|
GuErnesto Guevara (Rosario, Argentina, 1928 - Bolivia, 1967) Dirigent revolucionari, dit 'el Che'. Nasqué al si d'una família burgesa de Rosario. Estudià Medicina. Passà a Guatemala, on s'adherí a les tesis populistes del president del país Jacobo Arbenz, que fou derribat pels filoimperialistes. Perseguits pels nous governants, deixà Guatemala per passar a Mèxic. Allà s'uní al cercle revolucionari de cubans exiliats que encapçalava Fidel Castro. Fou un dels supervivents de l'operació "Granma", i juntament amb Castro i Camilo Cienfuegos integrà la tríade que comandà el triomf militar dels revolucionaris contra el govern Batista (gener de 1959). Dins del nou govern cubà, ocupà diversos càrrecs, el més significatiu dels quals fou la direcció del Ministeri d'Indústria. Fou la figura senyera de l'internacionalisme cubà, i de la defensa de la solidaritat antiimperialista dels països d'Amèrica, Àfrica i Àsia, que queda reflectida en el seu discurs a Alger (1963). El 1965 sorprengué al món amb la renúncia dels seus càrrecs governamentals a Cuba, per dirigir la lluita revolucionària del Congo. Després d'aquesta experiència, es dedicà a la lluita guerrillera a diversos països americans i, finalment, a Bolívia (1966). Capturat per l'exercit bolivià fou assassinat. El 1997 les seves despulles, descobertes el 1995, foren soterrades a Cuba amb els màxims honors. Veieu l'Archivo de obras de Ernesto Che Guevara i la seva versió catalana (en construcció) |
|