|
PiAurora Picornell (Mallorca, 1909 - Porreres, 5.1.1937) Sindicalista. El 1931 va organitzar el Sindicat de Sastresses. Més tard ingressà en el Partido Comunista de España (PCE), i fou una de les principals dirigents de la Federació Balear. El 1934 participà en la implantació del partit a Menorca. En esclatar la rebelió militar, Mallorca caigué en mans dels feixistes, i Aurora Picornell fou empresonada. Es provà de negociar el bescanvi, però fou treta de la presó pels falangistes, que l’afusellaren. Dolors Piera (Santa Maria de Meià, la Noguera, 1909 - Santiago de Chile, 2002) Militant comunista. El seu pare, Antoni, era mestre a Santa Maria de Meià, i després ho fou a Baldomar, Vilanova de la Barca i Vilobí del Penedès. Estudià magisteri a l'Escola Normal de Lleida. Mestra a Bell-lloc i a Balaguer. A Balaguer entrà en contacte amb els sectors contraris a la Dictadura primo-riverista, dels quals destacava Tomàs Pàmies. Pel que fa a la pedagogia, defensà l'ideari de Freinet, i especialment la coeducació dels dos gèneres i el paper del treball en grup. Ja en l'etapa republicana fou seleccionada pel Patronat de Barcelona per formar part d'una escola pilot que apliqués aquests principis. Fundadora de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza (FETE). Fou dirigent de la Unió de Dones de Catalunya. El juliol del 1936 va esdevindre militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), del que més tard seria membre del seu Comitè Central. El 1939 s'exilià amb el seu marit, Pere Aznar, a Santiago de Xile. Participà en la creació del Centre Català de Santiago de Xile, i sobretot als anys 1970 en fou una dels principals animadors. Sebastià Piera (Santa Maria de Meià, la Noguera, 28.12.1917 – Ajàccio, Còrsega, 8.3.2014) Militant comunista. Germà de Dolors Piera, com ella fou militant de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) i del PSUC. En caure el front de Catalunya el gener/febrer del 1939, figurà entre els refugiats republicans, i passà pels camps de concentració d’Argelers i de Sant Cebrià de Rosselló. Exiliat a la Unió Soviètica, en produir-se la invasió nazi s’allistà a l’Exèrcit Roig. Va servir en la defensa de Moscou i en el front del Caucas. Després de la guerra es va casar amb la també militant del PSUC Trinitat Revoltó, onze anys més gran que ell, amb la que tingué tres fills (Sergi, Joseph i Antoine). Entrà a Catalunya el 1947, però aviat fou detingut per la policia franquista, en companyia de Joaquim Puig i Pidemunt. Sotmès a tortures durant un mes de detenció, que el deixaren seqüeles en el rostre de per vida, fou després conduït a la presó Model. Condemnat a tres anys de presó, fou alliberat, però, el juliol del 1948, per bé que fou detingut novament per un nou interrogatori. Després d’una nova citació policial, optà per fugir a Andorra, on fou rebut per la seva dona i la seva germana. Aconseguits els permisos de residència i de treball per a l’estat francès, s’establí primer a París, però per la seva militància política el deportaren a Còrsega. Fins el 1965 no obtingué permís per viatjar fora de Còrsega, i fins el 1975 no va poder viatjar a Catalunya. Després de la fi del franquisme residí alternativament entre Còrsega i Catalunya, bo i centrant la militància política en el PSUC i, a partir del 1987, en Iniciativa per Catalunya. En el 1984, Ricard Vinyes publicà «El soldat de Pandora. Biografia d’un comunista del segle XX», sobre la seva vida. Cristina Piris (Santander, 1949 - València, 26.12.2003) Política i sindicalista. A principis dels anys 1970 es traslladà a València, on treballà en el tèxtil, i es llicencià en Filosofia i Lletres. Participà en la fundació de les primeres Comissions Obreres del tèxtil valencià. Integrada en el Moviment Comunista del País Valencià (MCPV). De la col·laboració entre el Moviment Comunista i la LCR nasqué Revolta, que es plasmà en el Centre Cívic Ca Revolta de Velluters. |
|