Gi
Marina Ginestà (1919 – París, 6.1.2014)
Militant comunista. El
seu pare, Bruno Ginestà, era un sastre de conviccions comunistes, que
havia desertat de l’exèrcit el 1930 i era membre de la Cooperativa de
Camiseria i Confecció. La seva mare, Empar Coloma, impulsora de
l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperativista, fou candidata del
Partit Comunista en les eleccions municipals del 1934. La seva àvia
materna era Micaela Chalmeta,
activa en el moviment cooperativista. Marina, membre de les Joventuts
Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), participà en l’organització
de l’Olimpíada Popular (juliol del 1936) que havia de contestar les
olimpíades oficials, celebrades a Berlín sota els auspicis del règim
nazi. En esclatar la rebel·lió militar el dia 18, derrotada a Barcelona
el 19, s’adherí a les milícies antifeixistes juntament amb el seu
germà, Albert. Fou la miliciana fotografiada el 21 de juliol del 1936
per Hans Gutmann en la terrassa de l’Hotel Colón, que havia esdevingut
la seu del tot just fundat Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Els seus coneixements de llengües
feren que fou destinada com a traductora de Mikhail Koltsov, enviat
especial del Pravda. Acompanyà a Koltsov cap a Front d’Aragó, on el
periodista rus entrevistà, entre d’altres, a l’anarquista Buenaventura
Durruti (Bujaraloz, 14 d’agost del 1936). Després treballà com a
periodista per a diversos mitjans, en la línia que Negrín va resumir
com a «Con pan o sin pan, resistir», però també reportant les morts
civils produïdes pels bombardejos facciosos. Caiguda Barcelona en mans
franquistes el 26 de gener del 1939, va perdre el seu company en creuar
la frontera amb l’estat francès. Poc després aconseguir de reunir-se
amb els seus pares. Arran de la derrota de França la primavera del
1940, formà part del contingent de refugiats republicans que s’embarcà
en direcció a Amèrica. Instal·lada a la República Dominicana, la
persecució política del govern de Rafael Leónidas Trujillo va fer que
abandonés aquest país. Casada amb un diplomàtic belga, en els anys 1960
va poder retornar per primera vegada a Barcelona. Més tard passà a
residir definitivament a París, on des del 2008 va rebre en algunes
ocasions periodistes després que se sabés que era ella la miliciana de
la
fotografia que havia esdevingut icònica.