Entre les tribus que encara duen a terme aquest comunisme natural, fins i tot en aquells on s'ha instituït la casta dels caps, i s'hi ha introduït l'esclavitud tribal, l'estadi d'indústria col·lectiva, divisió del treball i organització d'obres considerables pels treballadors especialitzats, per als qui la mateixa idea de pagament per serveis és desconeguda, dóna una concepció totalment diferent d'aquest salvatgisme i barbàrie respecte d'allò que s'ensenya habitualment. Així assumim que un caníbal és necessàriament un salvatge bestial d'una mena repugnant. I no ho és gens. Un cap caníbal pot ésser, i sovint és, una persona de polidesa excepcional, en tindre un sentit amable d'hospitalitat comunista, amb cap intenció ulterior de cuinar i consumir el seu hoste. Els membres de la tribu dedicats a qualsevol àpat ordinari oferiran al passavolant amistós, com a qüestió de propietat envers ells mateixos, una part de l'aliment. També aquells que són acceptats com a amics i passen la nit en un vilatge nadiu reben espontàniament l'oferta d'atencions femenines, com quelcom natural, que pot ésser tan inconvenient d'acceptar com insultant declinar. Certament el salvatge o bàrbar comunista, per molt nu, decorat estranyament, antropòfag i, en certes aspectes, brutal i supersticiós, que siga, sovint posseeix un nivell de cortesia, i de dignitat personal, que es pot comparar favorablement no tan sols amb el proletariat de ciutats civilitzades sinó fins i tot amb les classes superiors altament educades del nostre propi país.
Els detalls de la producció i indústria d'aquestes tribus comunals són extraordinàriament interessants i forneixen una prova remarcable, com en el cas dels artesans indians que han assolit un grau més avançat de desenvolupament social, de què pot crear la destresa heretada i l'aprenentatge primerenc. Això es pot seguir entre totes les tribus encara existents en diferents parts del món com en les restes de les que han desaparegut. Així, el sistema elaborat d'irrigació dut a terme en regions muntanyoses amb cultius de regadiu que s'estenen nivell rere nivell fins a l'aigua distribuïda en successives plantacions com el taro, o cereals de secà com el panís, mostra un coneixement d'aquest mètode de millorar el cultiu plenament igual en el seu sentit a qualsevol cosa que puguen oferir els enginyers moderns. Ja que aquests salvatges o bàrbars, amb res més que els pogués ajudar millor que troncs buits, irrigaran tota una sèrie de terrasses, i així faran provisió contra qualsevol probable carestia d'un producte adquirit més fàcilment.
Però les llurs construccions són encara més sorprenents que la llur agricultura. Una gran casa comunal que, amb sostre i decoracions completes, pot demanar un any o més de construcció és una obra d'art en tots els sentits. Els artesans i treballadors que la construïren són completament dependents en l'estadi inferior de desenvolupament a eines de sílex per treballar, i és clar són privats de molts dels dispositius mecànics que milers d'anys de civilització, derivats de l'enginy, han proveït als llurs successors. La gran canoa doble, que és una possessió tribal, representa un triomf encara més remarcable d'artesania. Aquest elegant vaixell, amb una coberta i una gran vela, és fet de planxes lligades amb fibra de coco, però tan curosament ajustades que les canoes deixen passar poc aigua, fins i tot en una considerable travessia marina, i amb un gran tripulació a bord. La coberta és tan esplèndidament anivellada que ni el millor fuster europeu dotat d'instruments no hauria de tocar res d'una superfície perfecta. Amb tot, aquest espècimen astorador de resultats obtinguts per la pura aptitud humana, exercit sota tota desavantatge mecànica, es construeix sense l'encàrrec de cap contractista, o cap pagament, tal com l'entenem, als artesans dedicats durant dos anys únicament a aquest sol vaixell, a menys que la llur feina siga requerida per a alguna funció excepcional en l'agricultura. Durant tot aquest temps aquests artesans experts són alimentats i, en la mesura que siga necessari, vestits pel producte de la terra, i de la pesca en la mar i en el riu, com els altres membres de la tribu. Serien incapaços de concebre, en el llur estat natural, i abans de l'arribada dels homes blancs, de cap forma de remuneració per aquesta gran destresa a banda de la compartir amb els llurs companys de tribu el producte de l'esforç comú.
En la forma més completa d'aquesta economia gentil on tots són socialment iguals, encara que els infants femenins siguen de vegades abandonats, les criatures són considerades com les criatures de la tribu i la idea que cap d'elles vaja curta d'aliments o de la necessària atenció en la mesura que els mitjans de benestar siguin disponibles, i la mateixa tribu subsistesca, no se'ls acudiria a cap d'ells. Tampoc la crueltat, brutalitat i superstició descrites destrueixen la companyonia i la fraternitat que permea fins i tot la vida quotidiana. No, el mateix fetitxisme de concepcions semi-sobrenaturals i la tolerància d'un animalisme idealitzat connecten inseparablement amb l'existència comuna de relacions de sang dins del grup. En la guerra com en la pau els lligams de sang i parentiu uneixen cadascú amb tothom i tothom amb cadascú. Venjar una relació amb sang, si s'ha fet un tort a algú, és deure sagrat de tota la fraternitat estretament vinculada que, traçant la llur descendència per línia femenina, necessària fa comuna la causa de la vendetta.
Quan es mena guerra contra una altra tribu la mateixa unanimitat desesperada d'odi fa la lluita una d'anihilació o absorció mútues. La mera conquesta o dominació no és ni desitjable ni possible per cap banda. Els captius, si és que no són adoptats, són torturats fins a la mort, o assassinats i menjats. Tan sols més tard, a mesura que la capacitat de produir riquesa augmenta, o bé són absorbits pel grup victoriós o retinguts com a esclaus tribals. Aquest és el primer pas important cap al trencament de les disposicions socials gentils basades en la igualtat de condició per a tots. En general, la crueltat mostrada envers els enemics contrastava amb el bon sentiment encoratjat i mantingut dins dels límits de la mateixa tribu. (Les excepcions a aquesta norma resulten gairebé sempre ésser les víctimes de cerimònies religioses, sacrificades per a allò que se suposa el bé de la tribu). El comunisme, si bé conduïa certs nombres de persones a viure harmoniosament les unes amb les altres, no feia res per restringir la ferocitat i la implacabilitat de les persones fora del cercles de les llurs pròpies relacions de sang en la gens i la tribu.
La descoberta de Morgan, basada en la investigació de tota una vida en l'esquema de relacions de sang entre salvatges i bàrbars de totes parts del món, que la gens tal com existia entre els indians nord-americans era la unitat de les formes primerenques de la societat antiga, completament revolucionà la concepció de les relacions sexuals i les disposicions domèstiques en tots els estadis de desenvolupament fins al començament de la civilització. Certes relacions generalitzada que encara existien tan sols podien reconciliar-se amb una forma de matrimoni que gairebé havia desaparegut, o ho havia fet completament. Això el dugué a l'assumpció que aquestes relacions, fundades en un sistema complicat de consanguinitat, haurien d'haver sorgit del matrimoni grupal que, amb la seua supervivència parcial, ha estat confós per molts viatgers amb la mera promiscuïtat. Que un grup de germs hagués de tindre com a dones en comú un grup de germanes és un tipus de relació sexual difícil de comprendre per nosaltres avui, amb segles de monogàmia, acompanyada de concubinatge i de diverses formes de prostitució, darrera nostre. Malgrat la probabilitat que puja fins a la gairebé la certesa de l'existència d'aquesta connexió matrimonial pot ella sola explicar aquestes relacions que, extretes d'innombrables fonts, Morgan primer, i més recentment d'altres, s'han hagut d'esforçar considerablement per investigar i tabular.
Succeeix que jo mateix vaig topar amb aquestes recerques elaborades i sistemàtiques sobre les relacions sexuals de salvatges i bàrbars fa uns cinquanta anys. Morgan no havia formulat en aquella època la teoria que uns pocs anys més tard destruiria la universalitat permanent de la família monògama, que el faria famós i que pertorbaria enormement tots els qui no havien dominat la seua disposició remarcable dels fets. Durant la meua estada a Polinèsia vaig tindre l'oportunitat de conèixer el celebrat missioner wesleià, el reverend Lorimer Fison, llavors encarregat d'una missió en el riu Rewa, en la gran illa de Viti Levu. Fison en el curs de la conversa em digué que l'Institut Smithsonià dels Estats Units, gestionat llavors “per un home anomenat Morgan”, havia enviat arreu una sèrie de qüestions quant a l'esquema de relacions existents i reconegudes entre les tribus de tot Polinèsia. Les mateixes qüestions, entenia, havien estat presentades als missiones i a d'altres que prenien un interès en la matèria per tot el món.
Fison, per la seua part, comprenent la importància de la investigació, s'endinsà molt curosament en el tema i s'havia sorprès de trobar que la teoria de relacions per tot l'arxipèlag en el qual servia era gairebé idèntica a la dels indis amb els quals Morgan (ell mateix un germà de sang i de parentiu adoptat de la gens Seneca de la tribu iroquesa) havia començada la seua anàlisi general. Encara que astorat i interessat en allò que Fison em mostrava, així com en les seues remarques quant a la descendència referida a través de la mare, que prevalia a tot arreu, no vaig apreciar llavors el valor de la feina que s'havia fet; ni tampoc el senyor Lorimer Fison llavors copsava plenament l'objecte o la tendència del vast exam de Morgan de les relacions familiars, les disposicions sexuals i la tabulació de relacions humanes. Amb tot, després de fornir tota la informació disponible per a l'Institut Smithsonià de Polinèsia ho seguí, no massa temps després, (en haver estat transferit mentrestant a Austràlia), amb una sèrie d'observacions i registres detallats sobre les disposicions tribals i sexuals encara anteriors que s'exhibien entre les hordes nòmades en aquella gran illa continental. Aquests amb les llurs “classes” primitives i el llur dret gairebé il·limitat de relació sexual entre els mascles d'una “classe” i les femelles d'una altra “classe”, amb independència de com de separats fossen per segmentació o dividits per distància, anaven encara més lluny en confirmar la tesi que l'originador de tota la investigació havia començat llavors a formular extensament.
Dades similars fluïen des de cada racó, que no cal citar de moment. N'hi ha prou a dir que Àsia, Àfrica i Europa, així com Amèrica, Austràlia, les grans illes de l'Oceà Índic i de l'arxipèlag malai, les illes Sandwich, Nova Zelanda, i altres grups de l'Oceà Pacífic, en general, fornien proves de les afirmacions basades en la descoberta original i on les conclusions havien anat massa enllà; però s'establí una sèrie de fets que donaven un resum gairebé complet de les relacions sexuals, a través del matrimoni de grup i l'establiment subsegüent de la mateixa gens, fins a un lliga monògam lleuger i fàcilment dissoluble entre homes de diverses gentes i dones d'una altra gens.
La promiscuïtat, com les relacions entre germans i germanes, o fins i tot pares i infants, sembla tan colpidora als observadors moderns que fàcilment ho atribueixen a la influència del dimoni, o a les subordinacions incontrolades al pecat original.
L'absència de tot disgust o horror en relació a aquestes qüestions denota, però, no criminalitat, sinó manca d'experiència i ignorància. A mesura que la humanitat prenia consciència lentament dels desavantatges per a la llur progènie d'aquestes associacions “incestuoses”, encara que perfectament morals, els nostres ancestres remots feren les restriccions a aquests tipus de relacions consanguínies estretes més i més estringents. L'avantatge d'aquesta limitació pot haver-se fet gradualment aparent. Les tribus que, en qualsevol cas, abandonaren l'antic sistema descobriren que tenien infants millors que com a successors que els qui s'adherien a la promiscuïtat prèviament inobstaculitzada.
La selecció natural conscient o inconscient, en el sentit de generar els més aptes de la raça, treballà lentament cap amunt i cap enfora. Les relacions sexuals entre persones d'estreta consanguinitat deixà per graus d'ésser costum i després fins i tot permissible. El matrimoni entre cosins germans de sang a través de la mare seria considerat, sota les condicions així desenvolupades, tan incestuós com consideram el matrimoni entre germans. Així sorgí l'establiment de la gens, en la qual el conjunt dels membres, mascles i femelles, es troben vinculats per una estreta relació de sang a través de la mare. Des d'aquest punt l'evolució del sexe es pot seguir, amb relativa certesa i variació, a través de totes les gradacions de salvatgisme i barbàrie inferior, fins a la barbàrie superior anterior al començament de la civilització
És amb l'establiment i desenvolupament de la gens, degut a la continuada limitació del cercle de relacions sexuals permissibles, i la introducció de la família de parella, que la unitat de la vida social, els costums i l'organització bàrbares assoleix el punt més elevat. De vincle lleuger al començament, com era, aquesta família de parella de cap manera interferí amb la disposició comunista de la llar que havia existit prèviament. Com abans, el parentiu de l'infant era derivat de la certitud de naixença de la mare, mai de l'encara dubós parentiu del pare. A més, a mesura que el matrimoni entre membres de la gens consanguínia era estrictament prohibir, les mullers eren totes, o gairebé totes, de la mateixa gens, mentre que els marits eren extrets de diferents gentes. Així el control de la llar i la seua gestió general, la cuina, decoració, petita manufactura, etc., romangué en les mans de les dones. En el millor període de barbàrie no tan sols eren els homes iguals socialment i econòmicament, excepte en la mesura que retien obediència a líders en la guerra, i a controladors en la pau, de la pròpia elecció, sinó que a les dones se les acordava, o més aviat posseïen naturalment, el dret de prendre part i de votar en l'assemblea de la tribu. Els llurs serveis i influència eren públicament reconeguts.
En certs sentits la llur posició era fins i tot preferible a la dels homes, en veure que la llar comunal era sota la llur gestió, els infants eren reconeguts com a llur molt més que els marits, la descendència era referida a través d'elles, no del pare, i la herència de la petita propietat estrictament personal que podia pertànyer a l'home i la dona, en morir qualsevol dels dos, requeia en la muller i la seua gens, amb completa exclusió de les relacions de sang del marit, els avantatges de les dones i el llur estatus era relativament superior individualment i col·lectiva que no pas ha estat des de llavors.
El sistema gentil era al començament, en la teoria i generalment en la pràctica, una democràcia tan completa, a petita escala, com el món haja vist. Essencialment era una lliga de parents consanguinis, amb fraternitat, sororitat i respecte mutu per a tots: els infants eren la pertinença preuada de tota la gens maternal: drets i deures, deures i drets, fosos en una lleialtat tribal i gentil comuna a l'avantatge col·lectiu de tots en la pau i en la guerra: aquesta combinació d'homes i dones lliures i iguals havia arribat a un estadi d'ajut mutu i socors mutu que bé podria conduït a una associació permanent i benefactora per sempre més. Fins i tot els senyors electes de la guerra i els administradors de la pau podien ésser destituïts a la voluntat dels membres de la gens. No hi havia policia, ni prostitutes, ni propietat, ni incitació a crims de saqueig, passió o gelosia dins la gens, i cap robatori. Això ho tractava la gens i la tribu. Fins i tot l'assassinat era tractat, no com un cas de mer càstig individual, sinó com una qüestió de retribució de sang, degut a la consanguinitat de la persona assassinada respecte de tota la resta i qui feria qualsevol membre de la gens feria a tots els seus membres; i així com l'assassinat d'un membre era la injúria més gran que podia infligir-se en aquesta fraternitat tan estretament vinculada, s'iniciava un enfrontament de sang per la gens contra la gens, o fins i tot per la tribu contra la tribu de l'atacant, fins que la qüestió era resolta, bé per un acord entre les gentes d'una banda o de l'altra, o per l'assassinat de l'assassí pels membres de la gens agreujada – que per ell mateix equilibrava el compte.
Amb tot, la gens, amb tota la seua propietat comuna, comunitat de vida en la llar, parentiu i consanguinitat comuns, drets i deures comuns, amistats i hostilitats comunes en la gens, la combinació de gentes en la fratria i la combinació ulterior de les fratries en la tribu, mai no constituïren una família, o un grup de famílies, en el sentit civilitzat. En el període de desenvolupament més ple de les gentes aquest matrimoni de parella no fou mai la unitat de la societat en cap part de les seues formes i ramificacions. La societat es construïa damunt de la gens i tan sols de la gens. Però l'home i la seua companya, o més aviat la companya i el seu home, no podien pertànyer a la mateixa gens. Marit i muller, en l'aproximació més estreta a la monogàmia assolida sota el sistema gentil complet, pertanyien, necessàriament, a gentes diferents. La meitat pertanyia a la gens del mascle, la meitat a la gens de la femella. La darrera, en tant que l'infant era reconegut com de la gens de la mare, i ella no era de cap manera, ni econòmicament ni social, dependent o sota el control de l'home, era la meitat més forta dels dos. Comunisme i gentilisme suposaven, de fet, igualtat social i llibertat per a la dona en les relacions matrimonials amb la seua parella masculina, i una llibertat similar i igualtat hi havia per a l'home en relació a la dona. El manteniment del lligam el regulava el costum i l'opinió general, no per la llei, ni tan sols per l'observança tradicional. El tall de la connexió, per una raó suficient, no era encoratjat, però era fàcilment dut a terme. La família monògama moderna basada en la superioritat masculina i la propietat privada era una disposició completament diferent.
Hi havia un sistema de societat que sorgia de la gens fins a combinació més àmplies que, segons sembla, constituïen, com el comunisme en la propietat i distribució, el fonament de totes les agregacions d'éssers humans arreu de tot el globus que havien passat enllà de l'estadi merament nòmada.
En el continent d'Amèrica la humanitat no s'havia desenvolupat en civilització des de les relacions gentils i les formes comunals en l'època de la descoberta i la conquesta. A Europa i Àsia la civilització havia tingut la mà dominant durant molts i molts segles. Però en aquests continents, també, tan sols l'existència de la gens, en la forma així analitzada i exposada, pot explicar plenament les relacions, acords, disposicions tribals, constitució democràtica, lideratge en la guerra, govern i consell en pau, juntament amb la permanència secular del lligam i connexió gentils, fins i tot quan la base havia canviat i la seua propietat comuna havia desparegut gairebé completament.
CAPÍTOL
III: La decadència del sistema gentil