|
|
LaAntonio Labriola (Cassino, 2.7.1843 – Roma, 12.2.1904) Filòsof i polític italià. Va entrar en contacte amb la filosofia hegeliana de la mà de Bertrando Spaventa, mentre estudiava a la Universitat de Nàpols. Els hegelians italians, com Bertrando i Silvio Spaventa concebien en la realització d'un estat italià, liberal i unificat, l'ideal hegelià. En el 1869, trencà amb l'idealisme hegelià. Entre el 1870 i el 1874 col·laborà amb la premsa liberal (Gazzeta di Napoli, Il Piccolo, L'Unità Nazionale, Monitore di Bologna). En el 1874 esdevingué professor de filosofia moral i pedagogia a la Universitat de Roma. Influït per la psicologia ètica de Johann Friedrich Herbart, defensava llavors una estratègia política progressiva a través de l'estat, de la moral i de l'escola, prenent com a base la dialèctica històrica hegeliana. A partir de la segona meitat dels 1880, s'apropà al moviment popular que esperonaven, entre d'altres, els seguidors de Garibaldi i els bakuninistes. No fou fins el 1890 que s'apropà a l'escola marxista, contactant amb Engels, Kautsky, Bernstein i Sorel. Participà en l'organització del Primer de Maig romà del 1891. Vegeu: l'Archivio Antonio Labriola i les versions anglesa i catalana. Paul Lafargue (Santiago de Cuba, 1842 - Draveil, Île de France, 1911) Polític francès. Nascut a Cuba, de família francesa, va fer estudis de Medicina a la metròpoli. La seva activitat política li costà l'expulsió de França, i es refugià a Londres, on conegué Karl Marx. Es casà amb Laura Marx, la seua segona filla, i esdevingué el secretari del fundador del socialisme científic. Més tard se n’anà a Madrid, amb l’encàrrec de contrarestar la influència que al si de la secció de l'estat espanyol de la Internacional tenien les idees bakuninistes. Tot i aconseguir, mitjançant Pablo Iglesias, l'organització de la corrent marxista, continuà la predominància de les tendències anarquistes. El 1882 tornà a França i, juntament, amb Guesdes fundà el Parti Ouvrier. Entre les seves obres hi ha: Le Socialisme et la conquête des pouvoirs publics (1899) i Le déterminisme économique de K. Marx (1909). El 1911 se suïcidà amb la seua dona. Vegeu: l'Archive Paul Lafargue i les versions anglesa i catalana. Polític nord-americà. El 1923 es va unir a la secció local de Filadèlfia de la Young Workers’ League (YWL). Participà en l’organització de joves sense feina i d’activitats esportives. Arrenglerat amb l’Oposició d’Esquerres, fou expulsat de la YWL el novembre del 1928, i s’uní al Socialist Workers Party (SWP). Més tard es va fer tapisser. Vegeu: Arxiu de Sol Lankin.
|
|