A l'escola vaig aprendre a mai no fer pactes amb ningun
dimoni. Són una raça dolenta que prometen
molt i mai no solten res: són lladres! Saben que
tenen poder i a ells el fer i el desfer els resulta molt
fàcil. Volen convèncer el món que el
seu regne és millor i així poder tenir més
forces.
El dimoni és molt ric i ens tractarà
d'amic. Això és un vici antic per ells
treure'n profit.
S'apareixen de mil formes, gasten mil paraules, per
veure si et guanyen. Ens prometen millor vida plaer sense
mida llibertat... pansida. Punyetes! Diuen que volen
salvar-nos per així apartar-nos del recte camí. I
aquells que els hi fan cas per quatre sols de res s'embruten
bé les mans, indignes!
El dimoni és molt ric i ens tractarà
d'amic. Això és un vici antic per ells
treure'n profit.
De dimonis resplendor i gasten amb tothom el
parlamentarisme. No els treus res enraonant ni tampoc
esperant, mai res no et donaran, en saben! Arma't amb un
bon garrot, una espasa, un roc o allò primer que
trobes, i per l'ànima salvar, quan et vullguen
parlar, trompada!
Els dimonis que us dic no són pas vells i
antics Ric, ric, ric, ric, ric, ric.
No vull dir noms.
No, no diré noms.
|