Declaració d'Estat Català, que conté l'Orientació marcada pel Comandament Central del partit. Fou publicada a «L'Insurgent», número 4, el 29 d'abril del 1932.
Davant el confusionisme creat en els rengles d'Estat Català—Secció Partit Polític en formació—per la multitud d'elements que d'arreu de Catalunya s'hi identifiquen i per tal d'evitar actes d'iniciativa particular, el Comandament Central de l'Organització dóna la següent
ORIENTACIO
Estat Català és la concreció de la consciència d'ésser català i la consciència d'ésser proletari, unides.
Estat Català es divideix en Organització—força de disciplina revolucionària i Partit Polític, forma política de col·laboració—. El control i l'orientació pertany al Comandament Central de l'Organització.
Estat Català s'organitza per prendre el Poder i instaurar a Catalunya un Estat Socialista.
Estat Català, per tal d'evitar la continuació de l'obra imperialista, declara que a Catalunya la política ha d'ésser catalana i que només hi pot haver partits polítics catalans.
Estat Català, tot lluitant per la consigna democràtica d'alliberament nacional, impulsarà al mateix temps l'educació marxista en els rengles dels seus militants.
Estat Català, acceptant la consigna marxista d'unió del proletariat mundial, anirà a la Revolució Social al costat del proletariat unit, com a força amb personalitat nacional ben definida.
Estat Català, havent-li demostrat l'experiència que la majoritat de classes proletàries peninsulars no han arribat a deslligar del seu subconscient—per raons d'educació i atavisme de procedència capitalista-buròcrata-militar—el prejudici imperialista espanyol, i que sols els ha fet acceptar el reconeixement de la nostra personalitat nacional com una consigna de tàctica revolucionària—sense sentir-ho i sense que els seus precedents històrics d'actuació hi responguin—, com a mesura de seguretat es constitueix ell sol en una força de responsabilitat i de pròpia garantia del compliment dels seus dos principis de llibertat: la nacional i l'econòmica.
Estat Català declara que tot pacte i tota aliança de tàctica revolucionària que faci amb partits proletaris peninsulars—que acceptin el principi de llibertat nacional a Catalunya—no tindrà mai la transcendència ni de difusió ni de supeditació.