14. Capítol. El temps de circulació | Índex | 16. Capítol. El recanvi del capital variable

CAPÍTOL QUINZÈ
Efecte del temps de recanvi en la grandària de l’avançament de capital

En aquest capítol i en el següent, el setzè, tractam de la influència del temps de recanvi en l’ampliació de valor del capital.

Assumim un capital-mercaderia que és el producte d’un període laboral, per exemple de nou setmanes. Deixam de banda, de moment, la porció de valor del producte que s’hi afegeix a través del desgast mitjà del capital fix, així com la plus-vàlua afegida durant el procés de producció, de forma que el valor d’aquest producte és igual al valor del capital fluid avançant per a la seua producció, és a dir el valor dels salaris i de les matèries primeres i auxiliars consumides en la seua producció. Si aquest valor fos = 900 lliures esterlines, l’investiment setmanal seria de 100 lliures. El temps periòdic de producció, que ací coincideix amb el període laboral, comporta doncs 9 setmanes. És indiferent que hom supose que es tracta d’un període laboral per a un producte continu o d’un període de treball continuat per a un producte discret, en la mesura que la quantitat de producte discret duta al mercat cada vegada costa nou setmanes de feina. El temps de circulació dura 3 setmanes. El període global de recanvi dura doncs 12 setmanes. Després del transcurs de 9 setmanes el capital productiu avançat s’ha convertit en capital-mercaderia, però ara passa tres setmanes en el període de circulació. El nou termini de producció no pot començar donçs de nou fins a l’inici de la 13a setmana, i la producció restarà aturada per tres setmanes o per un quart de tot el període de recanvi. És indiferent de nou que hom supose que és la durada, de mitjana, fins que la mercaderia es ven, o que és la durada vinculada a la llunyania del mercat o dels termes de pagament de les mercaderies venudes. Cada 3 mesos la producció s’atura 3 setmanes, i per tant durant l’any 4 * 3 = 12 setmanes = 3 mesos = ¹/4 de període anual de recanvi. Si la producció ha d’ésser continuada i s’ha de conduir setmana rere setmana a la mateixa escala, tan sols hi ha dues possibilitats.

En primer lloc, l’escala de la producció es pot reduir, de forma que n’hi ha prou amb 900 lliures esterlines, per mantindre la feina de forma continuada, tan durant el període laboral com durant el temps de circulació del primer recanvi. Amb la 10a setmana s’obre llavors un segon període laboral, i per tant també un període de recanvi, abans que finalitze el primer període de recanvi, ja que el període de recanvi és de dotze setmanes, i el període laboral de nou. 900 lliures esterlines repartides en 12 setmanes donen 75 lliures setmanals. Primerament, és clar que una escala així reduïda del negoci altera les dimensions del capital fix, i per tant en general presuposa una reducció dels investiments empresarials. En segon lloc és qüestionable que aquesta reducció puga realitzar-se de forma general, ja que el desenvolupament de la producció en els diversos rams consisteix en un mínim normal d’investiment de capital, per sota del qual una empresa individual esdevé incapaç de competir. Aquest mínim normal creix constantment amb el desenvolupament capitalista de la producció, i per tant no és gens fix. Entre el mínim normal donat en cada cas i el màxim normal sempre ampliable hi ha, però, una sèrie innombrable de graons intermitjos – mitjà que permet graus força diferents d’investiment de capital. Dins dels límits d’aquest mitjà poden donar-se també reduccions, els límits de les quals són el mateix mínim normal corresponent. - Amb l’estagnament de la producció, saturació dels mercats, encariment de matèries primeres, etc., s’hi dóna una restricció de l’investiment normal de capital circulant per a un cert fonament de capital fix mitjançant la restricció del temps de treball, com per exemple quan es treballa tan sols a mitja jornada; igualment, en temps de prosperitat, a un cert fonament de capital fix, hi ha una ampliació anormal del capital circulant, en part per l’allargament del temps de treball, i en part per la intensificació. En rams on han de comptar d’entrada amb aquestes fluctuacions, hom s’ajuda en part pels mitjans esmentats, i en part per l’ocupació simultània d’un gran nombre de treballadors, vinculats amb l’ús de capital fix de reserva, com per exemple locomotores de reserva en els ferrocarrils, etc. Aquestes fluctuacions anormals resten, però, ací, fora de consideració, ja que assumim unes condicions normals.

Per tal de fer continuada la producció, l’esmerçament del mateix capital circulant es reparteix damunt d’un període més llarg, de 12 setmanes per comptes de 9. En cada segment temporal funciona per tant un capital productiu reduït; la part fluida del capital productiu es redueix de 100 a 75 o en un quart. La suma global amb la qual el capital productiu que funciona durant el període laboral de 9 setmanes s’escurça, és = 9 * 25 = 225 lliures esterlines, o ¹/4 de 900 lliures. Però la relació del temps de circulació vers el període de recanvi és en tot cas ³/12 = ¹/4. S’hi segueix doncs que, si la producció no s’ha d’interrompre durant el temps de circulació del capital productiu convertit en capital-mercaderia, si ha de continuar simultàniament i continuadament setmana rera setmana, i no hi ha cap capital circulant particular, això tan sols es pot assolir mitjançant la disminució de l’escala productiva, mitjançant la reducció del component fluid del capital productiu en funcionament. La porció de capital fluid així alliberada per a la producció durant el temps de recanvi és envers el capital global fluid avançat com el temps de circulació al temps de recanvi. Això val, com s’ha remarcat abans, tan sols per a les branques de la producció en les quals el procés laboral es condueix setmana rera setmana a la mateixa escala, allà on no s’han d’investir quantitats canviants de capital en diferents períodes laborals, com en l’agricultura.

Si assumim, però, inversament, que la disposició de l’empresa exclou una reducció de l’escala de la producció i, per tant, també, del capital fluid que s’avança setmanalment, la continuïtat de la producció tan sols es podria assolir mitjançant un capital fluid addicional, que en el cas anterior seria de 300 lliures esterlines. Durant el període de recanvi de 12 setmanes s’avançarien successivament 1.200 lliures, de les quals 300 són una quarta part, com 3 setmanes ho són de 12. Després del període laboral de 9 setmanes el valor de capital de 900 lliures s’ha convertit des de la forma de capital productiu a la forma de capital-mercaderia. El seu període laboral ha conclòs, però no pot renovar-se amb el mateix capital. Durant les tres setmanes en les quals es troba en l’esfera de la circulació, on funciona com a capital-mercaderia, es troba en relació amb el procés de producció en la mateixa circumstàncies que si no existís directament. Deixam de banda totes les relacions de crèdit i assumim doncs que el capitalista funciona tan sols amb capital propi. Però mentre el capital avançat per al primer període, després d’haver completat el procés de producció, es manté durant 3 setmanes en el procés de circulació, funciona un capital addicionalment investit de 300 lliures, de forma que la continuïtat de la producció no s’interromp.

Ara cal remarcar el següent:

Primer: el període laboral del capital avançat inicialment de 900 lliures esterlines acaba després de 9 setmanes, i no retorna fins 3 setmanes després, i per tant no comença més que en la 13a setmana. Prò un nou període laboral s’obre de nou amb el capital addicional de 300 lliures esterlines. Amb això s’aconsegueix la continuïtat de la producció.

Segon: les funcions del capital originari de 900 lliures esterlines i el capital addicional de 300 lliures que s’afegeix a la conclusió del primer període laboral de 9 setmanes i que inaugura el segon període laboral després de la conclusió del primer sense interrupció, són força diferenciats en el primer període de recanvi o, si més no, se’ls pot distingir, mentre que, per contra, en el decurs del segon període de recanvi s’entrecreuen mútuament.

Afiguram-nos la qüestió:

Primer període de recanvi de 12 setmanes. Un període laboral de 9 setmanes; el recanvi del capital que s’hi avança es completa a començament de la 13a setmana. Durant les darreres 3 setmanes funciona el capital addicional de 300 lliures esterlines i s’obre el segon període laboral de 9 setmanes.

Segon període de recanvi. Al començament de la 13a setmana retornen les 900 lliures esterlines i són capaces d’arrencar un nou recanvi. Però el segon període s’obre ja mitjançant les 300 lliures afegides en la 10a setmana; a començament de la 13a setmana completen ja un terç del període laboral, i 300 lliures es converteixen de capital productiu a producte. Com que ara tan sols calen 6 setmanes per a la finalització del segon període laboral, tan sols dues terceres parts del capital retornat de 900 lliures, és a dir tan sols 600 lliures, entren en el procés de producció del segon període laboral. 300 lliures són alliberades de les 900 lliures originàries per jugar el mateix paper que el capital avançat de 300 lliures jugava en el primer període laboral. A final de la 6a setmana del segon període de recanvi s’absol el segon període laboral. El capital investit de 900 lliures esterlines retorna després de 3 setmanes, i per tant a final de la 9a setmana del segon període de recanvi de dotze setmanes. Durant les 3 setmanes del seu temps de circulació apareix un capital alliberat de 300 lliures. Per tant comença el tercer període laboral d’un capital de 900 lliures en la 7a setmana del segon període de recanvi o en la 19a setmana de l’any.

Tercer període de recanvi. A la fi de la 9a setmana del segon període recanvi hi ha un nou reflux de 900 lliures esterlines. Però el tercer període laboral ja ha començant en la 7a setmana del període de recanvi anterior, i ja han transcorregut 6 setmanes. Dura per tant tan sols 3 setmanes més. A partir de les 900 lliures retornades entren tan sols 300 lliures en el procés de producció. El quart període laboral omple les 9 setmanes restants d’aquest període de recanvi, i comença així amb la 37a setmana de l’any simultàniament el quart període de recanvi i el cinquè període laboral.

En aquest cas, per simplificar el càlcul, volem assumir: un període laboral de 5 setmanes, un temps de circulació de 5 setmanes, i per tant un període de recanvi de 10 setmanes: l’any compta 50 setmanes, l’investiment de capital per setmana és de 100 lliures. El període laboral requereix doncs un capital fluid de 500 lliures, i el temps de circulació d’un capital addicional de 500 lliures més. Els períodes laborals i els temps de recanvi serien llavors els següents:

Si el temps de circulació = 0, el període de recanvi seria igual al període laboral, i llavors el nombre de recanvis seria igual al de períodes laborals annuals. Per a un període laboral de 5 setmanes seria ⁵⁰/5 setmanes = 10, i el valor del capital retornat seria = 500 * 10 = 5.000. En la taula, on s’assum un temps de circulació de 5 setmanes, es produeixen mercaderies annualment d’un valor de 5.000 lliures esterlines, de les quals, però, ¹/10 = 500 lliures esterlines es troben sempre en l’aspecte de capital-mercaderia i no retornen fins 5 setmanes després. A final d’any s’ha completat el producte del desè període laboral (setmanes laborals 46-50) i el seu temps de recanvi tan sols en la mateixa, per la qual cosa aquest temps de circulació recau en les primeres 5 setmanes de l’any següent.

Volem posar encara un tercer exemple: període laboral de 6 setmanes, temps de circulació de 3 setmanals, avançament setmanal en el procés laboral de 100 lliures esterlines.

1r període laboral: setmanes 1-6. A la fi de la 6a setmana un capital-mercaderia de 600 lliures esterlines, retorna a la fi de la 9a setmana.

2n període laboral: setmanes 7-12. Durant les setmanes 7-9 s’avancen 300 lliures de capital addicional. A la fi de la 9a setmana reflux de 600 lliures. D’aquestes, les setmanes 10-12 s’avancen 300 lliures; a la fi de la 12a setmana flueixen 300 lliures esterlines, amb un capital-mercaderia disponible de 600 lliures, que retornen a la fi de la 15a setmana.

3r període laboral: setmanes 13-18. Avançament en les setmanes 13-15 de les 300 lliures esmentades, reflux posterior de 600 lliures esterlines, de les quals 300 lliures s’avancen per a les setmanes 16-18. A la fi de la 18a setmana hi ha 300 lliures fluides en diners; 600 lliures disponibles en capital-mercaderia, que retornen a la fi de la 21a setmana. (Vegeu una presentació més detinguda d’aquest cas sota II).

Es produeixen doncs en 9 períodes laborals (= 54 setmanes) 600 * 9 = 5.400 lliures esterlines. A la fi del novè període laboral el capitalista posseeix 300 lliures esterlines en diners i 600 lliures esterlines en mercaderies, que no han completat el temps de circulació.

Amb la comparació d’aquests tres exemples trobam primer que tan sols en el segon exemple hi ha un alliberament successiu de capital I de 500 lliures esterlines i de capital addicional II de 500 lliures, de forma que aquestes dues porcions de capital es poden destriar mútuament, per bé que tan sols perquè hem fet l’assumpció ben excepcional que el període laboral i el temps de circulació formen dues meitats idèntiques del període de recanvi. En tots els altres casos, amb independència de quina siga la diferència entre tots dos períodes del període de recanvi, s’entrecreuen els moviments de tots dos capital, com en els exemples I i III, ja a partir del segon període de recanvi. El capital II addicional constitueix llavors, juntament amb una part del capital I, el capital funcional del segon període de recanvi, mentre que la resta del capital I és alliberat per a la funció originària del capital II. El capital actiu durant el temps de circulació del capital-mercaderia no és ací idèntic amb el capital II avançat originàriament per a aquest objectiu, sinó que és igual en valor i constitueix una part aliquota del capital global avançat.

Segon: el capital que ha funcionat durant el període laboral, rau quiet durant el període de recanvi. En el segon exemple el capital funcionar durant 5 setmanes de període laboral i rau quiet durant 5 setmanes de temps de recanvi. El temps global, doncs, durant el qual el capital I resta quiet en el decurs de l’any suposa la meitat de l’any. Per a aquest temps apareix llavors el capital addicional II, que per la seua banda també resta quiet la meitat de l’any. Però el capital addicional requerit per a la continuïtat de la producció durant el temps de circulació no el determina l’abast global, o la suma de temps de circulació dins d’un any, sinó tan sols la relació entre el temps de circulació i el període de recanvi. (S’hi pressuposa, naturalment, que tots els recanvis es fan sota les mateixes condicions). Per tant, calen 500 lliures esterlines de capital addicional en l’exemple II, i no 2.500 lliures. Això es deu simplement al fet que el capital addicional entra igualment en el recanvi que l’originàriament avançat, i que es reposa completament igual a través de la sèrie de recanvis.

Tercer: que el temps de producció siga més llarg que el temps de treball no altera les circumstàncies ací considerades. Certament que això allarga el període global de recanvi, però aquest recanvi perllongat no requereix cap capital addicional per al procés laboral. El capital addicional té tan sols com a objectiu d’omplir els buits en el procés laboral deguts al temps de circulació; ha de protegir doncs la producció tan sols de les aturades que deriven del temps de circulació; les interrupcions que deriven de les pròpies condicions de la producció s’han de superar d’una altra manera, que no cal considerar ací. Hi ha, per contra, sectors on es treballa únicament interrompudament, segons comanda, i poden introduir-se aturades entre els períodes laborals. En aquests casos la necessitat de capital addicional cau pro tanto. D’altra banda en la majoria de casos de treball estacional també hi ha un cert límit per al temps de retorn. Aquest treball no es pot renovar amb el mateix capital l’any següent si no és que aquest capital ha completat el temps de circulació. Contràriament, el temps de circulació pot ésser més breu que l’aturada que hi ha entre un període de producció i el següent. En aquest cas el capital s’atura, si no és que se l’empra d’una altra manera en l’interval.

Quart: el capital avançat per a un període laboral, per exemple les 600 lliures esterlines de l’exemple III, s’investeixen en part en matèries primeres i auxiliars, en un estoc productiu per al període laboral, en capital circulant constant, i part en capital circulant variable, en el pagament del propi treball. La porció investida en el capital circulant constant pot no existir per al mateix termini en la forma d’estoc productiu, és a dir la matèria primera pot no ésser disponible durant tot el període laboral, el carbó tan sols es procura cada dues setmanes. Amb tot – ací s’exclou encara el crèdit – aquesta part del capital, en la mesura que no és disponible en la forma d’estoc productiu, ha de restar disponible en la forma de diners, per tal de transformar-los en estoc productiu quan siga necessari. Això no altera la grandària del valor de capital constant circulant avançat per 6 setmanes. Paral·lelament – amb independència de la reserva monetària per a despeses imprevistes, els fons de reserva pròpiament dits per a l’esmorteïment d’aturades – els salaris es paguen en període més breus, majoritàriament setmanals. Si no és el cas que el capitalista força al treballador a fer avançaments més llargs de la seua feina, el capital necessari per als salaris ha d’ésser disponible en forma monetària. En el reflux del capital una part s’ha de retindre en forma monetària per al pagament del treball, mentre que l’altra part es converteix en estoc productiu.

El capital addicional es reparteix del tot com l’original. Ço que el diferencia del capital I és que (a banda de les relacions de crèdit), per tal d’ésser disponible en el seu propi període laboral, s’ha d’avançar durant tota la durada del primer període laboral del capital I, en el qual no entra. Durant aquest temps es pot convertir, si més no en part, en capital circulant constant, en haver estat avançant durant tot el període de recanvi. Si assum aquesta forma o resta en la forma de capital monetari addicional fins el moment que es fa necessària aquesta conversió dependrà en part de les condicions particulars de producció del sector, en part de circumstàncies locals, en part de fluctuacions de preu de les matèries primeres, etc. Considerat el capital global social, una part més o menys important d’aquest capital addicional es troba constantment per més temps en la situació de capital monetari. Paral·lelament, pel que fa a la part del capital II que s’avança en els salaris, es converteix sempre tan sols de forma gradual en força de treball, a mesura que períodes laborals més petits transcorren i es paguen. Aquest part del capital II és doncs disponible per tota la durada del període laboral en la forma de capital monetari, fins a la transformació en força de treball per entrar en la funció de capital productiu.

Aquest accés del capital addicional requerit per a la conversió del temps de circulació del capital I en temps de producció augmenta, doncs, no tan sols la grandària del capital avançat i de la durada del temps en el quaol s’avança necessàriament el capital global, sinó que augmenta també específicament la part de capital avançat que existeix com a reserva monetària, i per tant que es troba en l’estat de capital monetari i posseeix la forma de capital monetari potencial.

Això s’esdevé igualment – en la mesura que afecta tant l’avançament en la forma de reserva productiva com en la forma de reserva monetària – en la separació del capital en dues parts, requerida pel temps de circulació: capital per al primer període laboral i capital addicional per al temps de circulació, i que no s’origina de l’augment de capital investit sinó de la disminució de l’escala de producció. En relació a l’escala de la producció creix ací encara més l’augment del capital vinculat a la forma monetària.

Ço que s’assoleix mitjançant aquesta divisió del capital en capital originàriament productiu i capital addicional és la successió ininterrompuda de períodes laborals, la funció constant d’una part equivalent del capital avançat com a capital productiu.

Fem una ullada a l’exemple II. El capital que es troba constantment en procés de producció és de 500 lliures esterlines. Com que el període laboral = 5 setmanes, treballa deu vegada durant 50 setmanes (preses anualment). El producte suposa doncs, a banda de la plus-vàlua, 10 * 500 = 5.000 lliures esterlines. Des del punt de mira d’un capital funcional en un procés immediat i ininterromput de producció – un valor de capital de 500 lliures esterlines – sembla doncs que el temps de circulació es dissol completament. El període de recanvi coincideix amb el període laboral; el temps de circulació s’assum = 0.

Si, per contra, el capital de 500 lliures esterlines fos interromput en l’activitat productiva de forma regular per un temps de circulació de 5 setmanes, de forma que tan sols fos productiu de nou després de la finalització de tot el període de recanvi de 10 setmanes, tindríem en les 50 setmanes laborals 5 recanvis de deu setmanes; així doncs, 5 períodes de producció de cinc setmanes, i 25 setmanes totals de producció amb un producte global de 5 * 500 = 2.500 lliures esterlines; 5 períodes de circulació de cinc setmanes, i per tant un temps global de circulació de 25 setamnes. Si diem que el capital de 500 lliures esterlines s’ha recanviat cinc vegades en un any, es fa patent i clar que durant la meitat de cada període de recanvi aquest capital de 500 lliures esterlines no ha funcionat com a capital productiu i que realitza ha funcionat durant la meitat de l’any, mentre que en l’altra meitat no ho ha fet.

En el nostre exemple apareix per a la durada d’aquests cinc períodes de circulació el capital de reposició de 500 lliures esterlines, i el recanvi s’eleva de 2.500 a 5.000 lliures esterlines. Però el capital avançat és ara també de 1.000 lliures esterlines per comptes de 500. 5000 dividit per 1000 és 5. Així doncs, per comptes de deu recanvis n’hi ha cinc. I així és com es comptabilitza de fet. Però quan es diu llavors que el capital de 1.000 lliures esterlines ha estat recanviat cinc vegades en l’any, s’esvaeix dels cranis buits el record del temps de circulació, i es forma la concepció confusa que aquest capital ha funcionat durant els cinc recanvis successius constantment en el procés de producció. Si diem, però, que el capital de 1.000 lliures esterlines s’ha recanviat cinc vegades, això inclou tant el temps de circulació com el de producció. De fet, si les 1.000 lliures esterlines haguessen estat actives continuadament en el procés de producció, el producte sota les nostres assumpcions seria de 10.000 lliures esterlines per comptes de 5.000. Per tindre, però, 1.000 lliures esterlines continuadament en el procés de producció, s’han d’avançar sempre 2.000. Els economistes, que no troben en general gens clar el mecanisme del recanvi, deixen de banda sempre aquest moment cabdal, per suggerir que tan sols una part del capital industrial es pot dedicar realment al procés de producció si ha de continuar ininterrompudament. Mentre una part es troba en el període de producció, una altra ha d’ésser sempre en el període de circulació. O, amb altres mots, una part pot funcionar tan sols com a capital productiu sota les condicions que una altra part reste retirada en la forma de capital-mercaderia o capital monetari de la producció pròpiament dita. En passar per alt això, la importància i el paper del capital monetari resta, en general, invisible.

Hem d’investigar ara quina diferenciació sorgeix en el recanvi arran que totes dues seccions del període de recanvi – període laboral i període de circulació – siguen iguals, o si el període laboral és més o menys llarg que el període circulació i, a més, com actua en la vinculació del capital en la forma de capital monetari.

Assumim que el capital avançat setmana en tots els casos és de 100 lliures esterlines i el període de recanvi és de 9 setmanes, de forma que per cada període de recanvi el capital avançat = 900 lliures esterlines.

I. Període laboral igual al període de circulació

Aquest cas, per bé que en realitat és tan sols una excepció accidental, ha de servir com a punt de partida de la consideració, perquè ací les relacions es presenten més senzillament i palpable.

Els dos capitals (capital I, que s’avança per al primer període laboral, i capital addicional II, que funciona durant el període de circulació del capital I) se succeeixen en el moviment, sense encreuar-se. Amb l’excepció del primer període, cadascun de tots dos capítols s’avança doncs únicament per al propi període de recanvi. Si el període de recanvi, com en l’exemple següent, és de 9 setmanes, el període laboral i el període de circulació seran de 4¹/2 setmanes. Llavors tindrem el següent esquema anual:

Taula I

Capital I

Capital II

Dins de les 51 setmanes que ací s’assumen com un any, el capital I cobreix sis períodes laborals sencers, i per tant produeix mercaderies per 6 * 450 = 2.700 lliures esterlines, i el capital II en cinc períodes laborals complets 5 * 450 = 2.250. A més, el capital II produí en la darrera 1¹/2 setmana de l’any (meitat de la 50a fins a la fi de la 51a) 150 lliures esterlines – un producte global en 51 setmanes: 5.100 lliures esterlines. En relació a la producció immediata de plus-vàlua, que es produeix tan sols durant el període laboral, el capital global de 900 lliures esterlines s’hauria recanviat 5²/3 vegades (5²/3 * 900 = 5.100 lliures esterlines). Però quan consideram el recanvi real, de forma que el capital I ha recanviat 5²/3 vegades, ja que a final de la 51a setmana encara ha de cobrir 3 setmanes del sisè període de recanvi; 5²/3 * 450 = 2.550 lliures; i el capital II 5¹/6mal, ja que just ha finalitzat la primera 1¹/2 setmana del sisè període de recanvi, i per tant recauen encara 7¹/2 setmanes en l’any següent; 5¹/2 * 450 = 2.325 lliures; recanvi global real = 4.875 lliures.

Consideram el capital I i el capital II com a dos capitals que són mútuament del tot independents. En els llurs moviments són completament independents; aquests moviments es complementen tan sols perquè els períodes laborals i de circulació se suceeixen directament. Poden considerar-se com a dos capitals completament independents que pertanyen a diferents capitalistes.

El capital I ha completat cinc períodes complets de recanvi i dos terços del sisè. Es troba a final d’any en la forma de capital-mercaderia, a tres setmanes encara de la realització normal. Durant aquest període no entra en el procés de producció. Funciona com a capital-mercaderia: circula. Del darrer període de recanvi n’ha retornat tan sols ²/3. Això s’expressa així: ha recanviat tan sols ²/3 vegades, tan sols ²/3 del valor global han fet un recanvi complet. Diem: 450 lliures fan el recanvi en 9 setmanes, i per tant 300 lliures ho fan en 6. Amb aquesta manera d’expressar-se s’ignoren les relacions orgàniques entre tots dos components específicament diferents del temps de recanvi. El sentit exacte de dir que el capital avançat de 450 lliures esterlines ha fet 5²/3 recanvis és tan sols que ha completat cinc recanvis sencers i del sisè tan sols ²/3. Per contra, l’expressió que el capital recanviat = 5²/3 vegades el capital avançat, i així en el cas anterior = 5²/3 * 450 lliures = 2.550 lliures, és correcta, ja que si aquest capital de 450 lliures esterlines no es complementa amb un altre capital de 450 lliures esterlines, una part del qual de fet ja s’ha de trobar en el procés de producció, mentre l’altra resta en el procés de circulació. Si el temps de recanvi s’expressa en quantitat de capital recanviat, es pot expressar sempre senzillament en una quantitat de valor disponible (de fet, de producte acabat). La circumstància que el capital avançat no es trobe en una situació en la qual pot obrir de nou el procés de producció, s’expressa en el fet que tan sols una part es troba en una situació productiva, o que per tal de trobar-se en una situació de producció contínua, el capital s’hauria de repartir en una part que es troba constantment en el període de producció i una altra part que es troba constantment en el període de circulació, segons la relació d’aquests períodes. És la mateixa llei que determina la quantitat de capital productiu en funcionament actiu mitjançant la relació del temps de circulació amb el temps de recanvi.

A final de la 51a setmana laboral, que assumim ací com la conclusió de l’any, s’han avançat 150 lliures esterlines del capital II en la producció del producte acabat. Una part ulterior es troba en la forma de capital constant fluid – matèries primers, etc. -, és a dir en una forma en la qual pot funcionar com a capital productiu en el procés de producció. Però una tercera part es troba en forma monetària, particularment, si més no, l’import dels salaris per a la resta del període laboral (3 setmanes), però que no es paga fins a la fi de cada setmana. Per bé que ara aquesta part de capital, en el començament d’un nou any, i per tant d’un nou cicle de recanvi, no es troba en la forma de capital productiu, sinó en la de capital monetari, en la qual no pot entrar en el procés de producció, i per tant es troba en l’obertura del nou recanvi de capital variable fluid, és a dir en força de treball viva, i actiu en el procés de producció. Aquest fenomen apareix perquè la força de treball no es compra ni s’empra de fet més que al començament del període laboral, però no es paga fins a la fi de la setmana. Els diners actuen ací com a mitjà de pagament. Es troben de fet, per tant, d’una banda com a diners encara en mans dels capitalistes, mentre que d’altra banda, la força de treball, la mercaderia que substitueix els diners, ja es troba activa en el procés de producció, de forma que el mateix valor de capital hi apareix doblement.

Si consideram merament els períodes laborals, tenim

El capital global avançat de 900 lliures esterlines ha funcionat doncs 5²/3 vegades l’any com a capital productiu. Que sempre hi haja 450 lliures esterlines en el procés de producció i sempre 450 en el procés de circulació o que, en canvi, 900 lliures esterlines funcionen durant 4¹/2 setmanes en el procés de producció i durant les següents 4¹/2 setmanes en el procés de circulació, no altera la producció de plus-vàlua.

Si consideram, paral·lelament, els períodes de recanvi, tenim

Ja que el recanvi del capital global és igual a la suma dels imports recanviats de I i de II, dividits per la suma de I i II.

S’ha de remcarcar que els capitals I i II, si fossen mútuament independents, constituirien tan sols parts independents i diferents del capital social avançat en la mateixa esfera de la producció. Si el capital social dins d’aquesta esfera de producció consistís tan sols en I i II, per al recanvi del capital social d’aquesta esfera valdria el mateix càlcul que el vàlid per a tots dos components I i II del mateix capital privat. Més enllà d’això, cada part del capital social global investida en una esfera particular de la producció es pot calcular així. Finalment, però, el nombre de recanvi del capital social global és igual a la suma del capital recanviat en les diferents esferes de la producció, dividit per la suma dels capitals avançats en aquestes esferes de la producció.

S’ha de remarcar, a més, que així com en el mateix negoci privat els capital I i II, en sentit estricte, tenen diferents anys de recanvi (en tant que el cicle de recanvi del capital II comença 4¹/2 setmanes després del capital I, i l’any de l’I conclou 4¹/2 setmanes abans del de II), de forma que també els diferents capitals privats de la mateixa esfera de la producció comencen el negoci en segments temporals del tot diferents i els recanvis anuals es completen en moments diferents de l’any. Amb el mateix càlcul mitjà que hem emprat abans per a I i II, n’hi ha prou també per reduir l’any de recanvi de les diferents parts independents del capital social a un any de recanvi unificat.

II. Període laboral superior al període de circulació

Els períodes laboral i de recanvi dels capitals I i II s’entrecreuen per comptes de succeir-se mútuament. Simultàniament s’hi troba un alliberament de capital, la qual cosa no s’esdevenia en el cas considerat anteriorment.

Això no altera, però, el fet que, com a abans 1. el nombre de períodes laborals del capital global avançat és igual a la suma del valor del producte anual de totes dues parts avançades de capital, dividit pel capital global avançat, i 2. el nombre de recanvis del capital global és igual a la suma de tots dos imports recanviat, dividida per la suma de tots dos capitals avançats. També hem de considerar totes dues parts de capital com si realitzassen moviments de recanvi completament diferents entre elles.

__________

Assumim, doncs, de nou, que 100 lliures esterlines s’avancen setmanalment en el procés laboral. El període laboral dura 6 setmanes, i requereix doncs un avançament de 600 lliures (capital I). El període de circulació és de 3 setmanes; per tant el període de recanvi, com abans, és de 9. Un capital II de 300 lliures esterlines entra durant el període de circulació de tres setmanes del capital 1. Si consideram tots dos capital com a mútuament independent, es presenta l’esquema del recanvi anual així:

Taula II

Capital I, 600 lliures esterlines

Capital addicional II, 300 lliures

El procés de producció avança tot l’any mitjançant una escala ininterrompuda i constant. Tots dos capitals I i II resten completament entrelligats. Però, per tal de representar-los lligats, hem d’esquinçar els encreuaments i interseccions i alterar així el nombre de recanvis. Segons la taula anterior resultaria

Això no l’encerta, perquè, com veurem, els períodes reals de producció i circulació no coincideixen en absolut amb els de l’esquema anterior, en els quals es volia representar en general tots dos capitals I i II com a mútuament independents.

En realitat, el capital II no té cap període laboral i de circulació deslligat als del capital I. El període laboral és 6 setmanes, el període de circulació 3 setmanes. Com que el capital II tan sols = 300 lliures, tan sols pot cobrir una part d’un període laboral. Aquest és el cas. A la fi de la 6a setmana apareix un valor de producte de 600 lliures esterlines en circulació i retorna a la fi de la 9a setmana en diners. Per tant, apareix a començament de la 7a setmana el capital II en activitat i cobreix els requereiments del període laboral següent de les setmanes 7a – 9a. Ara bé, segons la nostra sssumpció a la fi de la 9a setmana el període laboral tan sols és a mitges. Apareix doncs a començament de la 10a setmana el capital I ja refluit de 600 lliures esterlines i entrar en activitat i omple amb 300 lliures esterlines l’avançament necessari per a les setmanes 10a – 12a. Per tant disposa el segon període laboral. Es troba un valor de producte de 600 lliures esterlines en circulació i retorna a la fi de la 15a setmana; paral·lelament, però, 300 lliures esterlines, l’import del capital II originari, s’alliberen i poden funcionar en la primera meitat del següent període laboral, per tant en les setmanes 13a-15a. Després d’aquest decurs tornen llavors de 600 lliures esterlines, i 300 resten fins a la conclusió del període laboral, i unes 300 són alliberades per al següent.

La qüestió es presenta així:

D’aquesta manera s’hi donen vuit períodes complets de recanvi d’un capital de 600 lliures esterlines (I: 1a – 9a setmanes; II: 7a - 15a; III: 13a - 21a; IV: 19a - 27a; V: 25a - 33a; VI: 31a - 39a; VII: 37a - 45a; VIII: 43a – 51a setmanes) fins a la fi de 51a setmana. Com que, però, la 49a-51a setmanes cauen en el vuitè període de circulació, les 300 lliures esterlines del mateix capital allibertat entren i mantenen la producció en moviment. D’aquesta forma el recanvi a la fi de l’any és el següent: 600 lliures esterlines han completat el cicle vuit vegades, fent 4800 lliures esterlines. A més, hi ha el producte de les darreres 3 setmanes (49a - 51a), que ha completat un terç del cicle de 9 setmanes, i per tant en la suma de recanvi tan sols hi ha un terç de l’import, de 100 lliures. Si el producte anual de 51 setmanes = 5.100 lliures esterlines, el capital recanviat és tan sols 4.800 + 100 = 4.900 lliures; el capital global avançat de 900 lliures ha recanviat doncs 5⁴/9 vegades, i per tant una mica més que sota el cas I.

En l’exemple present s’assum un cas en el qual el temps laboral = ²/3, el temps de circulació = ¹/3 del període de recanvi, i per tant el temps laboral és un múltiple simple del temps de circulació. Es qüestiona si l’alliberament abans constant de capital es verifica quan això no és el cas.

Si assumim un període laboral = 5 setmanes, el temps de circulació = 4 setmanes, l’avançament de capital per setmana és de 100 lliures.

Fins a la fi de la 14a setmana (11a – 14a) funcionen les 400 lliures alliberades anteriorment; 100 lliures esterlines de les 500 completaven llavors el requeriment del tercer període laboral (11a-15a setmana), de forma que les 400 lliures s’alliberen per al quart període laboral. El mateix fenomen es repeteix en cada període laboral; en el començament hi ha 400 lliures, suficients per a les primeres 4 setmanes. A la fi de la 4a setmana retornen 500 lliures en diners, de les quals tan sols 100 són necessàries per a la darrera setmana, i les 400 lliures restants s’alliberen per al proper període laboral.

Si assumim, a més, un període laboral de 7 setmanes, amb capital I de 700 lliures esterlines; un temps de circulació de 2 setmanes amb el capital II de 200 lliures.

Llavors el primer període de recanvi dura de la 1a setmana a la 9a, i el primer període laboral de la 1a a la 7a, amb un avançament de 700 lliures esterlines, i el primer període de circulació de 8a setmana a la 9a. A la fi de la 9a setmana retornen les 700 lliures en diners.

El segon període de recanvi inclou de la 8a setmana a la 16a, i el segon període laboral de la 8a a la 14a. Els requeriments de la 8a setmana i de la 9a els cobreix el capital II. A la fi de la 9a setmana retornen les 700 lliures anteriors; llavors s’empren 500 lliures fins a la conclusió del període laboral (setmanes 10a-14a). Resten 200 lliures alliberades per al període laboral següent. El segon període de recanvi cobreix les setmanes 15a-16a; a la fi de la 16a setmana retornen de nou 700 lliures. Des d’ara es repeteix el mateix fenomen en cada període laboral. El requeriment de capital de les primeres dues setmanes es cobreix mitjançant les 200 lliures alliberades a la conclusió del període laboral previ; a la fi de la 2a setmana retornen 700 lliures; el període laboral compta, però, encara amb 5 setmanes més, de forma que pot emprar tan sols 500 lliures esterlines; resten alliberades sempre 200 lliures per al proper període laboral.

Es fa evident que el nostre cas, on el període laboral s’assum com més gran que el període de circulació, entre totes les circumstàncies a la conclusió de cada període laboral, hi haurà capital monetari alliberat, que serà de la mateixa grandària que el capital II avançat per al període de circulació. En els nostres exemples el capital II era al començament = 300 lliures, en segon lloc = 400 lliures, en el tercer = 200 lliures; en correspondència el capital alliberat a la conclusió del període laboral és 300, 400, 200.

III. Període laboral inferior al període de circulació

Assumim primerament un període de recanvi de 9 setmanes; de les quals 3 setmanes són del període laboral, amb un capital I disponible = 300 lliures esterlines. El període de circulació és de 6 setmanes. Per a aquestes 6 setmanes cal un capital addicional de 600 lliures, que poden dividir-se de nou, però, en dos capitals de 300 lliures cadascun, amb els quals s’omple cada període laboral. Tenim doncs tres capitals de 300 lliures cadascun, dels quals 300 lliures són sempre ocupades en la producció, mentre que 600 circulen.

Taula III

Capital I:

Kapital II:

Capital III:

Hi tenim la imatge especular precisa del cas I, tan sols amb la distinció que ara tres capitals es relleven per comptes de dos. No trobam un encreuament o intersecció dels capital; cada capital individual pot seguir-se destriadament fins a la conclusió de l’any. Exactament com en el cas I troba doncs un alliberament de capital a la conclusió de cada període laboral. El capital I és investit completament a la de la 3a setmana, retorna completament a la fi de la 9a setmana, i entra de nou en funcionament al començament de la 10a setmana. Similarment, amb els capitals II i III. La successió regular i completa conclou cada alliberament.

El recanvi global es computa de la següents formes:

Assumim ara un exemple en el qual el període de circulació no és un múltiple exacte del període laboral; per exemple, un període laboral de 4 setmanes, i un període de circulació de 5; els imports corresponents de capital serien doncs capital I = 400 lliures esterlines, capital II = 400 lliures esterlines, capital III = 100 lliures esterlines. Donam ara els tres primers recanvis.

Taula IV

Capital I:

Capital II:

Capital III:

Hi trobam intersecció de capitals en la mesura que el període laboral de capital III, que no té cap període laboral independent, perquè cobreix tan sols una setmana, coincideix amb la primera setmana laboral del capital I. Hom troba a la conclusió dels períodes laborals tant del capital I com del capital II que s’allibera un import de 100 lliures, igual al del capital III. Ja que si el capital III omple la primera setmana del segon període laboral i de tots els següents del capital I i a la conclusió d’aquesta primera setmana retorna tot el capital I, 400 lliures, tenim per a la resta del període laboral del capital I tan sols un termini de 3 setmanes i un investiment de capital corresponent de 300 lliures. Amb les 100 lliures així alliberades n’hi ha prou, doncs, per a la primera setmana del període laboral directament succesiu del capital II; a la conclusió d’aquesta setmana retorna tot el capital II amb 400 lliures; com que el període laboral en vigor no pot absorbir més que 300 lliures esterlines, resten alliberades de nou a la conclusió 100 lliures esterlines; i successivament. Es troba doncs un alliberament de capital a l’acabament del període laboral tan aviat com el temps de recanvi no constitueix un mútiple simple del període laboral; i de fet aquest capital alliberat és igual a la porció de capital que ha de cobrir l’excés de període de circulació per damunt de cada període laboral o per damunt d’un múltiple de períodes laborals.

En tots els casos investigats s’assumí que tant el període laboral com el temps de circulació resten idèntics durant tot l’any en qualsevol dels negocis fins ara considerats. Aquesta assumpció era necessària si volíem determinar la influència del temps de circulació en el recanvi i en l’avançament de capital. Que en la realitat això no siga vàlida en aquesta incondicionalitat no altera la qüestió.

Hem considerat en tot aquesta secció tan sols el recanvi de capital circulant, no del fix. Per la simple raó que la qüestió tractada no té res a veure amb el capital fix. Els mitjans de treball, etc., emprats en el procés de producció constitueixen únicament capital fix en la mesura que el temps d’ús dura més que el període de recanvi del capital fluid; en la mesura que el temps durant el qual aquests mitjans de treball perduren i serveixen en processos laborals constantment repetits, és més llarg que el període de recanvi del capital fluid, i per tant són = n períodes de recanvi del capital fluid. Amb independència de si el temps global constituït per aquests n períodes de recanvi de capital fluid és més llarg o més breu, la part de capital productiu que s’avança durant aquest temps en capital fix, no s’hi avança de nou després. Continua a funcionar en l’antiga forma d’ús. La distinció és tan sols que, segons la durada diferent dels períodes laborals individuals cada període de recanvi del capital fluid, el capital fix cedeix una part més o menys elevada del seu valor originari al producte d’aquest període laboral, i que, segons la durada del temps de circulació de cada període de recanvi, retorna més ràpidament o més lentament una part de valor del capital fix cedida al producte en forma monetària. La natura de l’objecte que tractam en aquesta secció – el recanvi de la part circulant del capital productiu – deriva de la natura d’aquesta mateixa part de capital. El capital fluid emprat en un període laboral no es pot emprar en un nou període laboral abans que complete el seu recanvi, que, a partir de capital-mercaderia, es reconvertesca en capital monetari i, després, en capital productiu de nou. I per tant el primer període laboral s’ha de continuar seguidament d’un segon, cal avançar nou capital i convertir-lo en els elements fluids del capital productiu, i de fet en una quantitat suficient per cobrir el buit provocat pel període de circulació del capital circulant avançat per al primer període laboral. D’ací la influència de la durada del període laboral del capital fluid en l’escala de funcionament del procés laboral i en la divisió del capital avançat, és a dir en l’addició de noves porcions de capital. Això és justament ço que havíem de considerar en aquesta secció.

IV. Resultat

De la recerca anterior s’extreu:

A. Les porcions diferents en les quals s’ha de repartir el capital per tal que una part puga trobar-se constantment en el període laboral, mentre una altra es troba en el període de circulació – succeir-se, com capitals privats diferents i independent en dos casos. 1. Quan el període laboral és igual al període de circulació, el període de recanvi es divideix en dues seccions iguals. 2. Quan el període de circulació és més llarg que el període laboral, però alhora constitueix un múltiple senzill de períodes laborals, de forma que un període de circulació = n períodes laborals, on n ha d’ésser un nombre sencer. En aquest cas no s’allibera cap part del capital avançat successiu.

B. Paral·lelament, en tots els casos on el període de circulació és més elevat que el període laboral, sense que en constituesca un múltiple senzill, i 2. on el període laboral és més elevat que el període de circulació, s’esdevé que una part del capital global fluid des del segon recanvi s’allibera constament i periòdica a la conclusió de cada període laboral. I, de fet, aquest capital alliberat és igual a la part avançada de capital global per al període de circulació, quan el període laboral és més llarg que el període de circulació, i igual a la part de capital que ha d’omplir l’excés de període de circulació per damunt del període laboral o d’un múltiple de períodes laborals, sempre que el període de circulació siga més llarg que el període laboral.

C. Se segueix que per al capital global social, si se’n considera la part fluid, l’alliberament de capital ha d’ésser la regla, mentre que la mera alterança de capital successius que funcionen en el procés de producció hauria de constituir l’excepció. Ja que la igualtat dels períodes laboral i de circulació, o la igualtat del període de circulació amb un múltiple simple de períodes laborals, aquesta proporcionalitat regular dels dos components del període de recanvi no té res a veure amb la natura de la qüestió i per aquesta raó tan sols es trobaria, en termes generals, de forma excepcional.

Una part força important del capital circulant social, que es recanvia diverses vegades a l’any, es troba durant el cicle anual de recanvi periòdicament en la forma de capital alliberat.

A més, és clar que, si totes les altres circumstàncies es prenen com a constants, la grandària d’aquest capital alliberat creix amb l’abast del procés laboral o amb l’escala de la producció, i per tant en general amb el desenvolupament de la producció capitalista. En el cas sub B.2., com que el capital global avançat creix; en B.1, com que amb el desenvolupament de la producció capitalista creix la durada del període de circulació, per tant també els períodes de circulació en els casos que el període laboral no té una relació proporcional amb tots dos períodes.

En el primer cas, per exemple, havíem d’investir 100 lliures esterlines setmanals. Per a un període laboral de sis setmanes, 600 lliures esterlines; per a un període de circulació de tres setmanes, 300 lliures esterlines; tot plegat, 900. Ací s’alliberen constantment 300 lliures esterlines. Per contra, si s’investeixen 300 lliures esterlines setmanals, tenim per al període laboral 1800 lliures esterlines, per al període de circulació 900; i per tant també s’alliberen periòdicament 900 lliures per comptes de 300..

D. El capital global de 900 lliures esterlines s’ha de repartir en dues parts, com abans 600 lliures per al període laboral i 300 per al període de circulació. La part que s’investeix realment en el procés laboral disminueix, doncs, en un terç, de 900 a 600, i per tant l’escala de la producció es redueix un terç. D’altra banda, les 300 lliures funcionen tan sols per fer continus els períodes laborals, de forma que en cada setmana de l’any es puguen investir 100 lliures en el procés laboral..

Considerat abstractament, això és el mateix tant si les 600 lliures esterlines treballen durant 6 * 8 = 48 setmanes, com si tot el capital de 900 lliures s’investeix durant 6 setmanes en el procés laboral i llavors resta aturat durant el període de circulació de 3 setmanes; en el darrer cas treballaria, en el decurs de 48 setmanes, 5¹/3 * 6 = 32 setmanes (producte = 5¹/3 * 900 = 4.800 lliures), i s’aturaria 16 setmanes. Però, a banda del deteriorament més elevat del capital fix durant l’aturada de 16 setmanes i l’encariment del treball, que s’ha de pagar durant tot l’any, encara que tan sols actuen durant una part, aquesta interrupció regular del procés de producció és directament irreconciliable amb el funcionament de la gran indústria moderna. Aquesta continuïtat és ella mateixa una capacitat productiva del treball.

Si veiem-hi ara, de més a prop, el capital alliberat, suspès de fet, es mostra que una part important ha de posseir sempre la forma de capital monetari. Restam en l’exemple: període laboral de 6 setmanes, període de circulació de 3 setmanes, investiment setmanal de 100 lliures esterlines. A la meitat del segon període laboral, a la fi de la 9a setmana, retornen 600 lliures esterlines, de les quals tan sols 300 s’investeixen durant la resta del període laboral. A la fi del segon període laboral s’alliberen, doncs, 300 lliures esterlines. En quina situació es troben aquestes 300 lliures esterlines? Assumirem que s’investeix ¹/3 en salaris, ²/3 en matèries primeres i auxiliars. De les 600 lliures retornades es troben, doncs, 200 lliures per a salaris en forma monetària i 400 lliures en la forma d’estoc productiu, en la forma d’elements del capital productiu fluid constant. Però com que la segona meitat del període laboral tan sols requereix la meitat d’aquest estoc productiu, l’altra meitat es troba durant 3 setmanes en la forma d’excedent, és a dir d’estoc productiu excedentari superior a un període laboral. El capitalista sap, però, que del capital retornat d’aquesta part (=400 lliures esterlines) tan sols s’empra la meitat = 200 lliures en el període laboral en curs. Dependrà, doncs, de les condicions de mercat si aquestes 200 lliures esterlines es converteixen de nou, completament o en part, en estoc productiu excedentari o si es mantenen totalment o parcial com a capital monetari a l’espera de condicions de mercat més favorables. D’altra banda, s’entén que la part investida en salaris = 200 lliures esterlines reté la forma monetària. El capitalista no pot dipositar la força de treball en magatzems com fa amb les matèries primeres després d’haver-les comprat. Ha d’incorporar-la en el procés de producció i pagar-la a la fi de la setmana. Del capital alliberat de 300 lliures esterlines, en qualsevol cas, aquestes 100 lliures posseiran la forma de capital alliberat, és a dir de capital monetari no necessari per al període laboral. El capital alliberat en forma de capital monetari ha d’ésser, doncs, si més no, igual a la part de capital variable, investida en salaris; com a màxim, pot incloure tot el capital alliberat. En la realitat, oscil·la constantment entre aquests mínim i màxim.

El capital monetari alliberat d’aquesta manera mitjançant el mer mecanisme del moviment de recanvi (juntament amb els refluxos successius de capital fix i amb el capital monetari necessari per a cada procés laboral) ha de jugar un paper rellevant tan aviat com es desenvolupa el sistema de crèdit i ha de constituir-ne alhora el fonament.

Assumim en el nostre exemple que el temps de circulació s’escurça de 3 setmanes a 2. Això no seria normal, sinó una conseqüència d’un bon temps de negoci, d’uns terminis de pagament més breus, etc. El capital de 600 lliures esterlines, que s’investeix durant el període laboral, retorna una setmana abans que siga necessari, i per tant s’allibera durant aquesta setmana. A més, com abans, en mig del període laboral s’alliberen 300 lliures esterlines (part de les 600), però per 4 setmanes per comptes de 3. Es troben, doncs, en el mercat monetari durant una setmana 600 lliures, i 300 lliures durant 4 setmanes per comptes 3. Com que això no afecta tan sols un capitalista, sinó molts, i es produeix en períodes diferents de branques econòmiques diferents, es requereix més capital monetari disponible en el mercat. Si aquesta situació dura prou, la producció s’expandeix mentre siga possible; els capitalistes, que treballen amb capital prestat, exerciran una menor demanda en el mercat monetari, amb un efecte tan favorable com un augment de l’oferta; o, finalment, les sumes que s’han fet supèrflues per al mecanisme, són retirades definitivament del mercat monetari.

Com a conseqüència de la contracció del temps de circulació de 3 a 2 setmanes, i per tant d’un període de recanvi que passa de 9 a 8 setmanes, es fa superflu ¹/9 del capital global avançat; el període laboral de sis setmanes es pot mantindre ara constantment amb 800 lliures esterlines, per comptes de 900. Una part de valor del capital-mercaderia = 100 Pfd.St., una vegada reconvertida en diners, reté aquesta condició de capital monetari, sense funcionar de nou com a part del capital avançat per al procés de producció. Mentre la producció continua en la mateixa escala i resten les mateixes condicions, com els preus, etc., disminueix la suma de valor de capital avançat de 900 lliures esterlines a 800; les 100 lliures restants del valor originàriament avançat se separen en la forma de capital monetari. Com a tal entra en el mercat monetari i constitueix una part excedència del capital en funcionament.

Hom veu com pot sorgir-hi una plètora de capital monetari – i de fet ni tan sols en el sentit que l’oferta de capital monetari siga més gran que la demanda; això és sempre únicament una plètora relativa, com per exemple es dóna en el «període melancòlic», que obre després de la fi de la crisi el nou cicle. També en el sentit que una part determinada del valor avançat de capital es fa supèrflua per al funcionament del procés global de reproducció social (que inclou el procés de circulació) i per tant se la separa en forma de capital monetari; una plètora que, amb el manteniment de l’escala de producció i del nivell de preus, s’origina mitjançant la mera contracció del període de recanvi. La quantitat – més gran o més petita – de diners que es troben en circulació no hi té la més mínima influència.

Assumim contràriament que el període de circulació s’allarga, posam, de 3 setmanes a 5. Llavors, amb el següent recanvi, el reflux de capital avançat s’esdevé 2 setmanes més tard. La darrera part del procés de producció d’aquest període laboral no es pot continuar mitjançant el mecanisme de recanvi del propi capital avançat. Amb una durada més llarga d’aquesta situació, podria tindre lloc una contracció del procés de producció, una reducció de volum, així com en el cas anterior n’hi havia una ampliació. Però si el procés perduràs a la mateixa escala per tota la durada d’aquest allargament del període de circulació, caldria augmentar el capital avançat en ²/9 = 200 lliures. Aquest capital addicional tan sols es pot aconseguir en el mercat monetari. Si l’allargament del període de ciculació es produeix en una o més branques de la producció, pot exercir una pressió en el mercat monetari, si no és que aquest efecte és superar des d’una altra banda. També en aquest cas és evident i palpable que aquesta pressió, com la plètora anterior, no té res a veure amb un canvi en els preus de les mercaderies ni en la quantitat de mitjans disponibles de circulació.

{La preparació d’aquest capítol per a la imprempta ha provocat no poques dificultats. Tan ferm com era Marx en àlgebra, li restà incòmode el càlcul numèric, particularment el comercial, malgrat que hi ha un gruix volum de llibretes que contenen nombrosos exemples de tota mena de càlculs comercials que havia realitzat ell amb nombrosos exemples. Però el coneixement dels mètodes individuals de càlcul i l’exercici en la comptabilitat pràctica quotidiana del comerciant no són de cap manera idèntics, i en conseqüència s’embolicà tant en els càlculs de recanvis que, a banda dels llocs que deixà buits, n’hi hagué d’incorrectes i contradictoris. En les taules anteriors tan sols he preservat les dades correctes més senzilles i aritmètiques, i de fet principalment per la raó següent.

Els resultats insegurs d’aquests càlculs fatigosos han conduït a Marx a concedir una importància immerescuda – en opinió meua – a una circumstància de fet poc important. Vull dir ço que ell anomena l’«alliberament» de capital monetari. La relació real de coses, sota les precondicions abans esmentades, és aquesta:

Tant se val la relació quantitativa entre el període laboral i el temps de circulació, i per tant entre el capital I i capital II, retorna al capital, en forma monetària, després de la fi del primer recanvi i posteriorment en intervals regulars iguals a la durada d’un període laboral, el capital requerit per a un període laboral, és a dir, una suma igual al capital I.

Si el període laboral = 5 setmanes, el temps de circulació = 4 setmanes, el capital I = 500 lliures esterlines, retorna cada vegada una suma monetària de 500 lliures esterlines: a la fi de les setmanes 9a, 14a, 19a, 24a, 29a, etc.

Si el període laboral = 6 setmanes, el temps de circulació = 3 setmanes, el capital I = 600 lliures esterlines, retornen les 600 lliures esterlines: a la fi de les setmanes 9a, 15a, 21a, 27a, 33a, etc.

Finalment, hi ha el període laboral = 4 setmanes, temps de circulació = 5 setmanes, capital I = 400 lliures esterlines, se segueix un retorn de 400 lliures esterlines: a la fi de les setmanes 9a, 13a, 17a, 21a, 25a, etc.

Que aquests diners retornats siguen superflus i, si ho són, en quina quantitat, i en conseqüència siguen alliberats durant el període laboral vigent, és immaterial. S’assum que la producció continua ininterrompuda en l’escala corrent, i per tal de fer-ho possible cal disposar de diners i, per tant, de retorn, tant si se l’«allibera» com si no. Si la producció s’interromp, també ho fa l’alliberament.

Amb altres mots: se’n dedueix certament un alliberament de diners, i per tant la constitució d’un capital latent, merament potencial, en forma monetària; però sota totes les circumstàncies i no tan sols sota les condicions especials precisades en el text; i se’n segueix a una escala més elevada que l’assumida en el text. En relació al capital circulant I, el capitalista industrial es troba a la fi del recanvi exactament en la mateixa situació que en l’establiment del negoci: ho té tot de nou a les mans d’un plegat, mentre que tan sols ho pot transformar de nou en capital productiu gradualment.

Ço que preval en el text és la demostració que, d’una banda, una part considerable del capital industrial ha d’ésser disponible constantment en forma monetària, i d’altra banda que una part encara més considerable ha d’assumir la forma monetària temporalment. Aquesta demostració, com a molt, s’enforteix amb aquestes meues remarques afegides. - F. E.}

V. Efecte dels canvis de preu

Hem assumit abans uns preus constants i una escala de producció constant, d’una banda, i la contracció o expansió del temps de circulació de l’altra. Suposa ara, contràriament, una durada constant del període de recanvi, una escala de producció constant, però de l’altra banda un canvi de preu, és a dir la caiguda o pujada en el preu de matèries primeres, materials auxiliars i treball o dels dos primers d’aquests elements. Suposam que el preu de les matèries primeres i auxiliars, així com els salaris, cau a la meitat. Llavors caldrien en el nostre exemple 50 lliures setmanals per comptes de 100 i per a un període laboral de nou setmanes un capital avançat de 450 lliures esterlines per comptes de 900. 450 lliures esterlines de capital avançat són separades primerament com a capital monetari, però el procés de producció a la mateixa escala i amb el mateix període de recanvi i la divisió anterior continuen igual. També la quantitat anual de producte resta constant, però el seu valor cau a la meitat. Ni una acceleració en la circulació, ni tampoc una alteració de la quantitat de diners circulants ha provocat aquest canvi, que s’acompanya també d’un canvi en l’oferta i la demanda de capital monetari. La caiguda de valor, o preu, dels elements del capital productiu a la meitat té inicialment l’efecte de disminuir a la meitat el valor de capital que cal avançar per a la continuació a la mateixa escala del negoci X, i per tant també tan sols la meitat de diners seran llençats al mercat per part del negoci X, ja que el negoci X avançat primer aquest valor de capital en la forma de diners, és a dir de capital monetari. La quantitat de diners posada en circulació ha disminuït perquè el preu dels elements de la producció ha caigut. Aquest seria el primer efecte.

En segon lloc, però, la meitat del valor originàriament avançat de capital de 900 lliures esterlines = 450 lliures esterlines, que a) passava successivament per les formes de capital monetari, capital productiu i capital-mercaderia, b) existia simultàniament i constant en part en la forma de capital monetari, en part en la de capital productiu i en part en la de capital-mercaderia, se separa del cicle del negoci X i entra doncs com a capital monetari addicional en el mercat monetari, i hi afecta com a component addicional. Aquestes 450 lliures esterlines alliberades actuen com a capital monetari, no perquè s’hagen fet supèrflues per al funcionament del negoci X, sinó perquè són component del valor originari de capital, i per tant actuen com a capital i no s’han d’esmerçar com a mers mitjans de circulació. La forma més immediat per deixar-les actuar com a capital és llençar-les com a capital monetari en el mercat monetari. D’altra banda l’escala de la producció (a banda del capital fix) es podria també doblar. Amb el mateix capital avançat de 900 lliures esterlines, funcionaria llavors un procés de producció d’abast duplicat.

Si pugen d’altra banda els preus dels elements fluids del capital productiu en una meitat, de forma que, per comptes de 100 lliures setmanals, hi calen 150, per comptes de 900 lliure caldran 1350 setmanals. Caldria un capital addicional de 450 lliures esterlines per menar el negoci en la mateixa escala, i això exerciria pro tanto, segons la situació del mercat monetari, una pressió més o menys gran. Si tot el capital disponible ja fos ocupat, hi hauria una competència augmentada pel capital disponible. Si una part fos desocupada, seria activada pro tanto.

Però també en tercer lloc, en una determinada escala de la producció, i amb una velocitat de recaviu i preu dels elements del capital productiu fluid constants, el preu del producte del negoci X pot caure o pujar. Si cau el preu de les mercaderies ofertes pel negoci X, el preu del capital-mercaderia de 600 lliures esterlines, que llença constantment a la circulació, per exemple, s’enfonsa fins a 500 lliures esterlines. Una sisena part del valor del capital avançat ja no retorna des del procés de circulació (la plus-vàlua continguda en el capital-mercaderia resta ací fora de qüestió); es perd en el procés. Però com que el valor, o preu, dels elements de producció resta constant, aquest reflux de 500 lliures esterlines ja no és suficient més que per reposar ⁵/6 del capital ocupat constantment en el procés de producció. Caldria doncs un capital monetari addicional de 100 lliures esterlines per continuar la producció en la mateixa escala.

Inversament, si puja el preu del producte del negoci X, de forma que el preu del capital de mercaderia passàs de 600 lliures esterlines a, posam, 700. Una setena part del preu = 100 lliures esterlies no entra en el procés de producció, no s’hi avançat, sinó que retorna des del procés de circulació. Calen, però, tan sols 600 lliures esterlines per resposar els elements productius; hi ha un alliberament, doncs, de 100 lliures.

La recerca de les causes per les quals en el primer cas el període de recanvi s’abreuja o s’escurça, i en el segon cas puja o baixa el preu de les matèries primeres i del treball, i en el tercer puja o baixa el preu dels productes oferts, no pertoca al cercle de la recerca actual.

Ço que hi pertoca, però, és:

I. Cas. Escala constant de producció, preu constant dels elements de producció i dels productes, canvi en el període de circulació i, per tant, del de recanvi.

Segons l’assumpció del nostre exemple, mitjançant l’escurçament del període de circulació, cal ¹/9 menys de capital total avançat, de forma que es redueix de 900 a 800 i se’n separen 100 lliures esterlines de capital monetari.

El negoci X ofereix, com a bans, el mateix producte de sis setmanes amb el mateix valor de 600 lliures esterlines, i com que es treballa ininterrompudament durant tot l’any, ofereix en 51 setmanes la mateixa quantitat de producte per valor de 5.100 lliures esterlines. Per tant, en relació a la quantitat i al preu del producte llençat a la circulació per aquest negoci, no hi ha cap alteració, i tampoc en relació als terminis en els quals es llença el producte al mercat. Però se’n separen 100 lliures esterlines ja que, degut a l’escurçament del període de circulació, el procés s’efectua amb tan sols 800 lliures esterlines de capital avançat, per comptes de 900. Les 100 lliures de capital separat existeixen en la forma de capital monetari. No representen de cap manera una part del capital avançat que hauria de funcionar constantment en la forma de capital monetari. Suposam que del capital fluid avançat I = 600 lliures esterlines, s’investeixen ⁴/5 constantment en materials de producció, = 480 lliures, i ¹/5 = 120 lliures e salaris. Per tant, setmanalment, 80 lliures en materials de producció, 20 lliures en salaris. El capital II = 300 lliures esterlines s’ha de repartir doncs en ⁴/5 = 240 lliures per a materials de producció i ¹/5 = 60 lliures per a salaris. El capital investit en salaris s’ha d’avançar sempre en forma monetària. Tan aviat com es reconverteix el producte-mercaderia en l’import de 600 lliures en metàlics, és a dir que es ven, es poden reconvertir 480 en materials de producció (en estoc productiu), però les 120 lliures mantenen la forma monetària, per servir al pagament dels salaris de les 6 setmanes. Aquestes 120 lliures són el mínim del capital retornat de 600 lliures que s’ha de renovar i reposar sempre en forma de capital monetari, i per tant ha d’ésser sempre disponible com a part del capital avançat que funciona en metàl·lic.

Si s’alliberen ara periòdicament 300 lliures durant tres setmanes, i són igualment divisibles en 240 lliures d’estoc productiu i 60 de salaris, mitjançant l’escurçament del temps de circulació, se’n separen 100 lliures en la forma de capital monetari, totalment generades a partir del mercanisme de recanvi – d’on venen els diners d’aquest capital monetari de 100 lliures? Tan sols una cinquena part consisteix en capital monetari alliberat dins del recanvi. Però ⁴/5 = 80 lliures ja són reposades mitjançant un estoc productiu addicional del mateix calor. De quina manera aquest estoc productiu addicional es converteix en diners, i d’on venen els diners d’aquesta substitució?

Si s’ha produït l’escurçament del temps de circulació, llavors de les 600 lliures anteriors, tan sols 400, per comptes de 480, es reconverteixen en estoc productiu. Les 80 lliures restants es consoliden en forma monetària i constitueixen, juntament amb les 20 lliures dels salaris, les 100 lliures de capital separat. Per bé que aquestes 100 lliures provenen de la circulació, mitjançant la venda del capital-mercaderia de 600 lliures, i ara se les hi retira en no investir-les de nou en salaris i elements de producció, no s’ha d’oblidar que, en ésser en forma monetària, són de nou en la mateixa forma amb la qual foren originàriament llençades a la circulació. Inicialment s’investeixen 900 lliures esterlines en estoc productiu i en salaris. Per conduir el mateix procés de producció, ara n’hi ha prou amb 800. Les 100 lliures així separades en diners constitueixen ara un nou capital monetari que s’ha d’investir, un nou component del mercat monetari. De fet, ja es trobaven abans periòdicament en la forma de capital monetari alliberat i de capital productiu excedentari, però aquesta situació latent era ella mateixa una condició per a la conducció del procés de producció, per a la continuïtat. Ara ja no hi calen i constitueixen per això nou capital monetariari i un component del mercat monetari, per bé que no constitueixen un element addicional de l’estoc monetari socialment disponible (ja que existien al començament del negoci i hi eren llençades a la circulació) ni un tresor acumulat de nou.

Aquestes 100 lliures són ara retirades de fet de la circulació, en la mesura que són una part del capital monetari avançat, que ja no s’aplica al mateix negoci. Però aquesta retirada tan sols és possible perquè la conversió de capital-mercaderia en diners i d’aquests diners en capital productiu, m’ - d – m, accelerat en una setmana, de forma que la circulació dels diners actius en aquest procés s’accelera. Hi són retirats perquè ja no calen per a la circulació del capital X.

S’hi ha assumit que el capital avannçat pertany a qui l’empra. Si l’hagués manllevat, res no hi hauria canviat. Amb l’escurçament del temps de recanvi li caldria un capital manllevat de 800 lliures per comptes de 900. Les 100 lliures, quan retornen al creditor, constituïrien com a abans un capital monetari nou de 100 lliures, tan sols que en les mans d’Y per comptes de les mans d’X. Si el capitalista X rebés a més un material productiu per valor de 480 lliures esterlines de crèdit, de forma que tan sols hagués d’avançar en diners 120 lliures per a salaris, hauria d’adquirir ara 80 lliures menys de material productiu a crèdit, i això constituïria doncs un capital-mercaderia addicional per al crèdit del capitalista, mentre que el capitalista X hauria separat 20 lliures en diners.

L’estoc addicional de producció es redueix ara ¹/3. Era ⁴/5 de 300 lliures, el capital addicional II, = 240 Pfd.St., i ara és únicament = 160 Pfd.St.; és a dir, l’estoc addicional de 2 setmanes per comptes de 3. Es renova ara cada 2 setmanes, per comptes de 3, però també únicament per a 2 setmanes per comptes 3. Les adquisicions, per exemple en el mercat de cotó, es repeteixen més sovint i en porcions més petites. Es retira del mercat la mateixa porció de cotó, ja que la quantitat de producte resta igual. Però la retirada es divideix diferentment en el temps i per un temps més prolongat. Assumim, per exemple, que es tracta de 3 mesos o de 2; i que el consum anual de cotó és de 1.200 bales. En el primer cas es ven:

Paral·lelament, en el segon cas:

Així, els diners investits en el cotó retornen completament un mes després, en novembre per comptes d’octubre. Si, per tant, mitjançant l’escurçament del temps de circulació, i del temps de recanvi, ¹/9 del capital avançat = 100 lliures se separen en forma de capital-meercaderia, i si aquestes 100 lliures esterlines es componen de 20 lliures esterlines de capital monetari excedentari per al pagament periòdic dels salaris setmanes i de 80 lliures esterlines per a l’estoc productiu excedentari periòdic d’una setmana – es correspon, en relació a aquestes 80 lliures, una reducció en l’estoc excedentari de producte per la banda del fabricant, i d’un estoc augment de mercaderies per la banda del comerciant de cotó. Aquest cotó resta en qualsevol cas més temps en el magatzem com a mercaderia, com més breu reste en el magatzem del fabricant com a estoc de producció.

Fins ara assumíem que l'escurçament del temps de circulació en el negoci X es devia al fet que X venia les mercaderies o n'obtenia el pagament més ràpidament, o que en cas de crèdit, tenia els terminis de pagament més curts. Aquest escurçament s'atribuïa a un escurçament de la venda de les mercaderies, de la conversió de capital-mercaderia en capital monetari, m' - d, primera fase del procés de circulació. Podia també derivar-se de la segona fase d – m i per tant d'una alteració simultànua, fos en el període laboral, o en el temps de circulació dels capitals Y, Z, etc., que forneixen al capitalista X els elements de producció del seu capital fluid.

Per exemple, si el cotó, carbó, etc., amb l'antic transport, passava 3 setmanes de viatge des del lloc de producció o emmagatzematge fins al punt de producció del capitalista X, el mínim d'estoc productiu d'X havia de durar 3 setmanes fins a l'arribada de nous estocs. Mentre el cotó i el carbó es troben de viatge, no poden servir de mitjans de producció. Constitueixen ara més aviat uns objectes de treball de la indústria del transport i del capital que s'hi ocupa i capital-mercaderia que es troba en circulació per al productor de carbó o pel venedor de cotó. Amb un transport millorat es redueix el viatge a 2 setmanes. Així l’estoc productiu es podria convertir d’un de tres setmanes en un altre de dues. Això allibera un capital addicional avançat de 80 lliures esterlines i igualment 20 lliures per a salaris, perquè el capital recanviat de 600 lliures esterlines retorna una setmana abans.

D’altra banda, si, per exemple, el període laboral del capital que forneix les matèries primeres s’escurça (se’n donen exemples en els capítols anteriors), també apareix la possibilitat de renovar les matèries primeres en menys temps, i es pot disminuir l’estoc productiu i els intervals entre períodes de renovació es poden escurçar.

Si, inversament, el temps de circulació i, així doncs, el període de recanvi, s’allarguen, caldrà l’avançament de capital addicional. De la butxaca del propi capitalista, si posseeix capital addicional. Però llavors s’haurà investit en qualsevol forma, com a part del mercat monetari; per fer-lo disponible, caldrà dissoldre’l fins a la forma antiga, per exemple, amb la venda d’acció, amb la retirada de dipòsits, de forma que en aquest cas també hi haurà un efecte indirecte en el mercat monetari. O l’ha de manllevar. Pel que fa a la part de capital addicional necessària per als salaris, s’haurà d’avançar sempre en condicions normals com a capital monetari, i en aquest sentit el capitalista X exerceix una porció de pressió directa en el mercat monetari. Per a la part que s’ha d’investir en materials de producció això tan sols és indispensable si ho ha de pagar al comptat. Si pot rebre crèdit, exerceix una influència directa petita en el mercat monetari, ja que el capital addicional s’avança llavors directament com a estoc productiu i no en primera instància com a capital monetari. En la mesura que el creditor llence la lletra de canvi rebuda d’X directament al mercat monetari, i permet que la descompten, actua indirectament, a través d’una segona mà, en el mercat monetari. Si utilitza, però, aquesta lletra de canvi per cobrir un deute pendent, per exemple, aquest capital avançat addicional no afecta el mercat monetari ni directament ni indirecta.

II. Cas. Canvi de preu dels materials de producció, amb totes les altres circumstàncies inalterades.

Asumíem abans que el capital global de 900 lliures esterlines que s'investia = 720 lliure en materials de producció i ¹/5 = 180 lliures en salaris.

Si els materials de producció cauen a la mateixa, es requerirà per a un període laboral de sis setmanes tan sols 240 lliures esterlines per comptes de 480, i per al capital addicional nr. II tan sols 120 lliures per comptes de 240. El capital I es redueix de 600 lliures esterlines a 240 + 120 = 360 lliures i el capital II de 300 a 120 + 60 = 180. El capital global de 900 a 360 + 180 = 540. Se'n separen, doncs, 360 lliures esterlines.

Aquest capital separa i ara desocupat, capital monetari que cerca un investiment en el mercat monetari, no és més que un tros del capital avançat originàriament avançat com a capital monetari de 900 lliures esterlines que, degut a la caiguda de preu dels elements de producció, en els quals es reconverteix periòdicament, s'ha fet superflu, si és que el negoci no s'amplia i continua a la mateixa escala. Si la caiguda de preu no es degués a una circumstància accidental (una collita particularment rica, sobreoferta, etc.), sinó a un augment de la productivitat en la branca que ofereix les matèries primeres, de forma que aquest capital monetari és una addició absoluta al mercat monetari i, en general, al capital disponible en la forma de capital monetari, ja que no constitueix cap porció integral del capital ja emprat.

III. Cas. Canvi de preu en el preu de mercat del propi producte.

En una caiguda de preu es perd una part del capital, i se l'ha de reposar mitjançant un nou avançament de capital monetari. Aquesta pèrdua del venedor es pot recuperar mitjançant el comprador. Directament, quan el producte ha caigut en preu de mercat únicament per conjunctures accidentals i posteriorment s'eleva al preu normal. Indirectament, quan el canvi de preu és provocat per un canvi de valor que actua en el vell producte i que, si el producte passa de nou, com a element de producció, a una altra esfera de la producció, allibera capital pro tanto. En tots dos casos el capital perdut per a X, i per a la substitució del qual pressionarà al mercat monetari, el poden aportar els socis com a nou capital addicional. Llavors s'hi dóna tan sols una transferència.

Si puja inversament el preu del producte, una part del capital que no s'avançava és arrabassada a la circulació. No és cap part orgànica del capital avançat en el procés de producció i no constitueix doncs, si no és que la producció s'amplia, un capital monetari separat. Com que hem assumit que els preus dels elements del producte eren donats abans que entrassen en el mercat com a capital-mercaderia, un canvi real de valor hauria provocat una elevació de preus si actuàs retroactivament, és a dir, si pujassen substancialment les matèries primeres. En aquest cas el capital X guanyaria amb el producte que circulàs com a capital-mercaderia i amb l'estoc productiu disponible. Aquest guany li forniria un capital addicional, que necessitaria ara amb els preus nous, més elevats, dels elements de producció per tal de continuar el negoci.

O l'elevació de preu, però, és tahn sols tranistòria. Ço que llavors es necessita des de la banda del capitalista X com a capital addicional, s'allibera des de l'altra banda, tan bon punt el seu producte constitueix un element de producció per a una altra branca. Ço que un perd, l'altra l'ha guanyat.

Notes

(31) Les setmanes que recauen en el segon any de recanvi es posen entre parèntesis. <=