Si

José María Sison (Cabugao, Ilocos Sur, Filipines, 8.2.1939 – Utrecht, Països Baixos, 16.12.2022)

Polític i escriptor. Nasqué al si d’una família de terratinents d’Ilocos d’ascendència espanyola, mexicana, malaia i xinesa de l’illa de Luzón. Estudià a la Universitat de l’Ateneo de Manila i al Colegio de San Juan de Letrán. Es graduà en literatura anglesa per la Universitat de Filipines el 1959, i marxà a Indonèsia a estudiar la llengua indonèsia. En tornar a Filipines esdevingué professor universitat primer de literatura i després de ciència política. Casat amb Julie de Lima, el matrimoni tingué quatre fills. El desembre del 1962 ingressà en el Partido Komunista ng Pilipinas de Jesus Lava, esdevenint-hi membre del Comitè Executiu pocs mesos després. Paral·lelament era vicepresident de Lapiang Manggagawa i secretari general del Moviment per a l’Avançament del Nacionalisme. El 1964 fou un dels fundador de Kabataang Makabayan (Joventut Patriòtica), des d’on combinava l’estudi del pensament de Mao Zedong amb l’agitació contra l’imperialisme nord-americà a Vietnam, el feudalisme, el capitalisme burocràtic i el govern de Ferdinand Marcos. Ek 26 de desembre del 1968 formà i organitzà el Comitè Central del Partit Comunista de les Filipines sota la línia del marxisme-leninisme-maoisme. Emprengué llavors el primer moviment de gran rectificació en el qual es criticaven els errors comesos pel Partit Comunista lavaista des del 1942. Sota el nom d’Amado Guerrero publicà el manifest «Societat filipina i revolució». El 29 de març del 1969 el nou Partit Comunista de Filipines i la facció HMB (Huk) de Bernabé Buscayno organitzà el Nou Exèrcit Popular (NPA). El novembre del 1977 fou arrestat a La Unión i romandria empresonat durant 9 anys. Alliberat el 5 de març del 1986, després de l’enderrocament de Ferdinand Marcos, inicià una gira mundial. El setembre del 1988 li fou revocat el passaport, i fixà residència a Utrecht. El 28 d’agost del 2007 fou detingut a Utrecht per la seva presumpta implicació en els assassinats de Romulo Kintanar (2003) i d’Arturo Tabaro i Stephen Ong (2006). Fou alliberat amb càrrecs el 13 de setembre del 2007. Des d’Utrecht mantingué la posició de primer assessor polític del Front Democràtic Nacional de Filipines i la de president de la Lliga Internacional de Lluita Popular.

Vegeu: Arxiu d’obres de Joma Sison (en construcció).

Index de la lletra s

Index onomàstic | Index de l'enciclopèdia