Te

Josep Termes (27.7.1936-9.9.2011)

Historiador. Va estudiar farmàcia (1953-1957) i filosofia i lletres (1957-1963) a la Universitat de Barcelona. Després de llicenciar-se en filosofia i lletres, fou lector de castellà a la Universitat de Sheffield (1963-64). En retornar, ocupà una plaça de professor ajudant a la Universitat de Barcelona. En el 1966, figurà entre els professors expulsats de la Universitat de Barcelona per la seva activitat política. En el 1968, passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà en història en el 1971. Els estudis més rellevants de Termes es produeixen al voltant de la història del moviment obrer, emmarcat en la història social i en la història de les relacions del moviment obrer català amb el federalisme i el catalanisme. Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), l’abandonà en el 1974. En el 1982 guanyà la càtedra d’història contemporània de la Universitat de Barcelona i, en el 1991, la de la Universitat Pompeu Fabra i la de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, esdevenint emèrit en el 2006. Obres: «Anarquismo y sindicalismo en España: la Primera Internacional, 1864-1881» (1966, revisada en el 1972), «Els moviments socials a Catalunya, el País Valencià i les Balears. Cronologia (1800-1939)» (1967, conjuntament amb Emili Giralt i Albert Balcells), «Cartells de la República i la Guerra Civil» (1978, conjuntament amb Jaume Miravitlles i Carles Fontserè), «La immigració a Catalunya i altres estudis d’història del nacionalisme català» (1984), «La guerra de Catalunya en el seu cinquantenari» (1986), «De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939)» (1987, dins de la sèrie d’«Història de Catalunya», dirigida per Pèire Vilar), «Història gràfica del moviment obrer a Catalunya» (1989, conjuntament amb Francesc Bonamusa, Pere Gabriel i Josep Lluís Martín), «Les Bases de Manresa i els orígens del catalanisme» (1992, conjuntament amb Agustí Colomines), «El futur del catalanisme» (1997, conjuntament amb Jordi Casassas), «Les arrels populars del catalanisme» (1999), «Història del catalanisme fins el 1923» (2000), «Patriotes i resistents: història del primer catalanisme» (2003, conjuntament amb Agustí Colomines), «Misèria contra pobresa: els fets de la Fatarella del gener de 1937: un exemple de resistència pagesa contra la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil» (2005), «Història del moviment anarquista a Espanya» (2011). Fou coordinador de «La Universitat de Barcelona» (1991) i director de «Catalunya, València i Mallorca» (1993).

Index de la lletra t

Index onomàstic | Index de l'enciclopèdia