Th

August Thalheimer (Alemanya, 1884-Cuba, 1948)

Polític. Ja abans de la guerra era militant del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, i editor d'una de les seues publicacions, Volksfreund. D'ençà del 1916 participà en Spartakusbriefe, i el 1917 s'integrà en el Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya (USPD), que s'integrà en el Partit Comunista d'Alemanya (KPD). Dins el partit ocupà la posició de màxim teòric, i s'arrenglerà en el sector dretanós de Brandler. Alhora fou l'editor de Rote Fahne, i s'encarregà de la publicació dels manuscrits pòstums de Franz Mehring. Durant la revolució del 1923 fou ministre de finances del govern de Württemburg, i fou culpat juntament amb Brandler per la debacle. Cridat a Moscou el 1924, treballà en l'aparell de la Internacional Comunista i en l'Institut Marx-Engels, arrenglerat en el sector dretanós encapçalat per Bukharin. El 1927 donà una sèrie de conferències a la Universitat Sun Yatsen. Treballà amb Bukharin per fer l'esborrany de programa de la Comintern. El 1928 retornà a Alemanya. Enfrontat amb el sector centrista de Thälmann, Brandler i ell foren expulsats del KPD. Els brandleristes fundaren aleshores el Partit Comunista Opositor d'Alemanya (KPO). Dins la posició brandlerista, Thalheimer censurà la política exterior de la Unió Soviètica, però defensà la seua política interior (col·lectivització, stakhanovisme) contra la crítica trotskista. El 1932 s'exilià a París, des d'on treballà, a partir del 1933, la direcció del KPO. El 1936 realitzà una estada a Catalunya (*), on foren actius en la lluita antifeixista homes del KPO. Amb la invasió nazi de França, Thalheimer fugí a Cuba.

Veieu: Archiv August Thalheimer i la seua secció catalana (en construcció)

Index de la lletra t

Index onomàstic | Index de l'enciclopèdia