari, es troben en l'estreta unió dels camperols treballadors amb la classe obrera industrial, amb el proletariat de tots els països avançats. D'ara en endavant, en la República Russa, tota l'organització i administració de l'estat, de dalt a baix, ha de basar-se en aquesta unió. Aquesta unió, esclafant tots els intents, directes o indirectes, oberts o dissimulats, de tornar a la política de conciliació amb la burgesia—conciliació condemnada per l'experiència amb els caps dels polítics burgesos—és l'únic que pot assegurar la victòria del socialisme per tot el món...
Els reaccionaris del Comitè Executiu ja no gosaven d'aparèixer obertament. C'ernov, però, parlà diverses vegades, amb una imparcialitat modesta i guanyadora. Era convidat a seure en la plataforma... La segona nit del Congrés van fer arribar una nota anònima al president, demanant que C'ernov fos fet president honorari. Ustinov llegí la nota en veu alta, i immediatament Zinov'ev era dempeus, cridant que això era un truc de l'antic Comitè Executiu per segrestar la convenció; en un moment la sala era una massa atronadora de braços alçats i rostres enfurismats, de totes dues bandes... Amb tot, C'ernov restà molt popular.
En els debats tempestuosos de la qüestió agrària i la resolució de Lenin, els bolxevics foren en dues ocasions a punt d'abandonar l'assemblea, totes dues vegades continguts pels llurs dirigents... Em semblava com si el Congrés hagués arribat irremeiablement a un punt mort.
Però cap de nosaltres no sabia que ja es feia una sèrie de conferències secretes entre els social-revolucionaris d'esquerres i els bolxevics a Smolni. Al principi els social-revolucionaris d'esquerres havien demanat que hi hagué un govern integrat per tots els partits socialistes de dins i fora dels soviets, que fos responsable davant d'un Consell Popular, integrat per un nombre igual de delegats de l'organització obrera i camperola, i de la dels camperols, i completada amb representants de les dumes municipals i zemstvos; Lenin i Trockij havien d'ésser eliminats, i el Comitè Militar Revolucionari i d'altres òrgans repressius dissolts.
El dimecres al matí, 28 de novembre, després d'una terrible lluita durant tota la nit, s'arribà a un acord. La Cai-i-ka, integrada per 108 membres, havia d'augmentar-se amb 108 membres elegits proporcionalment pel Congrés Camperol; per 100 delegats elegits directament de l'exèrcit i de la flota; i per 50 representants dels sindicats (35 dels sindicats generals, 10 de ferrocarrils, i 5 dels treballadors postals i telegràfics). Les dumes i zemstvos quedaren fora. Lenin i Trockij restarien en el govern, i el Comitè Militar Revolucionari continuaria en funcionament.
Les sessions del Congrés s'havien traslladat ara l'edifici de l'Escola Imperial de Dret, Fontanka 6, seu central del Soviet de Camperols. Allà en la gran sala de reunions s'aplegaven els delegats la vesprada del dimecres. L'antic Comitè Executiu s'havia retirat, i sostenia una convenció alternativa pròpia en una altra sala del mateix edifici, integrada per delegats i representants rebotats dels comitès d'exèrcit.
C'ernov anava d'una reunió a l'altra, mantenint un ull vigilant als debats. Sabia que es discutia un acord amb els bolxevics, però no que ja s'hagués conclòs.
Parlava a la convenció alternativa. “En l'actualitat, quan tothom és a favor de formar un govern íntegrament socialista, molta gent oblida que el primer ministeri, que no era un govern de coalició, i on hi havia tan sols un socialista—Kerensky; un govern que, en el seu moment, era molt popular. Ara la gent acusa Kerenski; obliden que l'alçaren al poder no tan sols els soviets sinó també les masses populars...
“Per què canvià l'opinió pública envers Kerenski? Els salvatges estableixen déus a qui pregar, i als qui castiguen si una de les pregàries no rep resposta... Això és el que passa en aquest moment... Ahir Kerenski; avui Lenin i Trockij, un altre demà...
“Hem proposat tant a Kerenski com als bolxevics de retirar-se del poder. Kerenski ha acceptat—avui ha anunciat des del seu amagatall que ha renunciat com a primer ministre; però els bolxevics volen mantindre el poder, i no saben com emprar-lo...
“Si els bolxevics reïxen, o si fracassen, el destí de Rússia no canviarà. Els pobles russos entenen perfectament què volen, i duen a terme ara les llurs pròpies mesures... Els pobles ens salvaran a la fi...”
De mentres, en la gran sala Ustinov havia anunciat l'acord entre el Congrés Camperol i Smolni, rebut pels delegats amb les més arrauxada joia. Sobtadament aparegué C'ernov, i demanà la paraula.
“Entenc”, començava, “que s'ha conclós un acord entre el Congrés Camperol i Smolni. Aquest acord seria il·legal, ja que el veritable Congrés de Soviets de Camperols no es reuneix fins la setmana vinent...
“A més, us vull advertir ara que els bolxevics mai no acceptaran les vostres demandes...”
Fou interromput per un gran esclat de rialles; i en adonar-se de la situació abandonà la plataforma i la sala, duguent-se la popularitat amb ell...
Al capvespre del dijous 16 de novembre el Congrés es reunió en sessió extraordinària. Hi havia un sentiment de festa en l'aire; en cada rostre hi havia un somriure... La resta de la feina davant l'assemblea fou feta a corre-cuita, i després el vell Nathanson, el degà de barba blanca de l'esquerra dels social-revolucionaris, amb la veu tremolosa i llàgrimes als ulls, llegí el report de les “noces” dels Soviets de Camperols amb els Soviets d'Obrers i de Soldats. A casa esment del mot “unió” hi havia un aplaudiment ecstàtic... A la fi Ustinov anuncià l'arribada d'una delegació de Smolni, acompanyada per representants de l'Exèrcit Vermell, saludada amb una ovació creixent. Un rere l'altre, un treballador, un soldat i un mariner prengueren la paraula, aclamats.
Després Boris Reinstein, delegat del Partit Socialista Laborista Americà: “El dia de la unió del Congrés Camperol i dels Soviets de Representants d'Obrers i de Soldat és un dels dies més grans de la revolució. El seu so dringarà amb ecos resonadors per tot el món—a París, a Londres, i a través de l'oceà—a Nova York. Aquesta unió omplirà de felicitat els cors de tots els treballadors.
“Ha triomfat una gran idea. L'Oest i Amèrica esperen de Rússia, del proletariat rus, quelcom de tremend... El proletariat mundial espera la revolució russa, espera les grans coses que assoleix...”
Sverdlov, president de la Cai-i-ka, els saludà. I amb el crit, “Visca la fi de la guerra civil! Visca la democràcia unida!” els camperols fluiren fora de l'edifici.
Ja era fosc, i en la neu coberta de glaç lluïa la pàlida llum de la lluna i els estels. Al llarg de la vora del canal desfilaven en ple ordre de marxa els soldats del Regiment Pavlovskij, amb la banda, que arrencà amb la Marsellesa. En mig dels crits esclatant a tota veu dels soldats, els camperols formaven en línia, desplegant la gran pancarta vermella del Comitè Executiu dels Soviet Panrús de Camperols, brodada de nou en or, “Visca la unió de les masses revolucionàries i treballadores!” Hi seguien altres pancartes, la dels Soviets de Districte—de la Fàbrica Putilov, que deia, “Anam darrera aquesta pancarta per tal de crear la fraternitat de tot el poble!”
Aparegueren torxes, que llampegaven taronja en la nit, reflectides un milers de vegades en les facetes del glaç, que brollaven fumejants entre la gentada com si es moguessen al llarg de la vora de la Fontanka cantant, entre multituds que ho contemplaven en un silenci astorat.
“Visca l'Exèrcit Revolucionari! Visca la Guàrdia Vermella! Visca els Camperols!”
Així la gran processó rodà per la ciutat, creixent i desplegant-se sempre amb noves pancartes vermelles amb lletres d'or. Dos vells camperols, plegats pel treball, caminaven de la mà, amb els rostres il·luminats amb una il·lusió infantil.
“Bé”, deia un, “m'agradaria veure'ls arrabassant-nos la nostra terra de nou, ara!
Prop de Smolni la Guàrdia Vermella formava a totes dues bandes del carrer, engrescades amb delit. L'altre vell camperol parlava al seu camarada, “No estic cansat”, deia. “He caminat en l'aire tota l'estona!”
En les escales de Smolni un centenar de representants d'obrers i de soldats eren aplegats, amb la pancarta, fosca en contrast amb el flaix de llum que queia entre les arcades. Com una onada s'afanyaren a sota, abraçant els camperols i besant-los; i la processó fluïa a través de la gran porta i escales amunt, amb un soroll atronador...
En la immensa sala de reunions blanca la Cai-i-ka s'esperava, amb tot el Soviet de Petrograd i un miler d'espectadors a banda, amb aquella solemnitat que assisteix els grans moments conscients de la història.
Zinov'ev anuncià l'acord amb el Congrés Camperol, a la qual cosa un rugit sacsejador que s'alça i esclatà en tempesta com el so de música corria passadís avall, i el capdavant de la processó entrà. En la plataforma el presidíum s'alçà i va fer lloc al presídium dels camperols, amb els dos abraçant-se; rere d'ells les dues banderes s'entrelligaven contra la paret blanca, per damunt del marc buit d'on s'havia tret el quadre del tsar...
Llavors s'inaugurà la “sessió triomfal”. Després d'uns pocs mots de benvinguda de Sverdlov, Maria Spiridonova, tènue, pàlida, amb ulleres i amb els cabells llisos i sense recollir, i l'aire d'una mestra d'escola de Nova Anglaterra, pujà a la tribuna—la dona més estimada i més poderosa de tot Rússia.
“— Davant els obrers de Rússia s'obren ara horitzonts que la història mai no ha conegut... Tots els moviments obrers del passat han sigut derrotats. Però el moviment actual és internacional, i és per això que és invencible. No hi ha força al món que puga apagar el foc de la revolució! El vell món s'ensorra, el nou món comença...”
Llavors Trockij, encès: “Benvinguts, camarades camperols! Arribau ací no com a hostes, sinó com els amos d'aquesta casa, que conté el cor de la revolució russa. La voluntat de milions d'obrers es concentra ara en aquesta sala... Ara hi ha tan sols un amo de la terra russa: la unió dels obrers, soldats i camperols...”
Amb un sarcasme punyent passà a parlar dels diplomàtics aliats, encara llavors menyspreatius de la invitació russa a un armistici, que havien acceptat les Potències Centrals.
“Una nova humanitat neixerà d'aquesta guerra... En aquesta sala juram als obrers de tots els països que restàrem en la nostra posició revolucionària. Si ens trenquen, serà en defensa de la nostra bandera...”
Krilenko el seguí, explicant la situació al front, on Dukhonin es preparava per resistir al Consell de Comissaris del Poble. “Que Dukhonin i els qui van amb ell entenguen bé que no tractarem amablement als qui bloquegen el camí de la pau!”
Dijbenko saludà l'assemblea en nom de la Flota, i Krus'inkij, membre del Vikz'el, va dir, “Des d'aquest moment, quan la unió de tots els veritables socialistes s'ha realitzat, tot l'exèrcit d'obrers ferroviaris es posa absolutament a disposició de la democràcia revolucionària!” I Lunac'arskij, gairebé plorant, i Pros'ian, dels social-revolucionaris d'esquerres, i finalment Saharas'vili, de la Unió de Socialdemòcrates Internacionalistes, integrada per membres dels grups de Martov i de Gorkij, que declararen:
“Abandonàrem la Cai-i-ka per la política sense compromisos dels bolxevics, i els forçàrem a fer concessions per tal d'aconseguir la unió de tota la democràcia revolucionària. Ara que aquesta unió s'ha realitzat, consideram un deure sagrat prendre els nostres llocs una vegada més a la Cai-i-ka... Declaram que els qui han abandonat la Cai-i-ka haurien de tornar ara”.
Stac'kov, un venerable camperol del presídium del Congrés Camperol, saludà als quatre racons de la sala. “Us felicit amb el bateig d'una nova vida i llibertat russes!”
Gronsky, en nom de la socialdemocràcia polonesa; Skripnik, dels Comitès de Fabrica i Taller; Tifonov, dels soldats russos de Salònica; i d'altres, interminables, parlaven de tot cor, amb la feliç eloqüència dels desitjos complerts...
Era tard a la nit quan es presentà la següent resolució, que s'aprovà unànimament:
“La Cai-i-ka, unida en sessió extraordinària amb el Soviet de Petrograd i el Congrés Camperol, confirma els decrets de la terra i de la pau adoptats pel segon Congrés dels Soviets de Representants d'Obrers i de Soldats, i també el decret de control obrer adoptat per la Cai-i-ka.
“La sessió conjunta de la Cai-i-ka i del Congrés Camperol expressa la seua ferma convicció que la unió d'obrers, soldats i camperols, aquesta unió fraterna de tots els treballadors i de tots els explotats, consolidarà el poder que han conquerit, que prendrà totes les mesures revolucionàries per accelerar el traspàs del poder a mans de la classe treballadora d'altres països, i que garantirà d'aquesta manera una realització duradora d'una pau justa i de la victòria del socialisme”. [2]
[1] Instrucció als camperols En resposta a les nombroses demandes que arriben des dels camperols s'explica en la present que tot el poder en el país des d'ara recau en els Soviets de Representants d'Obrers, de Soldats i de Camperols. La revolució obrera, després d'haver vençut a Petrograd i a Moscou, venç ara en tots els altres centres de Rússia. El govern obrer i camperol salvaguarda els interessos de les masses camperoles, les més pobres; és amb la majoria de camperols i obrers contra els terratinents, i contra els capitalistes.
Per tant els Soviets de Representants de Camperols, i per damunt tot els Soviets de Districte, i subsegüentment els de Província, són d'ara en endavant i fins a la reunió de l'Assemblea Constituent, òrgans dotats de plens poders d'autoritat estatal en les localitats respectives. Tots els títols de terra dels terratinents han sigut cancel·lats pel segon Congrés Panrús de Soviets. Un decret en relació a la terra ja fou emès per l'actual govern obrer i camperol. En base a l'anterior decret totes les terres que fins ara pertanyien a terratinents passen ara completament i íntegrament a les mans dels Soviets de Representants de Camperols El Comitès Agraris de Volost (un grup de diversos pobles forma un volost) prendran immediatament tota la terra dels terratinents i hi mantindran una estricta comptabilitat, vigilant els respecte de l'ordre, i que tota la finca siga ben custodiada, de forma d'ara en endavant totes les finques privades esdevenen propietat pública i han d'ésser protegides pel propi poble.
Totes les ordres donades pels comitès agraris de volost, adoptades amb el consentiment del Soviet de Representants de Camperols del Districte, en compliment dels decrets emessos pel poder revolucionari, són absolutament legals i han d'ésser executats irrefutablement.
El govern obrer i camperol nomenat pel segon Congrés Panrús de Soviets ha rebut el nom de Consell de Comissaris del Poble.
El Consell de Comissaris del Poble crida els camperols de prendre tot el poder a les mans en totes les localitats.
Els obrers volen donar suport en tots els sentits de forma absoluta i completa als camperols, facilitar-los tot allò que requeresquen en relació amb màquines i eines, i a canvi demanen als camperols ajut en el transport de gra.
President del Consell de Comissaris del Poble,
V. Uljanov
(Lenin)
Petrograd, 18 de novembre del 1917.
[2] El Congrés dels Soviets de Camperols amb plens poders es reuní una setmana més tard, i continuà durant diverses setmanes. La seua història és simplement una versió ampliada de la història de la “Conferència Extraordinària”. Al principi la gran majoria de delegats eren hostils al govern soviètic i donaven suport al sector reaccionaris. Diversos dies més tard l'assemblea donava suport als moderats de C'ernov. I diversos dies després la gran majoria del Congrés votava per la facció de Maria Spiridonova, i enviava els llurs representants a la Cai-i-ka de Smolni... La dreta se n'anà llavors del Congrés i convocà un congrés propi, que continuà, disminuït de dia en dia, fins a dissoldre's finalment...