El manuscrit que ara imprimim—la lletra a Bracke així com la crítica de l'esborrany de programa—fou enviat el 1875 poc abans del Congrés d'Unificació de Gotha [2] a Bracke perquè passàs per Geib, Auer, Bebel i Liebknecht i retornàs després a Marx. D'ençà que la sessió del partit a Haller [3] posà la discussió del Programa de Gotha en l'ordre del dia del partit, vaig creure que seria culpable per omissió si no publicava aquest important, possiblement el més important, document en relació a aquesta discussió. En segon lloc però trobàrem adient aleshores, no feia ni dos anys del Congrés de la Internacional a Den Haag [4], en la lluita més violenta amb Bakunin i els seus anarquistes, que ens feien responsables de tot allò que havia passat a Alemanya en el moviment obrer; havíem d'esperar així que hom revelàs també la paternitat d'aquest programa. Aquesta mirada enrera ara es veu superada i amb ella la necessitat dels punts qüestionats.
També per raons de la llei de premsa determinades frases se suggereixen tan sols amb punts suspensius. Allà on vaig haver de seleccionar una expressió més tova, la col·loc entre parèntesis rectes. Altrament el text és literal.
1. Aquest prefaci fou escrit per Engels per a la publicació de la Crítica del Programa de Gotha de Marx. Amb la publicació d'aquest treball, que es troba entre els documents teòrics més importants del socialisme revolucionari i com a exemple de la lluita irreconciliable contra l'oportunisme, Engels volia produir un impacte en els elements oportunistes destacats de la socialdemocràcia alemanya. Això era força necessari, ja que davant el partit hi havia la tasca de discutir l'esborrany d'un nou programa que hauria d'ésser acceptat al Congrés del Partit a Erfurt. Per publicar la Crítica del Programa de Gotha, Engels hagué de superar una certa resistència de part dels dirigents de la socialdemocràcia alemanya. Les poques supressions i l'estovament de les expressión més dures es degueren a l'atitud de l'editor de Neue Zeit, Dietz, i del redactor de la publicació, Kautsky. El treball publicat fou rebut amb desaprovació per part del grup socialdemòcrata del Reichstag i pel consell de redacció de Vorwärts. Amb tot, el treball de Marx, com Engels havia previst, tant en el propi partit com entre els socialistes d'altres països, que consideraren el document com un programa per tot el moviment socialista internacional, fou satisfactòriament fructífer.
En vida d'Engels mai no es tornà a presentar la Crítica del Programa de Gotha amb el prefaci d'Engels.
2. En el Congrés d'Unificació del Partit de Gotha del 22 al 27 de maig del 1875 tingué lloc la unió de les dues direccions del moviment obrer alemany—el Partit Obrer Socialdemòcrata (Eisenachià), dirigit per August Bebel i Wilhelm Liebknecht, i l'Associació General dels Treballadors Alemanys lassalliana. Així el partit de la classe obrera alemanya rebia a la fi un caràcter nacional. El partit unificat dugué fins el 1890 el nom de Partit Obrer Socialista d'Alemanya. L'esborrany de programa presentat al Congrés d'Unificació de Gotha contenia però defectes seriosos i concessions de principis als lassallians. Co-autor de l'esborrany fou Wilhelm Liebknecht, qui hi adoptà una posició conciliadora. Marx i Engels qui aprovaven l'establiment d'un partit socialista unificat a Alemanya, s'alçaren però contra el compromís ideològic amb els lassallians i sotmeteren les tesis incorrecte de l'esborrany de programa a una forta crítica. Malgrat aquesta crítica l'esborrany fou acceptat amb tan sols canvis insignificants pel Congrés del Partit.
3. El primer congrés de la socialdemocràcia alemanya després de la fi de la llei anti-socialista tingué lloc del 12 al 18 d'octubre del 1890 a Halle. Adoptà la resolució presentada per Wilhelm Liebknechts de preparar pel proper congrés, que hauria de tindre lloc a Erfurt, l'esborrany d'un nou programa i publicar-lo tres mesos abans del congrés, de forma que es discutís a les organitzacions locals del partit i a la premsa. A més el Congrés aprovà un nou estatut d'organització del partit, que fou vàlid fins al Congrés de Mainz de l'any 1900.
4. El Congrés de la I Internacional a Den Haag (Associació Internacional dels Treballadors) tingué lloc del 2 al 7 de setembre del 1872. Fou la reunió més representativa de tots els congressos de la I Internacional. En ell hi participaren 65 delegats de 15 organitzacions nacionals. Marx i Engels dirigiren personalment el treball del congrés. En aquest congrés trobà la seua conclusió de la lluita de molts anys de Marx i Engels i dels llurs partidaris contra totes les manifestacions del sectarisme petit-burgès en el moviment obrer. L'activitat de desgast dels anarquistes fou condemnada i els llurs dirigents foren exclosos de la I Internacional. La resolució del Congrés de Den Haag posà els fonaments per la futura creació de partit polítics independents de la classe obrera en diferents països. Amb l'activitat de la I Internacional es promogué de forma crucial el procés de creixement polític del moviment obrer alemany.